22.2.14

Els nous reptes de l'Administració tributària

M'he apuntat per a assistir a la conferència sobre "Els nous reptes de l'Administració tributària" que organitza el Col·legi de Censors Jurats de Comptes, amb un gran interès per a sentir el punt de vista del ponent Joan Iglesias Capellas, inspector d’Hisenda de l’Estat, que en aquest moment exerceix d'assessor del president de la Generalitat de Catalunya i director del programa per la definició d'un nou model d'Administració tributària de Catalunya.

Fa uns dies s'ha començat a posar en marxa la futura Hisenda catalana amb la creació de Tributs de Catalunya. Un equip d'experts qualificats es van encarregar de bastir l'estructura tributària de l'estat propi, explorant models recaptatoris que responguin als criteris d'eficiència i transparència. Els sistemes escandinaus són una de les principals referències, no per la seva elevada pressió fiscal, sinó pels procediments de recaptació d'impostos i persecució del frau, ja que el Govern pretén emmirallar-se en les pràctiques dels estats de l'OCDE amb uns índexs de frau més baixos i prevenir les disfuncions de l'Agència Tributària estatal.

Fa uns mesos en parlava en aquest article: 15.8.13 El (nou) estat que volem: una cultura tributària al servei del país, d'on retallo aquest fragment:
Junt amb el canvi de sistema de model d'agència tributària, la creació d'un nou estat ha de servir per a canviar aspectes culturals profunds. En aquest mateix sentit, el CAREC fa algunes recomanacions justament per millorar el control tributari, com ara elevar la "moral fiscal" de la ciutadania i l'empresariat per incentivar el compliment cívic de les seves obligacions i fer que interioritzin que això reverteix en uns millors serveis socials. Cal recordar la història: a Catalunya existien les contribucions, concepte que remet a l'aportació per al bé comú, mentre que Castella ens va imposar els impostos, paraula que ja remet a un model amb la filosofia de la coerció, sense cap sentit de corresponsabilitat.

El fet que Catalunya pugui arribar a crear l'estat propi per mitjà d'un procés tant democràtic, pacífic i transparent com el que està sent el "dret a decidir" i la mobilització de la ciutadania, aporta un plus de qualitat ètica al futur estat català: el dret a decidir i les formes radicalment democràtiques formaran part ineludiblement del nou escenari, seran un triomf al qual la ciutadania no voldrà renunciar. I altres mesures com la transparècia en les adjudicacions públiques o el finançament dels partits hauran de formar part dels compromisos ètics fundacionals.

Amb la creació d'un estat, la marca de territori, la marca Catalunya, parteix des de zero, amb tot el que implica de possibilitat d'associar-hi aquells atributs que com a societat vulguem de manera més determinant: llibertat i maduresa democràtica, transparència i ètica, sentit de la responsabilitat, respecte i tolerància... Una marca que convidi el millor talent del món a venir a cocrear, una marca que ofereixi a les empreses un espai on fer negocis sense trampa, una marca que permeti que la pròpia ciutadania senti el sa orgull de pertànyer a una societat que se sap culturalment digna i amb una capacitat augmentada d'exercir el control sobre els poders.
Altres reflexions que he fet sobre el tema tributari:
  • 28.6.13 Primera assessoria que permet pagar els impostos a l'Agència Tributària Catalana Font: EixDiari. Tothom qui ho vulgui encara pot pagar l’IRPF de la Renda a la Hisenda Catalana en lloc de l’espanyola...
  • 24.2.13 Saber en què incomplim la llei. Com a consultor d'RSE, una de les primeres dificultats és conèixer quines normes legals o compromisos està incomplint una empresa o organització. I és que una responsabilitat bàsica d'una empresa és saber a quin marc legal es deu, especialment en allò que és més singular de la seva activitat, i en quin nivell de compliment es troba...
  • 6.4.11 Exigir als stakeholders que complexin la llei. El fet de tenir la voluntat de complir amb el màxim rigor amb l’Agència Tributària m’habilita per a ser exigent amb els seus incompliments. Altres ciutadans consentiran ja sigui per deixadesa, per no saber no formular la queixa, o senzillament per a evitar-se problemes amb uns funcionaris que, per la funció que fan, millor passar desapercebuts.
  • 15.11.10 Impostos i pressió fiscal: abordar amb transparència els diferents tractaments. L'ètica i la política - Eleccions nacionals al Parlament de Catalunya 2010. Les darreres hores de la campanya electoral han estat marcades per les declaracions de...
  • 20.2.10 De nou sobre les multes. Aquestes dues notícies ens ofereixen l'oportunitat de reflexionar sobre les multes, i d'expressar dubtes sobre les intencionalitats dels gestors públics.  Les sancions són un recurs...
Per si esteu interessants en la conferència:

El pròxim dia 13 de març a la seu del nostre Col·legi, desenvoluparem aquesta conferència que tenint en compte la qualitat del ponent Joan Iglesias i la temàtica a desenvolupar, serà de gran interès per al col·lectiu. La sessió vol plantejar qüestions relatives a com és i com hauria d'ésser l'organització i gestió de l'Agència tributària dintre del marc d'una nova concepció del que s'entén actualment en relació amb els serveis que presta l'Estat com a contraprestació als tributs recaptats. Aspectes relatius a l'estratègia tributària, el retiment de comptes al contribuent i l'eficàcia del sistema, seran aspectes presentats o debatuts en el col·loqui posterior. 
    
Dia: dijous, 13 de març de 2014

Horari:  de 18 a 20 hores
     
Presenta:  Daniel Faura
President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
   
Ponent: Joan Iglesias Capellas
Assessor del President de la Generalitat de Catalunya
Director del programa per la definició d'un nou model d'Administració
tributària de Catalunya (Departament de la Presidència)

Cal inscripció prèvia
  

0 comentaris: