28.11.14

[ARTICLE] Sobre Territoris Socialment Responsables (Ana Regina Rêgo a O Dia)

[ca] Article publicat per Ana Regina Rêgo sobre Territoris Socialment Responsables al diari O Dia de 27-11-2014, fent referència a la ponència de Josep Maria Canyelles a la jornada Teresina Sustentável.

[pt]Artigo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territórios Socialmente Responsáveis em jornal O Dia de 27-11-2014, referindo-se a palestra de Josep Maria Canyelles no evento Teresina Sustentável.

[es] Artículo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territorios Socialmente Responsables en el diario O Día de 27-11-2014, haciendo referencia a la ponencia de Josep Maria Canyelles en la jornada Teresina Sustentável.

 
Traduït al català (versió original en portuguès)

Sobre Territoris Socialment Responsables

                                                                                                                                  

                                Foto: centre de Teresina

Ana Regina Rêgo
La jornada Teresina Sustentáve, que se celebra des de 2011 organitzada per institucions de la societat civil: ICC-Institut de Comunicació i Cultura, IAB-Institut d'Arquitectes del Brasil-Piauí i CAU-Consell d'Arquitectura i Urbanisme-Piauí, tindrà lloc avui a l'Hotel Metropolitan, i entre els temes presentats hi ha els Territoris Socialment Responsables, un enfocament que pretén identificar la responsabilitat dels negocis i del govern en aquest moviment. La conferència impartida pel Mestre en Polítiques Públiques i Socials, Josep Maria Canyelles (Barcelona, Catalunya) pretén contribuir a portar el debat més enllà de l'esfera pública i participar en el mercat i els seus agents en un procés de rendició de comptes davant els territoris en els quals operen.

Per Canyelles comprensió de TSR-Territori Socialment Responsable porta a terme el procés complet de l'elaboració de polítiques per promoure la sostenibilitat dins dels territoris específics mitjançant estratègies de col·laboració que portaran beneficis per a tots els involucrats, com el sector públic, mercat i societat, amb el supòsit bàsic dels requisits d'un determinat territori en relació amb els segments econòmics, socials i ambientals. En aquest context, remarca Josep Canyelles, l'adopció de pràctiques voluntàries és d'extrema importància.

D'altra banda, l'esmentat autor aclareix que igual que el concepte de Responsabilitat Social Empresarial (RSE), el de Territori socialment responsable (TSR) no és nou. Segons Canyelles des del punt de vista històric, els TSR s'han tractat de treballar amb base de trípode format per la col·laboració entre el sector públic, el sector empresarial i la universitat, com a vector de desenvolupament i coneixement, per al desenvolupament rural i territorial.

No obstant això, segons posa l'accent Canyelles, un Territori Socialment Responsable no recull solament les intervencions de polítiques públiques com és comú en totes els països, sinó que es fan servir i es beneficien de les eines i de treball d'altres sectors i de clàusules socials en el sector públic que formen part de la seva responsabilitat social.

A més dels tres sectors, a saber: Estat, mercat i Tercer Sector, també constitueixen un TSR altres parts que actuen con a interessades. Així, l'educació té un paper important en la formació de capital humà i la difusió dels valors, afirma Canyelles, de la mateixa manera, els mitjans de comunicació que també serveixen com un vincle entre els agents ciutadans, que al seu torn, tenen un paper central en la construcció de la responsabilitat social als altres actors en el procés de transformació social.

Per al català i especialista en Responsabilitat Global, "una ciutadania empoderada i involucrada és, doncs, alhora una gran força per a l'aplicació d'una política per al desenvolupament d'un Territori Socialment Responsable i una condició necessària per a la seva existència.

Per Canyelles la Responsabilitat Social d'un Territori (RST) no es compon de la suma de la Responsabilitat Social de cada sector, sinó de la sinergia resultant de la interacció de tots ells a favor de les apostes que es descriuen en un pla o una ruta territorial on consensuadament tots assumeixen els seus rols. Aquest pla és el primer pas en el desenvolupament d'un Territori Socialment Responsable i ha de contenir no només propostes del sector públic sinó de tots els que participen en i amb el territori. I assenyala encara l'autor que el pla ha de detallar bé l'estratègia o estratègies que es pretenen seguir.

Per a Josep Canyelles, els Territoris Socialment Responsables han d'adoptar eines de gestió adequades que els portin a un sistema de gestió territorial ètica i socialment responsable. Per això, "el sistema de gestió ha de preveure els pilars de la gestió dels actius del territori, així com els actors principals i la infraestructura social, que són els mecanismes pels quals els agents i actors del territori es vinculen, coordinen i cooperen", diu autor. Aquest procés de cooperació i vinculació proporciona la cohesió i la connexió de les persones, de manera que és en aquest escenari que es percep el voluntariat com un dels mecanismes que faciliten la interconnexió entre agents, promovent així la pràctica de la ciutadania.

Cal destacar que el voluntariat és una eina de fusió de responsabilitats ben eficaç, tant pel que fa a les responsabilitats individuals com en relació amb les empreses i que en un procés de treball en un determinat territori pot ser el motor de la transformació, al costat de l'Administració del Mercat.

D'altra banda, les aliances i partenariats entre els sectors públic, privat i tercer, poden portar a bones solucions per als problemes territorials específics. Com a exemple Canyelles esmenta la "Aliança per l'Aigua" (www.alianzaporelagua.org) que consisteix en un projecte dut a terme a través d'una associació entre l'administració pública, les empreses de gestió de l'aigua, centres d'investigació i opinió, les organitzacions socials i els ciutadans , i que actua tant a l'estat espanyol com a Amèrica Central tractant de millorar la qualitat de l'aigua i el sanejament bàsic per a les poblacions on opera.

Canyelles assenyala que és necessari adoptar un sistema de gestió territorial que involucri representants dels sectors i institucions afectats pel de Territori Socialment Responsable, i que tingui una estructura que inclogui responsabilitats, procediments, processos i recursos definits per a assolir amb èxit els objectius dibuixats inicialment.

La proposta de Canyelles és consistent amb la intenció dels realitzadors de Teresina Sustentável - Centre d'activitats que té com a objectiu presentar propostes viables per a millorar la vida al centre de la nostra ciutat a partir de la posada en pràctica de la col·laboració público-privada i que també impliquin el tercer sector, tenint en compte que són tres organitzacions de la societat civil que convoquen per al debat.

D'aquesta manera, es pretén pensar en solucions que poden ser de responsabilitat de l'empresariat que té el seu establiment al centre i pot donar més comoditat al seu client millorant els passejos i facilitant l'accés de tothom, o que pot proporcionar en el futur, fins i tot, l'increment de les vendes mitjançant una major atracció d'un públic consumidor. D'altra banda, tothom ha de pensar en el centre com un lloc que hauria de tenir el seu patrimoni conservat ja que és part constitutiva de la nostra memòria i de la nostra identitat.

Font: O Dia / teresinasustentavel

[ARTIGO] Sobre Territórios Socialmente Responsáveis (Ana Regina Rêgo em O Dia)

[ca] Article publicat per Ana Regina Rêgo sobre Territoris Socialment Responsables al diari O Dia de 27-11-2014, fent referència a la ponència de Josep Maria Canyelles a la jornada Teresina Sustentável.

[pt]Artigo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territórios Socialmente Responsáveis em jornal O Dia de 27-11-2014, referindo-se a palestra de Josep Maria Canyelles no evento Teresina Sustentável.

[es] Artículo publicado por Ana Regina Rêgo sobre Territorios Socialmente Responsables en el diario O Día de 27-11-2014, haciendo referencia a la ponencia de Josep Maria Canyelles en la jornada Teresina Sustentável.

(accés a la versió en català)

Sobre Territórios Socialmente Responsáveis


                                Foto: centro de Teresina

Ana Regina Rêgo

O evento Teresina Sustentável realizado desde 2011 pelas instituições da sociedade civil: ICC-Instituto de Comunicação e Cultura, IAB-Instituto dos Arquitetos do Brasil-Piauí e CAU-Conselho de Arquitetura e Urbanismo-Piauí acontece hoje no Metropolitan Hotel e dentre os temas apresentados encontra-se Territórios Socialmente Responsáveis em uma abordagem que procurar identificar a responsabilidade do campo mercadológico e do poder público nesse movimento. A palestra proferida pelo Mestre em Políticas Públicas e Sociais, Josep Maria Canyelles de Barcelona (Catalonia) tem como objetivo contribuir para levar o debate para além da esfera pública e envolver o mercado e seus agentes em um processo de responsabilidade frente aos territórios em que atuam.

Para Canyelles a compreensão de TSR-Território Socialmente Responssável traz à tona o processo de desenvolvimento integral de políticas que fomentem a sustentabilidade no âmbito de territórios concretos, através de estratégias colaborativas que proporcionem benefícios para todos os envolvidos, tais como setor público, mercado e sociedade, tendo como pressuposto básico a satisfação das necessidades de determinado território no concerne aos segmentos econômico, social e ambiental. Nesse contexto reforça Josep Canyelles, a adoação de práticas de voluntariado é de extrema importãncia.

Por outro lado, o autor mencionado, nos esclarece que assim como o conceito de RSC-Responsabilidade Social Corporativa, o de TSR-Território Socialmente Responsável não é novo. Segundo Canyelles do ponto de vista histórico tem se procurado trabalhar os TSRs tendo como base tripé composto pela colaboração entre o setor público, o segmento empresarial e a universidade, como vetor de desenvolvimento e conhecimento, em prol do desenvolvimento rural e territorial.

Contudo, enfatiza Canyelles, um Território Socialmente Responsável não sofre intervenções somente de políticas públicas como é comum em todas as nações, mas se utiliza e beneficia de ferramentas e de trabalho de outros setores e de cláusulas sociais do setor público que compõem parte de sua responsabilidade social.

Além dos três setores, a saber: Estado, Mercado e Terceiro Setor, também compõem um TSR outras partes que se coloquem como interessadas. Deste modo a educação possui um papel relevante na formação do capital humano e difusão de valores, afirma Canyelles, do mesmo modo, os meios de comunicação que servem também de elo de ligação entre os agentes de cidadania, que por sua vez, possuem um papel central na construção da Responsabilidade Social para os demais atores no processo de transformação social.

Para o catalão e especialista em Responsabilidade Global, “ uma cidadania empoderada e implicada é pois, ao mesmo tempo uma forte força para a implementação de uma política para o desenvolvimento de um Território Socialmente Responsável e uma condição necessária para a existência de um TSR.

Para Canyelles a RST- Responsabilidade Social de um Território não se compõe da soma da Responsabilidade Social de cada setor, mas sim da sinergia resultante da interação de todas elas em prol assunção dos desafios descritos em um plano ou uma rota territorial em que de forma consensual, todos assumam os seus papéis. Esse plano é o primeiro passo para o desenvolvimento de um Território Socialmente Responsável e nele devem está contidos não somente propostas do setor público, mas sim de todos os envolvidos no e com o território. E ressalta ainda o autor, que no plano deve está bem detelhada a estratégia ou estratégias que se deseja seguir.

Para Josep Canyelles os Territórios Socialmente Responsável devem adotar ferramentas de gestão adequadas que os conduzam para um sistema de gestão territorial ético e socialmente responsável. Para ele “o sistema de gestão deve contemplar os pilares da gestão de ativos do território, assim como dos agentes chaves e das infraestruturas sociais, que são os mecanismos através dos quais agentes e atores do território se vinculaam, coordenam e cooperam”, afirma o autor. Esse processo de cooperação e vinculação proprociona a coesão e conexão das pessoas, portanto, nesse cenário, é que se percebe o voluntariado como um dos mecanismos que facilita a interconexão entre agentes, fomentando assim a prática da cidadania.

Vale ressaltar que o voluntariado é uma ferramenta de fusão de responsabilidades bem eficaz, tanto no que concerne as responsabilidades individuais como no que se refere às corporativas e que em um processo de atuação em um determinado território podem ser a força motora de transformação, ao lado, do Estado e do Mercado.

Por outro lado, as alianças e parcerias entre os setores público, privado e Terceiro Setor podem ocasionar em boas soluções para problemas territoriais concretos. Como exemplo Canyelles menciona a “Aliança pela Água” (www.alianzaporelagua.org) que consiste em um projeto concretizado a partir de uma parceria entre a administração pública, as empresas que exploram a água, centros de pesquisa e opinião, entidades sociais e cidadãos, e que atua tanto na Espanha como na América Central visando melhorar a qualidade da água e o saneamento básico para as populações aonde atua.

Canyelles ressalta que se faz necessário a adoção de um sistema de gestão territorial que envolva representantes dos setores e instituições envolvidos com o plano de Território Socialmente Responsável, e possua uma estrutura que contemple responsabilidades, procedimentos, processos e recursos definidos para se conseguir atingir os objetivos traçados inicialmente.

A proposta de Canyelles se coaduna com a intenção dos realizadores do Teresina Sustentável – Ação Centro que tem objetivo apresentar propostas viáveis para melhorar a vida no centro de nossa cidade a partir da implementação de parcerias público-privadas e que também envolvam o terceiro setor, considerando que são três entidades da sociedade civil que estão chamando para o debate.

Desse modo, é que se pretende pensar em soluções que possam ser de responsabilidade do empresariado que possui seu estabelecimento comercial no centro e pode dar mais conforto ao seu cliente melhorando os passeios e facilitando o acesso de todos, o que pode proporcionar futuramente, inclusive, o incremento das vendas com a atração de um público consumidor maior. Por outro lado, todos devem pensar no centro como um lugar que deve ter seu patrimônio preservado já que é parte constituinte de nossa memória e de nossa identidade.

Font: O Dia / teresinasustentavel

27.11.14

Josep Canyelles debate a Responsabilidade Global das empresas (Teresina, Piauí, Brasil)

A segunda palestra do último workshop Teresina Sustentável 2014 – Ação Centro, desta quinta-feira (27), ficou por conta de Josep Maria Canyelles, que debateu sobre a adoção de ações socialmente responsáveis por parte das empresas. O palestrante possui experiência nos setores público e privado, atuando como promotor de Responsabilidade Global.

Segundo Canyelles, as organizações, sejam elas públicas ou privadas, têm que identificar temas importantes para a condução de suas trajetórias, devendo dialogar com os objetivos a serem realmente defendidos pelas empresas.

“Esses valores poderão se reverter em ações voltadas pro campo ambiental, social, laboral ou de governança. Há trinta anos, os ideais defendidos pelas instituições eram típicos da essência de uma empresa, tais como atenção ao cliente ou mesmo a prestação de um serviço de qualidade. Hoje nos deparamos com ética, transparência, preocupação com o meio ambiente, ampliando o campo de atuação das boas práticas socialmente responsáveis”, compara.

22.11.14 Canyelles convidat a Teresina-Brasil a parlar sobre Territori Socialment Responsable i desenvolupament urbà

26.11.14

Josep Canyelles profere palestra sobre o desenvolvimento de Territórios Socialmente Responsáveis


A promoção e implementação de ações em prol da Responsabilidade Social tornaram-se uma questão prioritária quando se propõe pensar o desenvolvimento das cidades. Com foco nesta temática, o especialista em Responsabilidade Social Corporativa, Josep Maria Canyelles, profere palestra sobre o desenvolvimento de Territórios Socialmente Responsáveis, durante o último workshop Teresina Sustentável 2014 – Ação Centro, que acontecerá no dia 27 de novembro, no Metropolitan Hotel.

Josep Canyelles possui experiência nos setores público e privado, possui mestrado em Políticas Públicas e Sociais. Atua como promotor de Responsabilidade Global; é sócio-consultor da Vector 5 (Barcelona), consultor técnico para o Conselho das Câmaras de Comércio da Catalunha; coordenador do Comitê de RSE na Associação Catalã de Responsabilidade e Gestão; além de ser docente colaborador em diversas universidades. Ele é coordenador da Respon.cat, uma iniciativa empresarial nascida este ano para promover a Responsabilidade Social Empresarial na Catalunha.

A trajetória do palestrante é embasada no desenvolvimento de políticas de responsabilidade social, tanto nas empresas privadas, quanto no setor público e social, levando em conta, em especial, estratégias colaborativas oriundas de alianças estratégicas. A apresentação de Josep Canyelles, durante o Teresina Sustentável 2014, está prevista para iniciar às 10h.

Font

25.11.14

V Jornada Associativa. Responsabilitat Social Corporativa a les entitats sanitàries i socials

  • Josep Maria Canyelles farà la conferència "Responsabilitat Social Corporativa en l'eix de les organitzacions sanitàries i socials"
  • L'acte tindrà lloc dijous 4 de desembre a la Casa de Convalescència
Més enllà del compliment de les lleis i les normes, La Unió vol fer una contribució activa a la millora de la gestió de les entitats associades promocionant la responsabilitat social corporativa com a estratègia empresarial.

Potenciant els valors que ens són propis, la professionalitat, el compromís, la diversitat, la independència i la innovació, tenim un doble repte: desenvolupar la nostra pròpia estratègia en responsabilitat social i contribuir amb coneixement i eines per tal que les entitats associades puguin de manera voluntària desenvolupar també aquesta estratègia empresarial per ser més excel·lents.

Tenint en compte que les organitzacions no actuen soles i que les seves decisions afecten a usuaris, proveïdors i a la societat en el seu conjunt, volem plantejar-nos quines són les expectatives que hi ha sobre el nostre sector i com podem contribuir a ajustar-les.

Estem convençuts que durant aquesta V Jornada Associativa compartirem experiències, propostes, i sobretot teixirem complicitats per avançar en el compromís comú de generar confiança i aportar valor social i econòmic des dels nostres centres, contribuint així a la fortalesa i sostenibilitat de sistema sanitari  i  d'atenció a la dependència.

Us animem a què hi participeu.

Organitza


PROGRAMA 

09.00 h. Acollida, registre dels assistents i esmorzar
09.40 h. Benvinguda i presentació, a càrrec de Manel Jovells, president de La Unió.
9.45-10.30h. Conferència: Responsabilitat Social Corporativa en l'eix de les organitzacions sanitàries i socials, a càrrec de Josep Maria Canyelles, soci de Vector 5.
10.30-10.45 h. Introducció de les dinàmiques dels grups, a càrrec d'Helena Ris, directora general de La Unió.
11.00.-13.15 h. Grups de treball d'anàlisi i debat:
  • Desenvolupar l'estratègia de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a les entitats associades.
  • Activitat privada en els centres del SISCAT.
  • La política comunicativa al servei de la responsabilitat social: com alinear els objectius dels mitjans de comunicació i els del sector.
  • Els recursos humans i la negociació col·lectiva en el marc de les polítiques de RSC.
13.30 h. Conclusions dels grups de treball, a càrrec dels coordinadors dels grups de treball.
14 h. Cloenda a càrrec de l'Hble. Sr. Boi Ruiz, conseller de Salut.
14.30 h. Dinar institucional.

Lloc: MAPA
Casa de Convalescència (Sant Antoni Maria Claret, 171, Barcelona)
Preu:
Associat: 95 € (Descompte de 20 € a partir de 3 inscrits a la mateixa inscripció)
Inscripció
Programa V Jornada Associativa
PDF 166KB
11/11/14
Programa V Jornada Associativa
Font: http://www.uch.cat/activitats-101/v-jornada-associativa.-responsabilitat-social-corporativa-a-les-entitats-sanitaries-i-socials.html

23.11.14

Properes Jornades d'RSE

Avui toca divulgar jornades, moltes jornades de Responsabilitat Social.

Dilluns 15 de desembre tindrà lloc l’acte de Respon.cat de reconeixement de pimes amb RSE. La setmana que ve ja us hi podreu inscriure (www.respon.cat)

Algunes jornades es fan a diferents ciutats de Catalunya, amb motiu de la presentació de Respon.cat pel territori, en col·laboració amb les Cambres de Comerç locals:
Altres corresponen a participacions en esdeveniments de fora de Catalunya:


 També aportem notes de contingut d'esdeveniments realitzats:



Próximas Jornadas de RSE

Hoy toca divulgar jornadas, muchas jornadas de Responsabilidad Social.

El Lunes 15 de diciembre tendrá lugar el acto de Respon.cat de reconocimiento de pymes con RSE. La próxima semana ya os podréis inscribir (www.respon.cat) Algunas jornadas se realizan en diferentes ciudades de Catalunya, con motivo de la presentación de Respon.cat por el territorio, en colaboración con las Cámaras de Comercio locales:

Otros corresponden a participaciones en eventos de fuera de Cataluña:
También aportamos notas de contenido de eventos realizados:

[ARTICLE] RSC i missió

Aquests dies hem estat reflexionant sobre la planificació estratègica de la responsabilitat social amb els participants en el Màster Universitari d'RSC de la UOC. M'agrada insistir que hi ha el risc de reduir aquest enfocament de gestió a la suma d'un seguit de bones pràctiques, i per això, és important atorgar rellevància al lideratge responsable i a la incorporació dels valors de l'RSC dins la planificació estratègica. He escrit aquesta reflexió per a llançar un missatge sobre la necessitat de reforçar el vector de bon govern en la implantació de l'RSC.

Podem exposar les nostres preferències sobre si preferim unes empreses capitalistes o d'economia social. Podem decidir de premiar les empreses que mostrin més responsabilitat envers la societat... Però, sens dubte, el que la gran majoria dels consumidors valoren és la qualitat. La qualitat es percep en la prestació del servei... però finalment la qualitat també es veu afectada per factors més amplis, vinculats a l'excel·lència empresarial. I un element en el qual m'agradaria posar el focus en aquesta reflexió: la missió corporativa.

La missió és l'explicitació d'allò que dóna sentit a l'empresa, del seu objectiu primari, del perquè de la seva existència. Però sovint -massa sovint- la missió conté un engany fonamental. Si la missió d'una empresa és proveir fluid elèctric em sembla obvi que hauria de mostrar-se molt proactiva quan hi ha persones que no poden accedir-hi per la situació que es coneix com pobresa energètica. És sols un exemple, per l'actualitat que suposa.

No vull dir que no hagi de tenir objectius econòmics, per descomptat. Sols vull dir que la missió pot ser enganyosa. La missió real més aviat sembla que és obtenir diners de la ciutadania a través d'un mitjà instrumental, que és proveir un servei. Encara que algunes empreses facin l'esforç de formular una missió agradable basada en el servei que ofereixen a la societat, el cert és la seva missió real és una altra, que és la que veritablement alinea totes les decisions, i conforma el sentit de la qualitat i de l'excel·lència, que serà present per a mantenir o captar una clientela, però sols amb el focus posat en la missió real, no la publicitada.

Òbviament, aquesta reflexió no és un pamflet anticapitalista. Moltes altres empreses, i especialment moltes pimes i empreses familiars, també volen guanyar diners, però el sentit missional hi és més clar, potser perquè hi ha un factor de proximitat de la propietat amb els processos, amb la clientela, amb la societat, potser per un sentit vocacional i de gran sentit de l'ofici, o fins i tot per sentit romàntic de l'empresa, o per sentit de responsabilitat empresarial envers els diferents grups d'interès afectats... De vegades, algunes empreses petites o familiars no tenen una declaració explícita de missió però sorprenentment tenen una missió implícita molt més veraç que algunes grans empreses, de propietat anònima, que redacten missions de manual però que oculten la prevalença de la missió real, d'aquella que efectivament mou totes les energies i serveix per a prendre decisions i prioritzar. La missió no hauria de ser l'antifaç amable per a fer possible el que Max Amsterdam va definir com "la gran empresa és l'art d'extreure diners de la butxaca aliena sense recórrer a la violència".

La reflexió, doncs, té una pretensió: lloar les empreses que ofereixen una qualitat global i a llarg termini a partir d'estar guiades per una missió centrada en allò que ofereixen a la societat, i que la seva pretensió legítima de benefici no altera una voluntat de servei que té en compte els seus grups d'interès.

De fet, l'RSE potser comença per aquí, per una missió que posa el focus en un servei a la societat i per una capacitat de donar-hi compliment. Que no em parlin de l'acció social que fa una empresa de telefonia, per exemple, si primer no està en condicions de donar-me un bon servei! I no sols això: que no em parlin d'acció social si no és capaç de desenvolupar una missió real relacionada amb ser un instrument bàsic per al desenvolupament de l'activitat professional i econòmica de moltes empreses i persones que tenen en les comunicacions un recurs central. Cosa que, per descomptat, no està al marge del legítim rendiment que n'hagi d'obtenir l'empresa proveïdora. És més, satisfer aquesta missió i no limitar-se a facturar és el que permetrà que la societat consideri que els seus beneficis s'obtenen amb legitimitat i que es guanyi ciutadania corporativa o llicència social per a operar.

Amb tot afecte per les accions de caràcter social, crec que cal un reforçament del vector del bon govern en totes les reflexions i aproximacions que es fan al voltant de la responsabilitat social. Ha plogut prou perquè ningú pugui al·legar que havia confós el sentit l'adjectiu "social". La responsabilitat social és la responsabilitat davant la societat, és a dir, davant els diferents grups d'interès, i ningú pot obviar que l'RSE comença per la "responsabilització social" en l'execució de la missió corporativa.

A vegades es diu que l'RSE comença després del compliment de la llei. Això és tan obvi o tan simplificador que no cal ni dir-ho gaire, ja que a més llança un missatge confús sobre el sentit real de l'RSE. Jo més aviat diria que l'RSE comença en una missió corporativa responsable socialment i una execució que faci reals aquests atributs.

[Artículo] RSC y misión

Versió en català  

Estos días hemos estado reflexionando sobre la planificación estratégica de la responsabilidad social con los participantes en el Master Universitario de RSC de la UOC. Me gusta insistir en que existe el riesgo de reducir este enfoque de gestión a la suma de una serie de buenas prácticas, y por ello, es importante otorgar relevancia al liderazgo responsable y a la incorporación de los valores de la RSC dentro de la planificación estratégica. He escrito esta reflexión para lanzar un mensaje sobre la necesidad de reforzar el vector de buen gobierno en la implantación de la RSC.

Podemos exponer nuestras preferencias sobre si preferimos unas empresas capitalistas o de economía social. Podemos decidir de premiar a las empresas que muestren más responsabilidad hacia la sociedad... Pero, sin duda, lo que la gran mayoría de los consumidores valoran es la calidad. La calidad se percibe en la prestación del servicio... pero finalmente la calidad también se ve afectada por factores más amplios, vinculados a la excelencia empresarial. Y un elemento en el que me gustaría poner el foco en esta reflexión: la misión corporativa.

La misión es la explicitación de lo que da sentido a la empresa, de su objetivo primario, del porqué de su existencia. Pero a menudo -demasiado a menudo- la misión contiene un engaño fundamental. Si la misión de una empresa es proveer fluido eléctrico me parece obvio que debería mostrarse muy proactiva cuando hay personas que no pueden acceder por la situación que se conoce como pobreza energética. Es sólo un ejemplo, por la actualidad que supone.

No quiero decir que no deba tener objetivos económicos, por supuesto. Sólo quiero decir que la misión puede ser engañosa. La misión real más bien parece que es obtener dinero de la ciudadanía a través de un medio instrumental, que es proveer un servicio. Aunque algunas empresas hagan el esfuerzo de formular una misión agradable basada en el servicio que ofrecen a la sociedad, lo cierto es su misión real es otra, que es la que verdaderamente alinea todas las decisiones, y conforma el sentido de la calidad y de la excelencia, que estará presente para mantener o captar una clientela, pero sólo con el foco puesto en la misión real, no la publicitada.

Obviamente, esta reflexión no es un panfleto anticapitalista. Muchas otras empresas, y especialmente muchas pymes y empresas familiares, también quieren ganar dinero, pero el sentido misional es más claro, tal vez porque hay un factor de proximidad de la propiedad con los procesos, con la clientela, con la sociedad, tal vez por un sentido vocacional y de gran sentido del oficio, o incluso por sentido romántico de la empresa, o por sentido de responsabilidad empresarial hacia los diferentes grupos de interés afectados... A veces, algunas empresas pequeñas o familiares no tienen una declaración explícita de misión pero sorprendentemente tienen una misión implícita mucho más veraz que algunas grandes empresas, de propiedad anónima, que redactan misiones de manual pero que ocultan la prevalencia de la misión real, de la que efectivamente mueve todas las energías y sirve para tomar decisiones y priorizar. La misión no debería ser el antifaz amable para hacer posible lo que Max Amsterdam definió como "la gran empresa es el arte de extraer dinero del bolsillo ajena sin recurrir a la violencia".

La reflexión, pues, tiene una pretensión: alabar las empresas que ofrecen una calidad global y a largo plazo a partir de estar guiadas por una misión centrada en lo que ofrecen a la sociedad, y que su pretensión legítima de beneficio no altera una voluntad de servicio que tiene en cuenta sus grupos de interés.

De hecho, la RSE quizás empieza por ahí, por una misión que pone el foco en un servicio a la sociedad y por una capacidad de darle cumplimiento. ¡Que no me hablen de la acción social que hace una empresa de telefonía, por ejemplo, si primero no está en condiciones de darme un buen servicio! Y no sólo eso: que no me hablen de acción social si no es capaz de desarrollar una misión real relacionada con ser un instrumento básico para el desarrollo de la actividad profesional y económica de muchas empresas y personas que tienen en las comunicaciones un recurso central. Lo que, por supuesto, no está al margen del legítimo rendimiento que tenga que obtener la empresa proveedora. Es más, satisfacer esta misión y no limitarse a facturar es lo que permitirá que la sociedad considere que sus beneficios se obtienen con legitimidad y que se gane ciudadanía corporativa o licencia social para operar.

Con todo afecto por las acciones de carácter social, creo que hace falta un reforzamiento del vector del buen gobierno en todas las reflexiones y aproximaciones que se hacen en torno a la responsabilidad social. Ha llovido lo suficiente para que nadie pueda alegar que había confundido el sentido del adjetivo "social". La responsabilidad social es la responsabilidad ante la sociedad, es decir, ante los diferentes grupos de interés, y nadie puede obviar que la RSE comienza por la "responsabilización social" en la ejecución de la misión corporativa.  

A veces se dice que la RSE comienza después del cumplimiento de la ley. Esto es tan obvio o tan simplificador que no hace falta ni decirlo mucho, ya que además lanza un mensaje confuso sobre el sentido real de la RSE. Yo más bien diría que la RSE comienza en una misión corporativa responsable socialmente y una ejecución que haga reales estos atributos.

22.11.14

Canyelles a la comunitat professional holandesa: "la societat local és un stakehoder més a tenir en compte"

Josep Maria Canyelles presentant Respon.cat davant empreses i emprenedors holandesos a Catalunya
  • Aquest dimarts 18 de novembre va tenir lloc una trobada d'empreses i professionals holandesos instal·lats a Catalunya per tal d'abordar els reptes de responsabilitat social. 
  • Canyelles to the Dutch entreprises & professionals in Barcelona: "local society is one more stakeholder to take into account" 
Foto: Josep Maria Canyelles presentant Respon.cat davant empreses i emprenedors holandesos a Catalunya

Els ponents van oferir algunes mostres de compromisos avançats en aquest enfocament de gestió, mentre que es va voler que un expert local, Josep Maria Canyelles, hi aportés una reflexió sobre com s'entenia l'RSC des de Barcelona i Catalunya.

Canyelles va aportar algunes idees sobre el sentit integral de l'RSC, per tal de diferenciar-lo dels plantejaments de base solament ambiental o altres, i tot seguit va destacar aquells elements centrals en la metodologia de l'RSC com a ara el procés de diàleg amb els grups d'interès per a identificar correctament quins són els aspectes que una empresa hauria d'abordar en el marc de la política de responsabilitat social.

En aquest sentit, Canyelles va explicar que l'empresa ha d'assumir una responsabilitat primària per aquells impactes que genera i que són inherents a la seva activitat. I a partir d'aquí ha d'anar trobant com pot assumir responsabilitats secundàries o terciàries en funció de quines siguin les inquietuds i interessos dels seus grups d'interès i les capacitats i oportunitats de l'empresa.

Tot seguit va destacar que, a diferència d'alguns grups d'interès que es fan molt presents i mostren nítidament les seves demandes, la societat, com a stakeholder, sovint pot quedar en una posició allunyada, poc definida, sense inquietuds clarament manifestades. Això provoca que algunes empreses que arriben a Catalunya per a instal·lar-s'hi -com passa a qualsevol altre país- es preguntin si han de començar a col·laborar amb la primera organització que se'ls adreci o bé han de mirar de comprendre quines són aquelles matèries que estarien més alineades amb el sentiment local o l'estratègia de territori.

Canyelles va aprofitar la seva condició de coordinador de Respon.cat per a presentar aquesta iniciativa empresarial que precisament pretén aglutinar les empreses catalanes o que operen a Catalunya i que tenen un compromís de Responsabilitat Social més marcat. I va explicar que un dels projectes que està portant a terme en aquest moment servirà per a identificar i consensuar aquells grans temes que precisament voldrien servir per a convidar les empreses a posar-hi una especial atenció en la gestió de l'RSE, integrant-les voluntàriament com a aspectes rellevants en clau de territori.

Assistents a l'acte i representants de la comunitat van agrair les aportacions i van manifestar que sovint els aspectes comunitaris i fins i tot culturals no són tinguts en compte dins la gestió de l'RSE, de manera que constituïa una aproximació a tenir en consideració per anar-hi progressant. 

Els ponents van ser Katinka van Cranenburgh, Ruud Gal, Sander Laudy i Josep Maria Canyelles (presentacions de cada ponent al programa). L'acte va ser organitzat per l'Oficina Comercial dels Països Baixos a Barcelona, que forma part de l'Ambaixada dels Països Baixos. El lema mostrava nítidament la voluntat de relacionar la sostenibilitat amb la marca de país: Orange = Green / Taronja = Verd.

L'objectiu va ser compartir coneixements sobre l'assoliment dels millors resultats en la Responsabilitat Social, per augmentar la consciència sobre els temes d'RSE i compartir experiències, tot accelerant el progrés cap a un creixement inclusiu i sostenible i la transferència de coneixement entre les parts públiques i privades locals i la comunitat professional holandesa.




 
Programa
  • 17:30-18:00 Walk-in & welcome
  • 18:00-18:05 Welcome by Official of the City Of Barcelona
  • 18:05-18:10 Introduction by Ambassador of the Netherlands Mr Cornelis van Rij
  • 18:15-18:45 Key Note Katinka van Cranenburgh, Strategic CSR Consultant and Dutch Visiting Scholar at ESADE business school and former HEINEKEN : Why Orange Is Green- CSR Dutch views
  • 18:45-19:15 Ruud Gal, site manager DSM Barcelona: DSM – how CSR ties into Bright Science and Brighter Living
  • 19:15-19:45 Sander Laudy, B01 ARQUITECTES: Building a Zero Carbon Footprint SnowWorld in Barcelona
  • 19:45-20:15 Josep Maria Canyelles, Respon.cat coordinator: Contributing to build a Barcelona – Socially Responsible City
  • 20:15-21:00 Concluding networking cocktail and inventory of stakeholders, nominees and aspirants for the Orange CSR Desk
PDF

Canyelles convidat a Teresina-Brasil a parlar sobre Territori Socialment Responsable i desenvolupament urbà

  • El IV Taller "Teresina Sustentável" es durà a terme el dia 27 de novembre
  • Instituto de Comunicação e Cultura (ICC), Instituto dos Arquitetos do Brasil - Piauí e CAU, i Conselho de Arquitetura e Urbanismo organitzen l'esdeveniment
  • Està dirigit a professionals de l'Arquitectura, l'Urbanisme i l'Enginyeria
L'esdeveniment comptarà amb ponents de renom nacional i internacional i està dirigit a professionals i estudiants d'Arquitectura, Planificació i Enginyeria, així com la comunitat en general.

A més d'Ana Carla Fonseca, també s'espera l'arribada del català Josep Maria Canyelles, que és especialista en Responsabilitat Global, Corporativa, Reputació i Territoris socialment responsables, que ens parlarà precisament de territoris / ciutats responsables des del punt de vista social.

"L'esdeveniment d'aquest any té com a objectiu proposar solucions per a curt i mitjà termini perquè el centre de la ciutat sigui més agradable per a les persones que transiten pels seus carrers cada dia. En aquest context, portem el camp cultural com a protagonista del desenvolupament de les ciutats, a partir d'una comprensió central i
necessària de la cultura com un recurs per ser preservat i millorat", diu Julio Medeiros, arquitecte i un dels organitzadors de l'esdeveniment.

Além de Ana Carla Fonseca está prevista a vinda do catalão   
Josep Maria Canyelles que é especialista em Responsabilidade Global, 
Reputação Corpativa e Territórios socialmente responsáveis 
e deverá nos falar exatamente sobre territórios/cidades 
responsáveis do ponto de vista social.

Els experts en l'arquitectura, l'urbanisme i la sostenibilitat en tot el país i altres parts del món es reuniran a Teresina, durant aquest any, per diagnosticar problemes en el creixement descontrolat de la ciutat. Amb aquestes anàlisis, es crearan els grups de treball proporcionar solucions sostenibles per al millor desenvolupament de la mobilitat urbana de la capital de Piauí, especialment al centre de Teresina, on els problemes de trànsit són més greus.

Les propostes dels grups de treball es donaran a conèixer durant el quart taller Teresina Sostenible, a saber: Mobilitat Urbana, Centre d'Habitatge, Corredor Cultural i Economia Creativa. La metodologia va consistir en un estudi de camp, juntament amb l'observació no participant, i relevamiento fotogràfic dels carrers, edificis i altres espais situats al centre de la capital.

Des de 2011 tres institucions del sector, l'Instituto de Comunicação e Cultura (ICC), l'Instituto dos Arquitetos do Brasil - Piauí e CAU i el Conselho de Arquitetura e Urbanismo, organitzen un esdeveniment anomenat Teresina Sostenible amb a fi de promoure i provocar debats que poden provocar canvis en les polítiques públiques relacionades amb la planificació urbana, l'habitatge, la mobilitat urbana, l'espai públic i el paisatge en la preservació del patrimoni històric, així com el patrimoni natural, els rius i els boscos, entre d'altres temes. D'altra banda, l'objectiu també és tractar de construir nous hàbits de la vida social que són més favorables a la nostra societat mitjançant l'establiment d'un millor coneixement del clima i el trànsit, per exemple. 

"Teresina Sustentável" és una iniciativa de l'Instituto de Comunicação e Cultura (ICC), l'Instituto dos Arquitetos do Brasil - Piauí e CAU i el Conselho de Arquitetura e Urbanismo.

La reunió es durà a terme el 27 de novembre, a partir de les 8:30 am, a l'Hotel Metropolitan. Les inscripcions estan obertes, són gratis, però les places són limitades. Per inscriure's cal enviar les dades d'inscripció al correu electrònic teresinasustentavel@gmail.com.



PROGRAMA

Horário Atividade

8h30 Abertura

9h Economia criativa nos centros urbanos
Palestrante: Ana Carla Fonseca -Diretora da Garimpo Soluções Criativas (SP)
Administradora, Economista e Doutora em Arquitetura e Urbanismo

10h30 Coffee break

10h45 Desenvolvimento de Territórios Socialmente Responsáveis
Palestrante: Josep Maria Canyelles - Socio-Consultor de Vector 5 (Barcelona, Catalonia)
Promotor de Responsabilidade Global

12 h Intervalo

14h00 Apresentação propostas GT1: Corredor Cultural
15h00 Apresentação propostas GT2: Mobilidade Urbana
16h00 Apresentação propostas GT3: Moradia no Centro
17h00 Apresentação propostas GT4: Economia Criativa nos Centro Urbanos

Referències i enllaços:

Canyelles a la comunidad profesional holandesa: "la sociedad local es un stakehoder más a tener en cuenta"

Josep Maria Canyelles presentando Respon.cat ante empresas y emprendedores holandeses en Cataluña
  • Este martes 18 de noviembre tuvo lugar una encuentro de empresas y profesionales holandeses instalados en Cataluña para abordar los retos de responsabilidad social. 
  • Canyelles to the Dutch entreprises & professionals in Barcelona: "local society is one more stakeholder to take into account" 
Foto: Josep Maria Canyelles presentando Respon.cat ante empresas y emprendedores holandeses en Cataluña  

Los ponentes ofrecieron algunas muestras de compromisos avanzados en este enfoque de gestión, mientras que se quiso que un experto local, Josep Maria Canyelles, aportara una reflexión sobre como se entendía la RSC desde Barcelona y Cataluña.

Canyelles aportó algunas ideas sobre el sentido integral de la RSC, para diferenciarlo de los planteamientos de base solamente ambiental u otros, y a continuación destacó aquellos elementos centrales en la metodología de la RSC como por ejemplo el proceso de diálogo con los grupos de interés para identificar correctamente cuáles son los aspectos que una empresa debería abordar en el marco de la política de responsabilidad social.

En este sentido, Canyelles explicó que la empresa tiene que asumir una responsabilidad primaria para aquellos impactos que genera y que son inherentes a su actividad. Y a partir de ahí debe ir encontrando como puede asumir responsabilidades secundarias o terciarias en función de cuáles sean las inquietudes e intereses de sus grupos de interés y las capacidades y oportunidades de la empresa.

A continuación destacó que, a diferencia de algunos grupos de interés que se hacen muy presentes y muestran nítidamente sus demandas, la sociedad, como stakeholder, a menudo puede quedar en una posición alejada, poco definida, sin inquietudes claramente manifestadas. Esto provoca que algunas empresas que llegan a Cataluña para instalarse -como ocurre en cualquier otro país- se pregunten si deben empezar a colaborar con la primera organización que se les dirija o bien tienen que mirar de comprender cuáles son aquellas materias que estarían más alineadas con el sentimiento local o la estrategia de territorio.  

Canyelles aprovechó su condición de coordinador de Respon.cat para presentar esta iniciativa empresarial que precisamente pretende aglutinar a las empresas catalanas o que operan en Cataluña y que tienen un compromiso de Responsabilidad Social más marcado. Y explicó que uno de los proyectos que está llevando a cabo en este momento servirá para identificar y consensuar aquellos grandes temas que precisamente querrían servir para invitar a las empresas a poner una especial atención en la gestión de la RSE, integrándolas voluntariamente como aspectos relevantes en clave de territorio.  

Asistentes al acto y representantes de la comunidad agradecieron las aportaciones y manifestaron que a menudo los aspectos comunitarios e incluso culturales no son tenidos en cuenta en la gestión de la RSE , de modo que constituía una aproximación a tener en consideración para ir progresando. 


Los ponentes fueron Katinka van Cranenburgh, Ruud Gal, Sander Laudy y Josep Maria Canyelles (presentaciones de cada ponente el programa). El acto fue organizado por la Oficina Comercial de los Países Bajos en Barcelona, ​​que forma parte de la Embajada de los Países Bajos. El lema mostraba nítidamente la voluntad de relacionar la sostenibilidad con la marca de país: Orange = Green / Naranja = Verde .
El objetivo fue compartir conocimientos sobre el logro de los mejores resultados en la Responsabilidad Social, para aumentar la conciencia sobre los temas de RSE y compartir experiencias, acelerando el progreso hacia un crecimiento inclusivo y sostenible y la transferencia de conocimiento entre las partes públicas y privadas locales y la comunidad profesional holandesa.

La RSC en el Día del Auditor de Canarias, con una conferencia de Josep Maria Canyelles

El próximo martes 2 de Diciembre tendrá lugar en las Palmas de Gran Canaria el acto de celebración del Día del Auditor.

Ante el interés creciente que la gestión de la Responsabilidad Social Corporativa genera no sólo en el conjunto de la sociedad sino específicamente en la profesión de la auditoría, la agrupación canaria del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España abordará esta materia en tal evento.

Además de otras intervenciones relacionadas con la profesión, dos conferencias se centrarán en este enfoque de gestión. En primer lugar, Josep Maria Canyelles, experto en RSC, abordarà el sentido empresarial de la responsabilidad social, en una conferencia marco que permitirá dar una perspectiva amplia sobre la vinculación a la gestión empresarial. Canyelles es promotor de Responsabilitat Global desde hace diez años, socio-consultor de Vector 5 · Excelencia y Sostenibilidad, además de coordinar la iniciativa empresarial Respon.cat, que se ha puesto en marcha recientemente en Cataluña para desarrollar la RS de las empresas.

El evento finalizará con una conferencia de clausura que abordará uno de los principales retos de la RSC y que permite dar un gran protagonismo a los auditores, la transparencia. Bajo el título "Comprometidos con la Transparencia, irá a cargo del presidente del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España, D. Mario Alonso Ayala.

La Agrupación AT 12ª del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España representa a los miembros de la Corporación que ejercen la profesión de la auditoría de cuentas en las provincias de Gran Canaria, Fuerteventura y Lanzarote. 

PROGRAMA - DIA DEL AUDITOR DE CANARIAS - 2014 [ver en PDF]

Las Palmas de Gran Canaria, 2 de Diciembre de 2014

17:00 Acreditación 
17:15 Apertura de la Jornada
  • D. Mario Alonso Ayala Presidente del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España 
  • D. Juan Luís Ceballos Toledo Presidente de la Agrupación Territorial 12ª Las Palmas del ICJCE 
  • D. Corviniano Angel Clavijo Rodríguez Presidente de la Agrupación Territorial 14ª Tenerife del ICJCE
17:45 Conferencia: El sentido empresarial de la Responsabilidad Social: Un reto para crear valor compartido
  • D. Josep Maria Canyelles i Pastó Experto en Responsabilidad Social Corporativa
18:30 Pausa-Café
18:45 Presentación programa auditoría
  • D. Evelio Martín Cabrero Gerente Ediciones Francis Lefevbre - Responsable EFL-Auditsoft
19:00 Conferencia : Lidera tu Equipo ¿Qué necesito para ser un líder de Primera? ¿Cómo conseguir un equipo de auditoría de Champions?
  • D. Jordi Anducas Planas Coach personal y deportivo, Profesor colaborador en la UPF (Universidad Pompeu Fabra) y UOC (Universitat Oberta de Catalunya) Censor Jurado de Cuenta
Acto Institucional

19:45 Conferencia de Clausura: Comprometidos con la Transparencia
  • D. Mario Alonso Ayala Presidente del Instituto de Censores Jurados de Cuentas de España 
Juramento/Promesa Nuevos Auditores
Reconocimiento 25 años de pertenencia a la Corporación
21:30 Cena: Jardín de la Marquesa de Arucas

www.icjce.es
928 36 51 67
agr_terr12@icjce.es

20.11.14

"La formació professional dual hauria de ser considerada una bona pràctica d'RSE", segons Canyelles #MLGforumtrees


La intervenció de Canyelles ha mostrat alguns detalls sobre què implica metodològicament la responsabilitat social, per tal de passar a detallar la connexió amb la creació d'ocupació.

Al llarg de la seva dissertació, ha presentat la iniciativa empresarial Respon.cat, nascuda durant aquest any i que està format per 34 empreses. En concret ha fet referència al projecte per identificar aquelles matèries que poden ser més rellevants per al territori en la gestió de l'RSE. En aquest sentit, l'expert ha manifestat que més enllà de l'abordatge dels impactes corporatius o aquells d'interès global, un territori ha de poder definir quines són les matèries d'RSE rellevants per al territori. 

Ha arribat a la conclusió que la lluita contra l'atur ara per ara hauria de ser una matèria fonamental en l'RSE en el nostre context. I que, per exemple, un aspecte com la col·laboració empresarial en la formació professional dual hauria de ser considerada una bona pràctica d'RSE, precisament en base al consens generat sobre quines són les matèries rellevants.

El fil argumental ha permès contextualitzar el sentit de parlar de territoris socialment responsables, i ha permès veure un exemple de com un repte de territori es pot abordar a partir de la complicitat de les diferents parts, amb un sentit de responsabilitat i amb una voluntat de creació de valor compartit. Finalment ha remarcat que caldria que en la gestió de l’RS en aquest territori, s’inclogui una matèria com la formació professional dual com una bona pràctica d’RSE, de manera que tant les empreses com les administracions, passant per les seves parts interessades, ho interpretin de la mateixa manera, ho reconeguin i ho afavoreixin.

La jornada tindrà continuïtat demà

Els dies 20 i 21 de novembre té lloc a Màlaga (Andalusia, Espanya) un esdeveniment internacional i multisectorial sobre Ocupació, Innovació i Educació que pretén generar un debat constructiu al voltant de les "Polítiques i accions que estimulen l'ocupació: estudiar, treballar i emprendre".
Aquest esdeveniment és el segon d'aquest tipus que s'organitza a Europa i que tindrà continuïtat replicant-lo a Portugal i a Itàlia. El primer, organitzat a Brussel·les l'any passat es va centrar en les polítiques d'ocupació i joventut a Amèrica Llatina i Europa. En aquesta ocasió, hi han participat prop d'un centenar de persones d'aproximadament 50 organitzacions de diferents tipologies que treballen aquestes temàtiques des de diferents àmbits a Europa i Amèrica Llatina, incloent la presència de representants d'institucions, entitats socials i universitats.


Els temes que s'han abordat són:
  1. Polítiques públiques locals d'activació de l'ocupació juvenil
  2. Reptes i solucions per a la "generació NINI" i Youth Guarantee
  3. Innovació en l'ocupació: reptes i noves perspectives
  4. Persones majors de 45 anys: transformant l'experiència en competències clau
  5. Emprenedoria
  6. La Responsabilitat Social Corporativa i la creació d'ocupació
  7. Les empreses d'inserció, la inclusió feta realitat
  8. Finançament de projectes: Dificultats i participació
Aquestes jornades, organitzades per Conexx-Europe i Fòrum TREES, amb la col·laboració amb l'associació local Arrabal, es fan sota l'auspici de la Diputació de Màlaga.

Secessió socialment responsable

Una metodologia. La Responsabilitat Social Corporativa porta implícita una metodologia que permet no partir d’una llista tancada de temes sinó que les empreses hagin de saber identificar les matèries que a cada moment formen part de les inquietuds de la societat. En una visió més limitada, però correcta, l’organització es limita a abordar aquells aspectes que formen part dels impactes més directes, mentre que un estadi superior de compromís i coresponsabilitat social l’empresa pot abordar els reptes de la societat en els quals, sense donar-se una relació de causalitat directa, es pot col·laborar proactivament per a la resolució.

Un tema. En aquest sentit, és útil analitzar quins són els principals temes que preocupen a la ciutadania i als diferents grups d’interès, per explorar si les empreses en el seu conjunt o cadascuna en particular poden ser part de la solució o bé són part del problema. Si mirem el panorama, és evident que la crisi, atur i la corrupció són matèries de gran rellevància i que formen part de les preocupacions. Però si ens centrem a l’estat espanyol no podem negar que des de fa molts anys les tensions territorials i el respecte a la diversitat formen part d’un tema recurrent i de màxima visceralitat. És una matèria on es barregen les dimensions més tangibles (com el finançament) amb les més intangibles (com la dignitat).

Una inclusió ¿Algú podria dir que una preocupació general com l’atur forma part de l’RS de les empreses mentre que la diversitat territorial és un tema que pertany a l’esfera política i que no importa per a les empreses? Crec sincerament que s’equivocaria, no solament perquè les empreses tenen molt a dir en els grans temes socials sinó perquè de fet afecten i són afectades de manera significativa.

Una consideració: les empreses més industrials encara fan un enfocament molt limitat a impactes materials com els ambientals, mentre que altres empreses més ubicades en models de gestió del coneixement saben orientar la seva RSE cap a la gestió d’aspectes més immaterials com la cultura organitzacional, la implicació de les persones, la confiança dels grups d’interès, els valors, etc. Així, podem entendre que per a algunes empreses els quedi lluny el que plantegem, però per a moltes altres hauria de ser un tema de màxima prioritat.

Una exclusió. Podríem parlar en aquest sentit de la manera –considero que indigna- com algunes iniciatives espanyoles de foment de la diversitat aborden totes les diversitats possibles, de gènere, ètniques, immigrants, etc., excepte aquella que és veritablement singular i de tensió creixent a nivell estatal: la diversitat nacional, cultural, lingüística... L’oblit no pot ser casual. Es prefereix deixar podrir els temes fins que siguin irrecuperables des del diàleg i el raciocini. Em pregunto si des de l’RSE no seria possible abordar aquells temes en els quals la política no solament ha fracassat sinó que directament n’ha estat el causant. La nostra resposta seria clarament afirmativa: no s’ha de substituir l’acció pública però des de la vida socioeconòmica hi ha l’oportunitat de tractar amb normalitat, fora d’interessos polítics, certs temes on la societat pot demostrar més maduresa i sentit comú que el joc polític.

Un xoc de trens imminent. Les aspiracions de Catalunya per viure com una nació normal han trobat una oposició creixent i activa en el marc de l'estat espanyol. A diferència del respecte que es pot observar en altres Estats multinacionals amb democràcies consolidades com Canadà, Gran Bretanya, Bèlgica o Suïssa, on  -amb totes les dificultats que es puguin donar-  hi ha un respecte bàsic per part de l'Estat a la diversitat nacional, en el cas espanyol la tendència ha estat precisament la contrària, no solament de caràcter unitari sinó de manca de respecte a la diversitat.

Una alternativa. Tot seria molt diferent si s’assumís aquesta recomanació, mostra de la civilització europea:
n  12. The Assembly believes it necessary to strengthen recognition of every European citizen’s links with his identity, culture, traditions and history, to allow any individual to define himself as a member of a cultural “nation” irrespective of his country of citizenship or the civic nation to which he belongs as a citizen, and, more specifically, to satisfy the growing aspirations of minorities which have a heightened sense of belonging to a certain cultural nation. What is important, from both a political and a legal standpoint, is to encourage a more tolerant approach to the issue of relations between the state and national minorities, culminating in genuine acceptance of the right of all individuals to belong to the nation which they feel they belong to, whether in terms of citizenship or in terms of language, culture and traditions. (Recomendación 1735 de la Asamblea Parlamentaria del Consejo de Europa, aprobada el 26 de Enero de 2006)
El model d’RSE en una altra nació sense estat com el Quebec ens mostra que 
...in contrast to US firms, business ethics in Quebec are primarily cast in terms of social responsibilities. Its primary focus is not the transformation of the values and practices of individual business managers. It is the cooperation of business firms and key decision-makers in the sustainment of one overarching goal collectively valued at the social level, the preservation of Quebec’s identity within the North American mosaic (Jean Pasquero: Business Ethics and National Identity in Quebec: Distinctiveness and Directions. Journal of Business Ethics. 1997)

Un enrocament. Però la realitat present és una altra que apunta cap al xoc de trens. Espanya no sembla que hagi de canviar, ans al contrari, mentre que Catalunya no es resignarà a desaparèixer com a nació mil·lenària. El fet que moltes persones sense un sentiment independentista hagin abraçat el sobiranisme fruit de la percepció de les injustícies que pateixen pel fet de ser catalans ha provocat una situació peculiar: l'unionisme espanyol ha esdevingut identitari i homogeneïtzador, mentre que el sobiranisme ha esdevingut transversal i vinculat a l'exercici dels drets civils.

Un estat d’ànim.  Les darreres dades mostren que l'independentisme està pujant com l'escuma: un 42% dels enquestats votarien a favor que Catalunya esdevingués un estat independent mentre que un 37,7% s'hi oposaria, un 9,5% es mostra indiferent i un 10% no ha volgut contestar. La tendència és significativa i el que és més important, es tracta d'un moviment transversal, on no importa l'origen de les famílies, la llengua de cadascú o la posició social. Es tracta de fer un estat nou, un país per a tothom.

Una preocupació o un repte empresarial. El debat de la independència cada vegada és més viu, i entre els empresaris ja se’n parla sense tabús: els que consideren que la pertinença a Espanya és insostenible o els que tenen por del boicot comercial. En tots dos casos, el debat s'ha produït desapassionadament, com una decisió madura, tècnica, pensant en quina és la manera més eficient de governar-se i les forces positives i negatives que pot desencadenar: “Les nacions petites es veuen més obligades a l’excel·lència, a la internacionalització, mentre que la pertinença a un estat més gran provincianitza; a més deixaríem de perdre tantes energies en la tensió permanent”. Solament han aparegut els nervis en alguns sectors en aquestes darreres setmanes quan les grans empreses amb interessos i complicitats a l'Estat han vist la tendència de les enquestes.

El boicot. Dos professors de la UPF estudien en xifres els efectes econòmics de la secessió i demostren que Catalunya hi sortiria guanyant. Calculen unes pèrdues comercials del 6% del PIB pel previsible boicot, però l'estat català seria rendible per l'eliminació del dèficit fiscal, que equival al 9% del PIB. Modest Guinjoan, doctor en economia per la UAB, i Cuadras, doctor en economia per la Universitat de York, afirmen que el boicot se centraria en una sèrie de productes, no en tots, i per a moltes persones podria tenir una durada relativament curta. Depèn molt del tipus de transició política que hi hagués: si fos una decisió molt majoritària a Catalunya, que fos acceptada a Espanya amb resignació, amb una negociació política entre els dos governs i la UE, potser tindríem una situació a la txecoslovaca en què hi hauria antipaties durant un cert temps, però no hi hauria un daltabaix en termes comercials.

Les amenaces. La Constitució Espanyola atorga a l'exèrcit la unitat territorial de l'Estat, en un redactat que passa per damunt del dret democràtic a decidir però que va ser una concessió formal als poders fàctics de l'antic règim i als militars en concret. És evident, però, que davant d'una decisió democràtica i pacífica de secessió per part d'una de les nacions que conformen l'estat espanyol, difícilment l'exèrcit podria fer ús d'aquesta funció atorgada fruit d'unes circumstàncies i decaiguda amb la consolidació de la democràcia. La pertinença a la Unió Europea és una altra raó de pes. Però altres amenaces de tota índole aniran caient damunt el sobiranisme i el conjunt dels catalans.

La inevitabilitat. El notari Juan-José López Burniol afirma que "ens anem aproximant a la situació límit". Creu, com diu el president de Catalunya, que estem en un moment de transició nacional, que tot sembla que porta a la independència. Molts empresaris se senten ara independentistes, cosa impensable sols uns pocs anys enrere. Els experts exposen no només que el dèficit fiscal és inassumible sinó que la marca España fa mal a Barcelona. Creu que aquest problema no te solució i que la "conllevancia" no és permanentment suportable. Avui el pensament predominant espanyol es "para qué buscar soluciones si lo que finalmente haraán los catalanes es marchar". La relació Catalunya - Espanya es com una parella que ja no té un projecte compartit.

La justícia. Unamuno creia que Catalunya s'havia de "separar del Regne d'Espanya", segons una carta que treu a la llum 'Público'. Un conjunt de cartes donades al ministeri de Cultura per part d'un col·leccionista revelen que Miguel de Unamuno considerava que "just és que Espanya perdi Catalunya", davant Manuel Azaña.  El president de Foment Nacional del Treball diu que la defensa del pacte fiscal és "una de les prioritats" de la patronal perquè la ''la solidaritat catalana té un límit''. El president de la patronal catalana ha defensat que l'actual dèficit fiscal, entre el 8% i el 9% del PIB, s'ha de reduir ''com a mínim'' fins al 4%, i encara millor que fos el 2,5% del PIB.  I Peces Barba considera que "si al XVII Catalunya hagués guanyat la guerra contra Castellà i Portugal hagués perdut, avui encara seríem l'estat veí dels espanyols i Portugal no seria més que una regió espanyola".

La dignitat. Fins fa ben poc, els poders espanyols encara pensaven que el "procés sobiranista" no era més que una manera d'agafar forces per plantejar unes reivindicacions a Madrid, i que des del govern espanyol sempre es podria mirar de fer alguna millora en el finançament que ràpidament satisfaria les aspiracions de la majoria dels catalans ('el alpiste'). No han comprès que després de l'experiència dels darrers anys, i especialment de l'Estatut, allò que ha quedat ferit és la dignitat. Armand de Fluvià, que fou membre del secretariat polític de Joan de Borbó, si fa uns anys es considerava monàrquic i espanyol, ara s’autoqualifica de republicà i independentista: “ni ens volen, ni ens estimen i ho demostren amb els fets”

Venim de lluy i anem tan lluny com la gent vulgui. Els bisbes catalans reconeixen "els trets nacionals propis de Catalunya" i "el dret a reivindicar tot el que això comporti". La carta titulada "Al servei del nostre poble" de la Conferència Episcopal Tarraconense es referia a un discurs de Joan Pau II on va dir que "els pobles units no acceptaran la dominació d'una nació o d'una cultura sobre les altres". El text episcopal de la jerarquia eclesiàstica catalana afegeix que "en el context europeu i mundial actual, el poble català vol i pot oferir la seva contribució des de la seva especificitat, arrelat en la seva història, la seva cultura i la seva llengua mil·lenària". La carta pastoral aclareix que s'estan manifestant "nous reptes i aspiracions, que afecten la forma política concreta en què el poble de Catalunya s'ha d'articular i com es vol relacionar amb els altres pobles germans d'Espanya en el context europeu actual". En aquest sentit, el document matisa que "no correspon" als bisbes "optar per una determinada proposta", però "defensen la legitimitat de totes les opcions". El Periódico [ca] [es]

Aquesta carta es produeix 25 anys després de una altra carta pastoral conjunta que va tenir una gran repercussió: Arrels cristianes de Catalunya: la cultura catalana en la historiografia, en la literatura, en el pensament, en la política i en amplis sectors populars ha mantingut viva la distinció entre Nació i Estat. Prat de la Riba, que feia la nació sinònima de pàtria, ho expressava així: «L’Estat és una entitat Política, artificial, voluntària; la Pàtria és una comunitat històrica, natural, necessària. El primer és obra dels homes; la segona és fruit de les lleis a què Déu ha subjectat la vida de les generacions humanes».  [...] Com a bisbes de l’Església a Catalunya, encarnada en aquest poble, donem fe de la realitat nacional de Catalunya, afaiçonada al llarg de mil anys d’història i també reclamem per a ella l’aplicació de la doctrina del magisteri eclesial: els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un Estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats han de ser respectats i, fins i tot, promoguts pels Estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i justícia perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària. L’existència de la nació catalana exigeix una adequada estructura jurídico-política que faci viable l’exercici dels drets esmentats.