27.10.13

Ara és l'hora: campanya pels horaris europeus

  • Neix Ara és l'Hora, una iniciativa de la societat civil per demanar una organització més racional mantenint el fus horari 
  • Fabián Mohedano lidera una iniciativa que ha rebut el suport de Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global
  • Mohedano creu que "en el context en què Catalunya s'està plantejant nous reptes com a país la gent és més receptiva als canvis" i lliga el procés sobiranista a la reforma horària perquè cal plantejar-se "com serà la Catalunya que ve"
A gairebé tota Europa, l'horari laboral és de 9 a 5, parant un màxim d'una hora per dinar a meitat de la jornada. A l'Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s'allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre. El resultat és que els catalans i espanyols el 2011 van treballar una mitjana de 277 hores més que els alemanys, segons dades de l'Institut d'Estudis Econòmics (IEE) a partir d'estadístiques de l'OCDE, que situen la mitjana d'hores treballades a l'Estat espanyol durant el 2011 en 1.690 hores, davant les 1.413 hores d'Alemanya. També treballem més que la mitjana a Finlàndia, Suècia, Regne Unit o Àustria.

Tot i treballar més hores i d'allargar més la jornada, la productivitat no és més gran que en cap d'aquests països. Al contrari, tot fa pensar que la productivitat és inversament proporcional a la durada de la jornada. Per contra, la dificultat de conciliar vida personal, familiar i personal sí que resulta molt més acusada, ja que els horaris espanyols provoquen un gran desajustament entre l'horari escolar i el laboral, cosa que fa difícil la cura dels fills. I, en tot cas, els que no són pares, dificulta la realització de qualsevol activitat després de la sortida de la feina. El desfasament horari respecte d'Europa, que implica fer la pausa per dinar un parell d'hores més tard i retardar també l'hora de sortida de la feina, el sopar i fins i tot el prime time de les televisions (l'hora de màxima audiència al vespre) té seu origen en la postguerra espanyola.

Fins als anys trenta, a l'Estat espanyol es menjava cap a migdia, com a la resta de països europeus (fins i tot als del Sud, on les condicions climàtiques i de llum són semblants). En els primers anys del franquisme, la pluriocupació masculina va passar a ser habitual per poder mantenir la família, mentre s'instaurava la norma que la dona es quedés a casa, associada a l'accés a la classe mitjana i les seves expectatives. Era molt comú, per tant , que el marit arribés a casa a dinar en acabar la feina de matí a les 13 i es reincorporava a les 15. La pluriocupació per als obrers industrials sense jornada partida, eren hores extra en el mateix establiment o en un altre taller, després de plegar a les 19. Els horaris han patit una transformació rellevant i són els que han quedat instaurats a partir de llavors, tot i que les condicions socials del país han canviat molt en les últimes dècades.

Existeixen diferents iniciatives en marxa encaminades a la racionalització d'horaris i el foment de les mesures de conciliació. Entre les mesures de conciliació cal destacar el foment del teletreball, que estalvia temps i diners en desplaçaments de casa a la feina i permet flexibilitzar la jornada, i l'impuls de les jornades intensives.

Els diferents estudis realitzats asseguren que implantar la jornada continuada, com ja fan moltes empreses exclusivament a l'estiu, augmenta la motivació, redueix l'estrès, estimula l'optimització del temps i ensenya als empleats a planificar. I, en conseqüència i com argumentari més important per a les organitzacions, eleva la productivitat i rendibilitat, relacionades amb el cost i el temps respectivament. En qualsevol cas, l’aposta per un horari intensiu ha de ser impulsada amb altres mesures.

UN GRUP PROMOTOR PLURAL AMB ESPECIALISTES APASSIONATS

ARA ÉS L'HORA disposa d'un grup motor amb les funcions de direcció estratègica i seguiment i avaluació de les iniciatives en marxa. Està format per les següents persones: Assumpta Baig, mestra [Associació Salut i Família], Sara Berbel, psicòloga social i experta en polítiques de gènere, Salvador Cardús, professor [Universitat Autònoma de Barcelona], Lluís Casado, consultor [Grupo Mediterráneo Consultores], Elvira Méndez, directora general [Associació Salut i Família], Jordi Ojeda, professor [Universitat de Barcelona], Jordi Pigem, filòsof i escriptor, Cristina Sánchez, professora [Universitat de Girona], Esther Sánchez, professora [Universitat Ramon Llull - ESADE]. ARA ÉS L'HORA compta amb persones i organitzacions que se sumen a la idea d'horaris més racionals:
  • Rational Time SL, Jordi Ojeda 
  • Responsabilitat Global, Josep Maria Canyelles 
  • Fabian Mohedano, promotor XXXX

Primeres repercussions als mitjans

Podeu veure el reportatge al TN Migdia de TV3 i, més a sota, al diari ARA:


Accés al reportatge de TV3

Diari ARA: Campanya pels horaris europeus
Barcelona | Actualitzada el 26/10/2013 00:00
MÉS TARD QUE ELS PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN 
 Dinem més tard, sortim més tard de treballar, sopem més tard i anem a dormir més tard. Això provoca,  entre altres coses, problemes de conciliació familiar, de sinistralitat i, fins i tot, afecta el fracàs escolar.  La Iniciativa per a la Reforma Horària demana uns horaris més racionals. MÉS TARD QUE ELS PAÏSOS DEL NOSTRE ENTORN Dinem més tard, sortim més tard de treballar, sopem més tard i anem a dormir més tard. Això provoca, entre altres coses, problemes de conciliació familiar, de sinistralitat i, fins i tot, afecta el fracàs escolar. La Iniciativa per a la Reforma Horària demana uns horaris més racionals. CRISTINA CALDERER
 
AURI GARCIA MORERA
"Tenim uns horaris anòmals, que no tenen enlloc del món, ni a Europa ni als Estats Units ni als altres països desenvolupats". Així de contundent es mostra el coordinador de la Iniciativa per a la Reforma Horària, Fabián Mohedano, a l'hora d'explicar el punt de partida de la campanya. "En comptes de sopar a les set, sopem a les nou o les deu -detalla Mohedano, com a exemple d'una de les grans diferències-. I l'horari té conseqüències en molts àmbits", afegeix.

Provoca un problema d'igualtat entre homes i dones en la conciliació familiar, perquè sortir tard de treballar fa que algú, sovint les dones, faci renúncies en l'àmbit laboral. També un problema de sinistralitat, perquè dormim menys hores i estem més cansats. Un cansament que també afecta la productivitat a la feina, on passem molta estona però rendim poc. I la quantitat d'hores que som a la feina, al seu torn, incideix en el fracàs escolar, perquè els pares no fan els deures amb els fills. "Com que els pares han d'anar corrents quan acaben la seva jornada laboral, ara volem canviar l'horari escolar i que les escoles obrin més hores. Això és un error. El que s'ha de canviar són els horaris dels pares -reivindica el coordinador de la Iniciativa per a la Reforma Horària-. I amb el comerç igual. Com que no podem anar a comprar, volem que els comerços obrin més hores, i el que hauríem de fer és sortir més d'hora", afegeix Mohedano.

L'origen del problema, segons els impulsors d'aquesta iniciativa, es remunta al franquisme. Però no pel canvi del fus horari britànic per l'alemany sinó per un canvi en els costums. "El desarrollismo va fer que la gent fes hores extres o una altra feineta a la tarda, i això va fer que s'endarrerís l'hora de dinar i l'hora de sopar", assegura Mohedano.

Canvi de l'organització del temps

Catalunya és l'única zona de la Península que queda a l'est del meridià de Greenwich i que, per tant, ja té el fus horari que li correspon geogràficament. Així, la solució al problema dels horaris passa per un canvi de l'organització del temps a diversos nivells mantenint l'actual fus horari. "Es poden generar mesures per sincronitzar els transports amb les necessitats de la gent", diu Mohedano, que posa d'exemple una mesura que ja es va implantar, com fer coincidir el tancament de les discoteques amb l'obertura del metro.

Les mesures més determinants, però, s'haurien d'implantar en l'àmbit laboral i depenen, sobretot, de les empreses: "Les grans multinacionals ja tenen horaris europeus, i en les petites i mitjanes empreses fa falta un canvi de mentalitat, amb un punt de trobada entre sindicats i patronal perquè la flexibilitat de l'horari laboral es converteixi en una cosa normal. Podem fer la mateixa feina en menys hores i en el moment en què ens vagi millor". [continuar llegint a l'ARA]