3.1.17

Durant el 2016 he rebut les següents multes de trànsit

Faig rendició de comptes corresponent a l'exercici 2016 d'un dels indicadors que des de fa temps gestiono, les multes de trànsit rebudes, i sobre el qual tinc un compromís d'urbanitat. 
Durant el 2016 he rebut sols la següent multa de trànsit:
  • Per excés de velocitat a la C-16 km 51,08 Berga (139,4 km/h en zona 120), considerada greu i amb una multa de 100€ reduïda al 50% pel pagament en termini.
Després que al 2012 tingués un augment en les multes de trànsit, valorant que va ser una situació excepcional, en els quatre anys posteriors he retornat a un nivell acceptable. Vegeu gràfic amb l'import anual pagat en multes de trànsit:

Cal dir que anualment solia fer entre 15.000 i 20.000 kms, comptant tant els particulars com els professionals, i que les multes de les quals informo en aquest gràfic les inclou totes, tant si s'han produït amb un ús particular com professional. Aproximadament 2/3 corresponen a activitat professional. En el cas de l'exercici 2015 i sobretot al 2016 aquest quilometratge s'ha vist reduït a partir del moment en què opto per deixar de posseir un cotxe.

Al llarg dels 11 anys que fa que disposo d'aquest indicador (2006-2016), he pagat 1560,59 euros en multes de trànsit, fet que suposa una mitjana de 142 euros anuals, una mitjana que els darrers anys s'ha situat a 50 euros anuals.

Política d'urbanitat

Responsabilitat Global es va dotar d’una política d’urbanitat en la qual aborda la qüestió de les bones pràctiques en l’ús dels vehicles privats.

PROPOSTA: En el cas d’un professional autònom, el respecte al compliment normatiu pensem que ha de tenir en compte també les multes de trànsit, atès que sovint el vehicle constitueix un instrument d’ús intensiu o rellevant. De fet, l’actitud al volant i les seves conseqüències és una dimensió de la urbanitat i aquesta no deixa de ser una manera de poder pressuposar altres actituds professionals i vitals. El civisme i els compromisos socials són un pas més elevat però que s’ha de sostenir sobre la base d’un capteniment, unes formes i una urbanitat que facin possible la convivència.


Apunts anterior: