19.9.15

[REFLEXIÓ] L'amo que alliçona políticament els seus treballadors

El caràcter extraordinari de les eleccions plebiscitàries del 27-S està motivant que alguns empresaris es mostrin en les seves passions internes i improvisin preses de posició que poden marcar la seva imatge pública i el seu perfil de lideratge corporatiu.

Un cas interessant és el de Jorge Gallardo, president de la farmacèutica Almirall, que ha difós per la intranet corporativa un vídeo on hi expressa les seves opinions polítiques advertint els seus treballadors de les "conseqüències" de la independència. Es tracta, doncs, d'un vídeo que tracta d'influir en el vot de les persones que tenen contracte laboral a Almirall a una setmana que aquestes s'expressin a les urnes.

En el vídeo, que ha estat esborrat poc després d'emetre's, explica que ni Almirall ni els socis majoritaris no han barrejat mai el tema polític amb l'empresarial, tot i que s'oblida d'especificar que en tot cas això hauria estat així fins ara, ja que ningú no pot negar el contingut polític i la intencionalitat partidista de la intervenció.

Gallardo diu que "el 27-S es planteja per part d'alguns partits la possibilitat de declarar unilateralment i sense diàleg la independència de Catalunya, cosa que comportaria automàticament l'expulsió de la UE com han avisat repetidament la Comissió i els líders dels principals països".

Anem per parts. No sembla que en la seva reflexió mereixi fer cap referència a la unilateralitat amb què des del govern central s'està portant a terme una campanya radical de recentralització i d'ofec de les autonomies i, en particular, de Catalunya. La unilateralitat ve de Madrid, així com la manca de diàleg, o potser caldria posar-li exemples? El Govern de Catalunya i les forces que estant pel Dret a Decidir dels catalans sempre han apostat per trobar formes dialogades i consensuades, abans i ara i després del 27-S. L'afirmació que fa Gallardo no és sols una imprecisió sinó que falseja interessadament la realitat per a justificar la seva posició.

Per altra banda, assegura que un nou estat quedaria fora de la Unió Europea, mostrant una volguda ignorància sobre el sentit de les afirmacions a què es refereix, meres repeticions de les paraules de Prodi al 2004. Les declaracions actuals, com qualsevol persona informada sap, no són preses de posició oficials, sinó meres opinions polítiques davant un procés electoral. La presa de posició formal de la UE no començarà a venir fins que hi hagi fets motivants o fins que un estat membre ho demani formalment. Per tant, contribuir a prendre per certeses aquestes declaracions també forma part d'una legítima acció política. Però el Sr. Gallardo hauria de comprovar la sinceritat de les seves preses de posició quan uns segons abans ha insinuat que no era la seva pretensió fer política.

I encara més, el Sr. Gallardo ha afirmat que preocuparia la situació que es crearia per als interessos comercials de l'empresa, ja que se li haurien d'aplicar aranzels. I aquí torna a patinar en els arguments ja que quedar fora de la Unió Europea no té res a veure amb estar dins de molts altres marcs econòmics europeus que evitarien aquests perjudicis a què fa referència. Estar fora de la UE vol dir el que vol dir, i no el que el Sr. Gallardo anuncia per a justificar el seu argumentari polític.

Finalment, esmenta que li "resulta moralment obligat de comentar aquest afer amb els treballadors i desitja que tant de bo no arribin a aquests extrems". Cadascú sabrà la moralitat que aplica, però un cert sentit ètic obligaria en primer lloc a basar les declaracions en dades més objectives i certes.

Però allò que cal lamentar més és el fet que en ple segle XXI puguem assistir a una escena més pròpia del XIX: un amo alliçonant els seus treballadors sobre què han de votar, ja que si bé no ho explicita, sembla evident que la intencionalitat d'aquesta intervenció és motivar-los a votar pel NO. Una empresa en el segle XXI hauria de ser una altra cosa, no un feu de l'amo.

La reflexió que estic aportant impossibilitaria qualsevol reflexió empresarial sobre el procés català? Per descomptat que no, ja que és evident que hi ha interessos empresarials en joc. No debades, un dels motius del procés cap a la sobirania és precisament aquest, fer possible un entorn on l'activitat econòmica no topi amb els impediments per part d'una mentalitat jacobina espanyola que castiga el potencial empresarial, social i econòmic de Catalunya.

Si les motivacions de Gallardo són sinceres (i no raons polítiques personals, que en tot cas hauria de reconèixer i de les quals seria bo advertir), li suggereixo que demani que el procés sigui escrupolós en les formes i que s'asseguri que no afecti negativament l'activitat empresarial. I la millor manera de fer-ho seria demanar al govern espanyol que s'avingui a dialogar sobre com fer la consulta als ciutadans de Catalunya. Fer un procés a l'escocesa hauria estat la manera de limitar qualsevol risc, i això depèn del govern espanyol, que és la part que s'ha negat a qualsevol diàleg perquè nega la major, que els catalans puguin opinar i que Catalunya tingui dret a decidir el seu futur. Fer-ho per una via no negociada té riscos, però la pregunta no és solament quins costos incerts pot tenir la independència sinó quin costos certs té la dependència!

El Sr. Gallardo ha tingut anys per a exercir la seva capacitat d'influència, al costat de moltes altres empreses i líders empresarials, però molt possiblement ja tenia fa temps una presa de posició en aquests afers i no ha estat un aliat en la demanda de democràcia que el país ha expressat majoritàriament. De fet, s'explica que ja al 2012 va portar la seva fortuna a Madrid.

La posició del Cercle d'Economia, que no comparteixo, té elements més constructius, com demanar al govern espanyol que en cas que el SÍ guanyi les eleccions es trobin els canals per a convocar un referèndum pactat. Insisteixo que no ho comparteixo però en tot cas aporta una solució, un camí per a fer possible la democràcia. Les paraules de Gallardo no aporten cap solució, sols alliçonen en el vot, i venen a dir que Catalunya ha de renunciar a tota possibilitat de decidir el seu futur si el govern espanyol així ho vol. Em sembla una visió impròpia d'un empresari o emprenedor, d'una persona de seny i amb sentit de dignitat, d'un demòcrata, d'un conciutadà...

El president d'Almirall adverteix als seus treballadors de les «conseqüències» de la independència


Premsa:
El Mundo
Ara 
El País 
El Món: Puig replica el president d'Almirall: "La independència té més pros que contres per a les empreses"

0 comentaris: