7.9.15

[ARTICLE] La queixa a Freixenet per part d'una empresa client

El senyor José Luis Bonet Ferrer és el president del grup Freixenet des del 1999. De manera creixent, ha entrat en el debat polític amb preses de posició radicals contra el procés sobiranista a Catalunya o alertant contra les propostes econòmiques de Podemos, tot criticant el mutisme generalitzat dels directius més importants del món empresarial espanyol respecte aquest nou partit.

Els seus posicionaments polítics i connivència amb les tesis del PP van afavorir que a final de 2014 se l'elegís president de la nova Cámara de España, una iniciativa gestada pel govern espanyol dins el conjunt de mesures de recentralització política i econòmica. També presideix l'Associació de Marques Reanomenades Espanyoles i la fundació Fòrum de Marques Reanomenades Espanyoles.

No valoro en termes negatius el fet que un empresari reconegut es mulli en política, si bé segurament seria més aconsellable diferenciar millor el que són posicionaments personals de l'activitat com a president d'una empresa. Cal tenir present que en democràcia els vots de cada persona valen igual i, de vegades, convé recordar-ho davant la capacitat d'influència de certs empresaris, alguns dels quals han arribat a suggerir que cal explicar aquestes consideracions polítiques als seus respectius treballadors, en el que seria una mostra de paternalisme i coacció impròpia del segle XXI.

En tot cas, reitero que no és dolent que els empresaris mostrin la seva opinió, sempre que aquesta sigui respectuosa amb la democràcia. Una àmplia representació de l'empresariat català, per exemple, en un moment tan transcendent com el que viu la política catalana, s'ha mostrat plenament respectuosa amb la democràcia per a poder canviar les coses fins on calgui; han explicat que no els pertoca a ells sinó al conjunt de la ciutadania de Catalunya prendre una decisió, i que la respectaran i s'hi adaptaran com han de fer les empreses. Una demostració imponent de respecte a la democràcia, de civisme i de sentit real de l'emprenedoria per canviar les coses quan aquestes no funcionen bé, no han funcionat bé i no es preveuen que funcionin bé des del punt de vista de poder crear un entorn favorable al desenvolupament del país.

Vull aprofitar per explicar una situació que vaig conèixer ara fa un any de primera mà, explicat pels propietaris d'una empresa d'hoteleria.

Després de comprar cava Freixenet, els propietaris d'una empresa del sector de l'hoteleria van tenir coneixement d'unes declaracions del president d'aquesta empresa contràries al dret dels catalans a decidir col·lectivament i democràticament el futur de Catalunya. Considerant improcedent que una empresa faci aquest tipus de posicionaments polítics contraris a l'esperit democràtic i als interessos de la societat, van fer-hi arribar una queixa.

Immediatament un alt directiu de l'empresa, amb funcions comercials, va anar-los a visitar per a tractar de presentar les seves excuses. Va aportar un argument presumptament disculpatori, explicant que el president de la companyia té molt viu el record de l'assassinat del seu pare durant la Guerra Civil per part dels 'rojos', fet que de vegades fa que no pugui contenir les seves expressions.

Un cop aïllat el fet a un tema personal del propietari, la segona línia argumental estava encarada a recuperar els clients, i consistia a dir que no comprar-los a ells implicava perjudicar els pagesos de la zona, entre els quals n'hi havia molts que devien ser independentistes.

Els dos arguments, juntament amb les declaracions desencadenants, són una mostra de la desubicació d'algunes empreses per a actuar en el context actual, i alhora per gestionar la seva responsabilitat envers la societat.

De vegades hem d'ajudar microempreses a saber diferenciar entre els valors personals o familiars i els de l'empresa o corporatius. Aquest és un pas important per a deixar de ser una parada del mercat -sigui dit amb tot respecte!- i passar a ser una empresa. Sembla inversemblant que s'hagi de recordar aquest fet a una companyia que factura molts milions d'euros, i que el president, per més propietari que sigui, no sàpiga separar la seva ideologia i sentiments particulars de l'activitat empresarial.

L'empresa es deu no solament al seu propietari sinó també als seus diversos grups d'interès. Aquesta és una diferència molt rellevant entre una empresa del segle XXI i una del segle XIX, tot i que per a aquelles que no han fet l'evolució cultural els costi d'entendre la subtilitat d'aquest argument. Avui les empreses són una realitat més complexa que un segle enrere. Per respecte a grups d'interès com els clients, accionistes minoritaris, treballadors, la comunitat on opera, etc., el propietari majoritari no té dret a fer ús ideològic de l'empresa, amb una interferència dels seus sentiments que posa en risc la reputació corporativa i la capacitat de crear confiança.

NOTA: Respecte a la necessitat de ser estrictes en el compliment de la llei, que ara està de moda prodigar-se a parlar-ne entre alguns empresaris unionistes, cal fer notar que Freixenet va estar molts anys incomplint la llei pel que fa a l'etiquetatge. Va començar a etiquetar en català en tots els productes el 2005 (el 2001 havia introduït el català en alguns pocs productes). L'argument era que respectar la clientela catalana podia comportar que el públic no català els penalitzés en el mercat, de manera que els interessos espuris de dubtosa veracitat i basats en un presumpte comportament irracional i poc ètic d'alguns ciutadans justificaven que l'empresa es permetés d'incomplir la llei i els criteris més fonamentals del màrqueting pel que fa al respecte a la clientela.

0 comentaris: