19.3.17

[ARTICLE] Interferències de les empreses en les polítiques públiques @PetrolisIndep @ClubRACC

Del títol es podria desprendre que em proposo fer un al·legat contra les actituds de les corporacions privades que exerceixen influència en les polítiques públiques. De fet, m'agradaria fer el contrari. Defensar situacions en què les interferències poden ser positives i creadores de bé comú.

Pel que fa les primeres, donaria per molt. En qualsevol cas, sempre caldria examinar primer si els mecanismes són legals, si es fan amb transparència, si la demanda és legítima, com afecta el bé comú, i com afecta els interessos de les altres parts i, per tant, el valor compartit. Ara em centraré en casos en què la pressió o influència s'exerceix sota una intenció ètica, a partir de casos d'actualitat d'aquesta setmana.

Primer exemple. El president del RACC ha adreçat personal una carta a tots els socis per mostrar la preocupació per com el Govern i l'Ajuntament pretenen prohibir la circulació de vehicles antics per a evitar el efectes contaminants. Es posiciona defensant la millora de la qualitat de l'aire però de manera que també es garanteixi la mobilitat de les persones i, en conseqüència, anuncien que sols donaran suport a les mesures si prèviament es realitzen millores significatives en el transport públic i s'estableixen ajuts econòmics per als usuaris que es veuran obligats a substituir el seu vehicle, probablement els col·lectius més vulnerables.

Millorar el transport públic és d'interès general, i adaptar les polítiques públiques perquè tinguin una visió transversal quant als seus efectes i assegurar que no perjudiquin els sectors més vulnerables també. Segurament, el RACC també hi té un interès corporatiu, però sigui com sigui la demanda és raonable en termes d'interès general. Amb bon sentit de l'equanimitat, fan referència explícita a qui té la màxima responsabilitat en les greus mancances en les infraestructures metropolitanes i catalanes en general, l'Administració de l'Estat. Finalment, no solament expressen un posicionament sinó que es predisposen a dialogar amb les autoritats, amb preguntes que ja anticipen, entre les quals, per exemple, per què es prohibeix la circulació de turismes, mentre que no s’apliquen restriccions als camions més antics, quan es consideren grans emissors de partícules contaminants.

Segon exemple. La Paeria de Lleida va manifestar per boca de la màxima autoritat que, en relació amb el compliment de la Llei de Memòria Històrica, si algú no volia una placa franquista amb el jou i les fletxes a casa seva que "agafés un tornavís" i la despengés ell mateix. L’empresa Petrolis Independents va iniciar una campanya, junt amb organitzacions veïnals i socials, per retirar les plaques franquistes dels carrers de Lleida. Després de l'acció feta pels voluntaris de l'empresa i altres organitzacions, el batlle va començar demanant a Petrolis Independents que acabi amb la retirada de plaques franquistes i en menys d'una setmana ha canviat el seu discurs i ha tramès una carta als propietaris on se'ls demana permís per treure les plaques si els veïns estan d'acord amb complir la llei.

Els propietaris de Petrolis Independents, Joan Canadell i Jordi Roset, han volgut recordar al batlle de Lleida que ‘està incomplint la Llei de Memòria Històrica, que estableix molt clarament que els ajuntaments, amb els seus propis recursos, han d’eliminar els símbols franquistes que perviuen als seus municipis’. L'empresa fins i tot ha elaborat un vídeo tutorial sobre com es treuen les plaques. Canadell, president de l'empresa, ha considerat que no és cosa d'una empresa de petrolis fer-se càrrec de la retirada de les plaques, tot i que el cost econòmic és zero, i ha instat a l'Ajuntament a ocupar-se'n directament, però ha assenyalat que si finalment cal, no tindrien cap inconvenient a assumir-ne ells mateixos la responsabilitat, i que "la societat civil sempre actua quan els governants no responen". Coincidint amb aquest fet, l'Ajuntament d'Alacant va treure les plaques franquistes dels vials però una resolució judicial va ordenar recol·locar-les, de manera que en ple sXXI es tornava a posar una placa rememorant la División Azul. Cap empresa va moure un dit, potser perquè van creure que no toca demanar el compliment de les lleis democràtiques ni demanar que no es malversin els recursos públics en tornar a reposar unes plaques que, en uns mesos, caldrà tornar a treure.

Són dos exemples molt diferents, però que mostren com el paper d'una empresa pot afavorir que la política no visqui aïllada de la societat, que no es cregui amb el dret d'exercir el poder emanat d'unes urnes sense un diàleg permanent, sense unes bones pràctiques contrastades, i sense uns criteris d'eficiència i d'orientació al bé comú. Evidentment, cal que aquestes intervencions empresarials estiguin alineades amb el bé comú.

Per cert, us imagineu que l'IBEX35 s'hagués mostrat crític envers la creació fa uns anys d'una nova llengua a l'estat espanyol, el LAPAO? Segurament el govern no hauria pogut avalar tals polítiques sense comptar amb el silenci displicent del món empresarial. Però per què haurien d'haver entrat en política? Doncs perquè defensar que 1+1 són 2 no és política, és sentit comú, i quan la política entra en terrenys que no li pertoquen perquè pertanyen a la ciència, la societat civil li ha de parar els peus abans que la bogeria sigui imparable.

[ARTÍCULO] Interferencias de las empresas en las políticas públicas @PetrolisIndep @ClubRACC

Del título se podría desprender que me propongo hacer un alegato contra las actitudes de las corporaciones privadas que ejercen influencia en las políticas públicas. De hecho, me gustaría hacer lo contrario. Defender situaciones en las que las interferencias pueden ser positivas y creadoras de bien común.

En cuanto a las primeras, daría por mucho. En cualquier caso, siempre habría que examinar primero si los mecanismos son legales, si se hacen con transparencia, si la demanda es legítima, como afecta al bien común, y cómo afecta a los intereses de las otras partes y, por tanto, el valor compartido. Ahora me centraré en casos en que la presión o influencia se ejerce bajo una intención ética, a partir de dos casos de actualidad de esta semana.

Primer ejemplo. El presidente del RACC ha dirigido personalmente una carta a todos los socios para mostrar la preocupación por cómo el Gobierno y el Ayuntamiento pretenden prohibir la circulación de vehículos antiguos para evitar el efectos contaminantes. Se posiciona defendiendo la mejora de la calidad del aire pero para que también se garantice la movilidad de las personas y, en consecuencia, anuncian que sólo apoyarán las medidas si previamente se realizan mejoras significativas en el transporte público y se establecen ayudas económicas para los usuarios que se verán obligados a sustituir su vehículo, probablemente los colectivos más vulnerables.

Mejorar el transporte público es de interés general, y adaptar las políticas públicas para que tengan una visión transversal en cuanto a sus efectos y asegurar que no perjudiquen a los sectores más vulnerables también. Seguramente, el RACC también tiene un interés corporativo, pero sea cual sea la demanda es razonable en términos de interés general. Con buen sentido de la ecuanimidad, hacen referencia explícita a quien tiene la máxima responsabilidad en las graves carencias en las infraestructuras metropolitanas y catalanas en general, la Administración del Estado. Por último, no solo expresan un posicionamiento sino que se predisponen a dialogar con las autoridades, con preguntas que ya anticipan, entre las que, por ejemplo, por qué se prohíbe la circulación de turismos, mientras que no se aplican restricciones a los camiones más antiguos, cuando se consideran grandes emisores de partículas contaminantes.  

Segundo ejemplo. La Paeria (ayuntamiento) de Lleida manifestó por boca de la máxima autoridad que, en relación con el cumplimiento de la Ley de Memoria Historica, si alguien no quería una placa franquista con el yugo y las flechas en su casa que "cogiera un destornillador" y la descolgara él mismo. La empresa Petrolis Independents inició una campaña, junto con organizaciones vecinales y sociales, para retirar las placas franquistas de las calles de Lleida. Después de la acción realizada por los voluntarios de la empresa y otras organizaciones, el alcalde comenzó pidiendo a Petrolis Independents que acabe con la retirada de placas franquistas y en menos de una semana ha cambiado su discurso y ha enviado una carta a propietarios donde se les pide permiso para sacar las placas si los vecinos están de acuerdo con cumplir la ley.


Los propietarios de Petrolis Independents, Joan Canadell y Jordi Roset, han querido recordar al alcalde que 'está incumpliendo la Ley de Memoria Histórica, que establece muy claramente que los ayuntamientos, con sus propios recursos, deben eliminar los símbolos franquistas que perviven en sus municipios'. La empresa incluso ha elaborado un vídeo tutorial sobre cómo se sacan las placas. Canadell, presidente de la empresa, consideró que no es cosa de una empresa de petróleos hacerse cargo de la retirada de las placas, aunque el coste económico es cero, y ha instado al Ayuntamiento a ocuparse se directamente, pero ha señalado que si finalmente es necesario, no tendrían ningún inconveniente en asumir ellos mismos la responsabilidad, y que " la sociedad civil siempre actúa cuando los gobernantes no responden". Coincidiendo con este hecho, el Ayuntamiento de Alacant sacó las placas franquistas de los viales pero una resolución judicial ordenó recolocarlo, de manera que en pleno sXXI se volvía a poner una placa rememorando a la División Azul. Ninguna empresa movió un dedo, tal vez porque creyeron que no toca pedir el cumplimiento de las leyes democráticas ni pedir que no se despilfarren los recursos públicos en volver a reponer unas placas que, en unos meses, habrá que volver a quitar.

Son dos ejemplos muy diferentes, pero que muestran como el papel de una empresa puede favorecer que la política no viva aislada de la sociedad, que no se crea con el derecho de ejercer el poder emanado de unas urnas sin un diálogo permanente, sin unas buenas prácticas contrastadas, y sin unos criterios de eficiencia y de orientación al bien común. Evidentemente, es necesario que estas intervenciones empresariales estén alineadas con el bien común.

Por cierto, ¿se imaginan que el IBEX35 se hubiera mostrado crítico hacia la creación hace unos años de una nueva lengua en España, el LAPAO? Seguramente el gobierno no habría podido avalar tales políticas sin contar con el silencio displicente del mundo empresarial. ¿Pero por qué deberían haber entrado en política? Pues porque defender que 1+1 son 2 no es política, es sentido común, y cuando la política entra en terrenos que no le corresponden porque pertenecen a la ciencia, la sociedad civil le tiene que parar los pies antes de que la locura sea imparable.

Un informe de la Generalitat revela que a Catalunya les dones cobren un 26% menys que els homes

Un informe de la Generalitat revela que a Catalunya les dones cobren un 26% menys que els homesL’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, referenciat a l'any 2014, mostra que el salari mitjà anual masculí es va situar en els 27.477 euros mentre que el femení va ser 7.123 euros inferior i que la diferència en les franges salarials més baixes arriba al 42,6% en perjudici de les dones.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha presentat l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones” el primer que elabora la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Treball i Model Productiu. La principal conclusió de l’informe, elaborat amb les darreres dades disponibles, relatives a l’any 2014, és que, de mitjana les dones guanyen en termes anuals un 26% menys que els homes, la bretxa salarial més alta des de 2008, quan era del 24,4%.

Algunes de les dades de l’estudi posen de manifest que el salari mitjà anual masculí es va situar en els 27.477 euros mentre que el femení va ser 7.123 euros inferior, en concret 20.324 euros (-26%). Aquest percentatge s’apuja fins el 42,6% quan s’analitzen les franges salarials més baixes entre homes i dones ja que les desigualtats no són uniformes en tots els nivells salarials.

A més, per nombre d’hores treballades, que té un gran impacte en el salari anual de treballadors/ores, l’estudi revela una desigualtat del 15,9% en perjudici de les dones per guany d’hora treballada, el que posa de manifest l’efecte d’una taxa de parcialitat femenina que gairebé triplica la masculina.

Decàleg d’iniciatives del Departament
  • Impuls de plans i actuacions de suport a les empreses i entitats públiques i privades per incorporar la igualtat d’oportunitats de dones i homes en les seves organitzacions.
  • Assessorament i suport a les empreses i organitzacions en el procés d’elaboració i implantació de mesures i plans d’igualtat.
  • Formació sobre gestió de persones i processos d’incorporació de la igualtat a les organitzacions per eliminar les situacions de discriminació de les dones en el treball.
  • Creació de la guia de diagnosi i aplicació informàtica de seguiment i avaluació de plans d’igualtat.
  • Validació i inscripció el 2016 de 42 plans d’igualtat, que afecten al voltant de 27.000 treballadors/es, al Registre de Plans d’Igualtat al Departament.
  • Formació el 2016 de més de 1.100 persones directives i representants dels treballadors/es (+45% que el 2015).
  • Sensibilització i difusió de les polítiques d’igualtat mitjançant accions públiques i divulgatives.
  • Col·laboració amb la universitat Autònoma de Barcelona i, mitjançant comissions o grups de treball, amb altres departaments per impulsar actuacions relacionades per la transversalitat de gènere.
  • Creació del grup de treball sobre bretxa salarial a la Comissió d’Igualtat i Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals per elaborar recomanacions a la negociació col·lectiva en aquesta matèria.
  • Promoció de la col·laboració amb els ens locals perquè l’elaboració de plans i mesures d’igualtat en el treball entrin a formar part del Contracte Programa entre el Departament i els ens locals (2016-2019) per enriquir les polítiques públiques d’igualtat.

Més informació  

Campanya per fomentar l'ús de termes d'empresa en català

"Per comunicar, clar i català"S’inscriu en el marc de la campanya “Català i empresa, ja estàs al dia?"

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el TERMCAT enceten “Per comunicar, clar i català”, una campanya de difusió de terminologia en català relacionada amb el món de l’empresa que té com a objectiu donar a conèixer terminologia empresarial en català i de difondre la importància de no adoptar indiscriminadament anglicismes innecessaris en entorns professionals. L’acció s’inscriu en el marc de la campanya de la DGPL “Català i empresa, ja estàs al dia?” i en els objectius de l’agenda per a la qualitat lingüística del Departament de Cultura.
 
Flux de caixa, empresa emergent o part interessada són termes ben formats en català, transparents i ben entenedors, que permeten comunicar amb claredat. Sovint, des de sectors empresarials o des de la premsa, en sentim els equivalents en anglès: cash-flow, start-up o bé stakeholder. És una tendència que perjudica la qualitat del català que es fa servir en el món de l’empresa i dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha manifestat: “Seguim el ritme de l’aparició incessant de nous conceptes i treballem per trobar l’equilibri en assumir noves formes d’expressió, sense quedar ancorats en un purisme exagerat i sense perdre entitat per la interferència desmesurada d’altres llengües.”
 
L’acció, que es durà a terme des del febrer fins a l’abril a les xarxes socials, consisteix en l’emissió de píndoles que contrasten l’anglicisme amb la fórmula catalana. Els termes estan recollits al fullet 50 termes del món de l’empresa, que es podrà descarregar a la pàgina de la campanya. “Per comunicar, clar i català” i que també es podrà demanar en paper.

Els 50 termes del món de l’empresa són termes seleccionats pel TERMCAT tenint en compte criteris d’actualitat, de representativitat i d’àmplia difusió. El TERMCAT, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana, és un consorci adscrit a la Direcció General de Política Lingüística al Departament de Cultura, format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Empowerment? En català, el terme és... apoderament
Joint venture? En català, el terme és... aliança d'empreses
Rating? En català, el terme és... qualificació
Stakeholder? En català, el terme és... part interessada
Start-up? En català, el terme és... empresa emergent
Cash-flow? En català, el terme és... flux de caixa
...

Aquest recull presenta 50 termes del món de l’empresa, triats tenint en compte criteris d’actualitat, de representativitat i d’àmplia difusió. Inclou les definicions dels termes i les denominacions en català, castellà i anglès.
Descarrega-te'l

18.3.17

El web de visualització dels pressupostos municipals de Catalunya considerat un dels millors projectes sobre dades obertes al congrés Connect Socrata dels Estats Units

  • L'eina telemàtica ha estat creada pel Departament d'Afers Exteriors, a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert
  • En el mateix congrés també han rebut el distintiu tres projectes més d’Estats Units sobre visualització de dades obertes
El web de visualització dels pressupostos municipals de Catalunya ha estat considerat un dels millors projectes de l’any al congrés internacional Connect Socrata celebrat a Washington. La trobada va reunir els principals usuaris de la plataforma Socrata de dades obertes d'arreu del món.
Aquesta  eina telemàtica ha estat creada pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència – a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert- i permet cercar, comparar i conèixer l’evolució dels pressupostos dels municipis catalans. A més del projecte català, també han rebut el distintiu tres projectes més de Chicago, Utah i San Bernardino, tots tres dels Estats Units.
El projecte de visualització interactiva dels pressupostos municipals de Catalunya va ser un dels vint seleccionats per exposar a la conferència Connect Socrata. D’entre la vintena de projectes finalistes només quatre van rebre un guardó gràcies a les votacions dels més de 200 assistents, la majoria dels quals són usuaris de la plataforma i es reuneixen per compartir experiències d’ús i aplicacions relacionades amb les dades obertes.
Aquest web recull tota la informació relativa al pressupost dels municipis catalans en una nova secció ubicada al  Portal Transparència Catalunya. Per accedir-hi només cal escriure el nom del municipi dels qual volem conèixer el pressupost. Un cop a dins, et permet cercar dades pressupostàries dels municipis, comparar, conèixer l’evolució de la despesa i establir rànquings.  Les dades s'hi presenten de forma estructurada, ràpida, àgil i fàcils d'interpretar. El cercador també disposa de tres apartats més:
  • CompareuPermet comprar el pressupost de diferents municipis. A la taula de comparació es poden afegir fins a tres municipis i es poden anar filtrant les partides i subpartides que es volen comparar. Per a cada comparació s'ofereix una visualització temporal de la partida, així com una taula on consultar la població de cada municipi, la despesa per habitant global i el de cada partida.
  • RànquingsPermet aprofundir en una partida específica del pressupost per a analitzar la posició dels diferents municipis segons la despesa total o despesa per habitant, i comprovar d'un cop d'ull el percentatge sobre la despesa total. L'eina permet filtrar municipis d'acord amb la grandària, despesa o despesa per habitant. Es pot seleccionar qualsevol partida d'ingressos o despeses.
  • MapesPermet visualitzar sobre un mapa els diferents indicadors principals (despesa per habitant, despesa total, diferència d'execució i pressupost, habitants i deute viu), així com visualitzar cadascuna de les partides. D'aquesta manera es pot visualitzar sobre el mapa la distribució de despesa per a una partida específica per a poder obtenir informació general de forma ràpida.
La nova secció del Portal Transparència Catalunya suposa un gran pas en el compliment de les obligacions establertes per la Llei 19/2014 de 29 de desembre de Transparència, accés a la informació i bon govern. Després d’una primera etapa en què es van fer públiques totes les dades en format obert, la Secretaria de Transparència i Govern Obert ofereix ara la interacció amb la ciutadania a l’hora d’explicar els recursos públics municipals i de millorar la qualitat dels debats sobre aquests.

Font: Gencat

Les previsions indiquen que l'any 2020 les emissions de CO2 de Catalunya seran un 21% inferiors a les del 2005

  • L'escenari de creixement econòmic pot fer augmentar les emissions per sobre de les previsions, i caldrà canvis estructurals i de millores en eficiència
  • La dada es desprèn del Full de Ruta per a l’assoliment de l’objectiu de reducció d’emissions difuses de gasos amb efecte d’hivernacle per al 2020 que ha elaborat l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic
  • L’objectiu de reducció de Catalunya per a 2020 està establert en el 15%
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) ha publicat el document tècnic  "Full de ruta per a l'assoliment de l'objectiu de reducció d'emissions difuses de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) per al 2020". Del text es desprèn que, de complir-se les previsions, l’any 2020 les emissions difuses –­les no sotmeses a la Directiva del comerç de drets d’emissió– seran un 21% inferiors a les del 2005. El desplegament de tota la planificació sectorial vigent permetria assolir, i fins i tot superar, l’objectiu de reducció establert per a aquell any, que és d’un 15% respecte els nivells de l’any 2005. L’OCCC alerta, però, que l’escenari de creixement econòmic pot fer augmentar les emissions, per la qual cosa és important que vagi acompanyat de canvis estructurals i de millores en eficiència que aconsegueixin desacoblar el creixement econòmic i les emissions de GEH.
Les dades dels inventaris d’emissions per a Catalunya mostren que les emissions difuses ja van descendir un 17% l’any 2014 respecte el 2005. En global, si hi afegim les contemplades en la Directiva, la reducció va ser de més del 26%.
Els resultats i conclusions d’aquest estudi són útils per a començar a planificar les polítiques de mitigació del següent període, 2021-2030. Fins i tot si es compleixen els objectius pel 2020, ens trobarem en una dinàmica ascendent, que caldrà revertir per assolir les reduccions necessàries per al 2030, que presenten un grau d’ambició superior a la del període actual.

Document Nota de premsa PDF 43KB

Font: Gencat

16.3.17

Programa pilot d’acompanyament a la millora de la participació interna i gestió democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya



Amb el suport de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies – Generalitat de Catalunya – La Confederació vol aprofundir en una de les seves finalitats estatutàries: la promoció de models de gestió propis de l’Economia Social.

Les empreses que faran la consultoria del projecte són Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, Hobest i Integral.

La finalitat del present programa és enfortir el sector no lucratiu de serveis socials i d’atenció a les persones a través de la promoció de models de governança democràtica.

En aquest marc, es proposa desenvolupar una prova pilot amb la voluntat d’acompanyar, sistematitzar i reforçar els processos de participació interna i gestió democràtica a les entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Per fer-ho, La Confederació obre una convocatòria per seleccionar 6 organitzacions que tinguin voluntat de participar en el Programa.

En què consisteix la prova pilot? 

La prova pilot consisteix en analitzar els processos participatius de l’organització i en l’elaboració d’un pla de millora individualitzat per avançar cap a sistemes de gestió més participatius. En concret:
Diagnosi inicial:
  • Identificació del punt de partida i dels principals reptes a abordar a cada organització.
Creació equip de treball:
  • Creació d’un equip de treball interdisciplinar i representatiu de l’organització encarregat de liderar el projecte.
Realització de 3 tallers participatius:
  • 3 tallers de cocreació d’iniciatives per impulsar models de governança democràtica a l’organització.
Pla d’acció:
  • Definició d’un full de ruta individual per a cada organització que permeti avançar cap a models de governança democràtica.

Què obtindran les 6 organitzacions participants?

Acompanyament expert individualitzat per analitzar els processos participatius de l’organització.
Aplicació de metodologies col·laboratives per fer front a reptes organitzatius.
Definició d’un pla de millora per avançar cap a sistemes de governança més democràtics, amb accions concretes i calendaritzades.
Foment d’una cultura col·laborativa en el funcionament de l’organització.
Participació en una acció innovadora implicant un gran nombre de persones de l’organització.
I contribuir activament en la definició del concepte de governança democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.

Qui es pot presentar?

Qualsevol entitat del Tercer Sector Social, amb activitat econòmica i un mínim de 20 persones contractades, que prestin serveis d’atenció a les persones.
Es consideren entitats del Tercer Sector Social les associacions, cooperatives d’iniciativa social, fundacions, empreses d’inserció i centres especials de treball sense finalitat de lucre.

Quins compromisos comporta participar al Programa pilot? 

La participació és voluntària i està oberta a qualsevol entitat del Tercer Sector Social de Catalunya. Implica els següents compromisos:
  • Compromís ferm per participar en totes les accions de la prova pilot.
  • Compromís i participació de l’òrgan de govern de l’organització.
  • Creació d’un grup motor de persones encarregades de liderar el procés a l’organització.
  • Creació d’una comissió de treball formada per persones de les diferents àrees de l’organització i que participarà en les diferents accions de la prova pilot.
  • Voluntat d’implementar accions incloses en els plans de millora realitzats en el marc de la prova pilot.

Vull participar-hi! Què haig de fer?

És molt senzill: presenta la teva sol·licitud!
calendariEl termini per a la presentació de sol·licituds es tancarà el dia 24 de març a les 13.00 h.

Només s’acceptaran les candidatures presentades a través del formulari habilitat a tal efecte a l’adreça web www.laconfederacio.org

Més informació i accessos directes 

carpetaAccés a les bases reguladores de la convocatoria de participació


llibretaAccés al formulari de sol·licitud

Font: La Confederació

15.3.17

Presentació d'un manual d’auditoria social


Presentació d'un manual d’auditoria social. Càtedra Mango



L’objectiu de redactar el manual d’auditoria social és el de disposar d’un procediment que reculli les diferents fases del procés en les instal·lacions dels proveïdors d’una organització.

En aquest sentit, s’ha elaborat un document on es revisen les pràctiques que es porten a terme en una fàbrica de MANGO al Marroc. Les conclusions que s’han extret de l’elaboració de l’informe i la metodologia amb la qual s’ha elaborat es presentaran en aquesta conferència.

El programa de la conferència és el següent:

Dimarts, 28 de març de 2017 de 18:00 a 20:00

Presenta: Daniel Faura, President del CCJCC
Ponent: Xavier Carbonell, Coordinador Académic i Director de la Cátedra MANGO d'RSC a l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF)

Conferència gratuïta

COM ARRIBAR-HI: Bus: 54, 63, 67, 75, 78, H4 / Metro: Línia 3 (Palau Reial)
Pàrquing: C/ Jordi Girona (Campus Nord UPC). Tenim conveni on gaudireu d’un descompte del 15% sobre tarifa per hora.

És necessari confirmar l'assistència a l'acte per correu electrònic a la següent adreça: eda@auditors-censors.com

Inscripcions

Més informació

Lloc: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Sor Eulàlia d'Anzizu 41, 08034 BCN
Telèfon. 93 280 31 00
Mail. col.legi@auditors-censors.com

13.3.17

[VÍDEO] Ponencia de Josep Maria Canyelles sobre responsabilidad social y lengua en Oarsoaldea (Euskadi)

La Comisión de Euskera de Oarsoaldea, en colaboración con diversos agentes, organizó el 2 de marzo una jornada para conocer los beneficios que tiene en las empresas la responsabilidad social y el crear red entre ellas. Acudieron diferentes empresas de Oarsoaldea a la jornada organizada en la empresa Salto Systems. La mañana comenzó con la ponencia de Josep Maria Canyelles de Responsabilitat Global sobre RSE y lengua, disponible en youtube:



Empresas de Oarsoaldea han reflexionado sobre la responsabilidad social y el crear red entre ellas


La Comisión de Euskera de Oarsoaldea, en colaboración con diversos agentes, organizó el 2 de marzo una jornada para conocer los beneficios que tiene en las empresas la responsabilidad social y el crear red entre ellas.

Acudieron diferentes empresas de Oarsoaldea a la jornada organizada en la empresa Salto Systems. La mañana comenzó con la ponencia de Josep Maria Canyelles de Responsabilitat global. A continuación participaron en una mesa redonda Fermin Lazkano de Tkgune, Anaje Narbaiza de Elay, Beñat Irasuegi de Olatukoop y Miren Lauzirika de Art for life!, moderada por Nerea Azurmendi.

Para finalizar la jornada, los empresarios y empresarias de dividieron en grupos focales para reflexionar a cerca de las preguntas “¿Qué necesitamos las empresas para activarnos?” y “En torno a qué podemos organizar redes empresariales en Oarsoaldea?”, compartiendo después las conclusiones con todo el grupo.



Fuente de la noticia 
Convocatoria:

10.3.17

V Edición de los premios a la mejor práctica en movilidad sostenible

FUNDACIÓN RENAULT PARA LA MOVILIDAD SOSTENIBLE// 1 DE MARZO 2017
  • En esta ocasión los premiados disfrutarán de la cesión de un ZOE 400 durante un año.
  • El plazo de candidaturas está abierto hasta el 7 de abril.
La Fundación Renault para la Movilidad Sostenible, con la colaboración del Club de Excelencia en Sostenibilidad y el apoyo de la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, convocan la V edición de los Premios a la mejor práctica en Movilidad Sostenible. Estos premios tienen como objetivo poner en valor las iniciativas más destacadas que estén llevando a cabo grandes empresas, pymes/emprendedores y Administraciones Públicas para el impulso y desarrollo de la movilidad sostenible en las ciudades españolas. El plazo de presentación de candidaturas finaliza el 7 de abril.

Los Premios reconocerán los proyectos en fase de desarrollo -parcial o total- que tengan lugar en el territorio español -con independencia de que su alcance sea local o nacional-, que presenten resultados verificables -totales o parciales- y que hayan tenido en cuenta el concepto de sostenibilidad en su triple vertiente: económica, medioambiental y social.



Font: http://www.fundacionrenaultmovilidadsostenible.com/#premios-movilidad-sostenible

7.3.17

Daniel Faura parla sobre Frau i Corrupció avui a les 12h a l'ESCI

El frau i la corrupció són dos mals endèmics que afecten de forma directa a la societat i a l’estat benestar del país. És per això que s’han de tenir en compte les diferents mesures per detectar aquesta problemàtica en els diversos sectors que afecta, i conèixer l’origen i els motius d’aquests comportaments delictius.

El control intern es posiciona com una de les millors opcions per prevenir i detectar comportaments il·legals dintre d’una corporació pública o privada. D’altra banda, el sector públic té unes senyals d’alerta i unes àrees de risc pròpies que s’han de revisar de forma més exhaustiva. La implicació de l’auditor en aquestes temàtiques contribueix a la detecció del frau i atorga seguretat als estats financers assegurant que no tenen incorreccions materials.

El proper dimarts 7 de març, Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, abordarà tots aquest temes a la conferència oberta a tota la comunitat ESCI-UPF: frau i corrupció.

Registra'm
Dia: 07.03.2017
Hora: 12.00 h.
Lloc: Sala d'Actes

5.3.17

[ARTICLE] De discriminar a apreciar

Amb motiu del 8 de març, aquesta reflexió crida a superar el tòpic de la discriminació positiva enfront la negativa, i a incorporar l'apreciació, com a camí socialment i emocionalment responsable per a crear valor compartit.


Discriminar vol dir establir una distinció, diferenciar. De fet, té la mateixa arrel que discernir, que finalment voldria dir dividir, separar en dos. També tenen la mateixa arrel mots relacionats amb separar com crivell o garbell o el castellà cribar. També crim  -i incriminar-  té el mateix origen -separar, discernir- ja que abans havia volgut dir la decisió judicial, el veredicte. Però els mots evolucionen i guanyen nous significats. I així sovint discriminar pren un sentit negatiu, quan es refereix a donar un tracte d'inferioritat a determinats membres d'una col·lectivitat per motius socials, religiosos, lingüístics, polítics, etc.
Podem establir la distinció entre les persones altes i baixes d'una col·lectivitat, sense més pretensió que l'estadística. Podem dividir entre joves i grans per raons de màrqueting. Podem establir el col·lectiu dels pèls-rojos, ni que sigui a títol de curiositat. Però res aparenta ser discriminatori en el sentit negatiu, ja que no partim de la consideració que cap subgrup de la col·lectivitat sigui inferior o superior als altres.
Llegeixo que el nombre d'anuncis en els quals apareixen actors pèl-rojos ha anat in crescendo en els últims anys. Què tenen en comú les marques Triptomax, Frenadol, Mediamarkt, Mapfre, Vodafone, Worten, Botemanía o Adoptauntio? Totes elles han usat en algun moment a algun pèl-roig per protagonitzar les seves campanyes televisives. És una curiositat i vés a saber quines raons oculta, però no ens genera cap sensació d'incomoditat. Ni en el cas que els espectadors que comparteixin aquesta característica visquin amb entusiasme sentir-se reconeguts, no crec que a ningú dels altres ens desagradi. La raó és que no hi ha uns subgrups amb identitat diferenciada respecte als tons capil·lars més enllà de compartir una característica.
Però el context interpretatiu varia quan sí que la identitat existeix i especialment quan aquesta realitat diferenciada porta associats diferents marques socials. Per exemple, si ets dona i ets conscient que pertànyer a aquest subgrup social comporta una penalització en termes laborals i fins i tot salarials, és raonable que incomodin els missatges on la marca de subgrup porti associada una etiqueta limitant. És a dir, la diferenciació del subgrup femení va associada a una etiqueta que discrimina negativament.
Un cas típic seria el de posar un excés d'èmfasi en la bellesa física de les dones, la cosificació. Al marge de les consideracions ètiques de cada missatge comunicatiu per ell mateix, i que poden ser discutibles  -hi ha el risc de confondre ètica i moralitat-, la veritat és que cert degoteig constant d'imatges acaben generant etiquetes socials i acaben transmetent apriorismes com ara que si les dones tenen un valor apreciable en el seu cos aleshores altres característiques perden rellevància.
Algunes queixes feministes, en alguna ocasió han pogut semblar exagerades, i és cert que cada grup d'interès ha de trobar el to correcte i l'equilibri adequat d'interessos per a no perjudicar l'objectiu de la lluita legítima, però d'entrada, cal fer costat i compartir una actitud crítica. I vés per on que aquest 'cri' de crítica té el mateix origen etimològic que el de discriminar: separar, que és allò que cal fer per a procedir a analitzar sota el prisma de la raó els fets.
La discriminació existeix i és patent. I no remet prou. Per tant, cal mostrar una actitud activa d'observació, d'escrutini, d'anàlisi, de crítica, de debat social sobre quines són les pràctiques acceptables i quines les inacceptables. Des d'un enfocament de responsabilitat social de les empreses, ja no caldria parlar de com separem les bones i males pràctiques, sinó com assegurem que cada pràctica creï el major valor per a tots els grups d'interès, valor compartit.
I la pràctica que crea millor valor és quan la reivindicació dels drets d'un col·lectiu i de la seva dignitat no prové solament d'ell mateix sinó que són els altres col·lectius  -el presumptament beneficiat-  el que es fa portaveu del missatge crític i proclama la necessitat de la igualtat de drets i d'oportunitats i blasma els missatges que incorporen etiquetes discriminatòries.
La campanya He for She intenta precisament promoure aquesta inversió en la reivindicació dels drets de les dones, i que siguin els homes els que proclamin el missatge de la igualtat.
Aquest mateix paradigma l'hauríem de transportar a altres lluites. Aquest dimecres serà 8 de març, Dia Internacional de les Dones, però fa uns dies va ser 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna. Deixeu-me, doncs, que posi un exemple en aquest context. En el cas de la diversitat lingüística, una bona pràctica concreta és posar l’accent no en la pròpia llengua sinó en les altres, garantint així que no s’avantposen els interessos propis enfront d'un model equilibrat i just de diversitat. Això es pot concretar en la demanda que tot producte vagi etiquetat, a més de en les llengües de major abast, sempre en la llengua del país on ha estat produït, encara que sigui minoritària, per tal d’afavorir el respecte a la diversitat i la dignitat de les llengües menors. Aquest és un model equilibrat i sostenible de defensa de les identitats: valorar i recomanar activament que els productes que adquirim portin la llengua d’on han estat fets permet superar la defensa de la pròpia llengua per situar-nos en la defensa d’un model global de diversitat lingüística. Podeu trobar un exemple real situat en el camp del turisme, una carta enviada a un hotel de Bretanya (França).
Us imagineu que una ONG defensora de la sostenibilitat ambiental considerés que els drets de les dones també formen part del concepte global de la sostenibilitat? Us imagineu que una ONG feminista considerés que la defensa del medi ambient també forma part de la lluita pel respecte a la diversitat. No es tracta de fusionar projectes; es tracta de comprendre que la manera de portar a terme la missió de cadascú pot incorporar principis i criteris que formen part d'altres lluites. Això és precisament la responsabilitat social, aprendre a gestionar la complexitat des d'una organització que aprèn. Quan jo faig possible els meus objectius integrant en la manera de fer criteris de sostenibilitat ambiental, social, laboral, econòmica i ètica, estic apreciant les reivindicacions legítimes de grups d'interès que ja no són 'altres' sinó que una mica estan dins meu. Més que discriminar, ja sigui en negatiu o en positiu, potser aprendríem a apreciar.

Nota: article publicat en castellà a Diario Responsable

Altres articles anteriors:

[ARTÍCULO] De discriminar a apreciar

Con motivo del 8 de marzo, esta reflexión llama a superar el tópico de la discriminación positiva frente a la negativa, y en incorporar la apreciación, como camino social y emocionalmente responsable para crear valor compartido.

Discriminar significa establecer una distinción, diferenciar. De hecho, tiene la misma raíz que discernir, que finalmente significaría dividir, separar en dos. También tienen la misma raíz palabras relacionadas con separar como cribar, o crivell i garbell en catalán. También crimen -e incriminar- tiene el mismo origen -separar, discernir- ya que antes había querido decir la decisión judicial, el veredicto. Pero las palabras evolucionan y ganan nuevos significados. Y así, a menudo discriminar toma un sentido negativo, cuando se refiere a dar un trato de inferioridad a determinados miembros de una colectividad por motivos sociales, religiosos, lingüísticos, políticos, etc.

Podemos establecer la distinción entre las personas altas y bajas de una colectividad, sin más pretensión que la estadística. Podemos dividir entre jóvenes y mayores por razones de marketing. Podemos establecer el colectivo de los pelos-rojos, aunque sea a título de curiosidad. Pero nada aparenta ser discriminatorio en el sentido negativo, ya que no partimos de la consideración de que ningún subgrupo de la colectividad sea inferior o superior a los demás.

Leo que el número de anuncios en los que aparecen actores pelirrojos ha ido in crescendo en los últimos años. ¿Qué tienen en común las marcas Triptomax, Frenadol, Mediamarkt, Mapfre, Vodafone, Worten, Botemanía o Adoptauntio? Todas ellas han usado en algún momento a algún pelirrojo para protagonizar sus campañas televisivas. Es una curiosidad y a saber qué razones oculta, pero no nos genera ninguna sensación de incomodidad. Ni en el caso de que los espectadores que compartan esta característica vivan con entusiasmo sentirse reconocidos, no creo que a nadie de los otros nos desagrade. La razón es que no hay unos subgrupos con identidad diferenciada respecto a los tonos capilares más allá de compartir una característica.

Pero el contexto interpretativo varía cuando sí la identidad existe y especialmente cuando esta realidad diferenciada lleva asociados diferentes marcas sociales. Por ejemplo, si eres mujer y eres consciente de que pertenecer a este subgrupo social conlleva una penalización en términos laborales e incluso salariales, es razonable que incomoden los mensajes donde la marca de subgrupo lleve asociada una etiqueta limitante. Es decir, la diferenciación del subgrupo femenino va asociada a una etiqueta que discrimina negativamente.

Un caso típico sería el de poner un exceso de énfasis en la belleza física de las mujeres, la cosificación. Al margen de las consideraciones éticas de cada mensaje comunicativo por él mismo, y que pueden ser discutibles -hay el riesgo de confundir ética y moralidad-, la verdad es que cierto goteo constante de imágenes acaban generando etiquetas sociales y acaban transmitiendo apriorismos como que si las mujeres tienen un valor apreciable en su cuerpo entonces otras características pierden relevancia.

Algunas quejas feministas, en alguna ocasión han podido parecer exageradas, y es cierto que cada grupo de interés tiene que encontrar el tono correcto y el equilibrio adecuado de intereses para no perjudicar el objetivo de la lucha legítima, pero de entrada deberá apoyar y compartir una actitud crítica. Y mira por donde que este 'cri' de crítica tiene el mismo origen etimológico que el de discriminar: separar, que es lo que hay que hacer para proceder a analizar bajo el prisma de la razón los hechos.

La discriminación existe y es patente. Y no remite lo suficiente. Por lo tanto, hay que mostrar una actitud activa de observación, de escrutinio, de análisis, de crítica, de debate social sobre cuáles son las prácticas aceptables y cuáles las inaceptables. Desde un enfoque de responsabilidad social de las empresas, ya no habría que hablar de cómo separamos las buenas y malas prácticas, sino como aseguramos que cada práctica cree el mayor valor para todos los grupos de interés, valor compartido.

Y la práctica que crea mejor valor es cuando la reivindicación de los derechos de un colectivo y de su dignidad no proviene solamente de sí mismo sino que son los otros colectivos -el presuntamente beneficiado- el que se hace portavoz del mensaje crítico y proclama la necesidad de la igualdad de derechos y de oportunidades y censura los mensajes que incorporan etiquetas discriminatorias.

La campaña He for She intenta precisamente promover esta inversión en la reivindicación de los derechos de las mujeres, y que sean los hombres los que proclamen el mensaje de la igualdad.

Este mismo paradigma deberíamos transportar a otras luchas. Este miércoles será 8 de marzo, Día Internacional de la Mujer, pero hace unos días fue 21 de febrero, Día Internacional de la Lengua Materna. Dejadme, pues, que ponga un ejemplo en este contexto. En el caso de la diversidad lingüística, una buena práctica concreta es hacer hincapié no en la propia lengua sino en las otras, garantizando así que no se anteponen los intereses propios en pos de un modelo equilibrado y justo de diversidad. Esto se puede concretar en la demanda de que todo producto vaya etiquetado, además de en las lenguas de mayor alcance, siempre en la lengua del país donde ha sido producido, aunque sea minoritaria, para favorecer el respeto a la diversidad y la dignidad de las lenguas menores. Este es un modelo equilibrado y sostenible de defensa de las identidades: valorar y recomendar activamente que los productos que adquirimos lleven la lengua de donde han sido hechos permite superar la defensa de la propia lengua para situarnos en la defensa de un modelo global de diversidad lingüística. Pueden encontrar un ejemplo real situado en el campo del turismo, una carta enviada a un hotel de Bretaña (Francia).

¿Se imaginan que una ONG defensora de la sostenibilidad ambiental considerara que los derechos de las mujeres también forman parte del concepto global de la sostenibilidad? ¿Se imaginan que una ONG feminista considerara que la defensa del medio ambiente también forma parte de la lucha por el respeto a la diversidad. No se trata de fusionar proyectos; se trata de comprender que la manera de llevar a cabo la misión de cada uno puede incorporar principios y criterios que forman parte de otras luchas. Esto es precisamente la responsabilidad social, aprender a gestionar la complejidad desde una organización que aprende. Cuando yo hago posible mis objetivos integrando en la manera de hacer criterios de sostenibilidad ambiental, social, laboral, económica y ética, estoy apreciando las reivindicaciones legítimas de grupos de interés que ya no son "otros" sino que un poco están dentro de mí. Más que discriminar, ya sea en negativo o en positivo, tal vez aprenderíamos a apreciar.



Nota: artículo publicado en Diario Responsable

Otros artículos anteriores (en negrita las versiones en castellano):

1.3.17

Experts expliquen com recuperar una imatge de marca i els elements per fer RSC a la darrera sessió de comunicació


El passat 9 de febrer es va celebrar a la seu del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) una nova sessió del cicle Open Communications Talks CSC que busca ser un punt de trobada d'experts i professionals del sector sanitari i social per abordar els temes referents a la comunicació. En aquesta ocasió, els dos experts convidats van parlar sobre imatge de marca i reputació d'una entitat, i responsabilitat social corporativa. Primer va intervenir el director de Comunicació i Relacions Institucionals del Gran Teatre del Liceu, Joan Corbera, que va fer un recorregut breu pels problemes que va patir el Liceu fins arribar a una crisi de reputació i marca a l'any 2013. A partir d'aquí, Corbera va exposar l'estratègia directiva i en comunicació per tal de millor la imatge de marca incidint en especial en la gestió amb els mitjans de comunicació.


Seguidament, l'expert en Responsabilitat Social Corporativa (RSC) i soci de Vector 5, Josep Maria Canyelles, va abordar els elements metodològics de l'RSC i va establir la materialitat, el diàleg amb grups d'interès i la transparència com a claus per la RSC. Passant pels cinc vectors per fer RSC, Canyelles va insistir que "l'RSC és una qüestió estratègica, que afecta tota l'organització".

A més, Canyelles va explicar la iniciativa Respon.cat, un organisme que vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la responsabilitat social, amb l'objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de la responsabilitat social a Catalunya.

Per finalitzar la sessió es va obrir un torn de paraules entre els professionals assistents que van intercanviar amb els dos ponents dubtes, opinions i experiències. Si no vas poder assistir pots recuperar la sessió al nostre perfil de Periscope. I, cal recordar, que sempre es poden seguir en directe per Periscope i Twitter les Open Communication Talks CSC, sota l'etiqueta #comtalksCSC. La propera d'aquestes sessions serà sobre comunicació al pacient en entorns digitals i se celebrarà el 13 de juny, la inscripció és gratuïta però necessària per l'aforament de la sala.

Font: Consorci

Notícia anterior: La comunicació institucional i la RSC, a la propera sessió oberta de Comunicació


Expertos explican cómo recuperar una imagen de marca y los elementos para hacer RSC en la última sesión de comunicación



El pasado 9 de febrero se celebró en la sede del Consorcio de Salud y Social de Cataluña (CSC) una nueva sesión del ciclo Open Communications Talks CSC que busca ser un punto de encuentro de expertos y profesionales del sector sanitario y social para abordar los temas referentes a la comunicación. En esta ocasión, los dos expertos invitados hablaron sobre imagen de marca y reputación de una entidad, y responsabilidad social corporativa. Primero intervino el director de Comunicación y Relaciones Institucionales del Gran Teatro del Liceo, Joan Corbera, que hizo un recorrido breve por los problemas que sufrió el Liceo hasta llegar a una crisis de reputación y marca el año 2013. A partir de aquí, Corbera expuso la estrategia directiva y de comunicación con el fin de mejor la imagen de marca, incidiendo en especial en la gestión con los medios de comunicación.



Seguidamente, el experto en Responsabilidad Social Corporativa (RSC) y socio de Vector 5, Josep Maria Canyelles, abordó los elementos metodológicos de la RSC y estableció la materialidad, el diálogo con grupos de interés y la transparencia como claves para la RSC. Pasando por los cinco vectores para hacer RSC, Canyelles insistió en que "la RSC es una cuestión estratégica, que afecta a toda la organización".

Además, Canyelles explicó la iniciativa Respon.cat, un organismo que quiere implicar a las empresas y las organizaciones empresariales más comprometidas con la responsabilidad social, con el objetivo de promover un salto cualitativo y cuantitativo de la responsabilidad social en Cataluña.

Para finalizar la sesión se abrió un turno de palabras entre los profesionales asistentes que intercambiaron con los dos ponentes dudas, opiniones y experiencias. Si no pudiste asistir puedes recuperar la sesión en nuestro perfil de Periscope. Y, hay que recordar, que siempre se pueden seguir en directo por Periscope y Twitter las Open Communication Talks CSC, bajo la etiqueta #comtalksCSC. La próxima de estas sesiones será sobre comunicación al paciente en entornos digitales y se celebrará el 13 de junio, la inscripción es gratuita pero necesaria por el aforo de la sala.

Anterior:
 Fuente: Consorci