13.9.15

Iglesias: acceptar "nació" per carregar-se-la

Escric amb un gran sentit de decepció per l'actitud del líder de Podemos, i per extensió de tota la candidatura de Catalunya Sí Que Es Pot, davant l'estil de campanya que marca una diferència entre els catalans d'origen i els fills de la immigració.

Ressaltar aquestes diferències i apel·lar als orígens familiars més que als projectes de futur forma part d'un concepte etnicista, que un segle enrere va fer servir Alejandro Lerroux, i que és l'estratègia que la dreta més sectària també propugna com a tàctica. Efectivament, el lerrouxisme no és sols una manera històrica de venir des del món polític més espanyol a intentar trencar la societat catalana, sinó que és exactament el que va anunciar la FAES, el laboratori d'idees del PP, sota la batuta ideològica de José María Aznar: "antes que se rompa España, se va a romper Cataluña".

El PP intenta tant com pot afeblir la societat catalana, bombardejant la seva gran cohesió social. Ho han intentat mitjançant la nova immigració, ho han intentat obligant des del govern central a fer enormes retallades en la despesa pública, ho han intentat amb la llengua, ho han intentat tractant de difucultar el desenvolupament econòmic de Catalunya... i ho han intentat, per descomptat, per mitjà d'evitar que els fills d'immigrants no se sentin plenament catalans, apel·lant a la identitat espanyola dels seus avantpassats,

La mentalitat colonial -no es pot dir d'altra manera- ha arribat al punt de preguntar-se què passaria si els fills d'andalusos i extremenys marxessin de Catalunya per retornar als seus orígens, en una mostra, pel sol fet de pensar-ho, de concepció etnicista i de domini de les masses per damunt de la seva consideració de persones i famílies lliures que han pres una opció en la seva vida, i que poden i saben perfectament la identitat familiar de la qual procedeixen amb la identitat dels seus fills, el passat i el futur. I ho fan sense cap conflicte i com una riquesa enorme tant per a les persones com per als territoris.

Tant el PSUC com els nuclis catòlics, durant el franquisme, van saber entendre que Catalunya havia de ser el país de tots, i van actuar sota el principi que era català qui vivia i treballava a Catalunya i se'n volia sentir. I és que no podia ser d'altra manera en un país que sempre ha estat terra d'acollida, terra d'immigració, sense la qual avui no seríem els 7,5 milions de ciutadans. I tots catalans, i tant se val els anys o les generacions que cadascú hi aporti, perquè hem estat i som un país que s'ha fet a partir de les persones que hi viuen, hi confien, hi fan el seu projecte. Al final de la dictadura i començament de la democràcia, també es feren seu aquest model d'integració CDC, PSC... En parla avui mateix Carles Campuzano a Els nous lerrouxistes.

Per això, que vinguin personatges sinistres del PP o del PSOE, que venen a fer mal, i que articulin aquest discurs no sorprèn gens, Vénen amb la seva mentalitat imperialista, amb les consignes que es deriven d'un projecte identitari espanyolista on la catalanitat no hi té cap cabuda. Ja sabem a què juguen.

Que vingui el representant d'un partit que es presenta com la renovació i la regeneració, que intenta mostrar-se comprensiu i respectuós amb la diversitat nacional, i que també faci el mateix discurs, resulta una ofensa encara més gran, perquè no ve d'aquell que ja saps què vol i ja preveus com actuarà. Aquest cop és algú a qui se li ha posat la catifa de flors, perquè ve a donar suport a una confluència electoral que es presenta com a netament català, i on hi ha precisament els hereus del PSUC. Quina vergonya per a alguns!

Pablo Iglesias no és una persona inculta, no comet errors per casualitat, sap el que es fa. Sabem que el Dret a decidir li importa ben poc, tot i que formalment l'hagi de defensar. Sabem que de seguida que pugui ho deixarà de banda, igual que va fer el PSOE, que també hi creia, perquè aquests formalismes els partits espanyolistes sols els poden acceptar en situacions en què el seu concepte nacional està en perill i creuen que han de fer aquesta concessió per a superar el moment de risc. I sabem que l'únic que li interessa a Iglesias de Catalunya és treure uns bons resultats com a trampolí a les eleccions espanyoles del desembre. Aquest és el seu únic objectiu, i per això pensa que atiar el missatge lerrouxista pot ser la manera d'obtenir un millor resultat en el poc temps de què disposa. Amb tot just 15 dies de campanya ha de ser expeditiu, i llançar els missatges clau. I aquest és el missatge clau: formalment acceptar que Catalunya és una nació però per altra banda excloure una part de la població que viu a Catalunya d'aquesta nació, tot vinculant els "no nacionals" amb els seus orígens remots familiars i els "nacionals" amb la corrupció. Acceptar la nació per a carregar-se-la.

A la pobresa d'arguments de CSQEP i les greus incoherències que afronten en aquesta campanya, se li suma unes perspectives electorals bastant fluixes segons els sondejos. Segurament, Iglesias, des del pedestal de visionari, ha comprès que sols podien superar la situació amb alguna provocació. La provocació l'han aconseguida. El resultat esperem que no, perquè la població catalana, tan se val l'origen que tingui, és prou madura per caure en aquests paranys més propis d'una dreta reaccionària. Sincerament, crec que anem coneixent més bé què representa Podemos, alhora que aquests detalls deixen ferida per al futur de CSQEP, una coalició que es proclama d'esquerres però que no demostra tenir valors d'esquerres: els mou l'odi, actuen reactivament, prometen coses objectivament incomplibles, pretenen separar la població per orígens.

0 comentaris: