20.4.14

Actualitat de les Constitucions Catalanes

Malgrat els segles, transportades a l'actualitat encara mostren el seu caràcter avançat, quan preveuen no solament aspectes com la inviolabilitat del domicili, sinó també de la correspondència (alguns estats contemporanis haurien de prendre'n nota), o garanties processals que implicaven que el retard en la sentència anava a càrrec del sou diari del jutge.

Però uns dels aspectes més interessants, atesa la situació política actual, amb una Catalunya que no vol sotmetre's a un model d'estat, amb uns valors contraposats als que sempre han estat part de la societat i la nació catalana. En aquest sentit, les Constitucions catalanes establien que no és vàlida cap norma dictada per reis o oficials seus que les contravinguin, i que no s'han d'obeir ni acatar perquè les normes que regien Catalunya eren únicament les elaborades per les Corts de Catalunya, i sols aquestes tenien força legal per derogar-les o esmenar-les.

Des d'aquest punt de vista estrictament legal, totes les accions normatives dutes a terme amb posterioritat pels règims borbònics o hereus tenen una mancança de legitimitat en tant que la legalitat en què se sustenten fou pervertida i que l'actual societat catalana, per expressió popular i parlamentària, mostra un sentit de continuïtat amb els drets que il·legítimament foren usurpats.

En aquest sentit, parlar de devolució, en els termes en què també se'n parla a la Gran Bretanya respecte a Escòcia, té molt sentit. Tot i així, trobo molt encertat que la reclamació catalana es fonamenti de manera central en la reclamació feta pels ciutadans d'avui, en el marc d'una demanda democràtica i de drets civils en un context pacífic i cívic. No cal traslladar a un debat històric el que se sustenta per la reclamació i necessitat d'avui, i pel deute respecte les generacions futures de deixar-los un país més sostenible. Però finalment, el dret històric el tenim i entre els conceptes a posar damunt la taula, la devolució és un més.

Aporto alguns exemples de les Constitucions, que mostren que eren més avançades que moltes de les lleis de l'Europa del segle XIX.
Ferran el Catòlic presidint les Corts Catalanes. Frontis d'una edició incunable de 1495 de les Constitucions catalanes (Barcelona, Pere Michel i Diego de Gumiel).[3]

Inviolabilitat del domicili

«La llar catalana, com á domicili de la familia natural, la corporació, la comunitat, etc., es inviolable [...] Si algú promogués ó cooperés á guerres civils ó intestines, si es refugía en el seu domicili propi, no es castigat» (Constitucions de Pau i Treva de Déu)

Inviolabilitat de les comunicacions

«A Catalunya, la correspondencia es inviolable.» (Corts de Barcelona, any 1702)

Sobirania de la llei

«Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Corts de Barcelona, any 1283)

Garanties processals

«Les causes plenaries tenen de finirse en el terme precís de 100 dies; si son apellacions en el de 50 i la causa de segona apellació en el de 10 dies comtadors de des del en què fou incoada la causa [...] Tants cuants dies se passi d'aquesta regla, perfer la resolució, els pert el jutge, relator, magistrat ó de qui fos la culpa, de son respectiu salari.» (Corts de Barcelona, 1251, i de Montsó, 1517).
«Ningú pot ésser empresonat sens exprés manament de Jutge competent» (Corts de Barcelona, any 1228)
  • Dret a una defensa justa: «Inspirantse en alts sentiments de justicia i humanitarísme, la Diputació Catalana donará salari á dos advocats i á dos procuradors pera que s'encarreguin de la defensa i tramitació respectivament de les causes en què els llitigants sian pobres i no pugan sostenir defensor propi.» (Corts de Barcelona, 1520)

Dret de reparació

«Si d'aquí en avant, per algun empleiat publich fos fet dany ó perjudici á quelcun ciutadá de Catalunya será inmediatament reparat» (Corts de Montsó, any 1289)

 Sobirania de la llei

(Vegeu Constitució de l'Observança).
«Poch valdría fer Lleis i Constitucions si no havien d'ésser, per lots los ciutadans i en especial pel rei i llurs oficials, extrictament observades i rigurosament complídes, perxó, confirmant els Usatges de Barcelona, volèm i manèm que sian observades al peu de la lletra, per lo que no es válida cap contravenció als usos, práctiques, costums ó constitucions de Catalunya, ancar que fos dictada pel rei ó llurs oficials.» (Corts de Montsó de 1289 i de Corts de Barcelona (1481)

Jurisdicció catalana

«Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, son elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contraries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422)
«A Catalunya no's cursen ni resolen causes ó sentencies de tribunals forasters.» (Corts de Barcelona, any 1283)
Unes notes sobre el Dret paccionat (font: wikipedia)
Com a dret paccionat, les constitucions eren les normes legislatives de major rang i només podien ser revocades per les mateixes Corts Generals del Principat de Catalunya.

Com a text legal amb llarga història, les Constitucions de Catalunya van anar evolucionant amb els anys, i l'experiència que aportaven cada una de les dificultats per les que passaven les Corts Catalanes en la seva dilatada experiència d'exercir el poder sobre Europa i el Mediterrani. A principis del segle XVIII, disposaven ja de molts dels mecanismes d'un text jurídic modern, com ara limitacions i separacions de poders o la previsió de la seva pròpia reforma.

Degut a la forma en què a Catalunya es pactaven les lleis, el que es coneix com a pactisme, Catalunya disposava ja al segle XVIII doncs, d'una estructura institucional d'Estat, amb la reserva amb que aquest concepte es pot fer servir abans del segle XIX, amb tots els atributs d'una entitat sobirana i de les funcions pròpies d'una comunitat política evolucionada que tenia el seu referent jurídic en les Constitucions i el seu màxim òrgan representatiu en les Corts.

Foren abolides per Felip V de Castella el 1714 i el sistema pactista desmantellat; a partir d'aleshores la legislació i el dret foren creats només a través de Reials ordres i Reials decrets emanats de la voluntat del Rei, pràctiques pròpies del cesarisme reial i de l'absolutisme polític borbònic.

0 comentaris: