28.3.16

Vols saber més sobre empreses familiars compromeses en RSE? Dimecres matí pots dialogar amb GAES

Potser t’agradaria saber més sobre empreses familiars compromeses en RSE?

Aquest proper dimecres 30 tens una bona oportunitat: es fa una sessió de transferència de les bones pràctiques reconegudes als Premis Respon.cat 2015.

Un dels casos que s’hi exposaran és precisament el de l'empresa GAES, que va merèixer el Premi Respon.cat a la trajectòria empresarial per a empreses grans. 

Es tracta d'una empresa familiar que ha anat guanyant volum i que ha anat desenvolupant una aposta per la responsabilitat social en aspectes molt diversos. Ara tindreu l'oportunitat de parlar-hi directament, en un taller-conversa, on podreu preguntar i dialogar.

Després d’una presentació de 10 minuts de cada cas, tindrem l’oportunitat de dialogar amb cada representant en sessions en paral·lel que permetran aprofundir-hi.

Per assistir a la sessió d'aquest dimecres cal que us hi apunteu aquí.

Més informació: Dimecres 30: Jornada de Transferència de Bones Pràctiques d’RSE · Premis Respon.cat

Programa en pdf.

Vols saber més sobre pimes excel·lents en RSE? Dimecres matí pots dialogar amb KH Lloreda

Potser t’agradaria saber més sobre pimes excel·lents en RSE?

Aquest proper dimecres 30 tens una bona oportunitat: es fa una sessió de transferència de les bones pràctiques reconegudes als Premis Respon.cat 2015.

Un dels casos que s’hi exposaran és precisament el de la pime KH Lloreda, que va merèixer el Premi Respon.cat a la trajectòria empresarial per a pimes. 

Es tracta d'una empresa molt interessant per molts motius, per la seva aposta per la innovació, per la responsabilitat social en aspectes molt diversos, amb els temes ambientals i de desenvolupament de persones molt especialment. Segurament és una de les empreses més tractades com a pime amb un model d'RSE: ara tindreu l'oportunitat de parlar-hi directament, en un taller-conversa, on podreu preguntar i dialogar.

Després d’una presentació de 10 minuts de cada cas, tindrem l’oportunitat de dialogar amb cada representant en sessions en paral·lel que permetran aprofundir-hi.

Per assistir a la sessió d'aquest dimecres cal que us hi apunteu aquí.

Més informació: Dimecres 30: Jornada de Transferència de Bones Pràctiques d’RSE · Premis Respon.cat

Programa en pdf.

Vols saber més sobre Voluntariat d'Empresa? Vine aquest dimecres al matí

Potser t’agradaria saber més sobre programes empresarials de voluntariat?

El Voluntariat d'Empresa (VdE), també anomenat voluntariat corporatiu, és una pràctica que cada cop més empreses estan incorporant des de fa uns anys.
 
Aquest proper dimecres 30 tens una bona oportunitat: es fa una sessió de transferència de les bones pràctiques reconegudes als Premis Respon.cat 2015.

Un dels casos que s’hi exposaran és precisament el de la companyia HP Barcelona, que va merèixer el reconeixement a bones pràctiques de voluntariat d'empresa.

Després d’una presentació de 10 minuts de cada cas, tindrem l’oportunitat de dialogar amb cada representant en sessions en paral·lel que permetran aprofundir-hi.

A més, properament Respon.cat convocarà un grup de treball en matèria TSR en relació amb el Focus de l'RSE a Catalunya que se centra en aquesta matèria.

Per assistir a la sessió d'aquest dimecres cal que us hi apunteu aquí.

Més informació: Dimecres 30: Jornada de Transferència de Bones Pràctiques d’RSE · Premis Respon.cat

Programa en pdf.

Vols conèixer a fons una bona pràctica empresarial ambiental en relació amb entitats? Vine aquest dimecres al matí

Potser t’agradaria conèixer a fons una bona pràctica empresarial ambiental en relació amb entitats?

Aquest proper dimecres 30 tens una bona oportunitat: es fa una sessió de transferència de les bones pràctiques reconegudes als Premis Respon.cat 2015.

Un dels casos que s’hi exposaran és precisament el del cementiri Roques Blanques, que va merèixer el reconeixement a bones pràctiques ambientals de col·laboració entre empresa i entitats.

Després d’una presentació de 10 minuts de cada cas, tindrem l’oportunitat de dialogar amb cada representant en sessions en paral·lel que permetran aprofundir-hi.

A més, properament Respon.cat convocarà grups de treball en matèria ambiental en relació amb els dos Focus de l'RSE a Catalunya que se centren en aquesta matèria i també els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides relacionats.

Per assistir-hi cal que us hi apunteu aquí.

Més informació: Dimecres 30: Jornada de Transferència de Bones Pràctiques d’RSE · Premis Respon.cat


Programa en pdf.






Vols saber més sobre Territoris Socialment Responsables? #TSR Vine aquest dimecres al matí

Potser t’agradaria saber més sobre Territoris Socialment Responsables (TSR)?

Aquest proper dimecres 30 tens una bona oportunitat: es fa una sessió de transferència de les bones pràctiques reconegudes als Premis Respon.cat 2015.

Un dels casos que s’hi exposaran és precisament el de la Garrotxa, que va merèixer el reconeixement a TSR.

Després d’una presentació de 10 minuts de cada cas, tindrem l’oportunitat de dialogar amb cada representant en sessions en paral·lel que permetran aprofundir-hi.

A més, properament Respon.cat convocarà un grup de treball en matèria TSR en relació amb el Focus de l'RSE a Catalunya que se centra en aquesta matèria i també l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides relacionat.

Per assistir a la sessió d'aquest dimecres cal que us hi apunteu aquí.

Més informació: Dimecres 30: Jornada de Transferència de Bones Pràctiques d’RSE · Premis Respon.cat

Programa en pdf.

27.3.16

Dimecres 30: Jornada de Transferència de Bones Pràctiques d’RSE · Premis Respon.cat

Coneixeu en profunditat les Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2015 

Les cinc organitzacions premiades dinamitzaran tallers simultanis en la Jornada de Transferència

Dimecres 30 de març se celebrarà la Jornada de Transferència de Bones Pràctiques de Responsabilitat Social Empresarial on les cinc iniciatives guanyadores del Premis Respon.cat 2015 dinamitzaran tallers simultanis en què representants de cada iniciativa mostraran el desenvolupament de les Bones Pràctiques que duen a terme.

La Jornada també servirà per donar el tret de sortida a la nova convocatòria del Premis Respon.cat 2016

Programa

9.30 h Presentació de l’acte i convocatòria dels Premis Respon.cat 2016
Dr. Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances
Sr. Narcís Bosch, gerent del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya
9.45 – 10.45 h Presentació Bones Pràctiques desenvolupades per les organitzacions premiades
Representants de les cinc iniciatives premiades:
10.45 – 12.00 h Tallers simultanis: coneixent en profunditat les bones pràctiques i iniciatives premiades
Celebració de 5 tallers simultanis, dinamitzats per representants de cada iniciativa premiada, i en els qual es podrà aprofundir en les bones pràctiques i iniciatives premiades en cada cas.
   Taller GAES:
          • Mª José Gassó, directora de Gaes Solidària
          • Esther Vargas, responsable del departament d’administració de persones i beneficis socials
          • Mónica López, coordinadora de comunicació externa
       Moderadora: Sílvia Lozano, Calidad Pascual
   Taller KH Lloreda:
          • Xavier Carruesco, director del sistema integrat de gestió i de recursos humans
Moderador: Marcos González, Corresponsables
   Taller HP Barcelona:
          • Eva Blanco, directora de comunicació i relacions públiques
          • Anna Muñoz, secretària executiva de vicepresidència i coordinadora d’activitats de voluntariat
Moderadora: Beatriz Castillo, CET Apunts
   Taller Cementiri Roques Blanques:
          • Alfonso Galdo, director de manteniment i medi ambient d’Àltima
Moderadora: Judit Vila, Lavola
  Taller Comarca de la Garrotxa
          • Jordi Terrades, gerent d’ADRI-NOC.
          • Patrícia Anglada, tècnica d’RSE del Consell Comarcal de la Garrotxa
Moderador: Josep Maria Raventós, SingularNet
Programa en pdf
Informació bàsica de la Jornada
  • Dia: dimecres 30 de març de 2016, de 9.30  a 12.00 h
  • Lloc: Auditori del Consell de Cambres de Barcelona (av. Diagonal 452, Barcelona)
  • Us podeu inscriure en aquest enllaç

Els Premis Respon.cat s’organitzen amb el suport de les Cambres de Comerç i la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de diferents organismes empresarials i socials.
Combinat_CCC_Gene_Respon

25.3.16

Ens ha deixat un Cruyff que va canviar el Barça i una mica el país

En aquest blog sols he parlat en una ocasió de Johan Cruyff. Avui aquest jugador i entrenador que va canviar el Barça ens ha deixat.

A més de canviar el Barça i el futbol, sóc dels que creu que també ha ajudat a canviar el país. Per això, he volgut retallar un minut d'una entrevista:






És un fragment (36:42 a 37:39) del vídeo "L'últim partit. 40 anys de Johan Cruyff a Catalunya" de TV3, que podeu veure sencer al portal de la CCMA. El que diu és una lliçó per retenir, tant sobre un cert caïnisme com, sobretot, sobre el victimisme amb què ens hem protegit de la història i del qual tot just ara comencem a sortir per a alliberar-nos i fer el nostre futur.
"Un dèficit dels catalans és el fet que mai s'atreveixin a anar al cent per cent quan volen una cosa. Què importa si comets errors? Aquí, si vols fer alguna cosa nova, et diuen: i si falla? Jo sóc de la mentalitat que, dels errors, se n'aprèn. No s'aprèn dels encerts, només s'aprèn dels errors. Però abans, si t'equivocaves et tallaven el cap! I encara és així! És una mentalitat que va contra ells mateixos! És una mentalitat d'esborrar tot el que ha fet el teu antecessor i començar de nou. Cal conservar el que s'ha fet bé i esborrar tot allò que s'ha fet malament! Aquí, quan n'entra un de nou, es comença tot des del principi".
L'altra vegada que vaig parlar de Cruyff era per això mateix:

[VÍDEO] El Johan i el Guardiola ens han canviat la mentalitat com a país

Estic llegint una entrevista a Xavier Sala i Martín, arran de la publicació del llibre 'Economia en colors'. En una de les preguntes es diu si els catalans som de tradició victimista i si, com a conseqüència som poc ambiciosos. El catedràtic d'economia de la Universitat de Colúmbia respon:
—Això ja no és veritat. Aquesta tradició és pre-cruyffista. L’any 2000 vaig escriure un article titulat ‘Gallina de piel‘ que explica que la gran contribució del Johan a l’economia catalana va ser que va canviar l’optimisme dels barcelonistes, però també dels catalans en general. I amb en Guardiola encara es va fer un pas més. Ja no només no som víctimes sinó que som els millors. I anem amb la senyera i l’estelada pel món. I què? Sí! Som catalans i som els millors del món. I ens repassem a qui ens doni la gana. I no és façana, no. Anem de veres. El Johan i el Guardiola ens han canviat la mentalitat com a país.
Encara ho remarca amb més contundència quan se li demana si és aquest canvi de mentalitat el que  ha permès al país d’avançar políticament, i respon:
—Exacte! Òbviament, això no s’ha fet gràcies al Cruyff i al Guardiola, però sense ells no s’hauria fet. Encara tindríem aquella mentalitat victimista. Hi ha hagut un canvi de mentalitat brutal al país.
[seguir llegint]

L’associacionisme de caràcter social greument amenaçat

El 24.9.15 vaig publicar un article titulat L’Estat espanyol vol augmentar el perjudici a les entitats socials catalanes on ja em referia a un article anterior titulat Passar-se les sentències judicials pel forro!: Al gener d'aquest any vaig vaticinar que l'Estat espanyol no compliria la sentència

I és que estava escrit. El govern espanyol no compliria les sentències i es burlaria de la llei.

N'estic tan fart que no tinc ganes de tornar a escriure del tema. Us proposo l'editorial de Tornaveu:
L’associacionisme de caràcter social greument amenaçat

Havia de passar. Dins del procés d’involució autonòmica que patim en aquests darrers anys a Catalunya, aquesta setmana passada hem sabut que després de 13 intents (13 sentències favorables a la Generalitat de Catalunya) per treure les competències autonòmiques sobre la gestió social del 0,7 % de la casella de l’IRPF, l’Estat espanyol al final se’n ha sortit. I ho ha aconseguit mitjançant un subterfugi jurídic: eliminant de la convocatòria el concepte d’assistència social, malgrat saber que el conjunt de les entitats beneficiàries de les subvencions treballen en la intervenció social. D’aquesta manera esquiva que aquesta matèria, en ser de competència exclusiva de les comunitats autònomes, s’hagi de pactar.
Això suposarà que una seixantena d’entitats catalanes d’aquest sector que duen a terme una tasca d’assistència social no tinguin accés a aquests recursos ja que la seva activitat es limita a Catalunya i no formen part del grup d’entitats de caràcter estatal que sí que hi tenen accés. Es preveu que aquestes entitats deixaran de rebre prop de 13M €, malgrat que Catalunya és la comunitat autònoma que aporta més recursos al fons anual del 0,7 % de l’IRPF.

En el transcurs dels últims anys Catalunya ha aportat el 25 % de la recaptació estatal del 0,7 % de l’IRPF per a fins socials, però només en rep anualment el 14 % en forma de programes socials que tenen lloc en territori de Catalunya.

Aquesta sentència, a banda del que hem dit, palesa el profund desconeixement (no volem pensar que volgut) que mostra el Tribunal Suprem i el govern espanyol en relació a l’activitat i intervenció social d’aquestes entitats i a la realitat associativa tan present i amb tanta incidència i tradició a Catalunya, fenomen que no es dóna a la resta de l’estat i que d’alguna manera ens fa singulars.
O també:

El Estado no se ha sentido satisfecho hasta cambiar la ley que fijaba las finalidades, el alcance y las competencias de distribución de los fondos del 0,7% "social". ALBERT CARRERAS:
[...] Primero, un asunto de competencias y de legitimidades. Allí donde la Constitución Española dejaba claro que la competencia era exclusivamente autonómica, el Estado no ha hecho caso de ninguna sentencia contraria y no se ha sentido satisfecho hasta cambiar la ley que fijaba las finalidades, el alcance y las competencias de distribución de los fondos del 0,7% "social". La Constitución no nos protege lo suficiente. Cuando nos protege, el Estado no para hasta que nos deja de proteger. El Estado reinterpreta la Constitución hasta rehacerla a su medida. Tenemos al Estado en contra y la voluntad centralizadora es una pulsión que todo lo domina.

[...] Cuarto, un asunto de supervivencia. La Comisión Europea acaba de publicar un índice de progreso social, basado en la media de los años 2011-2013. Según este índice, las necesidades básicas, que son las que miden la cobertura básica en sanidad, vivienda, higiene y seguridad pública, estaban cubiertas en Cataluña peor que en cualquier otra comunidad autónoma del Estado, excepto Canarias. Cataluña se ha empobrecido y el Estado no lo quiere reconocer. La redistribución de recursos públicos nos sigue considerando como una comunidad rica cuando sufrimos problemas de bienestar y pobreza como el que más. Esto ya lo detectan las estimaciones de redistribución de recursos públicos. El 0,7% lo radiografía simplificadamente: sólo recuperamos el 56,6% de lo que aportamos. Es un porcentaje que el Estado aplica con toda naturalidad, pero que impide progresar a los ciudadanos de Cataluña. 

24.3.16

Un motiu més per a no creure en la justícia espanyola: un alcalde a la presó per bona fe

Al 2008 i 2009 vaig tenir l'oportunitat de parlar amb més de la meitat dels alcaldes de l'Alt Penedès per tal d'identificar com s'estaven aproximant a la Responsabilitat Social. Fruit d'aquestes entrevistes fetes per a la Fundació ProPenedès, es va editar un llibre que abordava la gestió de la responsabilitat social de les administracions públiques locals. La publicació incloïa 85 propostes concretes per incorporar aquest enfocament de gestió en la vida municipal. Trobareu la nota de premsa a: Una publicació aborda com incorporar la responsabilitat social en la gestió municipal (23.7.09).

A l'Alt Penedès fa anys que es va començar a fomentar la responsabilitat social amb l'objectiu o el rerefons de construir un territori socialment responsable. De la mà de la Fundació ProPenedès, aquesta iniciativa s'ha anat desenvolupant per fases, primer amb una selecció de petites i mitjanes empreses del territori, i també algunes de grans. En altres moments s'ha treballat directament amb el sector públic, com va ser aquest cas, o altres s'ha abordat en clau de Destinació Turística Responsable.

Entrevista amb l'alcalde de Santa Fe del Penedès

El dia 3 de febrer de 2009, poques setmanes després d'entrevistar-nos amb Marcel Surià i Raventós, alcalde de Santa Fe del Penedès, aquest presentava la dimissió en resposta a la polèmica suscitada per la investigació judicial de la suposada participació en les activitats d’una xarxa relacionada amb l’explotació de la immigració il·legal. Adjuntem a sota la declaració que va fer pública.

Després del calvari que suposen aquests processos, que s'allarguen en el temps, fent injusta la justícia, es va demostrar que Surià no pertanyia a cap trama i que no s'havia enriquit, sinó que havia actuat merament per raons humanitàries, de consciència. Malgrat tot, l'incompliment de les normes legals va suposa una pena de dos anys i tres mesos, per haver signat falsos informes de residència a immigrants quan era alcalde, que incomprensiblement l'obligaven a entrar a la presó.

Marcel SuriàUn mes després, tot just ara, sabem que l'ex-batlle de Santa Fe del Penedès surt de la presó després d’obtenir el tercer grau. Llegim que Marcel Surià es mostra 'molt content' i considera 'un gran regal' poder passar el cap de setmana amb la família. Amb el tercer grau, podrà anar a casa fins Dilluns de Pasqua, i els dies feiners podrà anar a treballar i haurà de tornar al centre penitenciari a dormir. Després d’estar a la presó durant gairebé un mes, Marcel Surià ha dit que està ‘molt content’ d’haver obtingut el tercer grau i considera ‘un gran regal’ poder passar els pròxims cinc dies amb la seva família.

Lamentem que aquest alcalde, malgrat l'incompliment normatiu que va cometre, hagi estat condemnat amb pena de presó, tot i que ens alegrem que ara per ara ja tingui el tercer grau.

La justícia espanyola

Part del problema de l’exalcalde de Santa Fe, que va ocupar el càrrec entre el 2003 i el 2009 i va dimitir quan va saber que estava imputat, és que una trama delictiva internacional va copiar la seva firma i la va utilitzar per introduir persones a l'estat espanyol de forma irregular. Ho van fer com a mínim unes cinquanta vegades, però els jutges han determinat que Surià no en tenia cap coneixement i tampoc va participar-hi.

La incomprensió és encara molt més gran quan cada dia llegim les notícies al voltant de polítics i gestors privats que han comès delictes greus, de corrupció especialment, i que han estat fets amb un ànim lucratiu evident, a benefici personal i de les organitzacions mafioses que dirigeixen, i que no han estat condemnats i que estan aconseguint escapolir-se de la justícia. La presumpció d'innocència, la prescripció de delictes, la manca de proves concloents... fan que allò que sembla evident a ulls de la població no es pugui substanciar i regni una sensació d'impunitat. Alguns fins i tot presideixen governs.

Després de veure com s'han fet servir els indults per part del govern espanyol, encara sembla més repugnant que no s'hagi volgut aplicar en un cas com aquest: Entra a la presó l’alcalde que volia ajudar immigrants amb informes falsos. El govern espanyol li va denegar l'indult fa dues setmanes i ara ha de complir una sentència de dos anys i tres mesos.

Però perquè s'entengui la mala llet de les institucions espanyoles, aporto aquest retall de l'article que va fer Albert Om, on s'explica la injustícia procedimental i la indefensió d'aquest sistema que en diuen "la justícia espanyola":
Hem d’anar a l’any 2007, amb tu d’alcalde convergent de Santa Fe del Penedès, un poble d’encara no quatre-cents habitants. Vas pensar que una bona manera de donar un cop de mà a immigrants que no tenien papers era atorgar certificats de residència a persones que no hi havien viscut. Alguns d’aquests informes -pels quals mai vas cobrar res- van ser utilitzats per una xarxa de tràfic de persones. Quan el cas es va descobrir, vas admetre els fets i vas presentar la dimissió del càrrec.
El judici va acreditar que no hi havia cap ànim lucratiu en el que feies i l’Audiència et va condemnar a dos anys de presó, una pena que no hauries de complir perquè no tenies antecedents. Precisament per això, encara que no hi estiguessis d’acord, vas decidir acceptar la sentència. Aquí es podria haver acabat tot, si no fos perquè la fiscalia no en tenia prou. Va recórrer el cas al Tribunal Suprem, que et va elevar la pena fins a dos anys i tres mesos, de manera que ara sí que hauries d’entrar a la presó. Quan vas voler presentar recurs sobre aquesta segona sentència et van dir que no podies perquè havies acceptat la primera.

Només quedava la via de l’indult. 1.800 persones van signar la petició amb un argument triple: que havies ajudat persones en risc d’exclusió, que no n’havies tret benefici econòmic i que tenies a càrrec la teva mare i quatre fills. El consell de ministres de l’11 de desembre -en plena campanya electoral- va denegar-te l’indult. Sembla que sí, que ara ja et tenen on et volien, començant el teu tretzè dia a la presó.

Declaració de l'alcalde de Santa Fe en relació amb els fets (2009)
1.- En els darrers dies s’han produït diverses informacions periodístiques respecte de la investigació judicial d’una xarxa que introduïa immigrants sense papers, afirmant que jo estava implicat en aquest assumpte.
2.- Al respecte, he de manifestar que si bé algunes d’aquestes informacions han respectat la realitat objectiva dels fets, d’altres han estat clarament tendencioses i dirigides i instrumentalitzades amb interès polític.
3.- Pel que fa a l’emissió d’informes de residència, manifesto amb fermesa que mai he cobrat quantitat alguna directament o indirecta per la meva actuació com a Alcalde de Santa Fe. I a les actuacions judicials que investiguen aquests fets, no existeix cap indici en aquest sentit per la evident raó de que mai s’ha produït.
4.- He de manifestar igualment, que en aquesta qüestió sempre he actuat de bona fe, amb esperit humanitari i amb voluntat d’ajudar desinteressadament a persones necessitades, amb la creença de que allò que es feia constar en els meus informes es corresponia amb la realitat.
5.- En el mateix moment en que vaig sospitar que es podia estar utilitzant aquests informes per a cometre alguna irregularitat administrativa i es va detectar que s’estaven falsificant per terceres persones, es va tallar d’arrel l’emissió dels esmentats informes.
6.- Tinc la consciència molt tranquil·la i no tinc res a amagar. Em sento orgullós de la tasca que he desenvolupat amb el recolzament del meu grup en interès del poble de Santa Fe, però no vull afectar a la tranquil·litat del Municipi, ni comprometre la bona imatge del càrrec que he tingut l’honor de desenvolupar i, per tot això, presento la meva dimissió amb la absoluta confiança que l’Administració de Justícia deixarà clara la meva innocència respecte d’aquests fets.
7.- Per últim, vull fer constar que em faig absolutament responsable de la meva actuació i que assumiré personalment les despeses derivades de la meva defensa sense cap càrrec per l’Ajuntament.
Santa Fe del Penedès, 3 de febrer de 2009.
Marcel Surià i Raventós

Un motivo más para no creer en la justicia española: un alcalde en prisión por buena fe

En 2008 y 2009 tuve la oportunidad de hablar con más de la mitad de los alcaldes de la comarca catalana del Alt Penedès para identificar cómo se estaban aproximando a la Responsabilidad Social. Fruto de estas entrevistas realizadas para la Fundació ProPenedès, se editó un libro que abordaba la gestión de la responsabilidad social de las administraciones públicas locales. La publicación incluía 85 propuestas concretas para incorporar este enfoque de gestión en la vida municipal. Encontrarán la nota de prensa en: Una publicación aborda cómo incorporar la responsabilidad social en la gestión municipal (07/23/09).

En el Alt Penedès hace años que se comenzó a fomentar la responsabilidad social con el objetivo o el trasfondo de construir un territorio socialmente responsable. De la mano de la Fundació ProPenedès, esta iniciativa se ha ido desarrollando por fases, primero con una selección de pequeñas y medianas empresas del territorio, y también algunas grandes. En otros momentos se ha trabajado directamente con el sector público, como fue este caso, u otros se ha abordado en clave de Destino Turístico Responsable.  

Entrevista con el alcalde de Santa Fe del Penedès

El día 3 de febrero de 2009, pocas semanas después de entrevistarnos con Marcel Surià i Raventós, alcalde de Santa Fe del Penedès, este presentaba la dimisión en respuesta a la polémica suscitada por la investigación judicial de la supuesta participación en las actividades de una red relacionada con el explotación de la inmigración ilegal. Adjuntamos abajo la declaración que hizo pública.

Después del calvario que suponen estos procesos, que se alargan en el tiempo, haciendo injusta la justicia, se demostró que Surià no pertenecía a ninguna trama y que no se había enriquecido, sino que había actuado meramente por razones humanitarias, de conciencia. A pesar de todo, el incumplimiento de las normas legales se supone una pena de dos años y tres meses, por haber firmado falsos informes de residencia a inmigrantes cuando era alcalde, que incomprensiblemente le obligaban a entrar en prisión.

Marcel SuriàUn mes después, precisamente ahora, sabemos que el ex-alcalde de Santa Fe del Penedès sale de la cárcel tras obtener el tercer grado . Leemos que Marcel Surià se muestra 'muy contento' y considera un gran regalo 'poder pasar el fin de semana con la familia. Con el tercer grado, podrá ir a casa hasta Lunes de Pascua, y los días laborables podrá ir a trabajar y deberá volver al centro penitenciario a dormir. Después de estar en prisión durante casi un mes, Marcel Surià dijo estar 'muy contento' de haber obtenido el tercer grado y considera un gran regalo 'poder pasar los próximos cinco días con su familia. 

Lamentamos que este alcalde, a pesar del incumplimiento normativo que cometió, haya sido condenado con pena de prisión, aunque nos alegramos de que hoy por hoy ya tenga el tercer grado.  

La justicia española 

Parte del problema del ex alcalde de Santa Fe, que ocupó el cargo entre 2003 y 2009 y dimitió cuando supo que estaba imputado, es que una trama delictiva internacional copió su firma y la utilizó para introducir personas en España de forma irregular. Lo hicieron al menos unas cincuenta veces, pero los jueces han determinado que Surià no tenía ningún conocimiento y tampoco participar en ello.

La incomprensión es aún mucho mayor cuando cada día leemos las noticias alrededor de políticos y gestores privados que han cometido delitos graves, de corrupción especialmente, y que han sido hechos con un ánimo lucrativo evidente, a beneficio personal y de las organizaciones mafiosas que dirigen, y que no han sido condenados y que están logrando fugarse de la justicia. La presunción de inocencia, la prescripción de delitos, la falta de pruebas concluyentes... hacen que lo que parece evidente a ojos de la población no se pueda sustanciar y reine una sensación de impunidad. Algunos incluso presiden gobiernos. 

Después de ver cómo se han utilizado los indultos por parte del gobierno español, aunque parece más repugnante que no se haya querido aplicar en un caso como este: Entra en prisión al alcalde que quería ayudar inmigrantes con informes falsos. El gobierno español le denegó el indulto hace dos semanas y ahora tiene que cumplir una sentencia de dos años y tres meses.

Pero para que se entienda la mala leche de las instituciones españolas, aporto este recorte del artículo que hizo Albert Om, donde se explica la injusticia procedimental y la indefensión de este sistema que llaman "la justicia española":

Tenemos que ir al año 2007, contigo de alcalde convergente de Santa Fe del Penedès, un pueblo de apenas cuatrocientos habitantes. Pensaste que una buena manera de dar una mano a inmigrantes que no tenían papeles era otorgar certificados de residencia a personas que no habían vivido en él. Algunos de estos informes -por los que nunca cobraste nada- fueron utilizados por una red de tráfico de personas. Cuando el caso se descubrió, admitieros los hechos y presentaste la dimisión del cargo.
El juicio acreditó que no había ningún ánimo lucrativo en el que hacías y la Audiencia te condenó a dos años de prisión, una pena que no deberías cumplir porque no tenías antecedentes. Precisamente por ello, aunque no estuvieras de acuerdo, decidiste aceptar la sentencia. Aquí se podría haber acabado todo, si no fuera porque la fiscalía no tenía suficiente. Recorrió el caso al Tribunal Supremo, que te elevó la pena hasta dos años y tres meses, por lo que ahora sí que deberías entrar en prisión. Cuando quisiste presentar recurso sobre esta segunda sentencia te dijeron que no podías porque habías aceptado la primera.
Sólo quedaba la vía del indulto. 1.800 personas firmaron la petición con un argumento triple: que habías ayudado personas en riesgo de exclusión, que no habías sacado beneficio económico y que tenías a cargo tu madre y cuatro hijos. El Consejo de Ministros del 11 de diciembre -en plena campaña electoral- denegó hacerte el indulto. Parece que sí, que ahora ya te tienen donde querían, empezando tu decimotercer día en prisión.

Declaración del alcalde de Santa Fe en relación con los hechos (2009) [trad.aut.]
1.- En los últimos días se han producido diversas informaciones periodísticas respecto de la investigación judicial de una red que introducía inmigrantes sin papeles, afirmando que yo estaba implicado en este asunto.
2.- Al respecto, debo manifestar que si bien algunas de estas informaciones han respetado la realidad objetiva de los hechos, otros han sido claramente tendenciosas y dirigidas y instrumentalizadas con interés político.
3.- En cuanto a la emisión de informes de residencia, manifiesto con firmeza que nunca he cobrado cantidad alguna directa o indirectamente por mi actuación como Alcalde de Santa Fe. Y a las actuaciones judiciales que investigan estos hechos, no existe ningún indicio en este sentido por la evidente razón de que nunca se ha producido.
4.- Tengo que manifestar igualmente, que en esta cuestión siempre he actuado de buena fe, con espíritu humanitario y con voluntad de ayudar desinteresadamente a personas necesitadas, con la creencia de que lo que se hacía constar en mis informes se correspondía con la realidad.
5.- En el mismo momento en que sospeché que se podía estar utilizando estos informes para cometer alguna irregularidad administrativa y se detectó que se estaban falsificando por terceras personas, se cortó de raíz la emisión de dichos informes.
6.- Tengo la conciencia muy tranquila y no tengo nada que esconder. Me siento orgulloso de la labor que he desarrollado con el apoyo de mi grupo en interés del pueblo de Santa Fe, pero no quiero afectar a la tranquilidad del Municipio, ni comprometer la buena imagen del cargo que he tenido el honor de desarrollar y, por todo ello, presento mi dimisión con la absoluta confianza de que la Administración de Justicia dejará clara mi inocencia respecto de estos hechos.
7.- Por último, quiero hacer constar que me hago absolutamente responsable de mi actuación y que asumiré personalmente los gastos derivados de mi defensa sin cargo para el Ayuntamiento.
Santa Fe del Penedès, 3 de febrero de 2009.
Marcel Surià y Raventós

23.3.16

Taller per a empreses interessades en l'RSE cultural: "Reconèixer els indicadors del valor que genera la cultura"




 
TALLER: RECONÈIXER ELS INDICADORS DEL VALOR QUE GENERA LA CULTURA PER LES EMPRESES
 
Taller adreçat a conèixer com podem mesurar i comunicar el valor que generen els projectes culturals: els resultats de la seva activitat i el seu impacte social i econòmic.

Coneixerem diverses eines que ens poden ajudar en aquest exercici clau per valorar la contribució de la cultura a la societat, així com exemples d’empreses i organitzacions que estan treballant en aquesta línia. Donarem resposta a qüestions com:
  • Com podem demostrar el valor que genera a l’empresa invertir en cultura?
  • Com podem mesurar els nostres resultats per comunicar-los a la societat?
  • Com podem conèixer l’impacte socio-econòmic que estem generant?
DIA: 5 d’abril 2016
HORA: 10h a 14h
LLOC: Almogàvers Business Factory – c/ dels Almogàvers 165 Barcelona
PREU: Gratuït
CAL INSCRIURE’S : Accedeix al Formulari
(Places limitades: 30 persones) ADREÇAT A: empreses

Programa de la sessió:
10:00  a 10:15 – Presentació del taller i ronda de presentació dels assistents
10:15  a 11:00 – Mesurar els nostres resultats per comunicar-los a la societat: la memòria de sostenibilitat i altres eines de referència.
11:00 a 11:30 –  Dinàmica pràctica: pistes per millorar la nostra memòria
11:30 a 12:00 –  Pausa
12:00 a 13:00 – Fonaments de l’avaluació d’impacte, eines i metodologies existents.
13:00 a 13:30 – Dinàmica pràctica: com ens estem mostrant a la societat i com podem comunicar millor el valor que generem?
13:30 a 14:00 – Posada en comú i debat obert amb els assistent



Font
Pdf

22.3.16

Dia Mundial de l’Aigua: Infografia del cicle de l'aigua

Amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, que es commemora avui, dia 22 de març, el Centre de Terminologia TERMCAT publica la infografia El cicle de l'aigua.

El producte inclou mitja dotzena de termes en català, amb la corresponent definició: evaporació, evapotranspiració, condensació, precipitació, infiltració,aigües superficials i aigües subterrànies.

La jornada d’avui pretén conscienciar sobre la funció essencial de l'aigua i defensar-ne la gestió eficient. Sota el lema, "Aigua i treball", aquest any les Nacions Unides en destaquen la rellevància com a element per crear llocs de treball i com a mitjà de desenvolupament econòmic, social i humà.

Juntament amb la infografia sobre el canvi climàtic, difosa recentment, la publicació representa un avançament de la publicació en línia de la segona edició del Diccionari de gestió ambiental, que està elaborant el TERMCAT amb la col·laboració del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i el suport de la Diputació de Barcelona.



Autoria i edició:
Amb el suport de:

Si heu de fer referència a aquesta publicació, la citació recomanada és la següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. El cicle de l'aigua [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016.
<http://www.termcat.cat/docs/Cicle_Aigua/>

21.3.16

"Calia que el món empresarial liderés el foment i desenvolupament de l'RSE", afirma Canyelles

Setanta-una petites empreses van rebre un certificat de reconeixement als seus processos d’implantació de polítiques d'RSE, amb motiu de la seva participació en el projecte de cooperació catalana Gestió Sostenible Rural en el marc del programa LEADER.

Ja són un total de 352 els beneficiaris d’ajuts Leader de Catalunya que des de la convocatòria 2009 han acreditat la implementació de processos de millora en l’àmbit econòmic, ambiental i social de la seva activitat. Aquesta xifra situa el projecte de cooperació Gestió Sostenible Rural, coordinat pel grup Leader ADRINOC, com un dels programes públics de foment de l'RSE a la petita i mitjana empresa més importants tant de Catalunya com de l’Estat espanyol.

Josep Maria Canyelles va fer una ponència sobre l'estat de situació de l'RSE a Catalunya i sobre les iniciatives que s’estan impulsant per tot el territori català. Canyelles, expert en RSE, és promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat i també és el coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya.

Canyelles es va referir, a més del de Gestió Sostenible Rural, als programes RSE.Coop, Ressort, RSE.Pime en l'edició del 2008 o la renovada actual, o tRanSparÈncia. I va parlar del Marc Català d'RSE, del Pla RS-Gencat, de l'RSCat i de Respon.cat. En aquest sentit, va defensar que coexisteixin les accions de foment de la responsabilitat social tant des de la iniciativa pública com privada. Les polítiques públiques de foment de l'RSE són necessàries i ajuden a donar reconeixement a aquest model de gestió, a banda de tot el que pot permetre un major desenvolupament dels criteris d'RSE en la compra pública. A més, l'administració pública té el deure de gestionar la pròpia responsabilitat social, l'RSA, i no limitar-se a un discurs basat en la transparència, que sols troba concreció en el mer compliment legal en els portals web corresponents, els Portals de Transparència.

Al costat de les iniciatives públiques -va afegir-, cal que hi hagi iniciatives privades, de la societat civil en general, i més en concret, del món empresarial. Així és com va néixer Respon.cat, fruit de la reflexió ja fa gairebé vuit anys que Catalunya havia de dotar-se, com estava succeint en tots els països, d'un organisme empresarial de referència. Calia que el món empresarial liderés el foment i desenvolupament de l'RSE. La seva absència afeblia el desenvolupament de l'RSE ja que semblava que sols era un tema de les grans empreses i no de les pimes. A més, deixar el foment de l'RSE sols en mans de les institucions públiques podia transmetre una sensació equívoca, com si aquest enfocament de gestió fos una matèria merament d'interès públic, com una manera d'arribar més enllà que amb les lleis, ocultant el fet que l'RSE ha nascut de les empreses sota una lògica empresarial.

En el cas de Catalunya, va destacar la importància que tant les iniciatives privades com les públiques trobin una complementarietat i fins i tot una complicitat, i que es puguin establir mecanismes de coordinació, no solament des d'un punt de vista tècnic o operatiu, sinó sobretot des del punt de vista del país que volem, per ajudar en un sentit més estratègic a fer que els valors de l'RSE formin part dels atributs de país, de la cultura empresarial del país, de la manera catalana de fer empresa, de la marca de país. I és per aquesta via que Canyelles va acabar defensant l'oportunitat de desenvolupar territoris socialment responsables, demanant com a punt de partida que organitzacions diverses, empreses de totes dimensions, organitzacions socials, institucions públiques, agents diversos, es comprometin a avançar en al gestió de la seva respectiva responsabilitat social, s'emplacin a generar marcs de diàleg i capacitat de comprendre els reptes de la societat, i contribueixin a fer una societat millor.

Complementant el sentit d'un territori socialment responsable, Canyelles va presentar el projecte Focus de l'RSE a Catalunya liderat per Respon.cat i també va mostrar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, que també es volen divulgar i impulsar a Catalunya, trobant l'encaix i complementarietat entre les agendes local i global d'RSE.

La jornada va servir per a fer el lliurament de diplomes a les empreses que han implantat polítiques d'RSE en la convocatòria Leader 2012-2013-2014 de l'Eix 4 del PDR 2007-2013, en el marc del programa Gestió Sostenible Rural. A més de donar els reconeixements, Jordi Terrades, gerent d’Adrinoc, grup coordinador de “Gestió Sostenible Rural”, va fer la presentació de resultats del projecte de cooperació “Gestió Sostenible Rural, Cap a la consolidació de Territoris Intel·ligents”.
Tres pimes catalanes van participar a l'acte per explicar les seves bones pràctiques d'RSE. En concret, la taula rodona va estar integrada per Íngrid Rahola, de LLAGURT, Cadena de iogurteries, Josep Morè i Lídia Soler, d'HIDROCOLOR, tintura i l’acabat de teixits de gènere de punt, i Ivan Álvaro, de GRANEL, venda d’alimentació a granel. La taula va ser moderada per Josep Maria Canyelles, en qualitat de coordinador de Respon.cat. Les tres empreses representades havien estat reconegudes al desembre del 2014 per part de Respon.cat i podeu trobar-ne les fitxes descriptives al web d'aquesta associació empresarial.

A l'acte inaugural van intervenir Miquel Reverter, alcalde de Castellfollit de la Roca, Joan Espona, president d’ADRINOC i del Consell Comarcal de la Garrotxa i Oriol Anson, director General de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya





L'acte va tenir lloc a l'Església Museu de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
Tot seguit es va fer un dinar a Les Cols, un reconegut restaurant d’Olot, mereixedor de premis i reconeixements. És una  masia tradicional catalana que des de 1990 acull el restaurant, reformat completament el 2003 pel despatx d'arquitectes RCR, projecte pel qual van rebre diversos premis. I més guardons ha guanyat la cuina, alimentada des del seu propi hort, ja que des de 2010 compten amb la segona estrella Michelin. Tant el restaurant com del despatx d'arquitectes també han format part del projecte Leader.