29.5.16

Convocatòria oberta: Programa RSE.Pime 2016 per a 15 pimes que vulguin millorar el compromís amb la societat amb un Pla d’acció d’RSE a mida

  • RSE.Pime és un programa pràctic d’implantació de l’RSE a les pimes catalanes
  • Les empreses participants disposaran d’un Pla d’acció a mida per mitjà d’un procés de 5 tallers grupals i dues consultories a l’empresa
  • Està promogut per Respon.cat, el Consell de Cambres de Comerç i la Generalitat de Catalunya.
Les pimes interessades a incorporar la Responsabilitat Social en la seva gestió ara tenen l’oportunitat de ser seleccionades per a participar gratuïtament en el programa RSE.Pime. El 17 de juny és la data límit per a fer la inscripció i participar al programa.

Durant mig any, persones de nivell directiu de 15 pimes es reuniran un cop al mes per aprofundir en el sentit empresarial de l’RSE i desenvolupar el propi Pla d’acció. Rebran eines i procediments de millora en la gestió econòmica, social i ambiental a partir de la implantació dels valors d’RSE a la cultura empresarial de l’organització.

La força d’RSE.Pime és que ofereix a les empreses de manera àgil un programa complet d’aprenentatge sobre l’RSE amb 5 tallers directius en grups reduïts, més dues sessió de consultoria a l’empresa, i una darrera trobada general per avaluar, tot orientat a l’acció.

RSE.Pime s’estructura com una xarxa d’aprenentatge de Responsabilitat Social que pretén la integració de la sostenibilitat en les 15 pimes seleccionades com a participants.

Després d’una introducció al marc conceptual i una autoavaluació, una anàlisi de la sostenibilitat segueix en què cada empresa reflexiona sobre l’impacte social de la seva activitat principal i busca solucions que poden tenir un efecte positiu en les persones, el medi ambient i la comunitat. El resultat és un pla d’acció que es discuteix amb altres gestors que participen a la xarxa d’aprenentatge. Al final del programa, els participants han comprès què significa la sostenibilitat per als seus negocis, han tingut l’oportunitat d’experimentar i han conformat un pla d’acció.

Dates principals i altres informacions
Horaris:
  • 8,15 a 9h: Espai de contacte amb els consultors + esmorzar disponible
  • 9 a 13h: Tallers amb tots els participants
  • 13 a 14h: Dinar lleuger (obert a altres empreses)
  • 14 a 16,30: Càpsules de coneixement (obert a altres empreses)
Per què participar al programa RSE.Pime
Com participar al Programa RSE.Pime
Característiques del Programa RSE.Pime 2016
Notícia del 2015: El programa RSE.Pime ja ha començat!
Participants 2015: 17 pimes participaran en el programa RSE.Pime 2015

Vídeo amb els resultats del programa RSE.Pime 2008/2009, amb opinions dels directors de diverses pimes.








Inscripcions obertes: Acte de llançament del Programa RSE.Pime 2016 i cloenda de l’edició 2015

Les pimes interessades en la responsabilitat social poden optar a una nova edició del Programa RSE.Pime, que es presentarà públicament el proper 9 de juny, en un acte que també servirà de cloenda de l’edició del 2015.

El Programa RSE.Pime 2015 arriba al final, després d’uns mesos en què 16 empreses han pogut treballar en la realització del seu propi Pla d’acció. El programa ha estat coorganitzat per Respon.cat, el Consell de Cambres de Comerç i la Generalitat de Catalunya, i hi han participat 16 pimes catalanes de diferents dimensions, sectors i comarques.

L’acte, amb representació institucional, tindrà lloc dijous 9 de juny a les 17h a la Casa Llotja de Mar. A més, els assistents podran recollir un exemplar de la publicació amb casos de bones pràctiques d’RSE i un material divulgatiu dels projectes Focus de l’RSE a Catalunya i Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.

L’edició 2016 està organitzada per Respon.cat amb el cofinançament del Departament d’Empresa i Coneixement i la col·laboració del Consell de Cambres de Comerç, i presenta algunes variants respecte al 2015 per a enriquir els resultats i millorar les dinàmiques de participació.

Per assistir a l’acte cal inscripció prèvia en aquest enllaç
Data: dijous 9 de juny de 2016
Horari: 17 a 18h
Lloc: Saló Daurat de la Casa Llotja de Mar

Altres entrades relacionades:
Logos RSE.Pime agrupats

Tres pimes mostraran les bones pràctiques d’RSE al BizBarcelona aquest dimecres

  • Respon.cat convida tres pimes membres al BizBarcelona per mostrar les bones pràctiques d’RSE en tres àmbits clau de l'RSE
  • Apunts, Amat Immobiliaris i Aranow intervindran en la sessió de Respon.cat al BizBarcelona mostrant la seva estratègia en matèria d’RSE.
  • Josep Maria Canyelles presentarà el sentit dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i els Focus de l'RSE a Catalunya

Focalitzant matèries clau per a la gestió de l’RSE de les Pimes

El dia 1 de juny a les 18.00 h. a la sala 2 de l’espai bizpimes del BizBarcelona es presentaran les bones pràctiques de tres pimes membres de Respon.cat en el desenvolupament de tres àrees clau en la gestió de l’RSE:

Beatriz Castillo, ‎responsable del departament de Comunicació i RSE d’Apunts, una empresa d’economia social que adopta criteris ètics en tota l’actuació empresarial i es basa en el compromís econòmic, social i ambiental, que explicarà com es treballa la Cohesió social i com aconsegueixen generar impacte amb aquesta estratègia de gestió.


 

Joana Amat, codirectora general d’Amat Immobiliaris, una empresa familiar que aposta per la formació del personal i fomenta l’entusiame i la implicació de l’equip de treball. Basaran la seva intervenció en el Desenvolupament del capital humà.






Jordi Cuixart, director general d’Aranow Packaging Machinery, una pime amb un lideratge marcat per un profun sentit ètic i per la importància de les relacions entre l’empresa i la societat. La seva intervenció tractarà l’Ètica de les organitzacions.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, farà la presentació de l’esdeveniment, amb una intervenció sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible i el projecte Focus de l’RSE a Catalunya.

Des de Respon.cat es disposa d’un nombre limitat d’invitacions per a les empreses interessades en assistir a la sessió. Es poden sol·licitar a través del correuprojectes@respon.cat


Com a suport a la preparació de les presentacions, Respon.cat va organitzar una sessió prèvia, un taller per a millorar les habilitats de portaveus, destinada a les persones que han de fer les presentacions, on l’expert en comunicació Joan Francesc Cànovas, periodista i consultor especialitzat en comunicació de crisi i en formació de portaveus i professor de la facultat de comunicació de l’UPF, conduirà un taller per a millorar les habilitats de portaveus en intervencions professionals i personals.

Respon.cat va estar present en el bizbarcelona 2015 sota el lema “Líders empresarials de pimes amb models de negoci socialment responsables” on van intervenir quatre pimes membres de l’asssociació: Cafès Novell, Tarannà Viatges amb Sentit, Fundació Claror i Mina Pública Aigües de Terrassa com a mostra de la diversitat de l’RSE. Les intervencions també es van enregistrar per a divulgar-se i serveixen com a contingut d’interès en RSE i com a material acadèmic de la UOC, que promou el Màster oficial d’RSC.

Entrades relacionades:

Jornada Escola-Empresa a Mataró amb una xerrada de Josep Maria Canyelles sobre RSE i emprenedoria dins el projecte europeu Sesame

  • El proper 14 de juny tindrà lloc a Mataró la Jornada Escola-Empresa
  • Josep Maria Canyelles farà una intervenció sobre Responsabilitat Social Empresarial, amb especial vinculació amb l'emprenedoria
Enguany l'Escola Pia de Mataró fa el pilotatge del projecte europeu SESAME, que consisteix a donar a conèixer l'emprenedoria social als alumnes d'FP però també amb la incorporació de la figura del mentor. El pilotatge s'ha fet amb alumnes del Grau Mig d'Informàtica. Es tracta d'una iniciativa liderada per la Fundació Servei Solidari, situada al Raval, on es treballa amb persones amb risc d'exclusió social, i amb una gran expertesa en mentoria.

Per tancar el curs organitzen una jornada amb empresaris de Mataró i Maresme, preferentment vinculats a l'Escola Pia de Mataró, ja sigui perquè tenen alumnes en pràctiques o convenis de col·laboració.

L'esdeveniment tindrà dues parts molt diferenciades, una donant a conèixer què és la responsabilitat social i l'altra per a donar a conèixer el projecte SESAME. Aquest és el programa de l'acte:
  • Benvinguda
  • Xerrada sobre Responsabilitat Social, a càrrec de Josep Maria Canyelles
  • Presentació i valoració del projecte de mentoria empresarial Sesame
  • Networking amb emprenedors i empresaris de la comarca
SESAME Multiplier Event. Involving the network.
Dijous 16/04, 19h
Hotel Atenea - Passeig Marítim, 324 (Mataró)

Formulari d'inscripció

 

El projecte SESAME

Hi ha un moviment a tot el món en el qual les empreses i els individus tenen com a objectiu canviar el món a millor. L'atenció per a les empreses innovadores que tenen una missió social primària està creixent.

Aquestes anomenades empreses socials no tenen com a objectiu primer obtenir guanys financers, sinó per a poder desenvolupar una activitat significativa; de la mateixa manera que els adults joves que cada vegada expressen el desig d'oferir un valor afegit a la seva societat local i de la regió. D'altra banda, la situació dels adults joves a Europa demana més innovació i el desenvolupament d'una xarxa de suport. Com a resultat, les polítiques d'intervenció a nivell individual proporcionen un mecanisme de suport que s'adapta a les necessitats dels joves, que funciona millor. Una forma d'intervenció és la tutoria que se centra en el desenvolupament personal dels joves adults. Uneix intergeneracionalment en l'activitat d'intercanvi d'experiències i coneixements. SESAME té per objecte controlar problemes com l'abandonament escolar, la desocupació juvenil i la creixent necessitat de suport dels joves empresaris. [més]

22.5.16

La diferència entre una companyia low-cost i un Estat high-cost

Us proposo llegir aquestes dues notícies:
  • Desviat un vol Glasgow-Mallorca d'Easy Jet per la conducta d'uns passatgers. Un vol de l'aerolínia de baix cost Easy Jet que volava des de Glasgow (Escòcia) fins a Mallorca aquest dissabte va haver de ser desviat a Tolosa (França) pel comportament "antisocial" d'un grup de passatgers, segons va indicar la companyia i recull La Vanguardia. Tot i que l'empresa no detalla què van fer els passatgers, assegura en un comunicat que no toleren "comportaments abusius o amenaçadors" i que per això estudia portar el cas a la justícia. La companyia lamenta al comportament "antisocial" d'un grup de viatgers i demana perdó per les molestes ocasionades.
  • Simbologia nazi, provocacions i aldarulls en la manifestació autoritzada per Dancausa a Madrid. Convocada per una organització neonazi i autoritzada pel govern espanyol, s'hi han cridat consignes contra els refugiats. La delegada del govern espanyol a Madrid, Concepción Dancausa, prohibia l’entrada d’estelades a la final de Copa al Vicente Calderón al mateix temps que autoritzava una manifestació d’una organització neonazi a Madrid aquest dissabte. La manifestació, convocada pel col·lectiu ultra Hogar Social Madrid ha aplegat un miler d’assistents que han cridat consignes contra els refugiats i contra els immigrats. La policia ha tallat parcialment la Gran Vía madrilenya per a permetre l’avanç de la manifestació, en què hi ha hagut salutacions i simbologia feixista i que ha acabat amb provocacions i aldarulls, i amenaces a la premsa per part dels participants davant de la passivitat policíaca. 
Es tracta de dues organitzacions conegudes per les seves males pràctiques respecte a la clientela -Easy Jet- o a la ciutadania -Estat espanyol-, i per la feblesa de la seva qualitat i de la seva democràcia respectivament. La diferència és que, malgrat tot, la companyia low-cost ha demanat disculpes i estudia portar el cas a la justícia, mentre que l'Estat high-cost ni demana disculpes ni porta feixistes a la justícia.

I en darrer terme, cadascú és lliure d'anar amb una companyia low-cost o no. En canvi, la pertinença de submissió i vassallatge a l'estat espanyol és obligada, porque lo pone en tu DNI. I al damunt, un estat high-cost, que encara manté polítiques de nous rics, amb l'AVE encara creixent i ministeris amb pressupostos previs a la descentralització autonòmica, mentre el país se'ns dessagna amb el dèficit fiscal.

Quina vergonya que el govern d'un estat presumptament democràtic pugui permetre que els feixistes es mostrin i rebin subvencions mentre que votar per decidir està prohibit i es prenen decisions no sols arbitràries sinó que suposen prevaricació, com prohibir les estelades a un estadi, sota el capciós argument de vincular-les amb accions violentes, quan en cap de les mobilitzacions sobiranistes massives s'ha produït cap incident ni de violència ni d'incivisme. No hi hauria d'haver dimissions per aquest comportament oficial pervers?

No passarà res. Sols que els feixismes surten guanyant. Notícies com aquesta ens ho confirmen: La increïble història d'Amina Hussein, jove estudiant kurda a punt de graduar-se en periodisme a la UPF i ara, de cop, sense papers i a qui el govern espanyol no vol renovar el permís de residència.   

16.5.16

L'Europa més mordaç que smart


A veces veo cosas. Ara els confessaré una cosa. La meva afició a l'etimologia fa que sovint em quedi absort en una paraula que acabo de sentir i em perdi no solament anant segles enllà en el seu origen sinó correlacionant l'absurditat del sentit actual.

Smart City...? Un exemple és quan sento l'expressió Smart City, un concepte que -com sovint he criticat- està més dominat per enginyers i tecnòlegs que no per una ciutadania que requereix empoderar-se i apoderar-se. És curiós que un col·lectiu a qui agrada tant la precisió es trobi tan còmode amb un mot anglès que té com a gran virtut el sentit gens precís, per polisèmic, entre intel·ligent, espavilat, ben parit, maco... Aquestes polisèmies solen ser més del grat d'humanistes i poetes que no de gent de rigor científic, cosa sorprenent que potser ens hauria d'alertar sobre quina moto etèria se'ns vol vendre.

...o Ciutat Mordaç? El que potser no saben és que anant als orígens dels mots, podríem trobar que Smart City estaria ben a prop de Ciutat Mordaç! Mordaç vol dir que ataca la gent malparlant-ne d'una manera acerba, i fins i tot vol dir corrosiu. Com relaciono els dos mots? De l'arrel protoindoeuropea (s)mord/merd que volia dir mossegar o punxar, tenim el català mordaç, el castellà morder i l'anglès smart! Perquè la intel·ligència del smart era etimològicament la de l'espavilat que parlant mossegava o picava. Encara avui, smart vol dir ferir o punxar, i sols a partir d'aquí ha guanyat el significat de mostrar astúcia i després exhibir coneixement culte o ser sofisticat. Però encara ara, smart també es fa servir per qualificar un humor sarcàstic que pot ser rude i poc respectuós. Els mots anglesos ens enlluernen sense saber ni què volen dir.

Una Europa 2020 mordaç? Potser per això quan es va definir l'Estratègia Europa 2020, que marcava el repte d'un creixement sostenible, inclusiu i intel·ligent (traduït així de l'anglès smart), ningú es va adonar que l'smart portava dins seu la llavor del mal, del pixar-nos a la cara amb un mot que expressa clarament que ens fotran la queixalada, que ens punxaran, que se'ns en fotran tant com vulguin. Parlo com a etimòleg i al sentit dels mots em remeto.

Un degoteig d'escàndols. L'escàndol dels papers de Panamà mostra la immoralitat d'una bona colla de personatges poderosos, en el món de la política, l'economia, i fins i tot l'esport i la cultura! Una immoralitat segurament tenyida de fraus i il·legalitats i perversa si rellegim les manifestacions d'opinió que tals personatges havien fet. I no sols parlem de quin tractament han donat als beneficis sinó com s'han obtingut. I ja no parlem de les pràctiques delictives que s'aniran descobrint sinó de casos com els escàndols de Volkswagen o ara Opel on la mala pràctica es confronta amb un seguit de valors i compromisos fets públics.

Un model més smart. Les males pràctiques són arreu, però ens havíem cregut que Europa era un espai de major civilització, on potser eren menors, on potser no eren tan culturals i més circumstancials. Doncs no. Senzillament a Europa les males pràctiques són més sofisticades, més smart! Aquí no t'atraquen pel carrer sinó per mitjà de la declaració de renda, fent pagar a les classes mitjanes el manteniment d'un Estat, els grans beneficiats del qual són una oligarquia aprofitada, extractiva. En el cas d'Espanya sovint veiem famílies que controlen el poder des de fa segles i que no deixen desenvolupar ni la societat ni l'economia per a no perdre'n el control. Però si mirem a una Centreeuropa més civilitzada, ara veiem que els valors de sostenibilitat, de rigor i seriositat del món germànic se'ns esmicolen. I si ens venen al cap els valors fundacionals d'Europa i la tradició humanista, no sabem on mirar quan sentim la vergonya dels refugiats a les portes del continent.

I ara què? La Responsabilitat Social es basa precisament en establir uns compromisos ètics, generar una sostenibilitat en totes les àrees d'impacte, i desenvolupar una organització conscient, sensible, dialogant, transparent. Ara ens hem de preguntar com hem de procedir quan es demostra que una empresa havia declarat uns valors falsos, que havia ocultat la seva insostenibilitat, i que fins i tot s'havia valgut dels valors de l'RSE i la sostenibilitat per a guanyar reputació i confiança. I és que la pèrdua de reputació no afecta sols les corporacions privades: els governs llisquen per un delicat pendent de pèrdua de legitimitat, per les pràctiques corruptes i il·legals, per la manca de coratge en les polítiques públiques, per la incapacitat de donar respostes a les inquietuds i demandes de la ciutadania.

El capital social en perill. Sovint confiem en el paper de la ciutadania com a inductor de les bones pràctiques empresarials i de pràctiques democràtiques i responsables en els governs, però malauradament aquesta tendència a una major consciència de la clientela i de la ciutadania no avança prou ràpidament ni amb prou contundència. Davant casos empresarials com els que ens ocupen, caldria una acció per part dels poders públics que comportés condemnes penals de màxima gravetat tant per a les persones jurídiques com físiques, ja que no solament està en joc la qualitat del medi ambient i de l'economia, sinó la confiança de la societat en les institucions, el capital social. I davant les males pràctiques dels governs caldria una major capacitat de la ciutadania d'exercir de contrapoder democràtic a un model cada cop més caduc de delegació opaca del poder.

Estem a Màtrix? El problema és que no és senzillament que ens hagin enganyat. Una mentida és una dada objectiva. I s'enxampa abans un mentider que un coix, i mort el gos morta la ràbia, si se'm permet la concatenació de frases fetes. Hores d'ara ja hauríem de començar a percebre que estem vivint en una ficció: una història que se'ns explica, i que àdhuc ens expliquem, i que intuïm que no és veritat, però que no tenim capacitat, coratge, fortalesa per sortir-ne.

Fer net. Podria parlar del món... avui tot és global. Però per abordar els reptes globals, un ha d'estar en condicions, hem de fer una certa introspecció, un salt cultural, hem de fer net. I això ho hem de fer damunt la nostra realitat. Com a europeus. Aquesta vella Europa, trista, corrupta, incapaç, ha de recuperar la seva capacitat i tornar a ser un espai des d'on irradiar valors de tolerància, de democràcia, de desenvolupament. Urgeix una renovació de models, de cares, de reptes. I no per localisme, segueixo pensant que la revolució del somriure catalana pot ser un estímul fonamental: la capacitat de la ciutadania de marcar el sentit de la política, i de decidir fins i tot allò que durant tota la història ho havien decidit el semen dels reis i la sang dels soldats. No és un tema menor. És posar damunt la taula ara mateix l'empoderament de la ciutadania, el repte de dotar-nos d'unes estructures basades en les societats i recuperar un sentit de la democràcia anant més al sentit originari, també etimològic però sobretot històric.

Nou paradigma. La situació on hem arribat i tota la podrimenta que segur que anirem veient en els propers mesos i anys no s'arregla amb poca cosa, ni amb mesures legals, ni amb discursos ni, per descomptat, amb accions violentes.... El camí el veig en aquell horitzó encara tan incert i difús que alguns en diuen el nou paradigma. En el grup d'Organitzacions del Pla Nacional de Valors de Catalunya vam definir que l'empresa del nou paradigma és una organització que genera riquesa a la vegada que contribueix a donar resposta als reptes actuals de la societat i l’entorn. Ho fa des de la centralitat de la persona, impulsada per un propòsit o missió que transcendeix el seu legítim objectiu de guany econòmic, creant valor personal i social. És sostenible a nivell econòmic, social, laboral, territorial, ambiental i emocional. També vam dir que és una organització amb un grau de consciència més elevat; que està orientada al bé comú i la prosperitat. L’empresa cap al nou paradigma és un motor de canvi que contribueix a l’evolució i transformació positiva de la societat.

Prendre consciència i empoderar-nos. Sols ens en sortirem si prenem consciència col·lectiva del Màtrix on vivim, de la ficció que contribuïm a generar. La força de la consciència ha de ser la base de l'empoderament i la base d'una revolució pacífica, serena, però profunda i arrelada en cadascú de nosaltres, sense deixar que els voltors treguin profit dels moments d'incertesa que vivim, que pot ser font de populismes i autoritarismes. Posar la persones enmig de les organitzacions, i enmig de la societat. Posar la consciència enmig de les organitzacions i de les persones. Fer créixer la consciència, empoderar-nos per crear les condicions per fer un salt cultural que ens faci sortir de l'ensopiment, la mediocritat, la delegació limitadora de la democràcia.

Josep Maria Canyelles intervé a la trobada de Càtedres Santander de Responsabilitat Social

  • "Responsabilitat vol dir renovar un compromís adquirit, fer-lo viu en el present i oferir-lo al futur"
  • "La transparència no deixa de ser un valor instrumental. Cal alertar de la consideració de panacea que rep "

Aquest dilluns 9 de maig ha tingut lloc a la Universitat de Girona una trobada anual de la Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social, formada per tretze universitats i dues entitats, per debatre les línies de futur de la responsabilitat social a l’empresa i la universitat.

L'expert convidat per a desenvolupar una ponència ha estat en aquesta ocasió Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5 i coordinador de Respon.cat, que ha tractat les línies de futur de la responsabilitat social a l’empresa i a la universitat i el paper que hi poden jugar les càtedres.

En la intervenció, Canyelles ha volgut destacar la conveniència de parlar més de l'RSE de les pimes per tal de posar-les en valor i de llançar un missatge al teixit econòmic i a la societat en general sobre com moltes empreses de dimensions modestes estan incorporant bones pràctiques que sovint passen desapercebudes per als mitjans de comunicació. Tanmateix, ha indicat que quan es posa la mirada en organitzacions de dimensió petita o fins i tot microempreses augmenta el risc de confondre l'RSE amb l'ètica de les persones, de la propietat en aquest cas. Per això, ha declarat que, si bé per a una microempresa parlar de l'actitud de les persones ja és una mostra d'un gran sentit d'RSE, quan ens referim a una organització de major dimensió sempre cal observar la gestió, ja que l'RSE implica una gestió planificada, amb una metodologia.


Canyelles ha explicat a la seva manera la responsabilitat social, participant els presents d'on posa l'èmfasi quan té l'oportunitat de presentar aquest enfocament de gestió davant alumnes, empresaris i empresàries, o públic en general. En aquest sentit ha mostrat com vincula els tres grans valors de la responsabilitat social, l'ètica, la sostenibilitat i la transparència, destacant que aquest últim no deixa de ser un valor instrumental i alertant de la consideració de panacea que està rebent en els darrers temps.

També s'ha referit a l'origen del sentit modern de l'RSE en el pas de l'economia industrial a l'economia del coneixement, i la importància de mostrar-ho en aquests termes per a poder transmetre millor el sentit empresarial d'aquest estil de gestió, ja que sovint el món acadèmic situa una tradició històrica que es pot remuntar a Aristòtil passant per l'Ètica de negoci, i que no situa adequadament el sentit singular de l'RSE i el sentit de la seva aparició i desenvolupament.

Per a l'expert encara impera una mentalitat funcional fruit del racionalisme, que porta a separar les accions atribuint-les a òrgans diferents, cosa que fa que les accions d'RSE acabin arraconades a una dimensió col·lateral a la lògica del model de negoci. No podem parlar d'RSE quan algú pretén fer "alguna cosa" per a la societat al marge del funcionament empresarial; el que cal és preguntar-se quina aportació s'hi pot fer des de la nostra pròpia activitat. És a dir, abordar en primer lloc les responsabilitat primàries i les secundàries, abans de les terciàries.

També a les universitats l'RS ha de ser transversal i integral, ha prosseguit Canyelles, tot fent referència a unes paraules de Francesc Xavier Grau, exrector de la URV, que va indicar que avui dia no crearia un vicerectorat de qualitat o de responsabilitat social sinó que miraria que fos la tasca de tothom. 

Canyelles s'ha referit a l'origen etimològic de la responsabilitat per a explicar que l'arrel spend/spond en la llengua protoindoeuropea volia dir fer un ritus, establir un compromís. D'aquí ens també el mot espòs, o espontani, amb el sentit d'acció feta amb llibertat. La re-sponsabilitat vol dir, doncs, tornar a adquirir el compromís, fer-lo viu en el present i oferir-lo al futur. Malauradament, el sentit col·loquial actual del verb respondre i la vinculació tècnica que li donem respecte al diàleg amb els grups d'interès i el to be accountable fa que algunes persones en perverteixin el sentit vers un contingut semàntic més proper a contestar o replicar.

Fruit del debat originat per les preguntes i intervencions dels presents, i en concret en una reflexió sobre la física quàntica, Canyelles ha expressat una anàlisi crítica a la cultura co-, que ha considerat l'esforç d'un model antic per modernitzar-se, però ha advocat per una cultura sin-, més alineada amb el nou paradigma que ens espera. En aquest sentit, ha citat Joe Dispenza i s'ha referit a un nou model de relacions i espiritualitat que ha de superar la lògica de la separació que la cultura co- porta implícita. S'ha valgut de les etimologies i àdhuc del sentit onomatopeic per a justificar el seu posicionament, ja que el prefix co- també és el de conflicte, col·lisió, o combat.



Més info: La UdG acull una trobada d'universitats i entitats que aposten per la responsabilitat social

Josep Maria Canyelles interviene en el encuentro de Cátedras Santander de Responsabilidad Social

  • "Responsabilidad significa renovar un compromiso adquirido, hacerlo vivo en el presente y ofrecerlo al futuro" 
  • "La transparencia no deja de ser un valor instrumental. Hay que alertar de la consideración de panacea que recibe"  
Este lunes 9 de mayo ha tenido lugar en la Universitat de Girona un encuentro anual de la Red de Cátedras Santander de Responsabilidad Social, formada por trece universidades y dos entidades, para debatir las líneas de futuro de la responsabilidad social en la empresa y la universidad.

El experto invitado para desarrollar una ponencia ha sido en esta ocasión Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, socio-consultor de Vector 5 y coordinador de Respon.cat, que ha tratado las líneas de futuro de la responsabilidad social en la empresa y en la universidad y el papel que pueden jugar las cátedras.

En la intervención, Canyelles ha querido destacar la conveniencia de hablar más de la RSE de las pymes para ponerlas en valor y de lanzar un mensaje al tejido económico y a la sociedad en general sobre cómo muchas empresas de dimensiones modestas están incorporando buenas prácticas que a menudo pasan desapercibidas para los medios de comunicación. Sin embargo, ha indicado que cuando se pone la mirada en organizaciones de dimensión pequeña o incluso microempresas aumenta el riesgo de confundir la RSE con la ética de las personas, de la propiedad en este caso. Por ello, ha declarado que, si bien para una microempresa hablar de la actitud de las personas ya es una muestra de un gran sentido de RSE, cuando nos referimos a una organización de mayor dimensión siempre hay que observar la gestión, ya que la RSE implica una gestión planificada, con una metodología. 

Canyelles explicó a su manera la responsabilidad social, participando a los presentes sobre donde pone el énfasis cuando tiene la oportunidad de presentar este enfoque de gestión ante alumnos, empresarios y empresarias, o público en general. En este sentido ha mostrado como vincula los tres grandes valores de la responsabilidad social, la ética, la sostenibilidad y la transparencia, destacando que este último no deja de ser un valor instrumental y alertando de la consideración de panacea que está recibiendo en los últimos tiempo.

También se ha referido al origen del sentido moderno de la RSE en el paso de la economía industrial a la economía del conocimiento, y la importancia de mostrarlo en estos términos para poder transmitir mejor el sentido empresarial de este estilo de gestión, ya que a menudo el mundo académico sitúa una tradición històrica que se puede remontar a Aristóteles pasando por la Ética de negocio, y que no sitúa adecuadamente el sentido singular de la RSE y el sentido de su aparición y desarrollo.

Para el experto todavía impera una mentalidad funcional fruto del racionalismo, que lleva a separar las acciones atribuyéndolas a órganos diferentes, lo que hace que las acciones de RSE acaben arrinconadas en una dimensión colateral a la lógica del modelo de negocio. No podemos hablar de RSE cuando alguien pretende hacer "algo" para la sociedad al margen del funcionamiento empresarial; lo que hay es preguntarse qué aportación se puede hacer desde nuestra propia actividad. Es decir, abordar en primer lugar las responsabilidad primarias y las secundarias, antes de las terciarias.

También en las universidades la RS debe ser transversal e integral, prosiguió Canyelles, haciendo referencia a unas palabras de Francesc Xavier Grau, ex rector de la URV, que indicó que hoy en día no crearía un vicerrectorado de calidad o de responsabilidad social sino que trataría de que fuera la tarea de todos. 

Canyelles se ha referido al origen etimológico de la responsabilidad para explicar que la raíz spend/spond en la lengua protoindoeuropea quería decir hacer un rito, establecer un compromiso. De aquí nos viene también la palabra esposo, o espontáneo, con el sentido de acción hecha con libertad. La re-sponsabilidad quiere decir, pues, volver a adquirir el compromiso, hacerlo vivo en el presente y ofrecerlo al futuro. Desgraciadamente, el sentido coloquial actual del verbo responder y la vinculación técnica que le damos respecto al diálogo con los grupos de interés y el to be accountable hace que algunas personas perviertan su sentido hacia un contenido semántico más cercano a contestar o replicar.

Fruto del debate originado por las preguntas e intervenciones de los presentes, y en concreto en una reflexión sobre la física cuántica, Canyelles ha expresado un análisis crítico a la cultura co- , que consideró el esfuerzo de un modelo antiguo por modernitzarse, pero ha abogado por una cultura sin- , más alineada con el nuevo paradigma que nos espera. En este sentido, citó Joe Dispenza y se refirió a un nuevo modelo de relaciones y espiritualidad que debe superar la lógica de la separación que la cultura co- lleva implícita. Se ha valido de las etimologías y aun del sentido onomatopéyico para justificar su posicionamiento, ya que el prefijo co- también es el de conflicto, colisión, o combate. 


TVE manipula la salutació de Bruce Springsteen al Camp Nou


  • [ca] Una presentadora dels informatius s’inventa que va saludar Espanya i Catalunya a l'hora d'arrencar el concert de Barcelona 
  • [es] Una presentadora de los informativos se inventa que saludó España y Cataluña a la hora de arrancar el concierto de Barcelona


[ca] Bruce Springsteen diu "Hola, Barcelona! Hola, Catalunya!"
Però la periodista de Televisió Espanyola diu: "Ya lo han oído: Hola, España! Hola, Cataluña!"
Fan riure! Que vagin a Gaes... GA - ES! Tot i que em sembla que no és qüestió de sordesa sinó d'una altra afectació.

[es] Bruce Springsteen dice "Hola, Barcelona! Hola, Cataluña!"
Pero la periodista de Televisión Española dice: "Ya lo han oído: Hola, España! Hola, Cataluña!"
¡Hacen reír! ¡Que vayan a Gaes... GA - SE! Aunque me parece que no es cuestión de sordera sino de otra afectación.


Font: vilaweb

13.5.16

La UdG acull una trobada d'universitats i entitats que aposten per la responsabilitat social

La Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social, formada per tretze universitats i dues entitats, fa la seva reunió anual a la Universitat de Girona. La trobada ha començat avui i servirà per debatre les línies de futur de la responsabilitat social a l’empresa i la universitat.


El rector de la Universitat de Girona, Sergi Bonet; la presidenta del Consell Social, Rosa Núria Aleixandre; i la directora de Programas, Becas y Convenios de Santander Universidades España. Paloma Mora, han inaugurat avui la VII Trobada de la Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social. La Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG ha estat la responsable d’acollir aquesta trobada que té lloc cada any, organitzada per una de les entitats membres de la xarxa.

La xarxa està formada per l’Associació Espanyola de Directius de Responsabilitat Social (DIRSE) i la Fundació Universia amb vuit càtedres de tretze universitats (Alcalà de Henares, Castilla La Mancha, Catòlica de Murcia, Francisco de Vitoria - Madrid, Galícia-Norte de Portugal, Girona, Málaga i Salamanca).

Durant aquest matí s’ha oficialitzat la incorporació de dos membres nous, la Universitat Cátólica San Antonio de Murcia (UCAM) i l’associació DIRSE; s’ha analitzat la situació actual de la xarxa i s’ha enllestit el contingut del Curs d’Estiu que cada any organitza la xarxa, en el marc del cursos de la Universitat Complutense de Madrid. Aquest any, el curs tindrà lloc del 4 al 6 de juliol amb el títol “El retorn econòmic i social de la responsabilitat social: oportunitats empresarials”. En aquest sentit, la Càtedra de RSU de la UdG concedirà una beca a 10 estudiants per tal que hi puguin participar.

Línies de futur

Durant aquest matí també ha pronunciat una conferència l’expert en RSC, Josep M. Canyelles, que ha tractat les línies de futur de la responsabilitat social a l’empresa i a la universitat i el paper que hi poden jugar les càtedres. En aquesta conferència també hi han participat membres del Consell Assessor de la Càtedra de RSU de la UdG.

Els assistents a la trobada seran rebuts aquesta tarda per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i visitaran alguns indrets de l’exposició Temps de Flors.

Demà al matí fallaran el II Premi Santander de Recerca sobre RSC, així com el II Premi Santander al Millor Assaig Curt sobre RSC i definiran els temes sobre els quals treballarà la Xarxa de Càtedres durant el proper any.

Font: UdG

Informació al Diari de Girona: Trobada de la Xarxa de Càtedres Santander 
11.05.2016 | 

Els participants de la VII Trobada de la Xarxa de Càtedres Santander de Responsabilitat Social van visitar ahir l'Ajuntament i van ser rebuts per l'alcaldessa, Marta Madrenas. La trobada, que va tenir lloc entre ahir i abans- d'ahir a la ciutat, ha estat coordinada per la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària de la UdG, patrocinada pel Banc Santander i Càritas Diocesana de Girona. La trobada constitueix un fòrum de debat i posada en comú de les línies de treball a fer en coordinació per les càtedres i les entitats de la xarxa.

Responsabilitat social davant grups d'interès diferents


Temps era temps, quan els grups d'interès tenien posicions divergents, per a l'empresa era una oportunitat per a l'immobilisme o per a tirar pel dret segons els seus interessos. Era el divideix i venceràs. Però avui, en termes de responsabilitat social, si l'empresa és la primera interessada a comprendre les demandes, generar confiança, trobar les millors solucions, innovar, integrar, desenvolupar-se... ja no es tracta d'esquivar els grups d'interès sinó de fer camí plegats i ajudar a treballar les divergències perquè l'empresa pugui orientar-se a crear valor compartit.

En un model de gestió de la responsabilitat social, els grups d'interès han de comprendre que la seva legitimitat comparteix espai amb altres legitimitats... però les empreses no han d'aprofitar aquesta diversitat per a ignorar-los, sinó com una oportunitat per aprendre a gestionar la complexitat, tot mostrant capacitat d'empatia i de resposta a cada organització i articulant un model propi que prioritzi raonablement les matèries i que les sàpiga integrar a la a gestió. 

Diversitat d'interessos

Comencem aquesta reflexió amb dues imatges que corresponen a campanyes d'organitzacions socials. En una es veu un os panda coix i a l'altra uns activistes al fons del mar amb una pancarta reivindicativa que ha estat modificada.

Filem més prim: a la primera, és una persona discapacitada que ha hagut de disfressar-se d'os panda perquè li facin cas; a a segona, és una ONG que treballa per la biodiversitat lingüística que ha modificat el vídeo d'una ONG que treballa per la biodiversitat ambiental per tal de captar l'atenció.

En tots dos casos es parteix de la constatació que les reivindicacions ambientals capten més l'interès d'algú. Potser dels mitjans de comunicació que hi poden veure la gràcia del senyor que mossega el gos; potser de la ciutadania que està acostumada a entendre les reivindicacions en verd; potser de les empreses i finançadors que compren allò que s'associa a grans catàstrofes.

En els dos casos que presentem, es reinvindiquen drets de les persones i els col·lectius, a l'accessibilitat, a la normalitat social, a la dignitat, a l'existència com a poble amb una llengua pròpia...

Cada reivindicació pot tenir més o menys legitimitat, i aquesta no és una qüestió fàcil de dirimir. Totes les que hem indicat fins ara tenen una gran legitimitat, i podríem dir que de manera objectiva perquè vénen avalades per declaracions i convenis internacionals, i perquè pretenen defensar de manera positiva i constructiva drets de persones, col·lectius i ecosistemes, salvaguardant drets humans, patrimonis immaterials, i riquesa de biodiversitat ambiental i cultural.

Com han d'actuar les empreses que gestionen la responsabilitat social davant l'allau de demandes?
  1. En primer lloc, difícilment es pot parlar d'allau de demandes, sinó que els aspectes que poden prendre rellevància en la gestió de l'RSE formen part d'un seguit d'aspectes que moltes empreses ja gestionen amb tota naturalitat i de manera integrada al seu funcionament empresarial.
  2. D'altra banda, en la majoria de casos no es tracta de demandes ex novo que vinguin del no res. Normalment són aspectes que l'empresa ja coneix i d'alguna manera gestiona, però que no hi presta el grau d'importància que els grups d'interès consideren que caldria. És, doncs, normalment, una qüestió de grau.
  3. Cap de les qüestions que hem vist, i moltes més de les quals podríem parlar, no són excloents entre si. Són plenament compatibles. És més, si anem més enllà de la bona pràctica concreta i ens fixem en els valors subjacents, són totes necessàries perquè formen part d'uns mateixos valors de sensibilitat, respecte, responsabilitat... Una bona pràctica en una matèria i males pràctiques en altres denotarien l'absència de valors subjacents i, per tant, una feblesa en la convicció, en l'autenticitat.
  4. El que malauradament succeeix és que algunes empreses es deixen portar per la capacitat de convicció del grup d'interès que té més força mediàtica. Així, hem passat de la força dels grups d'interès que en el model filantròpic solien tenir avantatge (els que tenien contactes i accés directe) a la força dels grups d'interès que en el model de lobby tenen l'avantatge de gaudir de major presència mediàtica.
  5. Les empreses que realment gestionen l'RSE, no haurien d'impressionar-se pels desplegaments mediàtics sinó que haurien de sospesar cadascuna de les legitimitats, ponderades segons el propi interès corporatiu. Què és més urgent, més necessari, què afecta compliment legal, drets humans, millores, què suposa un risc, què suposa una oportunitat... En definitiva, l'empresa ha de fer un mapa de grups d'interès i un mapa de materialitat, per tal de prioritzar els temes.
  6. No obstant, en el model de l'RSE, solament es pot disposar d'aquesta priortització si s'han establert els processos de diàleg amb els grups d'interès, els quals serviran per a comprendre millor cadascuna de les demandes, poder valorar-ne l'impacte, la legitimitat, els riscos... i alhora poder aprendre, poder descobrir quines serien les millors pràctiques, poder generar confiança, poder trobar les solucions win-win.
  7. Però els grups d'interès i les seves demandes també poden tenir mancances en la seva pròpia responsabilitat social. Especialment si no atenen els impactes col·laterals que la seva solució comporta, o si no saben comprendre la necessitat empresarial de trobar les solucions més eficients. L'objectiu seria assolir el triple guany, solucions win-win-win, on no solament hi guanyi l'empresa i el grup d'interès, sinó també l'entorn; és a dir, que la solució sigui tan integradora que doni resposta o sumi amb altres demandes, amb altres sensibilitats d'altres grups d'interès. 
  8. Els grups d'interès haurien de fer un gran salt endavant en la capacitat de comprendre cada empresa interlocutora, les seves característiques, la seva estratègia, el seu posicionament, les pressions diverses. I també, comprendre quins són els altres grups d'interès. Sols així, els grups d'interès estaran més capacitats per a abordar els reptes i seran percebuts i valorats més per aportar solucions que per posar damunt la taula nous problemes i conflictes.
  9. Quan una empresa i els seus grups d'interès se senten prou segures i confiades per asseure's plegats amb diferents interlocutors alhora és quan es poden les bases per a poder treballar en solucions de gran rendiment, amb innovació social, que puguin integrar-se dins l'empresa (no solucions postisses) i que cobreixen diferents sensibilitats dels grups d'interès, vectoritzant allò que és més comú, els valors de fons que han de permetre avançar simultàniament en les bones pràctiques concretes.
  10. Finalment estem parlant de territoris socialment responsables, perquè aquest model també implica que els grups d'interès han de gestionar la pròpia responsabilitat social, i comprendre com poden incorporar les demandes dels altres grups d'interès en el seu propi funcionament. Integrant la complexitat en ells mateixos, sabran millor com proposar que l'empresa integri la complexitat que li demanen des de múltiples iniciatives.
En els casos que hem contraposat com a exemples, aprofitant les fotos, es poden donar anàlisis interessants sobre la legitimitat, la priorització, els riscos i les oportunitats.
  • Abordar els temes ambientals seria, de les tres matèries, la que genera la càrrega econòmica més alta, però és la més fàcil de gestionar i no genera oposicions. No complir la llei està mal vist. Si tens un problema ambiental, generalment es pot delimitar bé, pressupostar, portar a terme sabent els resultats esperats.
  • Abordar la contractació de persones discapacitades té desgravacions i en moltes empreses afirmen que els resulta molt rendible per la major implicació de les persones. Però les coses ja no són tan immediates, sinó que depèn de la cultura empresarial, cal saber gestionar persones i valors, potser altres persones inicialment no ho entendran. No complir la llei està acceptat socialment, fins al punt que és la llei amb major índex d'imcompliments, que fins i tot són més alts en el sector públic que en el privat. Complir en temes ambientals aporta més prestigi i més seguretat jurídica.
  • Abordar els temes de llengua té costos poc significatius i es fa per a totes les llengües que tenen un poder polític fort que els dóna suport, malgrat que les empreses que amplien les llengües per criteris comercials i de respecte a la comunitat manifesten que en surten beneficiades. Però es pot donar un problema respecte a pressions diferents per part de grups d'interès amb interessos contraris, fins al punt que aquest és l'argument principal per a actuar amb RSE en aquesta matèria i fins i tot per a no complir amb la llei. Com que alguns grups d'interès tampoc compleixen la llei, a l'empresa li és més fàcil obviar la matèria dins l'RSE i evitar el diàleg amb els stakeholders corresponents.
Com actuar quan hi ha punts de vista discrepants entre grups d'interès?

Per a respondre a aquesta qüestió, ens basarem sols en una de les matèries, com a exemple, ja que és en una d'elles, la llengua, en la qual és més fàcil de trobar-hi situacions tals.

Algunes empreses, durant anys han manifestat que no s'atrevien a introduir la llengua catalana en l'etiquetatge del producte per por del càstig per part del mercat espanyol. Un exemple típic seria la CocaCola, on la propietària no posa cap obstacle perquè s'etiqueti en totes les llengües del món, però l'empresa que distribueix el producte a Catalunya no volia introduir la llengua catalana perquè el mateix producte també el distribuïen a Aragó, i presumptament els ciutadans aragonesos es podrien sentir molestos perquè el català aparegués al costat del castellà a l'etiqueta.

A banda de la curiositat de l'argument, des d'una òptica de gestió de l'RSE aquí caldria dialogar amb els grups d'interès per comprendre els punts de vista i la veracitat dels arguments. Suposo que a partir d'aquí ja no caldria anar més enllà. Però si realment es produís un punt de vista preocupant, aleshores l'empresa hauria de decidir quina postura té una base més ètica i socialment responsable: si el que pretén ser respectat com a client i comunitat i disposar del producte també en la seva llengua, o el que senzillament pretén que no aparegui en la llengua de l'altre. Anant més enllà en el sentit d'RSE, l'empresa podria plantejar-se què pot fer, per ella mateixa o en aliança amb altres per a solucionar aquest presumpte risc de mercat que evita portar a terme l'RSE per raons no ètiques en un grup d'interès.

De fet, la situació legal va experimentar una variació de manera que l'etiqueta hauria d'incloure la llengua catalana. Ara es tracta d'un tema d'RSE però també de compliment normatiu. La gran majoria de grans empreses que cobreixen el mercat espanyol es neguen a complir la llei pel mateix motiu -no explícitament reconegut- de la por d'una part del mercat. No entraré a analitzar els casos en què la raó és senzillament ideològica per part de l'empresa o els que s'excusen en banalitats logístiques. Ara la raó és que el mercat espanyol s'ha ideologitzat més, i que malgrat que tinguin l'excusa de la normativa, la catalanofòbia suposa un risc massa elevat, davant el qual és preferible no jugar a ser socialment responsables ni complir la normativa...

Quan hi ha discrepàncies entre diferents grups d'interès, podem trobar moltes solucions per a aproximar, trobar encaixos, dirimir, mediar, resoldre conflictes... Però quan el component ètic és radicament diferent entre el desig de les parts, el que no pot fer l'empresa és limitar-se a seguir el joc de la part que -presumptament!- no accepta l'existència de l'altre.

Com reflexió final: certament pot haver-hi temes en què una empresa pugui requerir el concurs d'altres empreses per a abordar plenament. En aquest sentit, el que és sorprenent és que els organismes espanyols especialitzats en RSE que aborden la gestió de la diversitat tenen en compte totes les diversitats possibles (de gènere, d'edat, ètniques, etc...), totes excepte aquella que és més singular i rellevant a l'estat espanyol: la gestió de les identitats nacionals, culturals i lingüístiques, que suposen un dels principals factors de tensió i desencontre.


Nota: Aquest article és una variant del publicat fa tres anys amb el títol Quan els stakeholders divergien, les empreses es divertien

Aquest article s'ha publicat el 15-05-2016 a la Revista de Llengua i Dret

[ARTÍCULO] Responsabilidad social ante grupos de interés diferentes


Hace mucho tiempo, cuando los grupos de interés tenían posiciones divergentes, para la empresa era una oportunidad para el inmovilismo o para tirar por según sus intereses. Era el divide y vencerás. Pero hoy, en términos de responsabilidad social, si la empresa es la primera interesada en comprender las demandas, generar confianza, encontrar las mejores soluciones, innovar, integrar, desarrollarse... ya no se trata de esquivar los grupos de interés sino de hacer camino juntos y ayudar a trabajar las divergencias para que la empresa pueda orientarse a crear valor compartido.  
 
En un modelo de gestión de la responsabilidad social, los grupos de interés deben comprender que su legitimidad comparte espacio con otras legitimidades... pero las empresas no deben aprovechar esta diversidad para ignorarlos, sino como una oportunidad para aprender a gestionar la complejidad, mostrando capacidad de empatía y de respuesta a cada organización y articulando un modelo propio que priorice razonablemente las materias y que las sepa integrar en la gestión.   
 
Diversidad de intereses 
 
Empezamos esta reflexión con dos imágenes que corresponden a campañas de organizaciones sociales. En una se ve un oso panda cojo y en la otra unos activistas en el fondo del mar con una pancarta reivindicativa que ha sido modificada.  
 
Observemos con mayor detalle: en la primera, es una persona discapacitada que ha tenido que disfrazarse de oso panda para que le hagan caso; en la segunda, es una ONG que trabaja por la biodiversidad lingüística que ha modificado el vídeo de una ONG que trabaja para la biodiversidad ambiental para captar la atención.  
 
En ambos casos se parte de la constatación de que las reivindicaciones ambientales captan más el interés de alguien. Quizás de los medios de comunicación que pueden ver la gracia del señor que muerde el perro; quizás de la ciudadanía que está acostumbrada a entender las reivindicaciones en verde; quizás de las empresas y financiadores que compran lo que se asocia a grandes catástrofes.  
 
En los dos casos que presentamos, se reivindican derechos de las personas y los colectivos, a la accesibilidad, a la normalidad social, a la dignidad, a la existencia como pueblo con una lengua propia... Cada reivindicación puede tener más o menos legitimidad, y ésta no es una cuestión fácil de dirimir. Todas las que hemos indicado hasta ahora tienen una gran legitimidad, y podríamos decir que de manera objetiva porque vienen avaladas por declaraciones y convenios internacionales, y porque pretenden defender de manera positiva y constructiva derechos de personas, colectivos y ecosistemas, salvaguardando derechos humanos, patrimonios inmateriales, y riqueza de biodiversidad ambiental y cultural. ¿Cómo deben actuar las empresas que gestionan la responsabilidad social ante la avalancha de demandas? 
  1. En primer lugar, difícilmente se puede hablar de avalancha de demandas, sino que los aspectos que pueden tomar relevancia en la gestión de la RSE forman parte de una serie de aspectos que muchas empresas ya gestionan con toda naturalidad y de manera integrada su funcionamiento empresarial.
  2. Por otra parte, en la mayoría de casos no se trata de demandas ex novo que vengan de la nada. Normalmente son aspectos que la empresa ya conoce y de alguna manera gestiona, pero que no les presta el grado de importancia que los grupos de interés consideran que debería. Es, pues, normalmente, una cuestión de grado.
  3. Ninguna de las cuestiones que hemos visto, y muchas más de las que podríamos hablar, no son excluyentes entre sí. Son plenamente compatibles. Es más, si vamos más allá de la buena práctica concreta y nos fijamos en los valores subyacentes, son todas necesarias para que formen parte de unos mismos valores de sensibilidad, respeto, responsabilidad... Una buena práctica en una materia y malas prácticas en otros denotarían la ausencia de valores subyacentes y, por tanto, una debilidad en la convicción, en la autenticidad.
  4. Lo que desgraciadamente sucede es que algunas empresas se dejan llevar por la capacidad de convicción del grupo de interés que tiene más fuerza mediática. Así, hemos pasado de la fuerza de los grupos de interés que en el modelo filantrópico solían tener ventaja (los que tenían contactos y acceso directo) a la fuerza de los grupos de interés que en el modelo de lobby tienen la ventaja de disfrutar de mayor presencia mediática.
  5. Las empresas que realmente gestionan la RSE, no deberían impresionar por los despliegues mediáticos sino que deberían sopesar cada una de las legitimidades, ponderadas según el propio interés corporativo. ¿Qué es más urgente, más necesario, qué afecta al cumplimiento legal, derechos humanos, mejoras, qué supone un riesgo, qué supone una oportunidad... En definitiva, la empresa tiene que hacer un mapa de grupos de interés y un mapa de materialidad, para priorizar los temas.
  6. No obstante, en el modelo de la RSE, solo se puede disponer de esta priorización si se han establecido los procesos de diálogo con los grupos de interés, los cuales servirán para comprender mejor cada una de las demandas, poder valorar su impacto, la legitimidad, los riesgos... y al mismo tiempo poder aprender, poder descubrir cuáles serían las mejores prácticas, poder generar confianza, poder encontrar las soluciones win-win.
  7. Pero los grupos de interés y sus demandas también pueden tener carencias en su propia responsabilidad social. Especialmente si no atienden a los impactos colaterales que su solución conlleva, o si no saben comprender la necesidad empresarial de encontrar las soluciones más eficientes. El objetivo sería alcanzar el triple ganancia, soluciones win-win-win, donde no sólo gane la empresa y el grupo de interés, sino también el entorno; es decir, que la solución sea tan integradora que dé respuesta o sume con otras demandas, con otras sensibilidades de otros grupos de interés. 
  8. Los grupos de interés deberían hacer un gran salto adelante en la capacidad de comprender cada empresa interlocutora, sus características, su estrategia, su posicionamiento, las presiones diversas. Y también, comprender cuáles son los otros grupos de interés. Sólo así, los grupos de interés estarán más capacitados para abordar los retos y serán percibidos y valorados más para aportar soluciones que para poner sobre la mesa nuevos problemas y conflictos.
  9. Cuando una empresa y sus grupos de interés se sienten lo suficientemente seguras y confiadas para sentarse juntos con diferentes interlocutores a la vez es cuando se pueden las bases para poder trabajar en soluciones de gran rendimiento, con innovación social, que puedan integrarse en el empresa (no soluciones postizas) y que cubren diferentes sensibilidades de los grupos de interés, vectorizando lo que es más común, los valores de fondo que deben permitir avanzar simultáneamente en las buenas prácticas concretas.
  10. Finalmente estamos hablando de territorios socialmente responsables, porque este modelo también implica que los grupos de interés han de gestionar la propia responsabilidad social, y comprender cómo pueden incorporar las demandas de los otros grupos de interés en su propio funcionamiento. Integrando la complejidad en sí mismos, sabrán mejor como proponer que la empresa integre la complejidad que le piden desde múltiples iniciativas.
En los casos que hemos contrapuesto como ejemplos, aprovechando las fotos, se pueden dar análisis interesantes sobre la legitimidad, la priorización, los riesgos y las oportunidades.
  • Abordar los temas ambientales sería, de las tres materias, la que genera la carga económica más alta, pero es la más fácil de gestionar y no genera oposiciones. No cumplir la ley está mal visto. Si tienes un problema ambiental, generalmente se puede delimitar bien, presupuestar, llevar a cabo sabiendo los resultados esperados.
  • Abordar la contratación de personas discapacitadas tiene desgravaciones y en muchas empresas afirman que les resulta muy rentable para la mayor implicación de las personas. Pero las cosas ya no son tan inmediatas, sino que depende de la cultura empresarial, hay que saber gestionar personas y valores, tal vez otras personas inicialmente no lo entenderán. No cumplir la ley está aceptado socialmente, hasta el punto que es la ley con mayor índice de incumplimientos, que incluso son más altos en el sector público que en el privado. Cumplir en temas ambientales aporta más prestigio y más seguridad jurídica.
  • Abordar los temas de lengua tiene costes poco significativos y se hace para todas las lenguas que tienen un poder político fuerte que los apoya, a pesar de que las empresas que amplían las lenguas por criterios comerciales y de respeto a la comunidad manifiestan que salen beneficiadas. Pero se puede dar un problema respecto a presiones diferentes por parte de grupos de interés con intereses contrarios, hasta el punto de que este es el argumento principal para actuar con RSE en esta materia e incluso para no cumplir con la ley. Como algunos grupos de interés tampoco cumplen la ley, a la empresa le es más fácil obviar la materia dentro de la RSE y evitar el diálogo con los stakeholders correspondientes.
Cómo actuar cuando hay puntos de vista discrepantes entre grupos de interés?

Para responder a esta cuestión, nos basaremos sólo en una de las materias, como ejemplo, ya que es en una de ellas, la lengua, en la que es más fácil de encontrar situaciones tales.  
 
Algunas empresas, durante años han manifestado que no se atrevían a introducir la lengua catalana en el etiquetado del producto por miedo al castigo por parte del mercado español. Un ejemplo típico sería la CocaCola, donde la propietaria no pone ningún obstáculo para que se etiquete en todas las lenguas del mundo, pero la empresa que distribuye el producto en Cataluña no quería introducir la lengua catalana para que el mismo producto también lo distribuían en Aragón, y presuntamente los ciudadanos aragoneses podrían sentirse molestos porque el catalán apareciera junto al castellano en la etiqueta.  
 
A parte de la curiosidad del argumento, desde una óptica de gestión de la RSE aquí habría dialogar con los grupos de interés para comprender los puntos de vista y la veracidad de los argumentos. Supongo que a partir de aquí ya no sería necesario ir más allá. Pero si realmente se produjera un punto de vista preocupante, entonces la empresa tendría que decidir qué postura tiene una base más ética y socialmente responsable: si lo que pretende ser respetado como cliente y comunidad y disponer del producto también en su lengua, o lo que sencillamente pretende que no aparezca en la lengua del otro. Yendo más allá en el sentido de RSE, la empresa podría plantearse qué puede hacer, por sí misma o en alianza con otros para solucionar este presunto riesgo de mercado que evita llevar a cabo la RSE por razones no éticas en un grupo de interés.  
 
De hecho, la situación legal experimentó una variación de forma que la etiqueta debería incluir la lengua catalana. Ahora se trata de un tema de RSE pero también de cumplimiento normativo. La gran mayoría de grandes empresas que cubren el mercado español se niegan a cumplir la ley por el mismo motivo -no explícitamente reconocido- del miedo de una parte del mercado. No voy a entrar a analizar los casos en que la razón es sencillamente ideológica por parte de la empresa o los que se excusan en banalidades logísticas. Ahora la razón es que el mercado español se ha ideologizado más, y que a pesar de que tengan la excusa de la normativa, la catalanofobia supone un riesgo demasiado elevado, ante el que es preferible no jugar a ser socialmente responsables ni cumplir la normativa...  
 
Cuando hay discrepancias entre diferentes grupos de interés, podemos encontrar muchas soluciones para aproximar, encontrar encajes, dirimir, mediar, resolver conflictos... Pero cuando el componente ético es radicalmente diferente entre el deseo de las partes, lo que no puede hacer la empresa es limitarse a seguir el juego de la parte que -¡presuntamente!- no acepta la existencia del otro.  
 
Como reflexión final: ciertamente puede haber temas en los que una empresa pueda requerir el concurso de otras empresas para abordar plenamente. En este sentido, lo que es sorprendente es que los organismos españoles especializados en RSE que abordan la gestión de la diversidad tienen en cuenta todas las diversidades posibles (de género, de edad, étnicas, etc...), todas excepto aquella que es más singular y relevante en España: la gestión de las identidades nacionales, culturales y lingüísticas, que suponen uno de los principales factores de tensión y desencuentro.


Nota: Este artículo es una variante del publicado hace tres años con el título Cuando los stakeholders divergían, las empresas se divertían

Este artículo se ha publicado el 15-05-2016 en la Revista de Lengua y Derecho

12.5.16

Carta als directors executius de totes les Borses del món

Crida a l'acció - Firmes d'adhesió per a la carta adjunta

La Junta de GLOBE International es va reunir a Washington el mes passat i va discutir sobre com podem ajudar per donar seguiment a l'Acord de París sobre el canvi climàtic. Una de les accions que van ser acordades va ser la de convidar a tots els membres de GLOBE a signar i difondre la carta adjunta en suport als esforços del Grup de Treball sobre Estabilitat Financera del G-20 en matèria de Riscos Financers derivats del Canvi Climàtic, i la necessitat que les empreses reportin aquests riscos financers.

El canvi climàtic comporta riscos per a les empreses de diferents maneres. D'una banda hi ha els riscos directes dels actius relatius a la creixent freqüència i severitat de fenòmens meteorològics extrems, com ara l'erosió costanera, els tsunamis, les tempestes tropicals i les inundacions. Però també existeixen els riscos, igual de rellevants, derivats de els canvis en la demanda o en la cadena de subministrament en un món embarcat en una trajectòria de desenvolupament de baix carboni, a mesura que les empreses que han fet fortes inversions en combustibles fòssils o en infraestructures velles hagin de fer front a l'obsolescència de les seves actius. Moltes empreses descobriran que el seu valor en borsa està inflat, i això representa una seriosa amenaça per a l'estabilitat dels fons de pensions i els mercats financers. Per aquesta raó el reporti d'aquests riscos per part de les empreses és molt important.  

El nostre objectiu és recollir entre 500 i 1.000 firmes de legisladors de tot el món abans de publicar la carta, que serà enviada al director executiu de totes les borses i els mercats de valors del món, animant-los a impulsar la transparència i la divulgació d'aquestes dades. La publicació de la carta serà coordinada per al mateix dia en tots els països i els noms dels signants de cada país aniran al capdavant de la carta en els seus respectius països, amb dades de contacte dels seus mitjans de comunicació nacionals.

Li preguem que firmi la carta i que convidi a signar a tants dels seus col·legues com sigui possible. Donarem la benvinguda a les firmes de legisladors de qualsevol partit polític, i siguin o no membres de GLOBE. La carta està oberta perquè qualsevol legislador pugui signar-la, i convidem a cada capítol de GLOBE a obtenir la signatura d'almenys 20 legisladors en els seus respectius parlaments o congressos.

Perquè el seu nom vagi inclòs al capdavant dels legisladors signants al seu país, li preguem que respongui amb la seva confirmació a:
BarryGardiner.Global@parliament.uk
El termini límit per respondre és el divendres 20 de maig.

Atentament,
Barry Gardiner MP

Als directors executius de totes les borses del món

Nosaltres, els legisladors sotasignats, reconeixem que:

La creixent intensitat i freqüència de fenòmens meteorològics extrems en tots els nostres països per tot el món està ocasionant la destrucció cada vegada més tangible d'actius físics i naturals. Els impactes materials d'aquests riscos estan exercint un creixent efecte negatiu sobre les nostres economies, sistemes financers i operacions empresarials.

En el marc del compliment dels compromisos assumits col·lectivament pels nostres governs a París en la COP21 de la CMNUCC, és possible que molts actius relacionats amb un model econòmic d'alta intensitat de carboni estiguin a hores d'ara mal taxats, i representin un risc financer com «actius obsolets».

La salut a llarg termini dels nostres sistemes financers depèn que reconeguem d'una manera clara i immediata aquests riscos. A l'hora de prendre decisions racionals sobre assignació d'actius, els inversors necessiten un divulgació completa i transparent d'aquests riscos per part de les empreses i els mercats.

Això requerirà amidaments i valoracions consistents, comparables i fiables.

Amb aquesta finalitat, donem la benvinguda a la feina i el lideratge demostrat pel Cos Especial de la Junta d'Estabilitat Financera del G-20 sobre la divulgació de dades financeres relatives al canvi climàtic, i de la Comissió de Valors i canvi dels Estats Units d'Amèrica (SEC per les seves sigles en anglès) donant impuls a l'adopció de directrius d'informe clars i sòlids.

Així mateix, reconeixem la importància crítica d'harmonitzar i estandarditzar les directrius d'informe d'aquests riscos a les borses de tot el món.

Per tant, li demanem que:

1. Promogui l'adopció de directrius d'informe i publicació de riscos relatius al canvi climàtic per part de totes les empreses cotitzades sota la seva jurisdicció.
2. Es comprometi a implementar les millors pràctiques internacionals de requeriments d'informe sobre sostenibilitat i riscos relatius al canvi climàtic.
3. S'asseguri que els avenços de les empreses cotitzades a la seva Borsa duent a terme els seus informes siguin objecte de seguiment de manera transparent, i que aquests siguin fàcilment accessibles per a tots els accionistes.

I li demanem que respongui a aquesta carta detallant com s'enfoquen aquests importants assumptes a la seva Borsa.

Atentament,