8.2.14

En moments convulsos les societats es despullen i troben l'essencial

En moments convulsos, els agents socials que encarnen en cada societat el substrat ideològic profund es despullen de les capes de que s'han anat dotant al llarg dels anys i mostren, alliberats d'allò més accessori, el que és consubstancial en la seva manera de ser.

I en aquest context, em genera un gran interès observar com el procés català està provocant moviments en totes dues societats catalana i espanyola, que avancen cada cop més en sentits manifestament contraposats.

Algú podria dir que aquest procés està fent que cada part en el conflicte obert estigui desenvolupant-se en sentits contraris. Jo evitaria precisament la paraula desenvolupant-se, ja que el que estan fent és tot just despullar-se de tot el que han anat afegint a sobre i que mostrava una imatge no prou natural ni reflex de l'autenticitat de cada estil.

Deixant de banda que cada individu és un món, i que cada persona com a tal és digne de respecte, faig una anàlisi basada en l'observació àmplia, a nivell macro.

A Espanya estan apareixent moviments de signe ultradretà, conservadors en tots els sentits i antiliberals malgrats que alguns se'n puguin dir, i ultranacionalistes malgrat que tots ho puguin negar. Això passa tant en política com en els mitjans de comunicació. Apareix UPyD, Vox, Soluciona, Alerta Digital, etc., i els partits tradicionals majoritaris com PP o PSOE aguditzen o evidencien el seu nacionalisme espanyol. Amb el pas del temps, s'havien cobert d'una pàtina democràtica i liberal que ocultava el que en moments de la veritat eclosiona.

A Catalunya estan apareixen moviments de radicalitat democràtica, progressistes, regeracionistes, de base ètica, partidaris de refundar. La manca d'encaix havia conformat un moviment nacionalista, que no vol dir altra cosa que reivindicar el fet de ser una nació malgrat formar part d'un estat més gran, però aquesta descripció s'havia malinterpretat malèvolament fora del país i també havia suposat una dificultat d'entesa internament per la divisió partidària. Amb el moment actual, ser nacionalista passa a prendre un caràcter subsidiari i potser tendent a esdevenir innecessari perquè estan succeint les condicions per a no caldre ser-ne més i passar a ser un estat. Allò que en aquest moment marca transversalment la societat catalana és la llibertat, el dret a decidir, l'aprofundiment democràtic.

Quin relaxament poder-nos despullar de tant accessori i passar a trobar allò que és fonamental, allò que forma part de la manera de ser de cadascú.

Que em perdonin tots els ciutadans espanyols que no estan dins aquesta generalització que he mostrat, i que no dubto que poden ser moltíssims. Vull assenyalar precisament a IU que aquests dies està treballant amb una proposta de república federal amb tota la bona intenció. I altra gent de tot l'espectre ideològic. El que he fet és la gran foto, la gran percepció del moment, del moviment. I el que no sé captar és que tota aquesta gent que intueixo que existeix i que podrien ser majoria tingui capacitat per a articular-se, per a influir, per a canviar un factor cultural tremendament arrelat a la cultura espanyola i que impedeix que els que som diferents puguem ser-hi acceptats en la nostra singularitat.

Si la secessió s'esdevé, no dubto que Catalunya estarà pensant des del primer dia com assegurar que els processos de creació de riquesa funcionin, que els valors de tolerància es mantinguin, que totes les energies que el país té soterrades o orientades a protegir-se es posin al servei de construir en positiu, crear, generar valor.

Tan de bo a Espanya pugui passar el mateix i no perdin l'oportunitat que tot plegat pot suposar de repensar-se i refer-se, i que no perdin energies en recances, retrets i accions destructores de valor econòmic i de valors socials de convivència.

0 comentaris: