30.8.15

Notes sobre la conferència a Argentina: Barça, Messi, Catalunya...

Havia de fer una disertació al Foro MoveRSE de Rosario. A banda de les idees que volia transmetre, hi havia alguns detalls complementaris que volia col·locar, ni que fos per deferència, per simpatia, o per contextualització. I aprofito per compartir-ho en forma de reflexió, a banda de convidar-vos a visualitzar la conferència:


Primer: Messi

Rosario es la ciutat on va néixer Messi. Venint jo de Barcelona em va semblar que hi havia de fer alguna referència, però no volia caure en els tòpics, així que vaig decidir que ni l'anomenaria! Però en canvi vaig posar-lo com a exemple en un passatge central del discurs, parlant sobre els intangibles. Per cert, que vaig patir per si no se m'entenia el sentit de fons del que vaig dir i algú es pensava que criticava els argentins per no valorar-lo!!!

Segon: el Barça

Lògicament alguna referència havia de fer jo al Barça! I tant si ho vaig fer: per parlar de la bandera catalana vinculant-ho a la segona equipació, per parlar dels intangibles, i també per parlar dels valors de país i de la cultura de derrota o de victòria.


Tercer: exemples de pimes

Havia de posar exemple de pimes en la meva exposició. Ho faig sempre. Però lògicament no tenia sentit que els parlés de pimes argentines que ells coneixen millor que jo. Vaig explicar casos de pimes catalanes, destil·lats per a explicar tan sols el detall o l'anècdota que m'interessava per a motivar la reflexió. Amb tot el risc que té aquesta operació, va anar bé i els va resultar interessant que reflexionés a partir d'algunes empreses catalanes com Cafès Novell, KH Lloreda, La Fageda i altres. Al capdavall, el que interessa és transmetre autenticitat i aprofundir en les reflexions. Tot allò local ho podem convertir en universal si ho sabem destil·lar adequadament. De vegades, volem ser tan universals que acabem fent de locals d'altres indrets que no coneixem prou i interpretem papers que no reporten l'autenticitat necessària.


Quart: Catalanitat

El fet de venir d'un país petit com Catalunya obliga a presentar-te i contextualitzar, ja que altrament passaria que ràpidament et classificarien com a espanyol. Crec que la gestió de les identitats és fonamental, i especialment quan te n'assignen una altra diferent de la pròpia, o amb la que qual no et sents còmode. Per a un professional, la gestió de la identitat, vinculada a la marca de país, és una matèria fonamental, que pot alterar positivament o negativament la marca professional.

Ja prèviament vaig demanar a l'organització que, si calia citar nacionalitat en algun lloc, em presentessin com a expert català o europeu, evitant la referència espanyola. També vaig haver de ser molt explícit fa un any quan una altra organització argentina em va demanar un article per a la seva revista on vaig observar que hi feien constar les banderes de la nacionalitat de cada ponent. Per sort, aquests temes no generen cap controvèrsia fora d'Espanya i són respectats com el ponent demana, fins i tot encara que puguin sorprendre, cosa que ja no és el cas perquè qui més qui menys està al cas de la situació política de Catalunya.


Cinquè: Obertura

Donat que a Argentina i en concret a Rosario s'estava celebrant el Dia de la Bandera, vaig aprofitar la circumstància propícia per presentar-los la meva bandera com un petit gest d'agermanament, per a posar-les al mateix nivell d'insígnia nacional. Però alhora, amb la brevetat que requereix un detall d'aquests, els vaig aportar una informació per deixar-los reflexionant: aquesta bandera que ells segur que coneixen vinculada al Barça (banderes Camp Nou, segona equipació...) era la d'un dels primers parlaments d'Europa i és curiosament la mateixa que apareix en tots els mapes de la descoberta del Nou Món, sobre Argentina i sobre els altres països, excepte en els mapes que van passar per mans de la Santa Inquisició. 

Sisè: Cloenda

A la cloenda vaig voler parlar dels valors de país i de la cultura de derrota o de victòria. Ho vaig fer partir del Barça de Cruyff i després de Guardiola. No sé si les casualitats existeixen però m'agrada sentir que la superació de la cultura resistencialista i d'acceptació fatal de la derrota han vingut conjuntament per al Barça i per a Catalunya. Vaig fer una senzilla reflexió final sobre això. I un detall final comparant el barret frigi de la bandera argentina i la barretina catalana, fet com un detall simpàtic i divertit, a partir del qual algú podrà establir una lectura de major profunditat (--> La barretina de l'escut d'Argentina / La "barretina" del escudo de Argentina)

0 comentaris: