23.7.15

Participo a Generation kWh per impulsar projectes de generació renovable

He decidit participar en aquest nou model, que representa el Generation kWh, per impulsar projectes de generació renovable, amb el desig que tots plegats puguem assolir l'objectius de transformar el model energètic actual, apostant per les energies renovables i l’eficiència energètica.

Generation kWh és una opció, promoguda per la cooperativa Som Energia, per impulsar projectes de generació elèctrica renovable, i oferir una alternativa col·lectiva per superar la retirada d’incentius als projectes renovables i a les barreres a l’autoproducció individual. L’electricitat generada a les plantes construïdes, gràcies a les aportacions col·lectives, tindrà una repercussió directa a les factures de tots aquell socis i sòcies que hagin participat i tinguin contractes de llum amb Som Energia.

Invertir en aquesta iniciativa respon a la sensibilitat en sostenibilitat, però també és una reacció a la regulació de l’autoconsum que promou el govern espanyol, que mostra una voluntat desvergonyida de frenar l’autoproducció. El "peatge al sol" serveix per a mantenir ingressos per al “sistema” i desincentivar l’aparició d’instal·lacions d’autoproducció fora del control de les grans companyies.

Més informació: www.generationkwh.org


ja formes part de la Generació kWh!

Reino de España, E.T.L.

Espanya és un Estat de Transparència Limitada (E.T.L.). Es parla molt de transparència i se'n fan lleis. Però la transparència no arriba als temes importants que preocupen la societat. En el cas de Catalunya, com dels altres països de llengua catalana, disposar d'informació real sobre les balances fiscals és un objectiu raonable i demanat, per tal de poder exercir els seus drets i poder evidenciar el maltracte fiscal que reben de l'estat espanyol.

L'objectiu de l'estat espanyol, com ja va expressar el ministre Montoro, era “fer unes balances per no donar munició al sobiranisme català”. És a dir, falsejar-les perquè els números sortissin alterats. I efectivament els resultats són un farsa que permet reflectir que la Comunitat de Madrid presenta el doble de dèficit fiscal que Catalunya, ja que es fan trampes del tipus consignar que els diners gastats a Madrid (Museo del Prado, ministeris...) repercuteixen en tots els ciutadans de l’estat espanyol. Així, si els madrilenys paguen els impostos que els pertiquen i, en canvi, el el 85% de les despeses que es fan a Madrid s'assignen a altres comunitats, sempre surt que tenen més dèficit fiscal, la gran falàcia.

L'economista Sala-i-Martín ha qualifica de “vergonya intel·lectual” les balances fiscals del PP i remet a un article de l’any passat per respondre a les balances fiscals que ha presentat l’Estat. A l’economista el va sorprendre que De la Fuente es prestés a un exercici d’ocultació de dades com són les balances fiscals presentades pel ministeri, com ja va fer igualment l’any passat.
Un punt de partida erroni. Per l’economista català, les balances són una resposta correcta a una pregunta concreta. En aquest cas, aquestes balances responen a la qüestió: “¿Si Catalunya fos independent, quants diners nets addicionals tindria la Generalitat un cop tingudes en compte totes les noves despeses que hauria de pagar i que fins ara feia el govern central?” La resposta de 8.455 milions no està malament, però segueix essent una dada errònia perquè s’ha intentat minimitzar al màxim ja que l’objectiu de Montoro, com ja va dir era “fer unes balances per no donar munició al sobiranisme català”.

Un dèficit fiscal real de 16.000 milions. Els diners addicionals de la Generalitat no són els mateixos que els que tindria Catalunya. Aleshores s’hauria de fer el càlcul mitjançant el mètode del flux monetari, que el ministeri ha obviat. El PIB de la Catalunya independent augmentaria en 16.000 milions. Sala-i-Martín denuncia que els diners gastats a Madrid no tenen perquè repercutir en tots els ciutadans de l’Estat espanyol tal i com pressuposa el ministeri. “¿Ens beneficia molt, als catalans, el Museu del Prado?”. “el salari d’un ministre que ataca la llengua catalana no pot beneficiar igual els catalans que els no catalans”. L’economista creu que De la Fuente fa un càlcul sobre un supòsit gratuït, arbitrari i gens científic.
Altres entrades anteriors:

17.7.15

Canyelles y Huerta: "hay cooperativas que hacen las cosas muy bien pero no saben explicarlas"

La revista Nexe publica en su último número una entrevista a Josep Maria Canyelles y Albert Huerta, expertos en responsabilidad social y en economía social, y socios de Vector 5 · Excelencia y Sostenibilidad.

Nexe, Cuadernos de Autogestión y Economía Cooperativa, es una publicación digital semestral del cooperativismo catalán, editada por la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.


JOSEP M. CANYELLES Y ALBERT HUERTA: "HAY COOPERATIVAS QUE HACEN LAS COSAS MUY BIEN PERO NO SABEN CONTAR-LAS"

A menudo comenta que "la responsabilidad social debe ser integral e integrada". ¿A qué os referís, exactamente?

Josep Maria Canyelles: Debe estar en toda la organización. Es decir, no vale ser responsable únicamente en el ámbito laboral o medioambiental, por ejemplo. Al mismo tiempo, no podemos tener discursos y valores declarados y que esto no se acabe de concretar en procesos y procedimientos. Debe haber indicadores y objetivos integrados en el plan de gestión empresarial, la RSE no se puede hacer por separado. Si no, es ficticia. No tiene sentido que una organización hable de responsabilidad y valores pero tenga un plan estratégico a tres años vista que no lo especifique. En este sentido, puede haber empresas familiares que tengan unos valores humanísticos y que no los hayan sabido trasladar a los valores de la empresa, a la dimensión operativa de los procesos, en el día a día. La RSE debe convertirse en un modelo de negocio, no se trata de por una parte ganar mucho dinero y hacer filantropía por otro lado.  

Albert Huerta: Pensamos que la RSE es una metodología de gestión empresarial para una nueva manera de hacer negocios. Esto quiere decir que la RSE fomenta la mejora continua de las empresas que se basará en una serie de indicadores, procesos y metodologías.  

Empresas como Telefónica, Repsol, etc. tienen grandes departamentos de RSE y participan en programas para fomentar el emprendimiento y, al mismo tiempo, tienen inversiones en paraísos fiscales. ¿Cómo podemos distinguir la RSE real de la que sólo es fachada?  

JMC: Desde un punto de vista de la RSE, que una empresa haga elusión fiscal no tiene sentido. Hay gente que tiene una visión reduccionista y piensa que la RSE sólo tiene que ver con temas ambientales y de respeto para la comunidad. Pero los temas fiscales y de buen gobierno también se deben incluir. Ahora bien, a mí me da igual por donde empiece a gestionar la RSE una organización: unas comenzarán por las buenas prácticas en el ámbito laboral, otros por las sociales y otros por la filantropía. Lo importante es que esto sea un primer paso para identificar las áreas de mejora y llegar a hacer un modelo de empresa nuevo. Debemos ser críticos con la empresa que dice que hace RSE y, al mismo tiempo, mantiene las malas prácticas y no tiene ninguna voluntad de subsanarlo.  

AH: La RSE no es a que dedicas los beneficios, sino como los obtienes. Eres ético y respetuoso con las personas y el medio ambiente? En este sentido, hemos tenido dudas a la hora de trabajar con algunas empresas porque hemos visto cosas que no quedaban suficientemente claras. Y algunas veces hemos decidido que, en definitiva, tenemos que entrar para hacerla mejorar y provocar cambios.  

JMC: Se trata de hacer que la empresa comprenda que la gestión responsable no es un desiderátum ético ni un tema filantrópico, sino una oportunidad para tener una empresa mejor y que esto se acabe traduciendo en un retorno. La RSE te permitirá tener una organización más sólida, que genere más confianza en los grupos de interés y que, finalmente, reciba el premio de tener un retorno mayor.


Se dice que la responsabilidad social forma parte del Adn de las cooperativas. Cree que el cooperativismo lo explota bastante bien, esto?
 
AH: Es cierto que las empresas cooperativas tienen algunas cosas ganadas. Aunque la fórmula jurídica no garantiza un funcionamiento mejor, es verdad que los proyectos que han comenzado como cooperativa o empresa social tienen unos principios o valores que deberían ser cercanos a la RSE. También es verdad que los principios cooperativos están muy alineados con lo que el nuevo management llama responsabilidad social. Ahora bien, creo que las cooperativas no han aprovechado suficientemente el tirón que ahora tiene todo esto. Tienen un buen discurso y algunas se identifican con alguna manera de hacer, pero comunicativamente hay mucho camino por recorrer. Hay cooperativas que hacen las cosas muy bien pero no saben explicarlas. Además, se está detectando que una parte de la sociedad tiene mucha sensibilidad por estos temas. Es una oportunidad que el cooperativismo no está aprovechando bien.

JMC: Algunas organizaciones, entre las que puede haber cooperativas y entidades sin ánimo de lucro, creen que tienen la RSE de manera innata. Y que es algo que tienen que hacer el resto de empresas, que son las que se tienen que ganar la legitimidad. Pienso que esto es un error de cálculo importante. Si relegan la RSE sólo a las empresas pierdes la oportunidad de demostrar ejemplaridad y ayudar a introducir tus buenas prácticas en el mundo de la RSE y que las conozcan otras empresas. El mundo cooperativo podría liderar temas de RSE. Tiene buenas prácticas en algunas áreas, pero quizás tiene áreas de mejora en otros campos. Se debería hacer un esfuerzo, hay valores cooperativos que sintonizan plenamente con la RSE y habría que estar más presentes. Y, también, decir a algunas empresas que hablan de RSE que lo que practican no es exactamente responsabilidad.

¿Qué consejos darías a las empresas cooperativas interesadas en difundir sus buenas prácticas?
 
AH: A veces, desde el cooperativismo y la economía solidaria se dedican demasiados esfuerzos a diferenciarse del resto que a ponerse como ejemplo. Huelga decir que somos la alternativa, porque hay muchas, deberíamos presentar como experiencia que puede ayudar a construir las cosas de otra manera, y decir que queremos tener un impacto social y económico. Debemos construir un discurso en positivo en vez de decir que los otros son malos. Deberíamos usar las metodologías que utilizan las otras empresas para poder compararnos, y no debería dar miedo decir que ahora tenemos un impacto menor de lo que pensábamos. Al final, el lenguaje positivo es lo que motiva a la gente.

En el ámbito de la responsabilidad social, ¿qué pueden aprender las empresas cooperativas de las mercantiles? ¿Y al revés?
 
AH: El mundo cooperativo debería integrar sistemas de gestión que permitieran compararse con las empresas mercantiles y esto ayudara a ponerlo en valor ante la sociedad. Se debería aprovechar para que el cooperativismo se pudiera explicar, compararse con otros tipos de empresas y organizaciones y poder decir que lo que está haciendo desde hace muchos años, ahora está de moda. Por otra parte, la RSE serviría para cuantificar y comprobar si lo que se está haciendo es verdad. El mundo cooperativo tiene 7 principios que vienen marcados por la ACI, pero hay que demostrar que están interiorizados. Creo que la responsabilidad social puede aportar un discurso sobre las cosas que promueve el cooperativismo. En el otro sentido, el cooperativismo podría servir de ejemplo como forma de funcionar, que es lo que pretende la responsabilidad social. Al final, cuando una empresa apuesta para gestionar su responsabilidad social intenta explicar que es buena. En este sentido, las cooperativas pueden ser un modelo para explicar que es posible organizarse y gestionar una empresa de manera excelente y, al mismo tiempo, respetar unos valores propios.

JMC: A veces se han defendido los valores cooperativos centrándose demasiado en la forma jurídica. Creo que la RSE permite crear un espacio de juego en el que el cooperativismo se debería abrir: se puede defender un modelo de empresa que incorpore valores cooperativos y de responsabilidad de manera más transversal, sin necesidad de ser necesariamente una cooperativa. En este sentido, hay que apostar porque el mundo de la RSE haya indicadores concretos (escalas salariales, implicación de los trabajadores con la empresa...). El gran éxito del cooperativismo debería ser aprovechar la responsabilidad para que aquellos valores que siempre ha defendido entren a formar parte del conjunto del tejido empresarial como forma de funcionar más plausible, para dar satisfacción a la sociedad y al mismo tiempo a las mismas empresas, demostrando que es un modelo de éxito.

AH: Un ejemplo muy claro es que hace 10 años se impulsó el proyecto RSE.Coop, liderado por el movimiento cooperativo y la Generalitat. Precisamente, se pretendía que las cooperativas fueran líderes en el ámbito de la RSE. Y una de las cosas que se consiguió -y que creo que no hemos sabido aprovecharlo es hacer una adaptación de los indicadores de una de las metodologías más reconocidas internacionalmente, la Global Reporting Initiative (GRI), para poner en valor los rasgos identitarios del cooperativismo. El problema es que no se le ha dado continuidad.

JMC: Esto implica que debemos ser muy exigentes. En cuanto a la escala salarial, la sociedad actual está preparada para entender que es una cuestión de dignidad. No puede ser que la relación entre el salario más alto y el más bajo sea de 1 a 2 millones. Si tenemos la valentía de pedir a las multinacionales transparencia y equidad, también lo tenemos que demostrar nosotros. No es necesario desnudarse del todo, pero tenemos que ponernos de acuerdo sobre cuáles son los indicadores que nos permiten decir que una economía es digna. Quizás ahí sí que habría que decir que no estamos dispuestos a trabajar o comerciar con una empresa que tenga una disparidad salarial que sea inaceptable desde un punto de vista ético.

En cuanto a las escalas salariales, la New Economics Foundation (NEF) del Reino Unido defiende la aplicación de una escala ideal de 1 a 8, y de un máximo de 1 a 20 en casos excepcionales. Por su parte, el Centro Internacional de Investigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa (CIRIEC) entiende que una relación de 1 a 3,5 / 4,5 es aceptada socialmente. Para vosotros, ¿cuál sería la banda salarial justa?
 
AH: Hay que ser realista. Por un lado, hay que reconocer el diferente esfuerzo y tareas que hacen las personas dentro de una organización. Por otra parte, es una cuestión de captar y retener el talento. Si queremos tener las mejores personas debemos reconocer su esfuerzo. Dicho esto, en este punto no existe un consenso. Movimientos como el del bien común de Christian Felber dicen que se conformarían con un ratio de 1 a 20, mientras que en el movimiento cooperativo a veces se habla de 1 a 12. Creo que la mejor escala salarial es la que decidan todas las personas que forman parte de la organización. Es decir, la asamblea de una cooperativa es soberana para decidir cuál es la ratio justa. En cualquier caso, no se deberían permitir las diferencias de 1 a 360.000 que existen actualmente.

JMC: Cuando hablamos de responsabilidad social nos referimos a una metodología que tiene un componente de voluntariedad, lo cual no quiere decir que no se tengan que ir buscando consensos dentro de sectores para autorregularse. Lo importante es el concepto de "cumple o explícate" (comply or explain, en inglés). Y no se trata de únicamente cumplir la ley, también se han de cumplir las expectativas. Quizás en nuestro sector la escala salarial plausible es de 1 a 20, pero en otra empresa es de 1 a 40. Pues debería explicar los motivos. Una empresa puede tener una escala salarial más alta y, en cambio, otra puede tener más igualitaria porque externaliza todos los salarios bajos subcontratando personas en vez de contratar directamente. Hace 20 años con las Ong hubo una crisis cuando se planteó un indicador: qué tanto por ciento del presupuesto se destinaba realmente a cooperación y cuál a mantener la estructura? Esto obligó a que algunas organizaciones explicaran que se dedicaban a hacer sensibilización aquí, otros hacían más cooperación en el tercer mundo, etc. Por lo tanto, lo importante es decidir cuáles son los indicadores válidos. Hace años, no daba mucha importancia a las escalas salariales. Pero ahora, viendo lo que está pasando, es un tema de dignidad y sentido común.

Trabajando con administraciones y otras entidades para promover los territorios socialmente responsables, cuáles serían las principales medidas que debería aplicar un ayuntamiento que quisiera favorecer la economía solidaria?
 
AH: No se trata de hacer buenas prácticas aisladas, se necesitan una serie de acciones integrales e integradas. Por ejemplo, no sólo se pueden aplicar cláusulas sociales, se puede incorporar el discurso de la economía social en la educación y en los cargos políticos y en los técnicos.

JMC: Es fundamental disponer de una base previa que fomente los valores de la cooperación, ya que tenemos un país de pymes que les cuesta mucho crecer y necesitan innovar. Para ello, se deben agrupar y crear alianzas con confianza y objetivos estratégicos compartidos, cultura del partenariado, el diálogo ... Para el cooperativismo, esto es una gran oportunidad y, por tanto, hay que aportar las capacidades de fomentar la colaboración. Aquí existe el riesgo de que las cooperativas sólo quieran fomentar la intercooperación con otras cooperativas. Se entiende que quieran priorizar, pero no se deberían cerrar como si sólo quisieran crecer en detrimento de las otras.

AH: Debemos partir de tablas de territorios socialmente responsables con la participación de agentes diversos para analizar y buscar respuestas a los retos que plantea el territorio. Esto significa que se deben reunir la administración, la economía social, las pymes, las escuelas ... Todos los implicados deben ver como dan respuesta a sus necesidades. A partir de aquí, hay que ver qué estrategia se prioriza: en algún lugar se pueden priorizar las cláusulas sociales, pero quizás en otro territorio el problema es el paro juvenil y hay que aplicar otras medidas. Debe ser un tema consensuado entre agentes que tengan ganas de construir y colaborar.

JMC: Estas tablas deben tener organizaciones diversas que trabajan la RSE, fomentar espacios de encuentro para compartir, abordar retos del territorio... Finalmente todo esto se debe vincular a la identidad y visión del territorio, y que se incluya en el plan estratégico. A veces, estas tablas tienen un componente demasiado representativo, y lo que hace falta es que haya los organismos que están gestionando la RSE. Este es un matiz que estamos intentando impulsar.

AH: Uno de los ejemplos sería la Garrotxa, un territorio que hace tiempo que tuvo claro que había que espabilar, como también pasó a Mondragon. Se dieron cuenta de que debían promocionar ellos mismos y crear un espacio de concertación con personas que no iban en representación de nadie, sino que eran los que trabajaban estos temas día a día. Hay una mesa de productores agroalimentarios que decide, por ejemplo, si se crea una marca o no.

JMC: Un ejemplo urbano podría ser el Raval de Barcelona, ​​un espacio con muchas necesidades y organizaciones. Se ha trabajado para vertebrar todo este tejido con elementos de RSE, con grupos de trabajo, la fundación Tot Raval y la implicación de diversos agentes como el pequeño comercio, empresas más grandes, ciudadanía ... Si en la Garrotxa es importante el turismo rural, en el Raval lo es la cohesión social y la integración de las personas. Por lo tanto, cada territorio ha hecho lo que le toca: identificar un reto, sumar fuerzas y que cada empresa, aparte de gestionar la RSE inherente a su actividad, ponga una parte de esta RSE al servicio del territorio.
¿Cuáles son los atributos más importantes de un destino turístico socialmente responsable?
JMC: Es una cuestión de criterios, hay muchas etiquetas, como turismo familiar, etc. Pero con el turismo socialmente responsable estamos yendo un paso más allá, hablamos de un enfoque global que es la concreción del territorio socialmente responsable en el campo del turismo. A veces, las grandes marcas como, por ejemplo, "territorios familiares" están demasiado promovidas desde arriba, desde la iniciativa pública y, por tanto, para tener un sello hay que cumplir unos criterios estipulados muy claramente mediante una norma que lo regula. En cambio, cuando hablamos de destino turístico responsable ponemos el foco en que también haya organizaciones pequeñas (comercios, hoteles, transportistas ...) que integren la responsabilidad como su manera de hacer. Debemos crear la base para que esto sea auténtico y haya unos operadores que integren la RSE a su manera de hacer. Al final, cuando un turista llegue a un destino de este tipo percibirá autenticidad, y no una etiqueta.
AH: Los últimos estudios de ámbito internacional ponen de manifiesto que hay un colectivo de personas que a la hora de elegir un destino turístico se fija en cosas que van más allá que las playas sean bonitas. Por ejemplo, en Noruega, el 80% de los turistas antes de elegir un destino se fijaban en sí era sostenible. Esto quiere decir que es un mercado en crecimiento y debemos ser capaces de demostrar que si nos identificamos como destino turístico responsable esto debe ser verdad.
Hablamos del paradigma de economía colaborativa, nuevas tecnologías y turismo. Se puede considerar que empresas como Airbnb, Über, Blablacar, etc. actúan con responsabilidad social o simplemente se están aprovechando de un nicho de mercado y de una tendencia?
AH: La economía colaborativa la están promoviendo las grandes corporaciones, y el mundo cooperativo tiene un problema. No puede ser que si queremos compartir coche lo tengamos que hacer mediante Google. Como siempre, hay gente que hace un buen uso de estas cosas y gente que no. Esto quiere decir que hay grandes empresas que se aprovechan de este movimiento emergente para hacer cosas que quizás son legales pero no son éticas, como el tema fiscal.
JMC: Si en nuestra sociedad está emergiendo una espiritualidad al margen de la iglesia, esta debe replantearse qué ha hecho mal. Si ahora ha aparecido Google al margen de los que hasta la fecha gestionaban la información, los medios de comunicación deben plantearse qué errores han cometido. Y si están apareciendo formas de hacer economía colaborativa, el mundo cooperativo debe ver qué responsabilidad tiene, ya que ha aparecido en el margen. Como es que no se le ha ocurrido antes? Lo importante es que la economía colaborativa debe crear valor para todas las partes implicadas. Estamos en un momento de tránsito y hay que ver cómo se pueden adaptar las leyes para hacer posible que la economía colaborativa funcione, no se trata de desregularizar y abrir todas las puertas, hay que pensar el impacto que esto genera sobre todos los grupos de interés. No puede ser que haya modelos de negocio que, al ser bien vistos, se les permita todo.

Fuente: Nexe 36

Desde 1997, Nexe ha dedicado a reflexionar y debatir sobre el cooperativismo en particular, y la economía social y solidaria en general. Encontraremos artículos, entrevistas, documentos y reseñas que tratan temas de gestión democrática y participativa, intercooperación o responsabilidad social empresarial, hasta otros centrados en el trabajo cooperativo, las finanzas éticas, el consumo responsable o las alternativas económicas que incluyen el cooperativismo y la economía social y solidaria. En estos momentos, Nexo ha convertido en una lectura obligada para los interesados ​​en el cooperativismo. La cooperativa Apòstrof se hace cargo de la conceptualización, diseño y mantenimiento de la web.

El Govern recepciona el Pla Nacional de Valors de Catalunya

  • El Govern ha recepcionat el Pla Nacional de Valors que durant tres anys s'ha elaborat amb 500 experts que han participat en 20 grups de treball
El Govern de Catalunya va decidir impulsar l'any 2011 amb la societat civil un projecte orientat a inspirar i promoure una cultura cívica que doni una resposta adaptativa, des dels poders públics, als grans reptes que es plantegen les persones i el conjunt de la  nostra societat.

He tingut l'oportunitat de formar part de l'equip d'experts del Pla des del seu inici, en un dels 20 grups d'experts que es van formar, en concret el que correspon a Organitzacions (empreses, entitats no lucratives i administracions públiques). Han estat tres anys intensos en reunions i intercanvi de punts de vista i aproximacions a com calia desenvolupar els valors a Catalunya amb un marc i unes iniciatives que afavorissin o acceleressin allò que la societat ja està mostrant i reclamant. Estem deixant enrere uns valors i uns models que ja anomenem del vell paradigma, i anem avançant cap un nou paradigma, encara difús, però que posa la persona enmig, i on l'ètica i la responsabilitat social són cabdals.

El Pla de Valors proposa un model de país amb bases ètiques, que prioritza el benestar integral pensant en les futures generacions. I  ho fa des de l'experiència d'un model de democràcia participativa i col·laborativa, de relació i de compromís entre ciutadans i govern.

El document compta amb la col·laboració d'un col·lectiu plural i heterogeni, de més de 500 persones independents, constituïts en  vint Grups de Treball que corresponen a dinou dels Àmbits Temàtics que configuren la nostra societat, i a l'Eix Transversal Persona. El Pla de valors compta amb línies estratègiques i objectius. Més endavant, aquestes línies i objectius s'acompanyaran amb propostes d'accions per fer operatius els objectius plantejats i assolir les aspiracions previstes.

Pla nacional de Valors

Entrades anteriors:

El Govern recepciona el Plan Nacional de Valores de Catalunya

  • El Govern ha recepcionado el Plan Nacional de Valores que durante tres años se ha elaborado con 500 expertos que han participado en 20 grupos de trabajo
El Gobierno de Cataluña decidió impulsar el año 2011 con la sociedad civil un proyecto orientado a inspirar y promover una cultura cívica que dé una respuesta adaptativa, desde los poderes públicos, a los grandes retos que se plantean las personas y el conjunto de nuestra sociedad.

He tenido la oportunidad de formar parte del equipo de expertos del Plan desde su inicio, en uno de los 20 grupos de expertos que se formaron, en concreto el que corresponde a Organizaciones (empresas, entidades no lucrativas y administraciones públicas). Han sido tres años intensos en reuniones e intercambio de puntos de vista y aproximaciones a cómo había que desarrollar los valores en Cataluña con un marco y unas iniciativas que favorecieran o aceleraran lo que la sociedad ya está mostrando y reclamando. Estamos dejando atrás unos valores y unos modelos que ya llamamos del viejo paradigma, y vamos avanzando hacia un nuevo paradigma, aunque difuso, pero que pone la persona en medio, y donde la ética y la responsabilidad social son primordiales.
 
El Plan de Valores propone un modelo de país con bases éticas, que prioriza el bienestar integral pensando en las futuras generaciones. Y lo hace desde la experiencia de un modelo de democracia participativa y colaborativa, de relación y de compromiso entre ciudadanos y gobierno.

El documento cuenta con la colaboración de un colectivo de personas plural y heterogéneo, de personas independientes, constituidos en veinte grupos de trabajo que corresponden a diecinueve de los Ámbitos temáticos que configuran nuestra sociedad, y al Eje Transversal Persona. El Plan de valores cuenta con líneas estratégicas y objetivos. Más adelante, estas líneas y objetivos acompañarán con propuestas de acciones para hacer operativos los objetivos planteados y alcanzar las aspiraciones previstas.

Plan Nacional de Valores

Canyelles i Huerta: "hi ha cooperatives que fan les coses molt bé però no saben explicar-les"

La revista Nexe publica en el seu darrer número una entrevista a Josep Maria Canyelles i Albert Huerta, experts en responsabilitat social i en economia social, i socis de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat.

Nexe, Quaderns d'Autogestió i Economia Cooperativa, és una publicació digital semestral del cooperativisme català, editada per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.



JOSEP M. CANYELLES I ALBERT HUERTA: "HI HA COOPERATIVES QUE FAN LES COSES MOLT BÉ PERÒ NO SABEN EXPLICAR-LES"


Sovint comenteu que “la responsabilitat social ha de ser integral i integrada”. A què us referiu, exactament?

Josep Maria Canyelles: Ha d’estar a tota l’organització. És a dir, no s’hi val ser responsable únicament en l’àmbit laboral o mediambiental, per exemple. Al mateix temps, no podem tenir discursos i valors declarats i que això no s’acabi de concretar en processos i procediments. Hi ha d’haver indicadors i objectius integrats en el pla de gestió empresarial, l'RSE no es pot fer per separat. Si no, és fictícia. No té sentit que una organització parli de responsabilitat i valors però tingui un pla estratègic a tres anys vista que no ho especifiqui. En aquest sentit, hi pot haver empreses familiars que tinguin uns valors humanístics i que no els hagin sabut traslladar als valors de l’empresa, a la dimensió operativa dels processos, al dia a dia. L'RSE s’ha de convertir en un model de negoci, no es tracta de guanyar molts diners i fer filantropia per una altra banda.

Albert Huerta: Pensem que l'RSE és una metodologia de gestió empresarial per a una nova manera de fer negocis. Això vol dir que la RSE fomenta la millora contínua de les empreses que s’ha de basar en una sèrie d’indicadors, processos i metodologies.

Empreses com Telefónica, Repsol, etc. tenen grans departaments d'RSE i participen en programes per fomentar l’emprenedoria i, al mateix temps, tenen inversions en paradisos fiscals. Com podem distingir l'RSE real de la que només és façana?

JMC: Des d’un punt de vista de l'RSE, que una empresa faci elusió fiscal no té sentit. Hi ha gent que té una visió reduccionista i pensa que l'RSE només té a veure amb temes ambientals i de respecte per a la comunitat. Però els temes fiscals i de bon govern també s’hi han d’incloure. Ara bé, a mi m’és igual per on comenci a gestionar l'RSE una organització: unes començaran per les bones pràctiques en l’àmbit laboral, altres per les socials i altres per la filantropia. L’important és que això sigui un primer pas per identificar les àrees de millora i arribar a fer un model d’empresa nou. Hem de ser crítics amb l’empresa que diu que fa RSE i, alhora, manté les males pràctiques i no té cap voluntat d’esmenar-ho.

AH: L'RSE no és a què dediques els beneficis, sinó com els obtens. Ets ètic i respectuós amb les persones i el medi ambient? En aquest sentit, hem tingut dubtes a l’hora de treballar amb algunes empreses perquè hem vist coses que no quedaven prou clares. I alguns cops hem decidit que, al capdavall, hi hem d’entrar per fer-la millorar i provocar canvis.

JMC: Es tracta de fer que l’empresa comprengui que la gestió responsable no és un desideràtum ètic ni un tema filantròpic, sinó una oportunitat per tenir una empresa millor i que això s’acabi traduint en un retorn. L'RSE et permetrà tenir una organització més sòlida, que generi més confiança en els grups d’interès i que, finalment, rebi el premi de tenir un retorn més gran.

Es diu que la responsabilitat social forma part de l’Adn de les cooperatives. Creieu que el cooperativisme ho explota prou bé, això?
AH: És cert que les empreses cooperatives tenen algunes coses guanyades. Tot i que la fórmula jurídica no garanteix un funcionament millor, és veritat que els projectes que han començat com a cooperativa o empresa social tenen uns principis o valors que haurien de ser propers a l'RSE. També és veritat que els principis cooperatius estan molt alineats amb el que el nou management anomena responsabilitat social. Ara bé, crec que les cooperatives no han aprofitat prou la tirada que ara té tot això. Tenen un bon discurs i algunes s’identifiquen amb alguna manera de fer, però comunicativament hi ha molt camí per recórrer. Hi ha cooperatives que fan les coses molt bé però no saben explicar-les. A més, s’està detectant que una part de la societat té molta sensibilitat per aquests temes. És una oportunitat que el cooperativisme no està aprofitant prou bé.
JMC: Algunes organitzacions, entre les quals hi pot haver cooperatives i entitats sense afany de lucre, creuen que tenen l'RSE de manera innata. I que és una cosa que han de fer la resta d’empreses, que són les que s’han de guanyar la legitimitat. Penso que això és un error de càlcul important. Si relegues la RSE només a les empreses perds l’oportunitat de demostrar exemplaritat i ajudar a introduir les teves bones pràctiques en el món de l'RSE i que les coneguin altres empreses. El món cooperatiu podria liderar temes d'RSE. Té bones pràctiques en algunes àrees, però potser té àrees de millora en altres camps. S’hauria de fer un esforç, hi ha valors cooperatius que sintonitzen plenament amb la RSE i caldria estar-hi més presents. I, també, dir a algunes empreses que parlen d'RSE que el que practiquen no és ben bé responsabilitat.
Quins consells donaríeu a les empreses cooperatives interessades a difondre les seves bones pràctiques?
AH: A vegades, des del cooperativisme i l’economia solidària es dediquen massa esforços a diferenciar-se de la resta que no pas a posar-se com a exemple. No cal dir que som l’alternativa, perquè n’hi ha moltes, ens hauríem de presentar com a experiència que pot ajudar a construir les coses d’una altra manera, i dir que volem tenir un impacte social i econòmic. Hem de construir un discurs en positiu en comptes de dir que els altres són dolents. Hauríem de fer servir les metodologies que fan servir les altres empreses per poder comparar-nos, i no ens hauria de fer por dir que ara tenim un impacte menor del que ens pensàvem. Al final, el llenguatge positiu és el que motiva la gent.
En l’àmbit de la responsabilitat social, què poden aprendre les empreses cooperatives de les mercantils? I a l’inrevés?
AH: El món cooperatiu hauria d’integrar sistemes de gestió que permetessin comparar-se amb les empreses mercantils i això ajudés a posar-lo en valor davant de la societat. S’hauria d’aprofitar perquè el cooperativisme es pogués explicar, comparar-se amb altres tipus d’empreses i organitzacions i poder dir que el que està fent des de fa molts anys, ara està de moda. D’altra banda, l'RSE serviria per quantificar i comprovar si el que s’està fent és veritat. El món cooperatiu té 7 principis que venen marcats per l’ACI, però cal demostrar que estan interioritzats. Crec que la responsabilitat social pot aportar un discurs sobre les coses que promou el cooperativisme. En l’altre sentit, el cooperativisme podria servir d’exemple com a forma de funcionar, que és el que pretén la responsabilitat social. Al final, quan una empresa aposta per gestionar la seva responsabilitat social intenta explicar que és bona. En aquest sentit, les cooperatives poden ser un model per explicar que és possible organitzar-se i gestionar una empresa de manera excel·lent i, alhora, respectar uns valors propis.
JMC: A vegades s’han defensat els valors cooperatius centrant-se massa en la forma jurídica. Crec que l'RSE permet crear un espai de joc en què el cooperativisme s’hauria d’obrir: es pot defensar un model d’empresa que incorpori valors cooperatius i de responsabilitat de manera més transversal, sense que calgui ser necessàriament una cooperativa. En aquest sentit, cal apostar perquè al món de l'RSE hi hagi indicadors concrets (escales salarials, implicació dels treballadors amb l’empresa...). El gran èxit del cooperativisme hauria de ser aprofitar la responsabilitat perquè aquells valors que sempre ha defensat entrin a formar part del conjunt del teixit empresarial com a manera de funcionar més plausible, per donar satisfacció a la societat i, alhora, a les mateixes empreses, tot demostrant que és un model d’èxit.
AH: Un exemple molt clar és que fa 10 anys es va impulsar el projecte RSE.Coop, liderat pel moviment cooperatiu i la Generalitat. Precisament, es pretenia que les cooperatives fossin líders en l’àmbit de l'RSE. I una de les coses que es va aconseguir –i que crec que no hem sabut aprofitar– és fer una adaptació dels indicadors d’una de les metodologies més reconegudes internacionalment, la Global Reporting Initiative (GRI), per posar en valor els trets identitaris del cooperativisme. El problema és que no se li ha donat continuïtat.
JMC: Això implica que hem de ser molt exigents. Pel que fa a l’escala salarial, la societat actual està preparada per entendre que és una qüestió de dignitat. No pot ser que la relació entre el salari més alt i el més baix sigui d’1 a 2 milions. Si tenim la valentia de demanar a les multinacionals transparència i equitat, també ho hem de demostrar nosaltres. No cal despullar-se del tot, però hem de posar-nos d’acord sobre quins són els indicadors que ens permeten dir que una economia és digna. Potser aquí sí que caldria dir que no estem disposats a treballar o comerciar amb una empresa que tingui una disparitat salarial que sigui inacceptable des d’un punt de vista ètic.
Pel que fa a les escales salarials, la New Economics Foundation (NEF) del Regne Unit defensa l’aplicació d’una escala ideal d’1 a 8, i d’un màxim d’1 a 20 en casos excepcionals. Per la seva banda, el Centro Internacional de Investigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa (CIRIEC) entén que una relació d’1 a 3,5/4,5 és acceptada socialment. Per a vosaltres, quina seria la banda salarial justa?
AH: Cal ser realista. D’una banda, s’ha de reconèixer el diferent esforç i tasques que fan les persones dins d’una organització. D’altra banda, és una qüestió de captar i retenir el talent. Si volem tenir les millors persones hem de reconèixer el seu esforç. Dit això, en aquest punt no existeix un consens. Moviments com el del bé comú de Christian Felber diuen que es conformarien amb una ràtio d’1 a 20, mentre que en el moviment cooperatiu a vegades es parla d’1 a 12. Crec que la millor escala salarial és la que decideixin totes les persones que formen part de l’organització. És a dir, l’assemblea d’una cooperativa és sobirana per decidir quina és la ràtio justa. En qualsevol cas, no s’haurien de permetre les diferències d’1 a 360.000 que existeixen actualment.
JMC: Quan parlem de responsabilitat social ens referim a una metodologia que té un component de voluntarietat, la qual cosa no vol dir que no s’hagin d’anar buscant consensos dins de sectors per autoregular-se. L’important és el concepte de “compleix o explica’t” (comply or explain, en anglès). I no es tracta d’únicament complir la llei, també s’han de complir les expectatives. Potser en el nostre sector l’escala salarial plausible és d’1 a 20, però en una altra empresa és d’1 a 40. Doncs hauria d’explicar-ne els motius. Una empresa pot tenir una escala salarial més alta i, en canvi, una altra pot tenir-la més igualitària perquè externalitza tots els salaris baixos subcontractant persones en comptes de contractar-les directament. Fa 20 anys amb les Ong hi va haver una crisi quan es va plantejar un indicador: quin tant per cent del pressupost es destinava realment a cooperació i quin a mantenir l’estructura? Això va obligar que algunes organitzacions expliquessin que es dedicaven a fer sensibilització aquí, d’altres feien més cooperació al tercer món, etc. Per tant, l’important és decidir quins són els indicadors vàlids. Fa anys, no donava gaire importància a les escales salarials. Però ara, veient el que està passant, és un tema de dignitat i sentit comú.
Treballant amb administracions i altres entitats per promoure els territoris socialment responsables, quines serien les principals mesures que hauria d’aplicar un ajuntament que volgués afavorir l’economia solidària?
AH: No es tracta de fer bones pràctiques aïllades, calen una sèrie d’accions integrals i integrades. Per exemple, no només es poden aplicar clàusules socials, es pot incorporar el discurs de l’economia social en l’educació i en els càrrecs polítics i en els tècnics.
JMC: És fonamental disposar d’una base prèvia que fomenti els valors de la cooperació, ja que tenim un país de pimes que els costa molt créixer i necessiten innovar. Per fer-ho, s’han d’agrupar i crear aliances amb confiança i objectius estratègics compartits, cultura del partenariat, el diàleg... Per al cooperativisme, això és una gran oportunitat i, per tant, cal aportar les capacitats de fomentar la col·laboració. Aquí hi ha el risc que les cooperatives només vulguin fomentar la intercooperació amb altres cooperatives. S’entén que vulguin prioritzar-ho, però no s’haurien de tancar com si només volguessin créixer en detriment de les altres.
AH: Hem de partir de taules de territoris socialment responsables amb la participació d’agents diversos per analitzar i buscar respostes als reptes que planteja el territori. Això vol dir que s’han de reunir l’administració, l’economia social, les pimes, les escoles... Tots els implicats han de veure com donen resposta a les seves necessitats. A partir d’aquí, cal veure quina estratègia es prioritza: en algun lloc es poden prioritzar les clàusules socials, però potser en un altre territori el problema és l’atur juvenil i cal aplicar altres mesures. Ha de ser un tema consensuat entre agents que tinguin ganes de construir i col·laborar.
JMC: Aquestes taules han de tenir organitzacions diverses que treballen l'RSE, fomentar espais de trobada per compartir, abordar reptes del territori... Finalment tot això s’ha de vincular a la identitat i visió del territori, i que s’inclogui en el pla estratègic. A vegades, aquestes taules tenen un component massa representatiu, i el que cal és que hi hagi els organismes que estan gestionant l'RSE. Aquest és un matís que estem intentant impulsar.
AH: Un dels exemples seria la Garrotxa, un territori que fa temps que va tenir clar que s’havia d’espavilar, tal com també va passar a Mondragon. Es van adonar que s’havien de promocionar ells mateixos i van crear un espai de concertació amb persones que no hi anaven en representació de ningú, sinó que eren els que treballaven aquests temes dia a dia. Hi ha una taula de productors agroalimentaris que decideix, per exemple, si es crea una marca o no.
JMC: Un exemple urbà podria ser el Raval de Barcelona, un espai amb moltes necessitats i organitzacions. S’ha treballat per vertebrar tot aquest teixit amb elements d'RSE, amb grups de treball, la fundació Tot Raval i la implicació de diversos agents com el petit comerç, empreses més grans, ciutadania... Si a la Garrotxa és important el turisme rural, al Raval ho és la cohesió social i la integració de les persones. Per tant, cada territori ha fet el que li toca: identificar un repte, sumar forces i que cada empresa, a banda de gestionar l'RSE inherent a la seva activitat, posi una part d’aquesta RSE al servei del territori.

Quins són els atributs més importants d’una destinació turística socialment responsable?

JMC: És una qüestió de criteris, hi ha moltes etiquetes, com turisme familiar, etc. Però amb el turisme socialment responsable estem anant una passa més enllà, parlem d’un enfocament global que és la concreció del territori socialment responsable en el camp del turisme. A vegades, les grans marques com, per exemple, “territoris familiars” estan massa promogudes des de dalt, des de la iniciativa pública i, per tant, per tenir un segell cal complir uns criteris estipulats molt clarament mitjançant una norma que ho regula. En canvi, quan parlem de destinació turística responsable posem el focus en què també hi hagi organitzacions petites (comerços, hotels, transportistes...) que integrin la responsabilitat com la seva manera de fer. Hem de crear la base perquè això sigui autèntic i hi hagi uns operadors que integrin l'RSE a la seva manera de fer. Al final, quan un turista arribi a una destinació d’aquest tipus percebrà autenticitat, i no una etiqueta.

AH: Els últims estudis d’àmbit internacional posen de manifest que hi ha un col·lectiu de persones que a l’hora de triar una destinació turística es fixa en coses que van més enllà que les platges siguin maques. Per exemple, a Noruega, el 80% dels turistes abans d’escollir una destinació es fixaven en si era sostenible. Això vol dir que és un mercat en creixement i hem de ser capaços de demostrar que si ens identifiquem com a destinació turística responsable això ha de ser veritat.

Parlem del paradigma d’economia col·laborativa, noves tecnologies i turisme. Es pot considerar que empreses com Airbnb, Über, Blablacar, etc. actuen amb responsabilitat social o simplement s’estan aprofitant d’un nínxol de mercat i d’una tendència?

AH: L’economia col·laborativa l’estan promovent les grans corporacions, i el món cooperatiu té un problema. No pot ser que si volem compartir cotxe ho hàgim de fer mitjançant Google. Com sempre, hi ha gent que fa un bon ús d’aquestes coses i gent que no. Això vol dir que hi ha grans empreses que s’aprofiten d’aquest moviment emergent per fer coses que potser són legals però no són ètiques, com el tema fiscal.

JMC: Si en la nostra societat està emergint una espiritualitat al marge de l’església, aquesta s’ha de replantejar què ha fet malament. Si ara ha aparegut Google al marge dels que fins avui gestionaven la informació, els mitjans de comunicació s’han de plantejar quins errors han comès. I si estan apareixent maneres de fer economia col·laborativa, el món cooperatiu ha de veure quina responsabilitat té, ja que ha aparegut al marge. Com és que no se li ha acudit abans? L’important és que l’economia col·laborativa ha de crear valor per a totes les parts implicades. Estem en un moment de trànsit i cal veure com es poden adaptar les lleis per fer possible que l’economia col·laborativa funcioni, no es tracta de desregularitzar i obrir totes les portes, cal pensar l’impacte que això genera sobre tots els grups d’interès. No pot ser que hi hagi models de negoci que, com que són ben vistos, se’ls permeti tot.

Font: Nexe 36

Des de 1997, Nexe s'ha dedicat a reflexionar i debatre sobre el cooperativisme en particular, i l'economia social i solidària en general. Hi trobarem articles, entrevistes, documents i ressenyes que tracten temes de gestió democràtica i participativa, intercooperació o responsabilitat social empresarial, fins a d'altres centrats en el treball cooperatiu, les finances ètiques, el consum responsable o les alternatives econòmiques que inclouen el cooperativisme i l'economia social i solidària. En aquests moments, Nexe s'ha convertit en una lectura obligada per a les persones interessades en el cooperativisme. La cooperativa Apòstrof es fa càrrec de la conceptualització, disseny i manteniment del web.

16.7.15

Assemblea General de les Nacions Unides: El turisme sostenible com a instrument de reducció de la pobresa i protecció del medi ambient


14 de gener 2015
 
L'Assemblea General de les Nacions Unides adopta una resolució transcendental, que reconeix la contribució del turisme sostenible a l'eradicació de la pobresa, el desenvolupament de les comunitats i la protecció de la biodiversitat.
Fent èmfasi en la necessitat d'optimitzar els beneficis econòmics, socials, culturals i ambientals que es deriven del turisme sostenible, especialment en els països en desenvolupament, la resolució, titulada «Promoció del turisme sostenible, inclòs l'ecoturisme, per a l'eradicació de pobresa i protecció del medi ambient», exhorta al sistema de les Nacions Unides que promogui el turisme sostenible com a instrument que pot contribuir a que s'assoleixin els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
La resolució, significativament més àmplia en el seu abast que les anteriors sobre el tema, parteix d'una altra resolució que van aprovar ja les Nacions Unides el 2012 sobre l'ecoturisme i s'inspira en un informe preparat per l'OMT. D'acord amb les recomanacions de l'OMT, subratlla la importància d'unes polítiques, directrius i reglamentacions nacionals adequades per promoure el turisme sostenible, inclòs l'ecoturisme, i encoratja als estats membres de les Nacions Unides i a les institucions financeres internacionals a donar suport a projectes de turisme sostenible que permetin la creació d'empreses de petita i mitjana grandària, la promoció de cooperatives i la facilitació de l'accés a serveis financers inclusius, com ara microcrèdits, per part de grups desfavorits, comunitats locals o pobles indígenes.
La resolució es va adoptar per consens i va comptar amb l'impressionant patrocini d'un nombre total de 107 estats membres, entre ells el Marroc, que com en ocasions anteriors va ser el patrocinador principal, i en aquesta capacitat va dirigir tot el procés de negociació fins arribar a una conclusió satisfactòria.
«L'OMT es congratula d'aquest important reconeixement de la capacitat del turisme de promoure el desenvolupament sostenible a tot el món», va dir el secretari general de l'OMT, Taleb Rifai. «L'ampli suport a aquesta resolució és fidel reflex de la creixent sensibilització respecte al paper vital que el turisme exerceix en un futur sostenible per a tots i obre les portes a polítiques nacionals propícies ja que el finançament internacional pugui arribar al turisme sostenible».
La resolució fa que el turisme ocupi una sòlida posició en l'agenda de les Nacions Unides per al desenvolupament després de 2015, ja que demana a l'OMT i a altres agències de les Nacions Unides que formulin «[...] recomanacions sobre formes de promoure el turisme sostenible, inclòs l'ecoturisme, com a instrument per combatre la pobresa i promoure el desenvolupament sostenible», i que les presentin en el 71è període de sessions de l'Assemblea General de les Nacions Unides el 2016.

Asamblea General de las Naciones Unidas: El turismo sostenible como instrumento de reducción de la pobreza y protección del medio ambiente

14 Enero 2015

La Asamblea General de las Naciones Unidas adopta una resolución trascendental, que reconoce la contribución del turismo sostenible a la erradicación de la pobreza, el desarrollo de las comunidades y la protección de la biodiversidad.
Haciendo hincapié en la necesidad de optimizar los beneficios económicos, sociales, culturales y ambientales que se derivan del turismo sostenible, especialmente en los países en desarrollo, la resolución, titulada «Promoción del turismo sostenible, incluido el ecoturismo, para la erradicación de pobreza y protección del medio ambiente», exhorta al sistema de las Naciones Unidas a que promueva el turismo sostenible como instrumento que puede contribuir a que se alcancen los Objetivos de Desarrollo del Milenio.
La resolución, significativamente más amplia en su alcance que las anteriores sobre el tema, parte de otra resolución que aprobaron ya las Naciones Unidas en 2012 sobre el ecoturismo y se inspira en un informe preparado por la OMT. De acuerdo con las recomendaciones de la OMT, subraya la importancia de unas políticas, directrices y reglamentaciones nacionales adecuadas para promover el turismo sostenible, incluido el ecoturismo, y alienta a los Estados Miembros de las Naciones Unidas y a las instituciones financieras internacionales a apoyar proyectos de turismo sostenible que permitan la creación de empresas de pequeño y mediano tamaño, la promoción de cooperativas y la facilitación del acceso a servicios financieros inclusivos, tales como microcréditos, por parte de grupos desfavorecidos, comunidades locales o pueblos indígenas.  
La resolución se adoptó por consenso y contó con el impresionante patrocinio de un número total de 107 Estados Miembros, entre ellos Marruecos, que como en ocasiones anteriores fue el patrocinador principal, y en esa capacidad dirigió todo el proceso de negociación hasta llegar a una conclusión satisfactoria.  
«La OMT se congratula de este importante reconocimiento de la capacidad del turismo de promover el desarrollo sostenible en todo el mundo», dijo el Secretario General de la OMT, Taleb Rifai. «El amplio apoyo a esta resolución es fiel reflejo de la creciente sensibilización respecto al papel vital que el turismo desempeña en un futuro sostenible para todos y abre las puertas a políticas nacionales propicias y a que la financiación internacional pueda llegar al turismo sostenible».
La resolución hace que el turismo ocupe una sólida posición en la agenda de las Naciones Unidas para el desarrollo después de 2015, ya que pide a la OMT y a otras agencias de las Naciones Unidas que formulen «[...] recomendaciones sobre formas de promover el turismo sostenible, incluido el ecoturismo, como instrumento para combatir la pobreza y promover el desarrollo sostenible», y que las presenten en el 71º periodo de sesiones de la Asamblea General de las Naciones Unidas en 2016.

14.7.15

El Govern aprova el Pla estratègic de transparència 2015-2017

El Govern ha aprovat el Pla estratègic en polítiques de transparència 2015-2017, que estableix els objectius prioritaris del Govern en matèria de transparència de l’activitat pública, dret d’accés a la informació i documentació públiques, obligacions de bon govern i foment de la participació ciutadana i mesures de govern obert.
 
La portaveu Munté ha subratllat l’“important canvi de cultura” que suposa l’adopció de mesures de transparència, un objectiu amb el qual el Govern està “fortament compromès” i en el qual és “pioner”, amb la llei aprovada pel Parlament. Unes mesures, ha recordat Munté, que li han fet merèixer la  màxima puntuació -100 sobre 100- de Transparency International.
 
El document, previst per la Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que va entrar en vigor l’1 de juliol d’enguany, ha estat coordinat pel Comissionat per a la Transparència i l’Accés a la Informació Pública, adscrit al Departament de Governació i Relacions Institucionals.
 
El Pla estratègic en polítiques de transparència 2015-2017 s’estructura en sis eixos de treball:
 
Eix 1: Impuls de la transparència en l’activitat pública
 
Es busca el doble objectiu d’assolir la màxima exigència en el compliment de les obligacions dels serveis públics i d’afavorir una major participació dels ciutadans en la definició de les polítiques públiques. Entre les actuacions més rellevants de l’eix, figura la posada en marxa del Portal de Transparència de Catalunya; la publicació de programes i plans; l’establiment d’un sistema d’accés públic en línia al Registre Públic de Contractes i la seva adaptació per informar de la contractació menor, i el control financer d’ajuts i subvencions.
 
Eix 2: Accés a la informació pública
 
Actuacions dirigides a garantir l’exercici del dret d’accés a la informació pública per part dels ciutadans, regulat per la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. L’òrgan que vetlla pel compliment d’aquest dret és la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, que té l’encàrrec de resoldre els conflictes i configurar una línia doctrinal sobre el tema. Entre d’altres mesures, cadascun dels departaments de la Generalitat han designat unitats responsables d’informació i s’han adoptat solucions tecnològiques per gestionar les dades i les sol·licituds d’informació.
 
Eix 3: Bon govern
 
Es despleguen mesures per establir principis i obligacions sobre la qualitat dels serveis i els principis ètics que han de regir l’actuació dels alts càrrecs i la resta de personal al servei de l’Administració, amb l’objectiu que aquesta funcioni amb la màxima transparència i garantia de retiment de comptes. Aquestes disposicions també afecten els grups d’interès que poden influir en la definició de les polítiques públiques. També s’inclouen en aquest eix les mesures de simplificació normativa i de participació.
 
Eix 4: Foment del govern obert i la participació ciutadana
 
Es defineixen mesures per incentivar la col·laboració dels ciutadans en la definició de les polítiques públiques i establir un major control davant del retiment de comptes i l’exigència de responsabilitats. Es desenvolupen instruments de participació i col·laboració ciutadana en els afers públics. El portal Participa gencat és l’eina fonamental per facilitar la interacció de l'Administració amb la ciutadania mitjançant la participació ciutadana, basat en propostes del Govern als ciutadans per  ser debatudes i rebre aportacions.
 
Eix 5: Responsabilitat i mesures de foment d’aplicació de la Llei
 
La llei catalana de transparència implanta un sistema de garanties a través d’un règim administratiu de recursos que incorpora règim sancionador. Aquest model es complementa amb una supervisió externa a càrrec de la Sindicatura de Greuges, la Sindicatura de Comptes i l’Oficina Antifrau de Catalunya. Es preveu també l’impuls d’un programa de suport financer, tecnològic i jurídic per a ens locals, especialment els de menor dimensió.
 
Eix 6: Formació, divulgació i sensibilització
 
Es dóna continuïtat a les iniciatives de difusió i formació prèvies a l’aprovació de la Llei 19/2014, amb l’aprovació d’un programa específic de formació per a alts càrrecs, servidors públics i entitats implicades a càrrec de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Complementàriament, el Departament de Governació i Relacions Institucionals desplega el pla de comunicació de transparència per divulgar els nous drets que emparen els ciutadans i conscienciar els subjectes de la Llei de les exigències de la norma.

Font: gencat

El Govern inicia la constitució del Pacte Nacional per a la transició energètica amb l’objectiu de definir un nou model energètic per a Catalunya

El Consell Executiu també va donar llum verda el 7 de juliol passat al document de bases per constituir el Pacte Nacional per a la transició energètica, i ha donat pas al “procés de diàleg social i polític” amb les forces polítiques, els agents econòmics i els representants de la societat civil per concertar-ne el contingut i assolir el major consens possible en la definició d’un nou model energètic per a Catalunya.
 
La vicepresidenta i portaveu del Govern, Neus Munté, va assegurar que el Govern és “conscient” que “l’energia incideix directament en la competitivitat de l’economia catalana, en el benestar social dels ciutadans i en el medi ambient”. Per aquest motiu, ha afegit, “esdevé un factor cabdal per aconseguir un desenvolupament sostenible”.
 
Per això, el Pacte Nacional per a la transició energètica resultant ha de definir els principis del futur model energètic català i les línies bàsiques d’actuació en matèria de política energètica, d’acord amb els objectius establerts per la UE per als anys 2020 i 2030, i afrontar els grans reptes que té Catalunya en matèria d’energia, com són la gran dependència dels recursos fòssils i els impactes creixents sobre el medi de l’actual model energètic. L’aplicació d’aquestes bases requerirà l’elaboració d’un nou Pla de l’Energia el i el Canvi Climàtic de Catalunya.
 
El document de bases proposat pel Govern identifica dues grans fases en el procés de transició energètica de Catalunya. Una primera ha de permetre la gestió de la transició energètica, tot garantint l’abastament energètic i exercint la governança del model existent, mentre que una segona fase ha de suposar el desplegament d’un nou model energètic català. En aquest sentit, s’identifiquen tres aspectes imprescindibles a tenir en compte: la seguretat i competitivitat del subministrament energètic; l’accés a l’energia com un dret fonamental, i el canvi climàtic com a amenaça mundial de primer ordre.
 
Per efectuar aquesta transició energètica, s’estableixen sis eixos estratègics d’actuació de la nova política energètica que han de permetre que Catalunya esdevingui una economia i una societat de baixa intensitat en el consum de recursos materials, baixa intensitat energètica i baixes emissions de carboni.
 
Eix 1. Garantir el dret fonamental a l’accés a l’energia, la defensa dels drets dels consumidors i la participació de la societat en la definició del nou model energètic
 
Es proposa treballar per assegurar un model energètic democràtic i socialment inclusiu, amb mesures com ara el desenvolupament de normativa específica en matèria de pobresa energètica,
 
Eix 2. Garantir l’abastament energètic amb qualitat i fiabilitat en el seu subministrament
 
El document identifica estratègies com són la diversificació de l’aprovisionament energètic, tant de l’exterior com de l’oferta energètica interior; la reducció de la dependència energètica exterior tot prioritzant l’autoabastament i articulant noves mesures de gestió de la demanda; i l’establiment d’objectius de qualitat i fiabilitat del subministrament. També s’apunta la necessitat de desenvolupar un marc jurídic estable i segur que estimuli les inversions en aquest àmbit.
 
Eix 3. Maximitzar la utilització de les fonts d’energia renovables
 
Amb el propòsit d’assolir una economia no dependent dels combustibles fòssil l’any 2050 i de treballar per un model energètic basat al cent per cent en energies renovables a llarg termini, s’estableixen línies de treball com una planificació territorial integrada de la implantació de les energies renovables, la definició d’un marc jurídic adient per al seu desenvolupament, o  l’avaluació dels diferents recursos autòctons renovables de Catalunya, de cara al seu aprofitament energètic.
 
Eix 4. Assolir el màxim nivell d’estalvi i eficiència energètica en l’economia i societats catalanes
 
El document proposa canalitzar les actuacions de foment de l’estalvi i l’eficiència energètica en tots els sectors consumidors a partir d’institucions potents, com una Agència d’Energia, treballar de manera integrada amb l’estratègia SmartCAT en la millora de la gestió de la demanda, la promoció de l’economia circular o aconseguir reduir el consum d’energia de la Generalitat un 25% en relació amb el 2007, entre d’altres.
 
Eix 5. Fomentar la recerca i la innovació energètica com a vectors d’eficiència i de creació d’activitats empresarials
 
Amb l’objectiu de convertir les tecnologies energètiques sostenibles en eines de generació de valor per al país, s’enumeren diferents actuacions encaminades a la generació de coneixement en matèria d’estalvi i eficiència energètica, principalment, i a la seva transferència al món de l’empresa. L’impuls de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i d’altres centres de recerca, el desenvolupament de la mobilitat elèctrica o l’avanç en xarxes elèctriques intel·ligents són alguns dels àmbits en què es fixa l’interès.
 
Eix 6. Exercir les competències plenes en matèria d’energia per part de les institucions catalanes en el marc de la UE
 
El complet desenvolupament del nou model energètic català requereix que es duguin a terme les actuacions necessàries perquè les institucions catalanes puguin exercir les competències plenes en matèria d’energia en el marc de la Unió Europea. En aquest sentit, el document identifica les legislació bàsica que caldria desenvolupar, i també inclou les referències a un nou model de governança d’acord amb l’informe núm. 9 (“L’abastament d’aigua i energia”) del Llibre blanc de la Transició Nacional de Catalunya i les línies a impulsar en matèria de recerca i innovació.
 
Un comitè coordinador interdepartamental, presidit pel secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, pilotarà el procés de concertació del  document de bases amb les forces polítiques, agents socials i representants de la societat civil. Les propostes incorporades en el document de bases per al Pacte Nacional de la transició energètica donen també compliment a les diferents mocions i resolucions aprovades pel Parlament de Catalunya en matèria d’energia, i completen les diferents actuacions del Govern en l’àmbit de la política energètica.
 
Font: gencat

El Parlament aprova la Llei d'igualtat entre dones i homes

El Parlament aprova la Llei d'igualtat entre dones i homesEl 8 de juliol el Parlament de Catalunya va aprovar, per unanimitat en la majoria d'articles, la Llei d'igualtat de dones i homes, que té per objectiu que el dret fonamental de la igualtat entre dones i homes s'exerceixi de manera efectiva en els àmbits polític, econòmic, social i cultural, amb una regulació pròpia i singular, d'acord amb el marc competencial.

El text estableix diverses polítiques públiques per promoure la igualtat i l'apoderament; reconeix el paper de les associacions de defensa dels drets de les dones; preveu que tant en la contractació com en l'atorgament d'ajuts es prioritzin les empreses i entitats que tinguin plans d'igualtat; determina que hi ha d'haver paritat als òrgans col·legiats, tribunals o òrgans tècnics de selecció de les administracions, i aposta per una educació no sexista, per la prohibició de determinades joguines i anuncis publicitaris i per l'impuls de la conciliació i el repartiment de tasques.

Així mateix, crea un distintiu d'excel·lència empresarial en matèria d'igualtat i un observatori de la igualtat de gènere adscrit a l'Institut Català de les Dones, i proposa un conveni de col·laboració entre l'autoritat judicial, el ministeri fiscal i el Síndic de Greuges per actuar en casos de discriminació, explotació o violència contra les dones.

Nota de premsa

12.7.15

Metges vinculen el càncer d'un poble argentí als agroquímics mentre aquí es fomenten en anuncis per a ús domèstic

Un grup de professors de Medicina de la Universitat de Còrdova, Argentina, va detectar en un poble agrícola d'aquesta província, Monte Maiz, a 440 quilòmetres a l'oest de Buenos Aires, que les taxes d'incidència del càncer i altres malalties tripliquen les mitjanes provincial i nacional. Van advertir que pel poble circulen per any 600.000 litres de glifosat, un herbicida utilitzat en les plantacions de soja transgènica, i que són dipositats en els 22 magatzems distribuïts pel poble. Aquest mes, l'OMS ha advertit que "hi ha proves convincents que els glifosat pot causar càncer en animals de laboratori i hi ha proves limitades de carcinogenicitat en humans". A Monte Maiz es planta soja, blat de moro i blat. [El País: Los médicos ligan el cáncer de un pueblo argentino a los agroquímicos]


Justament fa unes setmanes TV3 emetia un anunci de glifosat destinat a usos domèstics i de jardineria. El recordareu fàcilment: unes gotes del producte damunt les males herbes i ja no neixen mai més.

El glifosat és un herbicida no selectiu i sistèmic molt utilitzat. Obtingut per la companyia Monsanto amb el nom comercial de Roundup però la patent va caducar el 2000 i ara es comercialitza també amb altres noms per moltes companyies. Per enginyeria genètica s'ha introduït, a iniciativa de Monsanto, un gen a plantes conreades que les fa resistent a aquest herbicida que afecta si entra en contacte tant les males herbes com el conreu. Amb la resistència introduïda ja es poden ruixar els conreus i les males herbes al mateix temps i el conreu queda desherbat fàcilment.
La forma d'actuació del glifosat és inhibir la capacitat de sintetitzar els aminoàcids aromàtics de les plantes. Penetra dins la planta per les parts verdes i l'herbicida es distribueix a tot el vegetal fins i tot les arrels.

Un dels principals arguments per estar en contra dels transgènics agrícoles és la seva vinculació amb els herbicides. El 75% dels transgènics agrícoles que s’estan plantant avui dia es fan servir juntament amb l’herbicida -el glifosat- pel que en són tolerants. Aquest herbicida és molt més perillós del que s’ha volgut mostrar inicialment, i no només es fa servir en els cultius transgènics sinó que també es fa servir per múltiples usos agrícoles i també en jardineria. Des de Som lo que Sembrem porten a terme una campanya per sensibilitzar sobre el risc de fer servir aquest herbicida, i l’ús de pesticides en general.

Vegeu la nota de premsa de Som el que mengem demanant entre altres la retirada de l'anunci de TV3.

Canyelles, expert on CSR, made a presentation on "CSR as a business strategy"


Josep Maria Canyelles, expert on Corporate Social Responsibility, made a presentation on "CSR as a business strategy" this morning (11th june) in the International Workshop on Higher Education that took place in Universitat de Vic.

The presentation by Canyelles focused CSR as a business strategy.

The International Workshop on Higher Education returns to UVic-UCC over the period 9 – 12 June 2015. This is an opportunity to enhance the international outlook of the University, promoting partnerships with prestigious academic and research centres around the world.

The inaugural lecture, entitled The university in the changing world: global trends, higher education and strategic direction, to be given by Dr. Colin Fudge, President of RMIT Europe and Vice President of RMIT University, will be held on Tuesday 9 June at 12 noon in the Segimon Serrallonga Hall.
For this 5th annual International Workshop on Higher Education (IWHE) we have introduced new activities such as Research Days, which are forums for discussion of research carried out at UVic-UCC, with a view to establishing partnerships and proposing joint research projects with national and international organisations and enhancing the international dimension of research carried out at our university.
 
09.00 – 13.30: CSR / Social Innovation Symposium
  • 09.00 – 10.45: Incidence of gender and financial indicators of CSR. Dr Anna Sabata and Dr Núria Arimany, members of the UVic-UCC research group EMPREN.
  • 10.45 – 11.30: Coffee break and posters
  • 11.30 – 12.30: CSR in AQUALOGY. Ramon López, Technical innovation, AQUALOGY.
  • 12.30 – 13.30: CSR as a business strategy? Josep Maria Canyelles, expert in Corporate Social Responsibility and organisations. Developer of Responsabilitat Global.

[VIDEO] Foro Moverse 2015 - Resumen


La cuarta edición del Foro sobre Responsabilidad y Sostenibilidad Empresaria más destacado de la región se llevó a cabo en Rosario el 18 de junio de 2015.

Un resumen del evento que reunió a empresarios, ejecutivos y lideres de instituciones sociales y gubernamentales para hablar sobre los nuevos liderazgos en materia de sostenibilidad.



Más información: www.foromoverse.com


25.6.15 Josep Maria Canyelles invitado a una sesión de diálogo sobre RSE en la Universidad Austral
23.6.15 Canyelles a ON24: “Debemos construir territorios socialmente responsables”
21.6.15 ForoMoveRSE: Canyelles derribó algunos mitos y repensó la RSE
18.6.15 Rosario Noticias: La ciudad fue sede de un foro sobre responsabilidad social y sustentabilidad empresaria
17.6.15 Un experto europeo en RSE llega a Rosario para el Foro Moverse 2015
17.6.15 Canyelles intervindrà per primera vegada a Argentina, demà a Rosario en el Foro Moverse 2015  // Canyelles intervendrá por primera vez en Argentina, mañana en Rosario en el Foro Moverse 2015

Médicos vinculan el cáncer de un pueblo argentino a los agroquímicos mientras aquí se fomentan en anuncios para uso doméstico

Un grupo de profesores de Medicina de la Universidad de Córdoba, Argentina, detectó en un pueblo agrícola de esta provincia, Monte Maiz, a 440 kilómetros al oeste de Buenos Aires, que las tasas de incidencia del cáncer y otras enfermedades triplican las medias provincial y nacional. Advirtieron que el pueblo circulan por año 600.000 litros de glifosato, un herbicida utilizado en las plantaciones de soja transgénica, y que son depositados en los 22 almacenes distribuidos por el pueblo. Este mes, la OMS ha advertido que "hay pruebas convincentes de que los glifosato puede causar cáncer en animales de laboratorio y hay pruebas limitadas de carcinogenicidad en humanos". En Monte Maiz se planta soja, maíz y trigo. [El País: Los médicos relacionan el cáncer de un pueblo argentino a los agroquímicos]

Justamente hace unas semanas la Televisió de Catalunya (TV3) emitía un anuncio de glifosato destinado a usos domésticos y de jardinería. Lo recordarán fácilmente: unas gotas del producto sobre las malas hierbas y ya no nacen nunca más.

El glifosato es un herbicida no selectivo y sistémico muy utilizado. Obtenido por la compañía Monsanto con el nombre comercial de Roundup pero la patente caducó en 2000 y ahora se comercializa también con otros nombres para muchas compañías. Por ingeniería genética se ha introducido, a iniciativa de Monsanto, un gen en plantas cultivadas que las hace resistente a este herbicida que afecta si entra en contacto tanto a las malas hierbas como al cultivo. Con la resistencia introducida ya se pueden rociar los cultivos y las malezas al mismo tiempo y el cultivo queda desherbado fácilmente. La forma de actuación del glifosato es inhibir la capacidad de sintetizar los aminoácidos aromáticos de las plantas. Penetra en la planta por las partes verdes y el herbicida se distribuye en todo el vegetal hasta las raíces.

Uno de los principales argumentos para estar en contra de los transgénicos agrícolas es su vinculación con los herbicidas. El 75% de los transgénicos agrícolas que se están plantando hoy en día se utilizan junto con el herbicida -el glifosat- por lo que son tolerantes. Este herbicida es mucho más peligroso de lo que se ha querido mostrar inicialmente, y no sólo se utiliza en los cultivos transgénicos sino que también se utiliza para múltiples usos agrícolas y también en jardinería. Desde Som el que Sembrem llevan a cabo una campaña para sensibilizar sobre el riesgo de usar este herbicida, y el uso de pesticidas en general.

Véase la nota de prensa de Som el que mengem (somos lo que comemos) pidiendo entre otras la retirada del anuncio de TV3.