17.5.14

[ARTICLE] Detenir per injuriar a les xarxes socials. Santa Inquisició 2.0


Les xarxes socials són un espai d'opinió informal on la gent expressa tota mena de posicionaments, sentiments, ocurrències. El fet que algú emeti un insult en una conversa de bar o de carrer té una consideració menor, especialment si forma part d'una conversa on no impera la violència sinó que potser no és més que una manera burda i poc elaborada de manifestar les diferències respecte a l'altre.

Podem ser crítics amb els insults, o millor encara, amb la cultura dels insults. És una cultura extensa i intensa, sovint per manca de millors recursos o habilitats personals que permetin trobar altres raonaments més intel·ligents amb major nivell de l'argumentació i els matisos. Insultar o deixar anar un improperi molt sovint és senzillament el reflex de la incapacitat de posar un circuit lògic entre els sentiments primaris i la generació d'un missatge. L'absència d'aquest circuit fa que el gest sigui pur sentiment primari sense una elaboració per mitjà del raciocini i la ponderació. Aquest pas és molt important perquè de retruc fa que els sentiments primaris es matisin a partir de la conformació d'una constel·lació de valors. Ve a ser la maduració de les persones per mitjà de l'intel·lecte.

Per això, davant la crítica fàcil als insults, també podríem fer una crítica a un model educatiu que no ha prioritzat l'oratòria, per exemple, i el raonament en general. Algú s'hauria de preguntar per què a l'estat espanyol, enfront del model francès, per exemple, s'ha prioritzat la gramàtica enfront del saber raonar i enraonar.

Els insults o improperis a les xarxes socials s'han de perseguir en la mesura i sols en la mesura que també fossin un delicte en la vida real offline. Vull dir que no cal magnificar el factor de divulgació social i incitació social. I de fet, més aviat penso que cal una visió més laxa respecte als criteris de la vida real... Una altra cosa és el que puguin fer a les xarxes aquelles persones que tenen una gran capacitat d'influir, pel seu caràcter mediàtic, per la gran extensió dels seus missatges.

Ara el ministre d'Interior, un personatge desmesurat per uns apriorismes ideològics obsessius, s'ha posat nerviós per tot el que circula per la xarxa i ha decidit agafar el toro per les banyes, valgui l'expressió per a un personatge castís i caspós.

De fet, no costa gaire imaginar-se que la seva obsessió deu ser contra la xarxa en general i que el que pretén és causar por, limitar l'ús de les xarxes i en darrer terme limitar la lliure expressió de les opinions.

Davant l'assessinat de la presidenta de la Diputació de Lleó -segons finalment ja hem descobert- la gran preocupació era si podia afectar el resultat de les properes eleccions. I aquest senyor se les dóna de cristià. Potser per això en un determinat moment la paraula cristià, en la versió francesa, va evolucionar cap a cretí.

Però més enllà dels valors i les incoherències personals, hi ha altres factors que fan que una persona suposi un risc per al càrrec que ocupa i la institució que representa. Es tracta de quan la ideologia personal o partidista acaba trencant l'estat de dret, l'equanimitat, la igualtat de tracte. No es pot gestionar la institució com si fos el partit, ni confondre's de segle i confondre-la amb la Inquisició, per més que se'n tingui el mono.

Comparteixo l'angúnia que ha manifestat sentit el conseller Francesc Homs per la “deriva que està prenent el govern espanyol de voler intervenir en la limitació de la llibertat d’expressió a través d’Internet”. El conseller considera que “a vegades al govern espanyol se li’n va la mà”, ja que actualment “té eines al seu abast” per defensar els drets fonamentals.

Potser caldria reflexionar sobre quins són els límits de l'aplicació del codi penal davant les xarxes socials. De vegades es parla sobre com la Societat de la Informació dóna lloc a una Societat del Risc, per l'ús que en vulguin fer els agents amb males intencions. Però també per la manera com alguns governants s'hi posicionen.

Deixeu-me portar la reflexió cap al futur. Imaginem que la tecnologia progressi tant que sigui possible captar converses particulars al carrer o a casa, i que tinguin detectors a partir de certes paraules clau com matar o bomba. Posats a fer, anem més enllà i imaginem que sigui possible detectar pensaments que incloguin vehemència política i fins i tot un toc de complicitat amb expressions violentes. No dubto que cert ministre modificaria tots els codis penals per a empresonar aquestes persones. Bé, solament les que atemptessin de pensament contra "els seus", esclar. De fet, he fet una projecció cap al futur, però no és res diferent de la Inquisició que tant deuen enyorar alguns. No és altra cosa el que pretenen, la Santa Inquisició 2.0.

El fet que es detingui un jove de 19 anys per haver una declaració condemnable a Twitter empenyent a matar polítics, mentre que no es detinguin ni es condemnin a cap de les persones que contínuament estan convidant a exercir la violència contra els catalans, crec que suposa una greu irresponsabilitat política i social. El ministre -amb tot el seu entorn- no està demostrant només ser una mala persona, sinó que està comunicant un missatge rellevant a la societat.

El que està comunicant el ministre -i el Ministeri- a la societat és que comminar a la violència de polítics espanyols pot ser perseguit penalment mentre que fer-ho contra catalans, fins i tot convidant a l'assassinat, no té ni condemna verbal. No tinc cap dubte que un estat seriós una diferenciació tal hauria de comportar no solament la immediata dimissió sinó fins i tot un procés penal per usar les institucions, la policia i la justícia, sotmesa als interessos polítics i sota discriminacions que tenen una base no solament política sinó nacional i, per tant, presumptament xenòfoba.






PD: Reportatge a Al-Jazeera: 'Encara donaran una medalla a Franco.' Duríssim reportatge a la web de la cadena sobre la hipocresia del govern espanyol actuant contra usuaris de Twitter.
En plena polémica per la decisió del govern espanyol de perseguir i castigar els usuaris de xarxes socials que facin comentaris ofensius, la cadena Al-Jazeera ha publicat avui en la seva web en anglès un article duríssim contra la hipocresia de l'executiu de Mariano Rajoy, alertant de la impunitat feixista i recordant els vincles amb el franquisme de la classe política governant. L'article, titulat 'Espanya contra Twitter', el signa la periodista Belén Fernández, que, entre més piulets que han passat per alt al govern espanyol, destaca els comentaris de Hermann Tertsch aplaudint l'afusellament de Companys. La periodista recorda les detencions que va fer la guàrdia civil d'una vintena d'usuaris de Twitter del País Basc a qui acusaven d'enaltir ETA i de faltar al respecte de la memòria de les víctimes. Emmarca aquesta nova ofensiva del govern espanyol en tot un seguit de decisions i d'actituds de l'executiu espanyol, com ara l'aprovació d'una llei de seguretat ciutadana que restringeix les protestes i manifestacions al carrer.

0 comentaris: