28.9.13

Mentir a Bloomberg i intentar censurar: ingenuïtat o insconsciència?

Des d'un punt de vista de la formalitat democràtica, mentir en seu parlamentària seria més greu que mentir en una entrevista amb un mitjà de comunicació. De fet, potser la mentida que caldria considerar més greu és la que es fa davant l'electorat, ja que suposa un frau contractual i una pèrdua de la legitimitat.

Podríem parlar-ne molt de mentides en el camp de la política. I establir gradacions, passant per les mitges veritats. I certament valdria la pena fer-ho en un moment de crisi de la política i de recerca de fórmules per a regenerar la vida política.

Qualsevol intent de recuperar la legitimitat plena de la política passa per unes conductes humanes acceptables. L'ètica de les persones, dels líders polítics és fonamental. I sens dubte, des de la meva perspectiva d'expert en Responsabilitat Social, també afegiria que l'ètica de les persones no és prou garantia d'impacte perdurable i consistent si les organitzacions -en aquest cas els partits- no incorporen aquesta ètica en forma de gestió integral i integrada de la responsabilitat social.

El problema es pot fer irresoluble quan la mentida s'ha instal·lat en la vida política, quan no té marxa enrere, quan no hi ha prou coratge polític per a assumir la veritat amb totes les conseqüències. L'única manera de trencar aquest enquistament és amb la llum i l'aire nou que pot venir d'altres contextos culturals.

En aquest sentit em sembla un magnífic experiment exposar el president Rajoy a l'entrevista en profunditat d'un mitjà professional estranger no subjecte a pressions, si més no a pressions ridícules. Pot ser que el president espanyol sigui tan ingenu de creure que pot tractar un mitjà independent com si fos la població espanyola, majoritàriament adormida? Creure que pot mentir-hi o intentar censurar forma part d'una ingenuïtat extrema i una inconsciència sobre les conseqüències reputacionals que comporta.

El fet que la Moncloa hagi intentat censurar les respostes de Rajoy sobre Bárcenas a l'entrevista a Bloomberg TV situa Rajoy davant la realitat i pot contemplar com el joc de mentides que pot dir en el context cultural que controla no és viable en un altre context. Segons la televisió nord-americana, les preguntes no es pacten, i Bloomberg va informar que mantindrien el contingut perquè tenia "valor informatiu". La portaveu del canal a Londres, Catrin Thomas, ha dit a 'Vozpópuli' que "Bloomberg defensa el seu periodisme".
[ARA] El govern espanyol va pressionar sense èxit Bloomberg TV perquè censurés les respostes sobre el cas Bárcenas a l'entrevista del president espanyol, Mariano Rajoy, a la cadena nord-americana. Fonts oficials de la cadena ho han confirmat a diversos mitjans, després que ho tragués a la llum 'Vozpópuli'. Segons citen aquests mitjans, l'entorn de Rajoy va demanar que no s'emetessin els fragments de l'entrevista en què el cap de l'executiu espanyol respon sobre la presumpte trama de finançament irregular i sobresous en negre a la cúpula del PP. Segons expliquen aquests mitjans, les respostes del president espanyol, que en un moment de l'entrevista reconeix que "hi ha coses que no es poden demostrar", van provocar el nerviosisme de l'equip de comunicació de la Moncloa. 'El Mundo' explica la resposta que fonts de Bloomberg van donar al govern espanyol: "Els vam explicar que aquells minuts eren rellevants i que els emetríem".
L'interessant del cas és que aquestes relliscades van mostrant el rerefons no solament del personatge i l'entorn (govern, partit...) sinó que acaba retratant un factor cultural més generalitzat i que afecta la marca España. Els experts consideren que denota "una incompetència molt gran" demanar a Bloomberg que censurés part de l'entrevista a Rajoy i creuen que una relliscada d'aquest tipus "es paga molt cara" i "diu molt de la marca Espanya".
[ARA] Els experts consultats per l'ARA consideren que el govern espanyol va cometre un error molt greu en intentar que l'agència de notícies Bloomberg no emetés els fragments de l'entrevista a Mariano Rajoy que feien referència al cas Bárcenas. El consultor de mitjans Antoni Maria Piqué creu que aquest fet demostra una "incompetència molt gran" i un "desconeixement enorme" de la rellevància de Bloomberg, "l'agència de notícies que es miren els mercats a l'hora de prendre decisions". Segons ell, aquest intent de censura "no és una errada qualsevol", i si s'hagués produït mentre la prima de risc espanyola estava disparada "hauria tingut un efecte agreujant molt seriós". Coincideix amb ell el consultor Juan Antonio Giner, per qui "mentir a mitjans internacionals de gran credibilitat com Bloomberg es paga car". En la seva opinió, aquestes pressions del govern espanyol "reforcen la mala imatge" que tenen els últims executius espanyols, "presidits per monolingües que confonen la informació amb la propaganda". En aquest sentit, Piqué remarca que aquest cas "diu molt de l'anomenada marca Espanya". "És un desastre sense pal·liatius i la gent que segueix Bloomberg, que són els que toquen les tecles del món, en pren nota", conclou Piqué.
Un parell de conseqüències:

a) Quina credibilitat té el president Rajoy i el seu entorn quan parlen de regeneració democràtica, lleis de transparència, etc?

b) Després de succeir un altre president, Zapatero, que fou qualificat sovint de mentider compulsiu, quina credibilitat tenen davant la ciutadania i davant el món les afirmacions poc argumentades que emeten tant govern com els dos principals partits espanyols sobre el procés d'emacipació de Catalunya?