29.10.15

1a edició del Premi Lluís Martí al Valor Social


  • Lluis Martí va ser el fundador i primer president de la FCVS i una de las persones pioneres en l’impuls del Voluntariat Social a Catalunya.
Valor Qualitat o conjunt de qualitats que fan que una persona o una cosa sigui preuada, valgui.
Social Relatiu o pertanyent a la societat.

Lluis Martí va ser el fundador i primer president de la FCVS i una de las persones pioneres en l’impuls del voluntariat social a Catalunya. En el marc del 25è aniversari de la FCVS constituïm el premi que porta el seu nom com a reconeixement al valor de la seva lluita en defensa dels drets de les persones més vulnerables, a favor d’una societat més justa i inclusiva, i de la participació de la ciutadania en la transformació social.

La 1a edició del Premi es lliurarà a Girona en reconeixement de la localitat gironina de Monells on es van celebrar les primeres reunions constituents de la FCVS. En aquesta primera convocatòria, busquem el valor social en una pràctica de Responsabilitat Social entre entitat i empresa.

El proper dia 20 de novembre, durant la celebració de la 10a Nit del Voluntariat, es lliurarà el premi a l’entitat guanyadora.

Participació

Web: http://premislluismarti.voluntaris.cat/

Els horaris a debat: la gestió del temps de treball

dt 17 nov. 2015 08:45

Objectius

El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) i l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona organitzen aquesta jornada amb un doble objectiu. D'una banda, presentar l' Informe de la gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària i l'Estudi i conclusions sobre mesures de conciliació i reforma horària: aplicació i opinió de les empreses catalanes. D'altra banda,es vol donar resposta a tres eixos des de les perspectives dels diferents agents:
  • Quin hauria de ser el marc normatiu que afavorís un canvi en els horaris socials i laborals? Quines són les actuacions a desenvolupar mitjançant la negociació col.lectiva?
  • Quins són els factors del context actual i les iniciatives públiques que poden afavorir el canvi en la gesió del temps de treball? I quins són els que el poden dificultar?
  • Quin és el grau d'aplicació de les mesures de conciliació i de reforma horària en les empreses catalanes? Quin són els factors que poden afavorir-la i quines les dificultats que es troben les empreses en posar-ho en pràctica? 
Destinataris
  • Persones professionals de les organitzacions empresarials, sindicals, del tercer sector i de l'economia social, així com de l'administració pública relacionades amb la gestió dels recursos humans i les relacions laborals.
  • Persones professionals en l'àmbit de la gestió dels recursos humans i les relacions laborals.
  • Persones expertes del món acadèmic que es dediquen a temes de l'àmbit de la gestió dels recursos humans i de les relacions laborals.
  • Empresaris, empresàries, directius, directives, consellers, conselleres, professionals, consultants, acadèmics, institucions, administració, xarxa dones, etc.
Programa 


08.45 Rebuda i acreditacions  
09.00 Presentació de la jornada  
Honorable Sr. Lluís Franco   ,president del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya  
Sra. Núria Lao   ,presidenta de l'Observatori Dona, Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona  
Sr. Josep Ollé,   director del Palau Macaya  
09.30 Presentació d'Informes    
La gestió del temps de treball remunerat en el context de la reforma horària    
Sra. Esther Sánchez   ,ponent de l'informe i membre del Grup Tercer del CTESC  
Mesures de conciliació i reforma horària. Aplicació i opinió de les empreses catalanes    
Sra. Anna Mercadé   ,directora de l'ODEE  
10.15 Taula rodona: Oportunitats, reptes i dificultats  
Moderadora:   Sra. Neus Navarro,   periodista de VIAempresa.    
Sra. Griselda Serra   ,directora de RH de Henkel Ibèrica  
Sra. Mònica Roca   ,gerent d'IsardSAT  
Sra. Laura Morata,   sòcia i fundadora de Madre Mía del Amor Hermoso  
Sra. Tona Calvo,   directora del programa de temps i economia de les cures de l'Ajuntament de Barcelona  
Sr. Ramon Font,   politòleg, llicenciat en geografia i història i professor de secundària  
Sr. Fabian Mohedano   ,president del Consell Assessor per a la reforma horària.  
11.30     Pausa    
11.45 Taula rodona: La gestió del temps de treball, aportacions acadèmiques  
Moderador:   Sr. Xavier Riudor,   director del Gabinet Tècnic del CTESC  
Sra. Teresa Torns,   doctora en Sociologia i membre del Centre d'Estudis Sociològics sobre la vida quotidiana i el treball de la UAB  
Gestió del temps de treball    
Sr. Xavier Boltaina,   gerent de la Diputació de Barcelona i professor de la Facultat de dret de la UAB.  
Sr. José Mª Goerlich,   catedràtic de la Universitat de València i membre del Grup Tercer del CES d'Espanya    
12.45 Taula rodona: Els horaris laborals en la negociació col.lectiva  
Moderadora:   Sra. Àngels Pujols,   secretària general del Consell de Relacions Laborals  
Sra. Yesika Aguilar   ,tècnica Departament de Relacions Laborals de FTN  
Sra. Lourdes Esteban,   directora de Formació i Ocupació de Pimec  
Sr. César Sánchez, secretari General de Fepime  
Sra. Neus Moreno,   secretària de les Dones de CCOO  
Sra. Eva Gajardo   ,secretària Nacional d'UGT    
13.45 Cloenda  
Sr. Joan Vidal,   director de l'Oficina del President i Coordinació Interdepartamental de la Generalitat de Catalunya    
 

Altra informació

L'acte tindrà lloc a la sala d'actes del Palau Macaya (Passeig de Sant Joan, 108 Barcelona)

Per a més informació contactar:
CTESC
93 270 17 85
www.ctesc.cat

ODEE (Observatori Dona, Empresa i Economia)
donaempresaeconomia@cambrabcn.org 902 448 448 ext. 5483

Inscripcions

28.10.15

El Govern ha aprovat l’INDC (Contribució prevista d’àmbit nacional) de Catalunya sobre els objectius relatius al canvi climàtic

  • El Govern ha aprovat l’INDC (Contribució prevista d’àmbit nacional) de Catalunya sobre els objectius relatius al canvi climàtic i enllesteix l'Avantprojecte de llei del canvi climàtic de Catalunya
La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, anuncia que el Govern dóna per enllestit l’Avantprojecte de llei del canvi climàtic “per consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys”.

D’una banda el Govern aprova l’INDC (sigles en anglès) que fixa en un 40% la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2030 respecte de les del 2005. Els càlculs s’han dut a terme seguint la metodologia emprada per la Unió Europea per determinar la reducció d’emissions que ha d’assolir cada estat. Els obligats a calcular-ho per la Convenció Marc de les Nacions Unides són els estats membres, tot i que les regions o entitats sub-estatals poden presentar els seus compromisos de manera voluntària. En aquest sentit, ja els han presentat Califòrnia, Colúmbia Britànica, Oregon, Quebec, País Basc, Llombardia, Escòcia i Gal·les, entre d’altres.

D’altra banda, s’aprova l’Avantprojecte de llei redactada pel Departament de Territori i Sostenibilitat, pretenent contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic.

Més informació: http://premsa.gencat.cat/

http://canviclimatic.gencat.cat/ca/detalls/Noticies/INDC

26.10.15

Jornada RSE a Montornès del Vallès: demà 27 octubre de 15 a 18h


  • Darrera sessió del cicle de tallers i xerrades gratuïtes que s’ha organitzat per al mes d’octubre adreçades a l'empresa i l'emprenedoria.
  • El taller és gratuït i va a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert de Responsabilitat Global.

La responsabilitat social corporativa de les empreses

Dia i hora: dimarts 27/10/2015 de les 15:00 a les 18:00

El Casal de Cultura acull avui el sisè i últim taller programat dins del cicle Nous reptes per a les empreses i l’emprenedoria, organitzat pel Departament municipal d'Ocupació, Promoció Econòmica i Comerç amb el suport de la Diputació.

La formació té per objectiu fomentar que les PIMES prenguin la responsabilitat social corporativa com un estil de gestió propi vinculat als valors de l’empresa.


Cicle “Nous reptes per a les empreses i l’emprenedoria”
Durant el mes d’octubre es durà a terme a Montornès el cicle “Nous reptes per a les empreses i l’emprenedoria”. És la quarta vegada que el Departament Municipal de Promoció Econòmica organitza una programació de formació gratuïta adreçada específicament a les persones que tenen inquietuds emprenedores i a l’empresariat. L’objectiu és ajudar-los a dinamitzar els seus projectes i a afrontar els reptes que se’ls plantegen.

Temàtiques pràctiques, atractives i interessants 
Les sessions aniran a càrrec d’especialistes i docents amb una àmplia trajectòria en cadascuna de les matèries que es tractaran. Abordaran qüestions com la fidelització dels clients, el paper de les xarxes socials en el món empresarial, la negociació, responsabilitat social corporativa, gestió i competitivitat, així com qüestions d’especial rellevància per a l’emprenedoria i el jove empresariat.

Inscripcions:

Biblioteca de Montornès
C. de Can Parera, 34
Tel. 93 568 65 30
b.montornes@diba.cat
Horaris: de dl. a dv. de 15.30 a 20.30 h; dj. també de 9.30 a 13 h i ds. de 10 a 13 h
Dept. Mpal. d’Ocupació, Promoció  Econòmica i Comerç
C. de la Pau, 10
Tel. 93 566 70 04
empresa@montornes.catHorari: de dl. a dv. de 9 a 14 h
ON LINE, a través del següent FORMULARI

Font: Ajuntament de Montornès del Vallès 
PDF amb tot el cicle 
Info anterior: Jornada RSE a Montornès del Vallès: 27 d'octubre

25.10.15

Prou donacions empresarials a partits polítics

La corrupció segueix sent un factor molt important de preocupació per part de la ciutadania, en la mesura que la consciència es manté elevada i que les notícies relacionades van apareixent en els mitjans.

També és cert que la utilització de la Justícia per part del Govern espanyol s'ha fet tan evident i matussera que cal relativitzar allò que fa referència a les notícies, és a dir, el moment i la manera com es presenten els fets per tal que a través dels mitjans de comunicació puguin generar un efecte en l'opinió pública.

La corrupció ha estat -i possiblement és- un fet delictiu especialment blasmable, tant per l'impacte contra les finances públiques i l'eficiència de les polítiques públiques com per l'erosió de la legitimitat dels poders públics. Però igualment cal ser crític contra l'aprofitament polític dels casos, sovint entre partits que tots tenen afectació pròpia proporcional al poder que detenten, com cal ser especialment contundent contra les accions fetes des del poder governamental per tal de perjudicar opositors o protegir els propers. Ja siguin indults, filtracions a la premsa, ús partidista de la fiscalia, control de la judicatura i del Tribunal Constitucional, modificacions legals amb interessos espuris, penes de telenotícies per als opositors, allargament dels processos, etc.

Recentment, el registre de la seu de CDC, quan ja havia estat registrada un mes i mig enrere, sempre coincidint amb el període previ electoral o amb moments d'especial transcendència política, obre un nou interrogant sobre la utilització de la Justícia, sense posar en dubte la base de la investigació policial i intervenció judicial, sinó en les formes escollides. Els dubtes inclouen les presons sense fiança per a evitar destrucció de proves, quan és impossible de pensar que qualsevol prova no hagi estat ja destruïda si fos el cas.

En tot cas, sigui com a reacció a aquest fet o sigui perquè ja estava previst, CDC ha anunciat per mitjà del seu coordinador general, Josep Rull, que ni el partit ni la fundació vinculada, CatDem, no acceptaram donacions d'empreses a partir de 2016, de manera que el partit només estarà finançat mitjançant el finançament públic i el finançament cívic, és a dir, les quotes dels socis o aportacions particulars no empresarials.

Cal donar l'enhorabona per aquesta decisió ja que, per molt legals que siguin les donacions, generen dubtes raonables sobre la intenció de donant i el capteniment del receptor, de manera que és comprensible que proliferin les interpretacions sobre les males pràctiques en la contractació pública, especialment quan les empreses donants són alhora empreses receptores de contractes públics.

De fet, seria molt raonable, ateses les sospites d'interferències i les sospites molt generalitzades en l'opinió pública, que les donacions empresarials a partits polítics a partir de les seves fundacions no fossin autoritzades legalment. Però fins i tot en aquest cas, seria bo entendre que forma part d'un correcte sentit de responsabilitat davant la societat no fomentar ni acceptar aquesta mena de donacions. De fet, l'ús de les fundacions no deixa de suposar una manera d'esquivar la llei, que ja impedeix les donacions als partits, i aquests -feta la llei, feta la trampa- ho trampegen per mitjà d'aquestes estructures paral·leles. Igualment per part de les empreses, seria adequat, tenint en compte un sentiment social generalitzat i una preocupació per la reputació d'empreses i administracions públiques, que no s'avinguessin a aquestes donacions ni a partits ni a les seves fundacions.

Considero que el pas fet per CDC arribar tard, però benvingut sigui. La manca de finançament empresarial pot obligar a simplificar l'estructura i reduir despeses alhora que pot provocar un efecte positiu en el retorn de la implicació de les bases, de la militància, que en moltes estructures polítiques havia fet un pas enrere en veure que certes decisions depenien de pressions externes que no de l'opinió de la militància. Alhora, tanmateix caldria abordar un finançament més just de fons públics si realment volem uns partits forts i, com a conseqüència, més transparents i democràtics.

He parlat d'un partit, CDC, per l'actualitat, i perquè davant el repte immens del Procés, permet veure com l'ombra dels dubtes sobre la netedat en la gestió dificulta la gestió de la confiança que es requereix. Esperem, per al bé del Procés, que una voluntat diàfana, uns passos consistents i una expectativa de refundació imminent que posi l'ètica i l'RSO al capdavant permetin recuperar la confiança perduda.

La lluita per l'honestedat és una lluita que ha de fer cada partit, cada organització, contra les tendències que en qualsevol empresa es poden donar per a trobar les escletxes per a les males pràctiques. No crec que hi hagi d'entrada partits millor que altres sinó que depèn bàsicament del poder que el partit tingui dins de les Administracions públiques, però sí que hi ha factors que poden propiciar o evitar la corrupció o les males pràctiques. I és que els partits polítics, com passa a les Administracions, no s'ha cregut que calgui gestionar la responsabilitat social. Són o han estat de la idea que l'ètica depèn de les persones, i que si algú incompleix ja se les tindrà amb la Llei. No creure que l'ètica s'ha de gestionar com un valor de l'organització ha estat la llavor de corrupció. La deixadesa. Una altra cosa és quan algun partit gairebé sembla realment una organització criminal orientada a obtenir recursos il·legalment, però això ja correspon als jutges dirimir-ho, si bé el que és evident és que la magnitud de les acusacions són d'una enorme diferència entre partits.

Cal fer notar que la conjuntura que es viu a Catalunya i a Espanya en relació al Procés sobiranista provoca que intencionadament es vulgui transmetre a l'opinió pública que Catalunya és un territori especialment corrupte. Malgrat que el govern ha bolcat tots els esforços per descobrir i airejar tots els casos de presumpta corrupció en Administracions catalanes, el cert és que es tracta d'un part molt petita en comparació amb la resta de l'Estat, cosa que no suposa cap tranquil·litat per als que aspirem a disposar d'un Estat amb uns nivells de corrupció tendents a zero, però sí que permeten entendre la dinàmica perversa d'un Estat que, almenys, permetrà que Catalunya pugui partir de zero en el sentit que segurament gairebé tot el que hi pogués haver haurà estat investigat i posat a la llum de la Justícia.

Les males pràctiques, per exemple, del govern espanyol segueixen produint-se i, malgrat això, sembla que tenen patent de cors per a seguir endavant amb algunes lleugeres crítiques. Un exemple recent podria ser l'adjudicació en aquesta legislatura contractes per valor de 37,3 milions d'euros al grup d'empreses que Pedro Morenés, ministre de Defensa, va presidir just abans d'entrar al càrrec.

I no podria acabar aquesta reflexió sense alertar sobre el perill demagog que representen aquells partits que volen aprofitar-se de la pèrdua de confiança dels altres per ocupar els seu lloc, ja que res fa preveure que hagin de ser més pulcres. Ja es va veure amb UPyD, qui més parlava de democràcia i va crear una organització autoritària. O ara amb el líder de Ciudadanos presumint de transparència però amb molts interrogants com el fet que els comptes no quadren, tal com es denuncia en aquesta anàlisi.

Però és més, des d'una visió d'RSC, no mercament legalista o formal, em sembla imprecís limitar-se a observar el que mostren els comptes i el que no quadra en aquests. ¿Que potser les campanyes que certes cadenes privades de televisió han fer per promoure i posar en escena els nous partits com Podemos i Ciudadanos, no són veritables donacions que caldria comptabilitzar i sobre les quals retre comptes? Quedi clar que quan m'oposo a les donacions empresarials a partits polítics també hi incloc les fetes en espècies com serien aquestes, d'una gran gravetat perquè han arribat fins i tot a incomplir la pluralitat democràtica en períodes electorals.

19.10.15

La UOC consolida l’aposta per l'RSC amb la publicació de la segona memòria



La UOC, vint anys d’una universitat socialment responsable

Des que la UOC va néixer, ara fa vint anys, els valors de compromís, respecte, transparència, professionalitat i sostenibilitat són en el seu ADN. En aquesta línia, proporciona recursos d’aprenentatge en multiformat per als estudiants amb alguna discapacitat, inclou assignatures sobre responsabilitat social (RS) en l’oferta formativa, incrementa mesures de conciliació per als professionals que hi treballen, duu a terme accions d’estalvi energètic i molt més. Vegem alguns punts que destaca la segona memòria de responsabilitat social de la Universitat: Valors, innovació i coneixement per a un desenvolupament sostenible, 2013-14.
Tercera universitat de l’Estat en estudiants amb alguna discapacitat
Segons la Guía de atención a la discapacidad en la universidad 2015, elaborada per la Fundació Universia, la UOC és la tercera universitat de l’Estat espanyol en nombre d’estudiants amb discapacitat matriculats, darrere de la UNED i la Universitat de València.
Concretament, el curs 2013-14, 873 estudiants tenen el certificat oficial de discapacitat igual o superior al 33%. Representen un 2,14% del total d’estudiants de graus i màsters universitaris. Per a ells la UOC proporciona els recursos d’aprenentatge en multiformat. Així mostra un clar compromís amb l’accessibilitat.
Tecnologia d’accés obert
La UOC fa una aposta ferma per difondre i transferir la tecnologia que desenvolupa al conjunt de la societat. Per això, en molts casos, els desenvolupaments tecnològics es publiquen obertament. En aquest sentit, els projectes oberts i el seu codi soìn accessibles a http://www.sourceforge.net i a http://www.github.com. I passa igual amb les aplicacions, que soìn accessibles tant des de l’App Store com des de Google Play.
Durant el 2014 l’eina tecnològica de la UOC SpeakApps ha guanyat el concurs internacional sobre estàndards i aplicacions educatives de l’IMS Global Learning Consortium.
Reducció del consum energètic
L’any 2013 continua la tendència d’estalvi d’energia vinculat al consum d’electricitat en comparació del 2012. Concretament, l’estalvi eìs de 375 GJ. Aquest descens eìs fruit de la implantació de mesures d’estalvi i de reformes efectuades en sistemes de climatització que ja eren obsolets i, per tant, eren poc eficients, i d’ajustos en els sistemes de clima. Amb tot això s’han aconseguit les temperatures de consigna a l’interior dels edificis.
La responsabilitat social, al catàleg formatiu de la UOC
La UOC ofereix el màster universitari de Responsabilitat social corporativa per a formar professionals capaços de posar en pràctica projectes i sistemes de gestió de l’RSC en les seves organitzacions. A més, inclou, progressivament, assignatures sobre responsabilitat social en el catàleg de formació. Durant els tres últims cursos s’ha passat de nou titulacions amb assignatures d’RS a setze.
Més mesures de conciliació
Fer possible la conciliació de la vida familiar, personal, professional i formativa és un dels objectius de l’Àrea de Persones de la UOC: el nombre de persones adherides al programa de teletreball augmenta en un 6% respecte a l’any anterior.
Precisament, l’Ajuntament de Barcelona reconeix l’E-treball de la UOC amb el premi Ignasi Fina de salut laboral. Aquest guardó reconeix la millor experiència d’actuació en la prevenció de riscos entre les empreses i les institucions amb seu a Barcelona. Concretament, el jurat n’ha destacat dos aspectes: la millora que implica en les condicions de seguretat i salut dels treballadors de la UOC i el fet que és un model laboral extrapolable a altres institucions i empreses.
I Jornada Anual de Responsabilitat Social
Atesa la rellevància que la UOC dóna a l’RS, ha organitzat la I Jornada Anual de Responsabilitat Social, dedicada a El paper de la responsabilitat social universitària en la transformació econòmica, social i ambiental. L’acte ha tingut lloc al Palau Macaya de Barcelona el 8 d’octubre.
Un exemple per a Europa
L’any 2013 la UOC és escollida en el projecte de la Comissió Europea Comparative Research on University Social Responsibility in Europe and Development of a Community Reference Framework. Volen fer un estudi de camp per a analitzar les seves bones pràctiques en termes de responsabilitat social. Durant dos dies, un grup d’investigadors d’universitats europees es reuneix amb diverses persones de la UOC.
L’RS és un camí de llarg recorregut
El rector de la UOC, Josep A. Planell, diu: «Aquesta memòria és un balanç̧ provisional, una fotografia d’un moment puntual, no un final de camí. Hi ha mesures que tot just ara engeguem i que, sens dubte, fructificaran en el futur immediat, com ara l’aposta per l’eficiència energètica o la creació d’un sistema de control intern del compliment institucional del nou marc normatiu».
Vint anys de la UOC: excel·lència, compromís i transparència
Al seu torn, el conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, explica al pròleg de la memòria: «Tres elements han caracteritzat la trajectòria d’aquests primers vint anys d’història: excel·lència, compromís i transparència; tres elements que la diferencien, tres elements que distingeixen la seva oferta formativa, l’optimitzen i la fan més flexible i adequada per als reptes de futur. Treballar de manera sostenible i facilitar l’aprenentatge al llarg de tota la vida forma part d’aquesta responsabilitat global», conclou.

15.10.15

PIMEC i la PMcM publiquen la llista de les constructores de l’IBEX moroses i demana la resposta del Govern i grups parlamentaris

Aquest setembre vam començar el curs amb un Fòrum directiu de Respon.cat dedicat a la Directiva de lluita contra la morositat en les operacions comercials, amb una ponència d’Antoni Cañete, president de la Plataforma Multisectorial contra la morositat (PMCM) i secretari general de PIMEC.

Cañete va explicar que la morositat és una de les causes principals de tancament d’empreses i desaparició de llocs de treball. Josep Santacreu, president de Respon.cat, va destacar que els temes econòmics i fiscals són molt rellevants en la Responsabilitat Social.

Tal com va anunciar-hi Cañete, ara han fet pública la llista de les constructores de l’IBEX moroses, alhora que demanen la resposta del Govern i grups parlamentaris. Aquesta és la nota de premsa que han publicat:

Acte reivindicatiu empresarial al Congrés dels Diputats
  • Els terminis de pagament a proveïdors ascendeixen, en el cas de Ferrovial, a 536 dies; en el cas d’Acciona, a 425; Sacyr, a 337; FCC, 195; ACS, 188; i OHL 184, enfront del màxim de 60 que permet la llei.
  • En les properes setmanes s’acabarà de contactar amb les companyies de l’IBEX moroses de la resta de sectors per informar formalment dels seus impagaments. Aquests informes es traslladaran al Govern i, si no pren mesures reals, a la UE.
  • L’informe, avalat per la Universitat Pompeu Fabra de Catalunya i el professor Oriol Amat, que acaba de finalitzar el seu mandat de quatre anys com a conseller de la CNMV, ha estat presentat al Congrés dels Diputats amb la presència dels grups parlamentaris i un centenar de representants empresarials.

Barcelona, 14 d’octubre de 2015. PIMEC i la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMcM), en el marc d’una reunió al Congrés dels Diputats davant dels grups parlamentaris, ha publicat la llista de companyies de l’IBEX del sector de la construcció que excedeixen els terminis legals pel que fa als períodes de pagament.

Segons el secretari general de PIMEC i president de la PMcM, Antoni Cañete, “traslladarem la llista amb els respectius càlculs al Govern, i si aquest no emprèn mesures reals imminents que frenin aquests terminis abusius, la remetrem a la Unió Europea per al seu coneixement. Així mateix, n’hem informat també els grups parlamentaris, als quals hem demanat que incloguin en els seus programes electorals el règim sancionador, entre altres mesures de lluita contra aquesta xacra”.



D’acord amb l’informe, avalat per la Universitat Pompeu Fabra de Catalunya i el professor Oriol Amat, que acaba de finalitzar el seu mandat de quatre anys com a conseller de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), les sis constructores del selectiu presenten uns terminis de pagament que almenys tripliquen els 60 dies que fixa la llei.

Les quantitats arriben, en el cas de Ferrovial, als 536 dies; Acciona, 425; Sacyr, 337; FCC, 195; ACS, 188; i OHL, 184. El 2104 van augmentar els seus terminis de pagament OHL (11%), FCC (10%), Ferrovial (9%), ACS (3%); mentre que el van disminuir Sacyr (-12%) i Acciona (-7%).

Aquestes xifres disten dels terminis mitjans en què aquestes companyies triguen a cobrar dels seus clients, “molt més reduïts, fet que posa de manifest, una vegada més, que la cadena de cobrament es trenca sense que els diners flueixin fins a l’últim esglaó, és a dir, els subcontractistes, majoritàriament autònoms i pimes”, denuncia Antoni Cañete. Els terminis mitjans de cobrament se situen a Ferrovial en 34 dies; Acciona, 68; Sacyr, 125; FCC, 65; ACS, 87; i OHL, 68.

Segons l’informe de PIMEC i la PMcM, els terminis mitjans de pagament d’aquestes grans companyies van empitjorar de 2013 a 2014, tot i que van millorar els seus períodes de cobrament. Per Cañete, “és inconcebible que amb aquest modus operandiles grans companyies mantinguin el seu segell de Responsabilitat Social Corporativa (RSC)”.

“De l’anàlisi del creuament de les dades de pagament amb les de cobrament s’obté el període mitjà de finançament comercial net de les constructores del selectiu, que evidencia la dramàtica realitat: les pimes financen els seus clients davant les grans companyies, que es financen a costa dels seus proveïdors”, assegura el secretari general de PIMEC. Així, en tots els casos la dada del període mitjà de finançament comercial net és negativa: ACS (-8,3%), Ferrovial (-3,3%), Acciona (-5,9%), OHL (-2,4% ), FCC (-0,4%), i Sacyr (-0,4%).

Metodologia de l’informe

S’ha enviat una carta a cada companyia analitzada, exposant-li la metodologia que s’ha utilitzat perquè puguin comprovar si s’ajusta a la realitat i, en cas contrari, informar si en els seus estats financers hi ha hagut alguna peculiaritat que hagi pogut distorsionar els càlculs realitzats, a fi que PIMEC i la PMcM puguin modificar-los abans de fer-los públics.

“Fins ara, cap de les sis companyies ens han contestat”, confessa Cañete. En l’elaboració de l’informe, “els indicadors proposats són els més utilitzats en qualsevol manual de direcció financera i s’empren habitualment en les anàlisis financeres que realitzen les entitats bancàries per estudiar el risc associat als seus clients empresarials. Hem dut a terme, com és habitual en els últims anys, una exhaustiva i detallada anàlisi dels balanços del sector no financer de l’IBEX 35 i la resta del mercat continu a partir de les dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)”, explica.

Mobilització al Congrés dels Diputats

Després de la recent Assemblea oberta que es va celebrar al setembre, es va arribar a la conclusió que ha acabat el temps de diàleg, propostes i reunions i, per tant, cal fer un pas més i exigir el compliment dels compromisos adquirits pels partits polítics, i així s’ha plasmat en la mobilització que ha tingut lloc al Congrés dels Diputats amb la presència dels grups parlamentaris i de més de 100 presidents i directius d’associacions empresarials.

En aquest acte, la PMcM ha recordat diverses de les seves propostes, com l’agilització de la recuperació de l’IVA, el sistema que detectaria automàticament les empreses moroses, el règim sancionador que multaria els que no complissin els terminis, i que sigui obligatori per a les administracions públiques contractar companyies que tinguin al dia els seus pagaments a proveïdors.

PIMEC demana reformes en l’avantprojecte de llei de contractes del sector públic

Davant d’aquesta realitat, PIMEC demana que l’Executiu garanteixi que les empreses que guanyen les licitacions d’obra pública acompleixin els terminis de pagament legalment establerts envers els seus subcontractats, i així evitar la morositat, focalitzada en la dilació dels terminis de pagament.

La morositat en xifres

Des de l’inici de la crisi, la morositat ha provocat el tancament d’un terç de les 500.000 empreses que han desaparegut. Segons les últimes dades recollides per la PMcM, durant el primer semestre de l’any el 74% dels proveïdors va tenir contractes o acords comercials amb clients que els imposaven terminis de pagament superiors als 60 dies que estableix la Llei 15/2010.

En 2014, el termini mitjà de pagament del sector privat va augmentar un 5% respecte a l’any anterior, i va passar de 85 dies el 2013 a 89 l’any passat, enfront dels 60 legals, d’acord amb l’informe anual de la PMcM. Mentrestant, el sector públic va millorar els seus terminis de pagament que s’han reduït un 26%, és a dir, han passat de 111 dies el 2013 a 82 el 2014, xifra que, tot i així, gairebé triplicava el màxim legal (30 dies).

Jornada RSE a Montornès del Vallès: 27 d'octubre

LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES: MILLORAR LA GESTIÓ I LA COMPETITIVITAT, MONTORNÈS DEL VALLÈS

Dijous 27 d’octubre

L'Ajuntament de Montornès del Vallès ha programat una sessió sobre Responsabilitat Social de les Empreses: millorar la gestió i la competitivitat. La sessió s'adreça preferentment a pimes i microempreses.

El seminari, a càrrec de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) té per objectiu fomentar que les PIMES prenguin l’RSE com un estil de gestió propi vinculat als valors de l’empresa. Canyelles, expert en RSE, hi presentarà alguns casos d'empreses. L'objectiu és millorar la gestió i la competitivitat empresarial a través de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Per això, focalitzarà la sessió en treballar el sentit netament empresarial de l'RSE.

Aquesta sessió forma part de l'oferta d'activitats del Recull d'activitats de suport al teixit empresarial de la Diputació de Barcelona.  Més de 150 activitats en format taller o sessió, adreçades a empreses, principalment micro i pimes, i persones emprenedores, que es posen a disposició dels ens locals per tal que incorporin, les que considerin oportunes, a la seva oferta de serveis.

Data: 27 d’octubre, de 15h a 18h
Lloc: Montornès del Vallès

Tomorrow I will join Blog Action Day and will share a post about #RaiseYourVoice #BAD15


Each year, Blog Action Day brings voices from all over the world together simultaneously to share stories and ideas about important themes. This year on October 16, 2015 our theme is RAISE YOUR VOICE.

We all have the power to create the world we want to see when we raise our voices online.
However, for many of our fellow bloggers, citizen journalists and writers, each post they share comes at great personal risk.

2015 has seen unprecedented attacks on those who publish their ideas online. This Blog Action Day we celebrate those heroes who raise their voice when faced with censorship, threats, and violence.
We will raise our voices to defend their right to raise theirs.

On October 16, we invite you to speak out with others around the world, as we support those who cannot do so safely. To showcase the power of our words, images, designs, videos and creativity by sharing our posts, and supporting partner organizations who all aim to protect and celebrate our blogging heroes and their ideas.

You can take part by adding your blog details and joining the global conversation on your own blog this Blog Action Day, by posting your #RaiseYourVoice post on your blog on October.

Join Blog Action Day 2015

16.10.11 Dia Mundial de l'Alimentació #FOOD #BAD11
15.10.09 Perú i la sostenibilitat
15.10.08 Pobresa, crisi i ONL (col·laboració en el Blog Action Day 2008)

Canyelles participarà a la Jornada Coresponsables a Lleida

79 JORNADA CORRESPONSABLES
10 anys de la RSE/ Sostenibilitat: Lliçons apreses i desafiaments de futur

Lleida, 22 d’octubre de 2015 - Hora: de 18h a 20h


PROGRAMA

17:30h – 18:00h INSCRIPCIONS ASSISTENTS

18:00h – 18:20h INAUGURACIÓ INSTITUCIONAL
Ajuntament de Lleida: a determinar
Llotja de Lleida: Carlos Caballero, director de marketing
MediaResponsable: Ricardo Martín, director de comunicació

18:20h – 20:00h EVOLUCIÓ DE LA RSE: BALANÇ I REPTES
Club del Lleons de Lleida: Yolanda Soria, presidenta
Grup Shalom Taller: Teresa Benet, gerent
Plusfresc: Rafel Oncins, director RSE
Respon.cat: Josep Maria Canyelles, coordinador
Tressis Lleida: Jordi Piqué, soci-director.
Universitat de Lleida: a determinar
Modera: Ricardo Martín, director de Comunicació de Corresponsables

Lloc: Davall Lounge Bar de la Llotja de Lleida. Avinguda Tortosa, 4.

ASSISTÈNCIA GRATUÏTA. PLACES LIMITADES
Inscripcions al web www.corresponsables.com i a l’enllaç

Programa en PDF

13.10.15

Entrevista a Josep M. Canyelles, expert en responsabilitat social: “L’RSE és un estil de gestió i de lideratge”

La Vanguardia publica avui una entrevista a Josep Maria Canyelles, expert en RSE i coordinador de Respon.cat, en un suplement especial dedicat a la Responsabilitat Social Empresarial, titulat "RSE: responsabilitat per a gestionar i créixer".

El suplement, sols en versió en castellà, inclou declaracions d’altres experts com Josep Maria Lozano, Isabel Vidal o Aleix Calveras, i reportatges sobre la ecoinnovació, les formacions en RSE com a professió emergent, el voluntariat d’empresa, la comunicació i visibilitat, i les finances ètiques.

Us oferim tot seguit el text de l’entrevista a Canyelles.

 
Entrevista a Josep M. Canyelles, experto en responsabilidad social empresarial


“La RSE es un estilo de gestión y de liderazgo”
¿Las empresas se toman en serio la responsabilidad social empresarial (RSE)?
La existencia de empresas que usen la RSC para mejorar su imagen o para cumplir lo mínimo, no debería hacernos minusvalorar el número creciente de otras, de todas las dimensiones y sectores, que se la creen y que la practican. Tenemos una tendencia autodestructiva a criticar los modelos como el de la RSE, cuando lo que deberíamos hacer es pedir a ciertas empresas que no confundan llamando RSE a lo que hacen, y dejen de perjudicar la credibilidad de las que la practican de manera consciente y consecuente.
¿Cómo lograr que la RSE sea de verdad y no parte de las campañas de imagen o de marketing?
La diferencia radica en lo que realmente quiera la empresa. Debemos ser críticos con los que intentan mostrar una imagen que no se corresponde con la realidad de su comportamiento corporativo; las prácticas de greenwashing, por ejemplo. Pero también debemos desterrar el buenismo. Es legítimo que una empresa muestre sus prácticas de RSE y espere a cambio un retorno. De otra manera el esfuerzo en RSE no será sostenible. Pero no se debe simplificar pensando sólo en marketing social e imagen. Hablamos de algo profundo, de empresa consciente.
¿Cómo convence a una empresa para que apueste por la RSE?
El empresario o ejecutivo consciente no necesita argumentos sino ayuda sobre cómo proceder. Pero aún es una apuesta que hay que justificar ante los accionistas, ante el propio equipo, ante uno mismo. Por ello conviene saber ubicar la RSE en el mapa estratégico, y formularla como una hipótesis según la cual lo que hoy hagamos en comportamiento responsable va a permitir una sostenibilidad empresarial a largo plazo. Incluyendo la capacidad de percibir cuáles son los riesgos y costes de la no responsabilidad.
¿Cuál debería ser el punto de partida de la RSE?
La convicción, plasmada en una voluntad directiva, un afloramiento de valores éticos y un alineamiento interno. Pero por más auténtico que sea el compromiso ético, no habrá verdadera RSE si no se activan los cinco vectores: impacto económico, social, laboral, ambiental y buen gobierno.
¿Qué dificultades tienen las empresas para aplicar la RSE?
la de convertir la RSE en un enfoque de gestión que afecte de manera integral y transversal a toda la organización. Si forma parte de la estrategia, deberemos alinearla internamente, pero a menudo nos encontramos con una suma de buenas prácticas desordenadas, no conectadas, no vinculadas al sentido empresarial. A veces son la apuesta personal de un directivo, que se hace su proyecto-mascota. Puede estar bien como punto de inicio pero será débil si no construimos algo más sólido.
¿Cómo pueden superarlas?
La RSE aporta una metodología basada en la formulación del compromiso, el diálogo con los stakeholders, la identificación de los temas materiales, la generación de impactos positivos, la rendición de cuentas… Hay quien dice que hay que ir más allá de la RSE: que apliquen de verdad esos principios y luego hablamos. El problema es que el potencial de toda esa metodología pende de un hilo frágil: la coherencia. De nada va a servir hacer informes de sostenibilidad si son engañosos. Y la acción social no será más que pirotecnia festiva si resulta que no respetas ni a tus clientes.
¿Qué inversión acostumbran a realizar las empresas en RSE?
No es que quiera esquivar la pregunta, pero es que eso es muy difícil de calcular como no sea que reduzcamos la RSE a las acciones sociales o ambientales. RSE no eshacer cosas; es hacer de manera diferente aquello que ya se hace. Es un estilo de gestión, de liderazgo, de relacionarse, de priorizar… y eso, que es lo más importante, ¿cómo se cuantifica? ¿Este año hemos sido un 15% más éticos? O haber incorporado cláusulas de RSE en la cadena de provisión, ¿qué costes directos e indirectos tiene? No se trata de una mera suma de donaciones.
¿La crisis ha hecho aumentar o disminuir las acciones de RSE?
No me gusta la pregunta: lleva el implícito considerar que nos referimos a acción social, programas ambientales… ¿Cómo contamos las medidas de buen o mal gobierno, o los impactos económicos o fiscales? Pagar a tiempo a los proveedores o rehusar la elusión fiscal son acciones fundamentales de la RSE y no suelen salir en esas listas.
¿Cuál es el perfil de las empresas que apuestan por la RSE?
La dimensión no importa, las hay grandes o pequeñas. Lo que sí es relevante es que no son empresas mediocres. Aspiran a la excelencia en operaciones y también a la excelencia social. Algunos sectores son más proclives, los que su modelo de creación de valor se fundamenta más en la gestión de activos intangibles, los que necesitan generar confianza.
¿Qué recomienda a los responsables empresariales?
Que no caigan en la gestión per checklist e intenten comprender por medio de los grupos de interés qué es lo que la sociedad espera de ellas. Y sobretodo que piensen en el largo plazo. -GEMMA MARTÍ
PERFIL
Promotor de Responsabilitat Global y socio-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, Josep Maria Canyelles es también coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Catalunya, asesor de la Cambra de Comerç de Barcelona y del Consell de Cambres de Catalunya.

Entrevista a Josep M. Canyelles, experto en responsabilidad social: "La RSE es un estilo de gestión y de liderazgo"

La Vanguardia publica hoy una entrevista a Josep Maria Canyelles, experto en RSE y coordinador de Respon.cat, en un suplemento especial dedicado a la Responsabilidad Social Empresarial, titulado "RSE: responsabilidad para gestionar y crecer".

El suplemento incluye declaraciones de otros expertos como Josep Maria Lozano, Isabel Vidal o Aleix Calveras, y reportajes sobre la ecoinnovación, las formaciones en RSE como profesión emergente, el voluntariado de empresa, la comunicación y visibilidad, y las finanzas éticas.

Ofrecemos a continuación el texto de la entrevista a Canyelles.


 
Entrevista a Josep M. Canyelles, experto en responsabilidad social empresarial


“La RSE es un estilo de gestión y de liderazgo”
¿Las empresas se toman en serio la responsabilidad social empresarial (RSE)?
La existencia de empresas que usen la RSC para mejorar su imagen o para cumplir lo mínimo, no debería hacernos minusvalorar el número creciente de otras, de todas las dimensiones y sectores, que se la creen y que la practican. Tenemos una tendencia autodestructiva a criticar los modelos como el de la RSE, cuando lo que deberíamos hacer es pedir a ciertas empresas que no confundan llamando RSE a lo que hacen, y dejen de perjudicar la credibilidad de las que la practican de manera consciente y consecuente.
¿Cómo lograr que la RSE sea de verdad y no parte de las campañas de imagen o de marketing?
La diferencia radica en lo que realmente quiera la empresa. Debemos ser críticos con los que intentan mostrar una imagen que no se corresponde con la realidad de su comportamiento corporativo; las prácticas de greenwashing, por ejemplo. Pero también debemos desterrar el buenismo. Es legítimo que una empresa muestre sus prácticas de RSE y espere a cambio un retorno. De otra manera el esfuerzo en RSE no será sostenible. Pero no se debe simplificar pensando sólo en marketing social e imagen. Hablamos de algo profundo, de empresa consciente.
¿Cómo convence a una empresa para que apueste por la RSE?
El empresario o ejecutivo consciente no necesita argumentos sino ayuda sobre cómo proceder. Pero aún es una apuesta que hay que justificar ante los accionistas, ante el propio equipo, ante uno mismo. Por ello conviene saber ubicar la RSE en el mapa estratégico, y formularla como una hipótesis según la cual lo que hoy hagamos en comportamiento responsable va a permitir una sostenibilidad empresarial a largo plazo. Incluyendo la capacidad de percibir cuáles son los riesgos y costes de la no responsabilidad.
¿Cuál debería ser el punto de partida de la RSE?
La convicción, plasmada en una voluntad directiva, un afloramiento de valores éticos y un alineamiento interno. Pero por más auténtico que sea el compromiso ético, no habrá verdadera RSE si no se activan los cinco vectores: impacto económico, social, laboral, ambiental y buen gobierno.
¿Qué dificultades tienen las empresas para aplicar la RSE?
la de convertir la RSE en un enfoque de gestión que afecte de manera integral y transversal a toda la organización. Si forma parte de la estrategia, deberemos alinearla internamente, pero a menudo nos encontramos con una suma de buenas prácticas desordenadas, no conectadas, no vinculadas al sentido empresarial. A veces son la apuesta personal de un directivo, que se hace su proyecto-mascota. Puede estar bien como punto de inicio pero será débil si no construimos algo más sólido.
¿Cómo pueden superarlas?
La RSE aporta una metodología basada en la formulación del compromiso, el diálogo con los stakeholders, la identificación de los temas materiales, la generación de impactos positivos, la rendición de cuentas… Hay quien dice que hay que ir más allá de la RSE: que apliquen de verdad esos principios y luego hablamos. El problema es que el potencial de toda esa metodología pende de un hilo frágil: la coherencia. De nada va a servir hacer informes de sostenibilidad si son engañosos. Y la acción social no será más que pirotecnia festiva si resulta que no respetas ni a tus clientes.
¿Qué inversión acostumbran a realizar las empresas en RSE?
No es que quiera esquivar la pregunta, pero es que eso es muy difícil de calcular como no sea que reduzcamos la RSE a las acciones sociales o ambientales. RSE no eshacer cosas; es hacer de manera diferente aquello que ya se hace. Es un estilo de gestión, de liderazgo, de relacionarse, de priorizar… y eso, que es lo más importante, ¿cómo se cuantifica? ¿Este año hemos sido un 15% más éticos? O haber incorporado cláusulas de RSE en la cadena de provisión, ¿qué costes directos e indirectos tiene? No se trata de una mera suma de donaciones.
¿La crisis ha hecho aumentar o disminuir las acciones de RSE?
No me gusta la pregunta: lleva el implícito considerar que nos referimos a acción social, programas ambientales… ¿Cómo contamos las medidas de buen o mal gobierno, o los impactos económicos o fiscales? Pagar a tiempo a los proveedores o rehusar la elusión fiscal son acciones fundamentales de la RSE y no suelen salir en esas listas.
¿Cuál es el perfil de las empresas que apuestan por la RSE?
La dimensión no importa, las hay grandes o pequeñas. Lo que sí es relevante es que no son empresas mediocres. Aspiran a la excelencia en operaciones y también a la excelencia social. Algunos sectores son más proclives, los que su modelo de creación de valor se fundamenta más en la gestión de activos intangibles, los que necesitan generar confianza.
¿Qué recomienda a los responsables empresariales?
Que no caigan en la gestión per checklist e intenten comprender por medio de los grupos de interés qué es lo que la sociedad espera de ellas. Y sobretodo que piensen en el largo plazo. -GEMMA MARTÍ
PERFIL
Promotor de Responsabilitat Global y socio-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, Josep Maria Canyelles es también coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la RSE en Catalunya, asesor de la Cambra de Comerç de Barcelona y del Consell de Cambres de Catalunya.

Últims dies per participar als Premis de Ciències Ambientals!

Enguany els Premis de Ciències Ambientals arriben a la 4a edició. Un any més, el COAMB i l'ACCA apostem per donar a conéixer la tasca dels ambientòlegs fent un reconeixement a les campanyes de comunicació ambiental, les iniciatives empresarials, els treballs de final d'estudis i les iniciatives de recerca vinculades a les ciències ambientals.

En aquest enllaç trobareu les bases de la present edició. Us convidem a participar-hi o a reenviar aquesta informació a aquelles persones que cregueu que poden estar interessades. Per participar heu d'omplir aquest formulari i fer arribar els vostres projectes al correu premisambientals@coamb.cat. El termini per presentar candidatures és el 23 d’octubre.

12.10.15

Berga: Seminari pràctic d'RSE per a empreses petites i mitjanes. Dimarts 13 d'octubre matí

  • L’Agència de Desenvolupament del Berguedà organitza un taller adreçat a les empreses de la comarca
  • Josep Maria Canyelles, expert en RSE, abordarà el sentit empresarial, estratègic i vinculat a la competitivitat de l'RSE
Dimarts 13 d'octubre tindrà lloc a Berga una jornada sobre Responsabilitat Social de les Empreses adreçada preferentment a pimes i microempreses.

L’Agència de Desenvolupament del Berguedà organitza aquesta activitat dirigida a les empreses de la comarca sobre la responsabilitat social empresarial amb l'objectiu de fomentar que les petites i mitjanes empreses (PIMES) prenguin la Responsabilitat Social Empresarial com un estil de gestió propi. Durant la jornada es parlarà sobre què pot aportar la responsabilitat Social a les PIMES, es donaran a conèixer els fonaments sobre com es gestiona la responsabilitat social.

Josep Maria Canyelles, expert en RSE, portarà a terme el taller. L'objectiu és millorar la gestió i la competitivitat empresarial a través de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Per això, Canyelles focalitzarà la sessió en treballar el sentit netament empresarial de l'RSE.


10:00 - Seminari LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES: Millorar la gestió i la competitivitat.
Lloc: Agència de Desenvolupament del Berguedà (C/Lluís Millet, 33 - Berga)
Detalls: 10:00h_Presentació Sr. Jordi Escudero, Tècnic especialitzat en economia social i cooperativa de l'Agència de Desenvolupament del Berguedà

10:15h_ Primera Part , Seminari a càrrec de Josep Maria Canyelles, Expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Promotor de Responsabilitat Global. Soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat. Coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya. Assessor de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya.

11:45- Break

12:00h_Segona Part.

13:00h_Cloenda.

Inscripcions:
  • Per correu:escuderogj@adbergueda.cat o al
  • Per tel. Jordi Escudero 938247700
Programa en PDF 

Aquesta activitat té lloc en el marc de la Setmana de l’Economia Social i Cooperativa, que es fa del 5 al 16 d'octubre. A més, aquesta sessió forma part de l'oferta d'activitats del Recull d'activitats de suport al teixit empresarial de la Diputació de Barcelona.  Més de 150 activitats en format taller o sessió, adreçades a empreses, principalment micro i pimes, i persones emprenedores, que es posen a disposició dels ens locals per tal que incorporin, les que considerin oportunes, a la seva oferta de serveis .

11.10.15

La FECEC organitza el 22 el debat sobre ‘Reinserció laboral i el Càncer de mama’

La FECEC, Junta contra el càncer, organitza el proper 22 d’octubre al Paranimf de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, el debat sobre ‘Reinserció laboral i el càncer de mama’. L’objectiu de la jornada és presentar i debatre les dificultats de la reinserció laboral en persones que han patit càncer de mama.

fotp reinsercio
La jornada vol posar sobre la taula com es tracta aquest tema dins les empreses i el món laboral, les diferències entre les empreses grans i petites, quines han de ser les bones pràctiques a divulgar, quines dificultats sorgeixen i quines millores caldria demanar a l’administració i als serveis sanitaris.

Per això, des de les 9.00 del mati fins a les 14.00 hores la jornada comptarà amb diverses ponències de professionals del sector. El president de la FECEC, Ramon Maria Miralles i el Dr. Josep Maria Borràs, Director Pla Director Oncologia, inauguraran la jornada per donar pas al debat ‘Què sabem de la Reinserció Laboral després del càncer de mama?’ a càrrec del Dr. Oriol Ramis, epidemiòleg director d’Epirus , la Dra. Montserrat Montse Muñoz, coordinadora Unitat de Mama de l’Hospital clínic, i la Directora de Cures de  Institut Català d’Oncologia, Tàrsila Ferro.

A continuació, la Dra. Pilar Varela, Cap de l’Àrea de Prevenció de Riscos Laborals i Gestió de Personal de l’Hospital Clínic, la Dra. Consol Lemoche, Subdirectora General d’Avaluacions Mèdiques de l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques i l’advocat laboralista del bufet Antràs, Bernat Antràs, debatran sobre el tema: ‘Quina resposta donen les institucions?’. 

Seguidament vindrà la ponència titulada ‘Què podem fer per millorar la situació?’ a càrrec d’un representant de la Fundació Factor Humà , el Director de la Fundació Pimec, Ramon Vila i la responsable de Salut Laboral de CCOO, Loly Fernandez.

La jornada conclourà amb la conferencia “El procés de gestió dels impactes emocionals” impartida per la Directora del Institut d’Ecologia Emocional. Fundació Àmbit EE , Mercè Conangla i testimonis d’aquesta realitat.

Cal recordar que la millora de la prevenció, la detecció precoç, el diagnòstic i el tractament del càncer ha comportat en les últimes dècades un augment de la supervivència. A Catalunya, l’any 2012, hi havia unes 107.778 persones que convivien amb un diagnòstic de càncer (60.606 homes i 47.172 dones). Es constata que l’augment anual de supervivents de càncer és al voltant de l’1,6% en les dones i de l’1,7% en els homes.

La malaltia i el seu tractament poden deixar seqüeles físiques, però també seqüeles emocionals, dificultats per a la reinserció laboral i per accedir a productes financers i assegurances .
Estem davant una paradoxa: la societat inverteix molts recursos i esforços en curar, però després sembla que s’oblida de les necessitats d’aquest col·lectiu. Amb la millora dels tractaments la xifra de persones que superen la malaltia serà cada vegada més important. Per això cal incidir en aquest tema. 

Podeu descarregar-vos el programa de la jornada, aquí.
Ens agradaria comptar amb tu. Per accedir a la inscripció clica aquí.

Font: FECEC

8.10.15

La Universitat es llança al repte de la responsabilitat social

  • Ha tingut lloc la I Jornada de Responsabilitat Social de la UOC
  • Canyelles ha participat a la jornada d'RSE
  • La I Jornada Anual de RS posa les bases per a la transformació econòmica, social i mediambiental
UOC Universitat Oberta de CatalunyaHa tingut lloc aquest matí al Palau Macaya la I Jornada de Responsabilitat Social de la UOC on s’ha debatut sobre el paper de la Responsabilitat Social Universitària (RSU) en la transformació econòmica, social i ambiental.
Respon.cat hi havia d’estar representada pel seu president, Josep Santacreu, conseller delegat de DKV Assegurances, que donats els greus problemes que han afectat avui la circulació ferroviària ha hagut de ser subtituït per Josep Maria Canyelles, coordinador de l’associació.

Canyelles, Xarles, Lavado i Terradellas debatent sobre l'RSC, moderats per Garay
Canyelles, Xarles, Lavado i Terradellas debatent sobre l’RSC, moderats per Garay

Carles Campuzano ha fet de keynote speaker i a la taula todona sobre el paper de la RSU en la transformació econòmica, social i ambiental hi han participat Maria Rosa Terradellas (Càtedra RSU-UdG), Josep Maria Canyelles (Respon.cat), José Antonio Lavado (Bidea) i Gemma Xarles (UOC), amb Lluis Garay, director del Màster Universitari en RSC de la UOC, com a moderador.



L’educació superior hauria d’estar enfocada al mercat de treball o hauria de tenir com a prioritat formar les persones en valors? Els experts que han participat en la taula rodona de la I Jornada Anual de Responsablitat Social (RS) de la UOC assenyalen que cal adaptar els principis de la responsabilitat social empresarial (RSE) a la universitat.


El debat s’ha centrat en el rol de la responsabilitat social universitària (RSU) respecte a la RSE. Per al diputat del Congrés i divulgador Carles Campuzano, la RSE està enfocada a la gestió de l’empresa des de la preocupació per l’ètica, l’entorn social i el mediambiental, i part de la seva agenda està construïda en base a les necessitats de les grans companyies. En canvi, “la metodologia de la RSE no és tan útil per a les PIMEs, les microempreses i les organitzacions no empresarials”, ha assegurat Campuzano.

Tots els participants han destacat la necessitat de conceptualitzar la RSU i de buscar els indicadors de l’impacte que té a la societat. Campuzano, des de la seva expertesa, ha destacat els gran reptes que obre la RSU: la transparència; les clàusules socials de la contractació pública; la capacitat d’invertir fons a determinats paràmetres ètics, socials i ambientals; l’humanisme, i el “llarg terminisme” a l’hora d’atendre les demandes del mercat de treball.

Relació amb l’entorn

Segons Lluís Garay, director del màster universitari de Responsabilitat Social Corporativa de la UOC, a més de generar ocupabilitat, la universitat ha de mantenir un “diàleg amb l’entorn”. Campuzano també ho ha argumentat: “No pots desenvolupar una estratègia de RSC sense interlocutar amb el teu entorn”.

En la mateixa línia, Gemma Xarles, directora de Cooperació al Desenvolupament de la UOC, ha destacat que “les universitats no poden apartar-se de la problemàtica global” i que “a banda de fer docència, recerca i gestió, s’ha de crear debat social a partir de l’anàlisi acadèmica”.

La universitat també educa
Per als presents, les universitats, a més de crear coneixement, són espais educatius a on es gesten i transmeten uns valors. El coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles, ha remarcat que “les empreses fan allò que els han ensenyat a les escoles de negocis”, per això, una de les funcions de la universitat és la de crear ciutadans actius en el seu entorn.

En la vessant més social, Gemma Xarles ha reivindicat el rol de la Universitat com a generadora d’oportunitatsa les persones per al desenvolupament humà.

La RS, temàtica transversal

Més enllà de fomentar l’accessibilitat, tenir una oficina verda, fer acció social o mecenatge, comptar amb una política de beques o promoure la inclusió, la RS s’hauria d’incloure de manera transversal en totes les matèries.

Canyelles ha destacat que les universitats socialment responsables no són aquelles que sumen bones pràctiques sinó aquelles que tenen la RS en la seva governança i en el seu estil de gestió.

Maria Rosa Terradellas, directora de la Càtedra de RSC de la Universitat de Girona, ha explicat que la universitat responsable és aquella que influeix perquè les seves recerques i informes de RS arribin a les empreses i als territoris.

Terradellas ha manifestat que, perquè sigui transversal, la RS universitària s’ha de basar en la interdisciplinarietat i el treball en xarxa juntament amb les ong, els sindicats, les entitats locals i les corporacions.

Tot i que la directora ha advertit que encara no hi ha competències transversals en RS a la universitat, ha recomanat no “posar-les amb calçador”. L’aposta de Terradellas és desenvolupar accions per a fer la RS necessària, com ara reconèixer crèdits, impulsar jornades o premis a la millor tesi doctoral de RSE.

Jose Antonio Lavado, fundador de Bidea Consultors, i Xarles han anunciat que la UOC està preparant un pla director de RS perquè integri els seus principis tant en la gestió, com en la docència, com en la recerca.

Notícia anterior: