30.1.15

Canyelles, membre del Consell Assessor d'Experts de Fatec

  • Josep Maria Canyelles s'ha integrat com a membre del Consell Assessor d'Experts de la Federació d'Associacions de Gent Gran (FATEC). 
  • Aquest 29 de gener ha participat a la reunió que va ser presidida per la MHble presidenta del Parlament de Catalunya, Sra. Núria de Gispert

Reunió del Consell Assessor d'Experts de Fatec

El dia 29 de gener de 2015, a la seu del Parlament de Catalunya, es va reunir el Consell Assessor d'Experts de Fatec, amb l'objectiu de debatre i estudiar la proposta d'estimular que la societat i les institucions estudiïn, redactin i acordin un nou Contracte Social i Intergeneracional per fer front, a mig i llarg plaç a la propera realitat demogràfica que s'originarà a partir de la dècada dels 30 i que obligarà a un repartiment acordat entre tots, de riscos, responsabilitats, rols de cada generació, sosteniment dels serveis socials, fluxos financers, estructura de valors de ciutadania, formació continuada, mercat de treball, us dels espais públics, seguretat personal i col·lectiva, participació social i política, etc. etc.

Varen assistir els següents membres:
  • la M.H. Sra. Núria de Gispert, Advocadessa. Legislació i acció política, Presidenta del Parlament de Catalunya
  • el Dr. Lluís Calvo, Antropòleg, Coordinador a Catalunya del CSIC
  • el Dr. Josep Gallifa, Catedràtic de Blanquerna - Universitat Ramon Llull en Psicologia i Educació
  • el Dr. Antoni Salvà, Metge, Envelliment, Salut i Dependència, Director de la Fundació Salut i Envelliment
  • el Dr. Simó Schwartz Metge, investigador biomèdic
  • la Sra. Paulina Ballbè, Advocadessa, Dret Comparat, Directora Curs Postgrau Envelliment Actiu a IDEC-UPF
  • el Sr. Josep Mª Canyelles, Expert en Responsabilitat Social Corporativa
  • la Sra. Núria Ramon, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
  • Sr. Jaume Jané, Comissionat del Cicle Ciència i Envelliment de Fatec. Ex-Diputat al Parlament.
A la sessió varen estar present varis membres de la Junta Directiva i el president, per tal d'escoltar les importants aportacions, opinions, reflexions i propostes que, sobre el tema plantejat, varen fer els membres del Consell Assessor.


D'esquerra a dreta: Sr. Mario Cugat (Fatec), Sra. Núria de Gispert (Parlament de Catalunya), Sr. Jaume Jané (Fatec)


[font]

Anteriorment, Josep Maria Canyelles havia fet dues xerrades internes a la FATEC sobre Responsabilitat Social, el 18-05-2010 i una altra al 2012. I el 7-05-2014 va intervenir a la Jornada prospectiva sobre persones grans - Ciència i Envelliment, coorganitzada per FATEC i el CSIC.

27.1.15

Jornada sobre Dilemes Ètics el 24 de març de 2015 a Barcelona

El proper 24 de març de 2015 tindrá lloc una jornada sobre Dilemes Ètics en l’exercici de la Responsabilitat Social & Sostenibilitat, des de l’òptica de la consultoria i el seu impacte en els grups d’interès.

La jornada es dividirà en una primera part destinada a debatre els dilemes ètics i una segona en la què s’analizarà el codi deontològic i cóm promoure la seva aplicació.

L’acte tindrà lloc el proper 24 de març a les 8.45h al Palau Macaya de la Obra Social “la Caixa” (Paseig Sant Joan, 108 – Barcelona)

Vols participar i fer aportacions prèviament a la celebració de la jornada?
Per saber cóm, pots consultar-ho en: “Oberta fins el 27 de febrer la fase de participació prèvia a la Jornada del 24 de març de 2015”, en aquest mateix apartat del web.

A qui va dirigida la Jornada?
La Jornada va dirigida específicament a consultors i professionals de la Responsabilitat Social & Sostenibilitat i, en general, a totes les persones interessades en millorar l’aplicació de l’ètica en el context de les empreses, les institucions i les organitzacions de la societat civil.

El programa
Part 1: Dilemes ètics
  • 8.45h- 9.15h Acreditacions
  • 9.15h- 9.30h Presentació Jornada
  • 9.30h-10.30h Dilemes: taller participatiu
  • 10.30h-11.45h Posada en Comú
  • 11.45h-12.00h Tancament: “Reflexió sobre el valor de l’Ètica en l’exercici de l’RSC”, a càrrec de Xavier Carbonell, Director de la Càtedra MANGO de RSC
12.00h-12.15h Pausa Cafè
Part 2: específica sobre el Codi Deontològic dels Professionals de la Consultoria en Responsabilitat Social & Sostenibilitat
  • 12.15h-13.00h Revisió Codi Deontològic
  • 13.00h- 13.30h Propostes de Futur
El formulari d’inscripció es troba aquí.


Entrades anteriors:

23.1.15

XXXV Premi per la Pau ANUE a la Sra. Fatou Bensouda, fiscal del Tribunal Penal Internacional

El proper dimecres 4 de febrer tindrà lloc la cerimònia de lliurament del XXXV Premi per la Pau.

El reconeixement anirà enguany a la Sra. Fatou Bensouda, fiscal del Tribunal Penal Internacional.




L'acte tindrà lloc dimecres 4 de febrer a les 19h. al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.
Preguem confirmació d’assistència:
  • ANUE 
  • tel. 393 013 990 
  • info@anue.org

21.1.15

Josep Maria Canyelles entrevistat a Ràdio Igualada


Josep Maria Canyelles ha estat entrevistat a Ràdio Igualada aquest dimarts 20 de gener de 2015, en el marc del programa Igualada Capital, en un apartat de temes empresarials en col·laboració amb l'Associació Empresarial de l'Anoia (UEA).

L'entrevista ha servit per explicar que el divendres 6 de febrer tindrà lloc a Barcelona la I Jornada sobre mesures per fomentar les bones pràctiques i el creixement empresarial, organitzada per l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID).

L'entrevista que Xavi Dàvila ha fet a Canyelles ha tractat sobre la Responsabilitat Social de les Empreses i les Organitzacions, un dels temes que es tractaran a la jornada, en tant que enfocament de gestió que s'orienta a la creació de valor econòmic i social.

Canyelles és expert en Responsabilitat Social, promotor de Responsabilitat Global, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l'RSE a Catalunya i coordinador de la Comissió d'RS de l'ACCID.

Podeu sentir l'entrevista de 15 minuts en el podcast, que trobareu entre el minut 0:45 i 1:00

15.1.15

Newsletter Responsabilitat Global - Gener / Enero 2015

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de gener, on aportem articles i reflexions, i en aquesta ocasió també oferim un vídeo sobre RSE. Entreu al newsletter en català: [Responsabilitat Global] Què és la Responsabilitat Social? · Gener 2015

[es] Ya puede acceder a la newsletter de Enero, donde aportamos artículos y reflexiones, y en esta ocasión también ofrecemos un vídeo sobre RSE. Entren al newsletter en castellano: [Responsabilitat Global] ¿Qué es la Responsabilidad Social?

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

11.1.15

Katmandú i "La-que-té-cura-de-Clinton"

Ahir vaig veure per TV3 Katmandú, un mirall al cel (títol original Katmandú, un espejo en el cielo), pel·lícula dirigida per Icíar Bollaín l'any 2011, basant-se en la vida de Victòria Subirana [vegeu argument a sota].

Em sembla que força gent coincideix que un dels moments de més emoció de la pel·lícula, és quan la mestra aconsegueix que una nena recuperi i digui el seu nom, Badima, com a símbol de la recuperació de la identitat i la dignitat per mitjà de l'educació.

Unes escenes abans, la Laia, la mestra, havia preguntat a una nena quin era el seu nom. Solament podia entendre un nom inicial, Salam, però no la resta del que la nena deia associat al nom. Una mestra local li va traduir: el nom que la nena deia era literalment "la que té cura de Salam", ja que quan va néixer el seu germà Salam, com era tradició, la nena perdia el seu nom i passava a ser anomenada com la que acompanya i té cura del seu germà.

En la pel·lícula, la mestra convida la nena a mirar-se al mirall i a dibuixar-se, com manera simbòlica de camí d'introspecció i de recuperació de la identitat. L'èxit es produeix quan un dia la nena li diu el seu nom real.

La situació em va recordar la que viuen la majoria de dones dels països anglosaxons, entre d'altres, on la dona perd el seu cognom i passa a adquirir el del marit, perdent alhora la seva identitat i dignitat. Em sembla curiós que aquelles dues escenes puguin simbolitzar i sintetitzar bona part del missatge del film, quan alhora no està tan lluny del que es produeix en situacions de països occidentals.

Diuen que les dones occidentals no ho viuen com una pèrdua de la dignitat... com bona part de les noies hindús, que també creuen que és un tema cultural més. Diuen que en alguns països és una opció i no una obligació, com també ho són les castes de la pel·lícula, que ja no existeixen legalment a l'Índia des de fa dècades però la cultura impedeix canviar la realitat de la vida quotidiana. Algú pot dir que el context no permet establir la comparació, però és que precisament el context radicalment diferent és el que fa radicalment difícil de comprendre aquesta indignitat de la dona occidental.

Fa set anys vaig fer un altre article parlant d'aquest mateix tema (7.3.08 Hillary Clinton...? Doncs Bill Rodham!), on deia:
Països com França o Anglaterra també tenen pràctiques iguals.. Entre els grans, Alemanya no. Alguns incorporen el cognom del marit per mitjà de la preposició “de”, fet que indica un ignominiós sentit de propietat. A l’estat espanyol, on la descendència porta els dos cognoms, el de la via paterna i el de la via materna, els canvis legals permeten avui fins i tot alterar l’ordre d’aquests i posar primer el de la mare i després el del pare. A Catalunya, a més, es manté la tradició de posar la conjunció “i” per a unir els dos cognoms en un símbol d’igualtat.
Suposo que si en lloc de passar de Hillary Rodham a Hillary Clinton hagués passat a "La-que-té-cura-de-Clinton", seguint el model hindú, la indignitat es veuria més nítidament. Però fixem-nos que una cosa és perdre el nom quan ets una nena i l'altra quan és una dona i una professional. En aquest sentit, també deia en aquell article:
I tornem al món d’Internet. Disposar de dos cognoms facilita una identitat diferent, que persones d’altres països no poden aconseguir. I poder canviar l’ordre permet guanyar identitat si es dóna el cas que el cognom patern és molt habitual i el matern és més singular. És a dir, que el nom pot donar joc i la identitat té marge per a modular-se. Però renunciar al propi cognom és una pèrdua d’identitat i de dignitat.  

Argument (extret de la viquipèdia): Laia, una jove mestra catalana es trasllada a Katmandú a principi dels anys 90, com a voluntària en una escola local. Descobreix una pobresa extrema i un panorama educatiu desolador que, a més, exclou els més necessitats. Després de casar-se per legalitzar la seva situació, s’embarca en un ambiciós projecte educatiu als barris de barraques de la ciutat, adonant-se que li cal ajuda per fer-lo realitat. Al mateix temps, de forma inesperada, s’enamora del seu marit. Amb la seva amiga i jove mestra Sharmila, la Laia emprèn un nou projecte que l’allunyarà del seu company, però que l’unirà per sempre a Sharmila i a la petita Kushila en un viatge personal que l’endinsarà cap a la societat nepalesa i també, cap al fons de si mateixa. Història basada en la història real de Victòria Subirana (1959), una catalana que va descobrir que la seva feina era molt més útil en un país sense alfabetitzar.

Katmandú y "La-que-tiene-cuidado-de-Clinton"

Ayer vi por TV3 Katmandú, un espejo en el cielo, película dirigida por Icíar Bollaín el año 2011, basándose en la vida de Victoria Subirana [véase argumento debajo].

Me parece que mucha gente coincide en que uno de los momentos de mayor emoción de la película, es cuando la maestra logra que una niña recupere y diga su nombre, Badima, como símbolo de la recuperación de la identidad y la dignidad para medio de la educación.

Unas escenas antes, Laia, la maestra, había preguntado a una niña cuál era su nombre. Solo podía entender un nombre inicial, Salam, pero no el resto de lo que la niña decía asociado al nombre. Una maestra local le tradujo: el nombre que la niña decía era literalmente "la que cuida de Salam", ya que cuando nació su hermano Salam, como era tradición, la niña perdía su nombre y pasaba a ser llamada como la que acompaña y cuida de su hermano.

En la película, la maestra invita a la niña a mirarse en el espejo y a dibujar, como forma simbólica de camino de introspección y de recuperación de la identidad. El éxito se produce cuando un día la niña le dice su nombre real.

La situación me recordó la que viven la mayoría de mujeres de los países anglosajones, entre otros, donde la mujer pierde su apellido y pasa a adquirir el del marido, perdiendo al mismo tiempo su identidad y dignidad. Me parece curioso que esas dos escenas puedan simbolizar y sintetizar buena parte del mensaje del film, cuando a la vez no está tan lejos de lo que se produce en situaciones de países occidentales.  

Dicen que las mujeres occidentales no lo viven como una pérdida de la dignidad... como buena parte de las niñas hindúes, que también creen que es un tema cultural más. Dicen que en algunos países es una opción y no una obligación, como también lo son las castas de la película, que ya no existen legalmente en la India desde hace décadas pero la cultura impide cambiar la realidad de la vida cotidiana. Alguien puede decir que el contexto no permite establecer la comparación, pero es que precisamente el contexto radicalmente diferente es lo que hace radicalmente difícil de comprender esta indignidad de la mujer occidental.

Hace siete años hice otro artículo hablando de este mismo tema (7.3.08 ¿Hillary Clinton...? Luego ¡Bill Rodham!), donde decía:
Países como Francia o Inglaterra también tienen prácticas iguales.. Entre los grandes, Alemania no. Algunos incorporan el apellido del marido por la vía de la preposición “de”, hecho que indica un ignominioso sentido de propiedad. En el estado español, dónde la descendencia lleva los dos apellidos, el de la vía paterna y el de la vía materna, los cambios legales permiten hoy incluso alterar el orden de estos y poner primero el de la madre y después el del padre. En Catalunya, además, se mantiene la tradición de poner la conjunción “i” para unir los dos apellidos en un símbolo de igualdad.
Supongo que si en lugar de pasar de Hillary Rodham a Hillary Clinton hubiera pasado a "La-que-tiene-cuidado-de-Clinton", siguiendo el modelo hindú, la indignidad se vería más nítidamente. Pero fijémonos que una cosa es perder el nombre cuando eres una niña y la otra cuando es una mujer y una profesional. En este sentido, también decía en ese artículo:
Y volvamos al mundo de Internet. Disponer de dos apellidos facilita una identidad diferente, que personas de otros países no pueden conseguir. Y poder cambiar el orden permite ganar identidad si se da el caso que el apellido paterno es muy habitual y el materno es más singular. Es decir, que el nombre puede dar juego y la identidad tiene margen para modularse. Pero renunciar al propio apellido es una pérdida de identidad y de dignidad.
Argumento (extraído de la wikipedia): Laia, una joven maestra catalana se traslada a Katmandú a principios de los años 90, como voluntaria en una escuela local. Descubre una pobreza extrema y un panorama educativo desolador que, además, excluye a los más necesitados. Después de casarse para legalizar su situación, se embarca en un ambicioso proyecto educativo en los barrios de chabolas de la ciudad, dándose cuenta de que necesita ayuda para hacerlo realidad. Al mismo tiempo, de forma inesperada, se enamora de su marido. Con su amiga y joven maestra Sharmila, Laia emprende un nuevo proyecto que la alejará de su compañero, pero que le unirá para siempre a Sharmila ya la pequeña Kushila en un viaje personal que le adentrará hacia la sociedad nepalí y también, hacia el fondo de sí misma. Historia basada en la historia real de Victoria Subirana (1959), una catalana que descubrió que su trabajo era mucho más útil en un país sin alfabetizar.


[VÍDEO] XX Gala Solidaria Tarannà

El 4 d'octubre vaig participar a la Gala Solidària de Tarannà Viatges, empresa membre de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la Responsabilitat Social a Catalunya.

L'esdeveniment, que aquesta empresa organitza cada any, va tenir lloc a la Sala Apolo de Barcelona, i va comptar amb un gran nombre d'artistes que, com cada any, es presten a col·laborar-hi, alhora que una multitud de persones, la majoria usuaris dels serveis d'aquesta pime tan compromesa.





Imatge d'enllaç permanent incrustada 4 oct.
A la de Tarannà Viatges amb Sentit a l'Apolo! Una empresa amb

Ara tenim l'oportunitat de veure un resum de cinc minuts de l'acte:


XX Gala Solidaria Tarannà from Tarannà Viajes on Vimeo.

A més, podeu descobrir per què Tarannà és una empresa "amb sentit" aquí.

He parlat anteriorment de Tarannà Viatges:

[VÍDEO] Recull de vídeos de la UOC: experts donen resposta a preguntes RSE



Podeu visualitzar aquests vídeos breus elaborats per la UOC on experts parlen de Responsabilitat Social en forma de resposta a les diferents preguntes:

10.1.15

[ARTICLE] Reputem?

Reputació prové del verb llatí putare, que volia dir tallar. D'aquí ens ve podar. I comptar també té el mateix origen, perquè com-putare no era sinó anar fent talls per anar comptant, ja siguin marques físiques, talls en les piles... Reputar, doncs, vol dir tornar a comptar.

La reputació vindria a ser allò que va comptar i que encara torna a comptar, allò que segueix valent. La reputació acumulada és un actiu intangible molt important, i que té un gran valor econòmic. Com sempre es diu, és lent i difícil de crear i fàcil i ràpid de destruir.

Davant les males pràctiques portades a terme per part de persones físiques i jurídiques que tenien una reputació significativa, ara és hora de tornar a reputar, tornar a comptar, és a dir, reassignar de nou el grau de reputació.

A la ciutadania i als diferents grups d'interès els toca reputar, reassignar el valor reputacional de cada empresa o persona rellevant. Però ara seria oportú millorar la manera com en l'imaginari de cadascú fem aquest còmput, corregint un excés d'influència de la notorietat de marca, aconseguida per la inversió publicitària, i augmentant el pes de la valoració de la manera de fer, del comportament corporatiu, de l'assumpció de compromisos, de la coherència, de la sensibilitat, dels impactes...

Els compromisos i bones pràctiques de Responsabilitat Social són per a una empresa una manera de crear reputació, i de disminuir-ne la volatilitat davant de qualsevol contratemps. I convindria que formin part de manera ben conscient en la pauta per mitjà de la qual conferim o reconeixem reputació a una empresa. I això, per descomptat, requereix un aprofundiment en el coneixement general de què és, com es porta a terme i quin sentit empresarial té la responsabilitat social.

Nota: article publicat a Diario Responsable i Jornal.cat

[ARTÍCULO] ¿Reputamos?

Reputación proviene del verbo latino putare, que quería decir cortar. De ahí nos viene podar. Y contar también tiene el mismo origen, porque com-putare no era sino ir haciendo cortes para ir contando, ya sean marcas físicas, cortes en las pila... Reputar, pues, significa volver a contar.

La reputación vendría a ser lo que contó y que todavía vuelve a contar, lo que sigue valiendo. La reputación acumulada es un activo intangible muy importante, y que tiene un gran valor económico. Como siempre se dice, es lento y difícil de crear y fácil y rápido de destruir.

Ante las malas prácticas llevadas a cabo por parte de personas físicas y jurídicas que tenían una reputación significativa, ahora es el momento de volver a reputar, volver a contar, es decir, reasignar de nuevo el grado de reputación.

A la ciudadanía y a los diferentes grupos de interés les toca reputar, reasignar el valor reputacional de cada empresa o persona relevante. Pero ahora sería oportuno mejorar la forma como en el imaginario de cada uno hacemos este cómputo, corrigiendo un exceso de influencia de la notoriedad de marca, conseguida por la inversión publicitaria, y aumentando el peso de la valoración de la manera de hacer, del comportamiento corporativo, de la asunción de compromisos, de la coherencia, de la sensibilidad, de los impactos...

Los compromisos y buenas prácticas de Responsabilidad Social son para una empresa una forma de crear reputación, y de disminuir la volatilidad ante cualquier contratiempo. Y convendría que formen parte de manera bien consciente en la pauta mediante la que conferimos o reconocemos reputación a una empresa. Y ello, por supuesto, requiere una profundización en el conocimiento general de qué es, cómo se lleva a cabo y qué sentido empresarial tiene la responsabilidad social.

Nota: artículo publicado en [es] Diario Responsable y [ca] Jornal.cat 

Intervenció de Josep Maria Canyelles davant la comunitat d'empreses holandeses a Catalunya


Josep Maria Canyelles presentant Respon.cat davant empreses i emprenedors holandesos a Catalunya
  • [en] Canyelles to the Dutch entreprises & professionals in Barcelona: "local society is one more stakeholder to take into account" 



The 4th of a series of talks to discuss why Orange = Green, in the Corporate Social Responsability (CSR) context, presented by Josep Maria Canyelles.
These talks are organized by the director of the NBSO, Barcelona: Jasper van Dorrestein.

6.1.15

[VÍDEO] La Responsabilitat Social Corporativa

  • Experts parlen i reflexionen al voltant de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)

Josep Maria Canyelles, Anna Bolaños, José Antonio Lavado i Sara Berbel reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) al voltant de la Responsabilitat Social Corporativa.

Aquest és el vídeo sencer (19 min.) i que també podeu visualitzar en les versions més breus de resposta a les diferents preguntes:

4.1.15

[VÍDEO] Quines són les principals motivacions per a introduir l'RSC? #uoc_rse

  • Experts indiquen quines són les principals motivacions que porten a una empresa introduir estratègies d'RSC
Anna Bolaños i Josep Maria Canyelles reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre quines són les principals motivacions per a introduir la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).


3.1.15

[VÍDEO] Quins són els principals beneficis derivats d’introduir l'RSC? #uoc_rse

  • Experts expliquen quins són els principals beneficis d’una empresa derivats d’introduir estratègies de Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
José Antonio Lavado, Anna Bolaños i Sara Berbel reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre  els principals beneficis de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).


2.1.15

[VÍDEO] Quines són les principals barreres per a introduir l'RSC? #uoc_rse

  • Experts expliquen quines poden ser les barreres que es pot trobar una empresa alhora d’incorporar la Responsabilitat Social Corporativa (RSC)
Sara Berbel i Anna Bolaños reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre les barreres a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC).



1.1.15

Primer dia 2015. 365 oportunitats.

Primer dia de l'any 2015. Primer dia d'un seguit de 365, cadascun dels quals serà una oportunitat per a redreçar el rumb, per trencar la inèrcia.

Per raons de sostenibilitat, no podem deixar per als nostres fills uns problemes ambientals dels que ja tenim evidència i consciència però sobre els quals encara no estem mostrant tot el compromís no desplegant tot el potencial. Per raons ètiques i humanístiques, no volem deixar per als nostres fills uns problemes socials i de governança, que nosaltres hem rebut heretats però que hem contribuït a fer més grossos.

Desitgem que aquests siguin uns dies per a l'acció, una successió d'ocasions certament aprofitades, localment i globalment. Acció mesurada però amb determinació; acció combinada amb introspecció. Esperem que aquests siguin dies per al canvi des de la consciència, per a la revolta des del compromís. Deixem enrere models antics, disfuncionals, a voltes rancis, i explorem sense por les formes noves. Si no fos per la por, que encara ens detura massa...

Un vell paradigma en les organitzacions, en la política, en l'economia, en l'esfera pública, hauria d'anar quedant superat. Depèn de cada persona. Depèn de cada actitud. Depèn de cada moment. Fem possible a cada moment, a cada situació, a cada conjuntura, la veritat, el respecte, la sostenibilitat, la responsabilitat, la democràcia, la creació, la felicitat.

Esperem poder contribuir, amb l'enfortiment de la gestió de la responsabilitat social, a fer possible que les empreses i les organitzacions siguin actors destacats en aquest procés de canvi accelerat que hem de viure necessàriament. A fer possible que les persones trobin dins les organitzacions i en la relació amb elles un espai per a créixer i desenvolupar-se. A fer possible que la societat trobi en les empreses i les organitzacions uns agents capaços de crear valor econòmic i social, fent-se seus els reptes de la comunitat i les inquietuds socials.

[VÍDEO] Quines són les principals àrees on introduir mesures d'RSC? #uoc_rse


  • Experts indiquen quines són les principals àrees de l'empresa on introduir mesures d'RSC
José Antonio Lavado i Josep Maria Canyelles reflexionen en aquest vídeo de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) sobre la introducció de mesures de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) en les àrees de l'empresa.





Veure vídeos anteriors d'aquesta sèrie:
Vídeos anteriors UOC:
Altres vídeos recents Josep Maria Canyelles: