30.5.13

Sessió amb Joe Dispenza

Avui he assistit a una conferència a càrrec de Joe Dispenza, que ha fet especialment dirigida a tots els membres del Pla Nacional de Valors de Catalunya.

Fa unes setmanes es va fer una altra sessió amb la presència del professor Felber, promotor de l'Economia del Bé Comú.

Aquestes sessions permeten contrastar les línies de treball del PNVC amb algunes persones que des de diferents visions estan fent aportacions rellevants per a una nova economia, una nova societat i un nou model de relació dels éssers humans amb el seu entorn.



Jornada Smart Cities - Club Cambra Barcelona

Web

I Premis de Turisme Responsable de Catalunya

logo_coloursEls I Premis de Turisme Responsable de Catalunya s'organitzen en el marc de la 7a Conferència de Turisme Responsable i tenen com a objectiu reconèixer i distingir les bones pràctiques de la indústria turística catalana.

Aquests premis guardonen els esforços de les empreses turístiques i hoteleres que treballen per reduir els impactes negatius de la seva activitat augmentant els seus beneficis, no només per a l’empresa, sinó també per a la comunitat local, el medi ambient i els turistes.

Es lliuraran premis en 8 categories:

1. Millor allotjament petit
Atorgat a un hotel, alberg, càmping, etc. de capacitat menor de 24 llits que demostra el que un petit negoci pot aconseguir al exercir les seves responsabilitats amb el medi ambient i la comunitat local.
2. Millor allotjament gran
Atorgat a un allotjament amb capacitat major o igual a 24 llits, que demostra l’impacte positiu que un negoci pot tenir en la destinació quan exerceix les seves responsabilitats amb el medi ambient i la comunitat local.
3. Millor contribució a l’economia local
Atorgat a una organització turística que actua en benefici del desenvolupament de l’economia local i la millora del benestar de la població del destí.
4. Millor proveïdor de turisme accessible i inclusiu
Atorgat a una organització que realitza esforços excepcionals per garantir una experiència accessible per a tothom, independentment de la discapacitat o l’origen social.
5. Millor proveïdor de excursions responsables
Atorgat a un proveïdor d’excursió que educa e inspira als viatgers a través de l’enfocament responsable dels seus productes; inclou el coneixement dels problemes dels llocs visitats i transmet com ser un viatger responsable.
6. Millor gestió del patrimoni cultural a través del turisme
Atorgat a una destinació de turisme, un patrimoni de la humanitat, un grup, una iniciativa o una atracció que empra el turisme per protegir eficaçment i promoure el patrimoni cultural.
7. Millor gestió del patrimoni natural i la protecció del medi ambient a través del turisme
Atorgat a una organització, una iniciativa o un àrea natural que empra el turisme en benefici de la vida silvestre i / o conservació de l’hàbitat (marí, de muntanya, etc.).
8. Millor iniciativa en el turisme responsable
Atorgat a una organització de recent creació o iniciativa que aplica un enfocament innovador a l’empresa de viatges i el turisme i conseqüentment també realitza una contribució positiva a la vida, el patrimoni cultural local i / o el medi ambient.

El mecanisme dels premis s’estableix a través de les nominacions d’aquestes empreses responsables per part dels viatgers i la indústria, i estan obertes a tothom que hi vulgui participar. Per nominar una empresa, només cal enviar un correu electrònic a rtd7awards@gmail.com amb el nom i el contacte de la companyia (e-mail, telèfon i nom de la persona de contacte), persona que nomina, contacte de la persona que nomina, categoria i el motiu de la nominació.

L’acte dels lliurament dels I Premis de Turisme Responsable de Catalunya se celebrarà divendres 4 d’octubre a la Torre Agbar (Barcelona).

I Premis de Turisme Responsable de Catalunya


Creuers pel Mediterrani, viatges d’esquí i d’aventura, caps de setmana a cases rurals, excursions a peu, vacances a la platja … totes aquestes formes de turisme i moltes d’altres poden ser més responsables. La responsabilitat és exercida en la mesura en què es gestionin les activitats turístiques per reduir els seus impactes negatius i augmentar els seus beneficis, no només per a l’empresa, sinó també per a la comunitat local, el medi ambient i els turistes. És precisament aquest esforç per fer una diferència en la destinació, que els I Premis de Turisme Responsable de Catalunya busquen reconèixer i distingir.

Com es nomina?
 Confiem en el criteri dels viatgers i la indústria per nominar aquelles empreses catalanes que presenten bones pràctiques en les temàtiques dels premis. Les nominacions estan obertes per a qualsevol persona que desitgi participar.
Per a nominar cal enviar un e-mail a rtd7awards@gmail.com Amb la informació següent:
  • Nom de la companyia
  • Contacte de la companyia (e-mail, telèfon i nom de la persona de contacte)
  • Categoria de nominació
  • El motiu de la nominació
  • Contacte de la persona que nomina (nom, detalls de contacte)
No s’acceptaran nominacions amb dades incompletes. Les nominacions es tancaran el 15 de juny de 2013.

Quin és el procés?
Els investigadors de l’Observatori de Turisme Responsable de TSI-Turisme Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull) juntament amb els membres de l’ICRT Barcelona & Catalunya seleccionaran 10 finalistes per categoria. Aquests finalistes rebran un qüestionari sobre responsabilitat social amb el que posteriorment seran avaluats pel jurat dels premis.

El jurat:
  • Dr. Harold Goodwin, ICRETH, Leeds Metropolitan University
  • Sr. Jordi Ficapal, Observatori de Turisme Responsable, TSI – Turisme Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull)
  • Sr. José Luís Iriberri, SJ: Conceller TSI – Turisme Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull)
  • Dr. Robin Barden: ICRT Barcelona & Catalunya
  • Sra. Blanca Cros: ICRT Barcelona & Catalunya
  • Dr. Joan Morales de Descobrir Catalunya
  • Representant de l’esponsor dels premis
Amb el suport de:
LogoDescobrir_awardsShare Barcelona logo_premis28_06 manual acualogy

Empreses que sumen +

Fundación Setba Barcelona


Cicle de trobades sobre RSC

Propera trobada: 20 de juny de 2013
Conferenciant: Per determinar
Experiències de col·laboració: Teixidors + Per determinar
Preu: Gratuït
Cal confirmar l'assistència per telèfon 934813696 o per mail
Altres trobades previstes: Dijous 24 d'octubre de 2013

El projecte
La Fundació Setba va inaugurar el 16 de febrer de 2012 el cicle de trobades 'Empreses que sumen +'. Un projecte que neix amb la voluntat d'unir empreses i entitats que es dediquin a la tasca social, per dialogar i trobar sinèrgies de treball.

El context actual ha estat l’espurna que ha permès engendrar i engegar aquesta iniciativa. Un cicle de trobades que pretén sensivilitzar les empreses vers la seva responsabilitat social, vers les persones que es troben risc d’exclusió i que cada vegada en són més.

‘Empreses que sumen +’ vol ser una plataforma per donar veu a les empreses i institucions que treballen o col·laboren en l’àmbit del social i, alhora, un espai de trobada per generar diàleg, reflexió i posar sobre la taula idees que, més endavant, puguin esdevenir projectes concrets.

El plantejament inicial del cicle és donar a conèixer, en cada trobada, diferents casos de col·laboració entre parelles d’empreses, l’una una societat mercantil i l’altra de caire social, que treballin conjuntament per a l’atenció integral de persones en risc d’exclusió social.

L’objectiu final d’aquesta iniciativa és el de posar en contacte empreses, institucions i entitats per tal de sumar esforços i fer això que és tan actual, que se sent tan avui en dia amb les noves tecnologies i els usos que se’n deriven, però que és alhora tan antic: el fet de fer xarxa, d’unir-se per a una causa comuna, d’estar en contacte i, en definitiva, sumar + vers la solidaritat.

Trobades anteriors
I Trobada - 16 de febrer de 2012
Conferenciant
Albert Rosa, gerent de la Fundació ASTRES i Eina Activa Empresa d'Inserció.
Experiències de col·laboració
Casal dels Infants + l’Hotel Principal.
II Trobada -  21 de juny de 2012
Conferenciant
Josep Maria Canyelles, fundador de Responsabilitat Global.
Experiències de col·laboració
Museu Marítim de Barcelona + NORAI - Raval SCCL.
III Trobada - 18 d’octubre de 2012
Conferenciant
Fèlix Velasco, director de FVAS Management i Soci-Fundador de Foretica.
Experiències de col·laboració
Icària Iniciatives Socials + 7 i TRIA.
I Trobada - 21 de febrer de 2013 
Conferenciant
Irene Samper, d'ISR
Experiències de col·laboració
NORMA Editorial + Fundació Pare Manel


29.5.13

El Govern britànic recomana invertir a Catalunya

  • Destaca que és una "clara oportunitat per a les empreses biotecnològiques" del Regne Unit
Una imatge de l'articleUna imatge de l'article

El Govern britànic recomana invertir a Catalunya, en un article penjat a la seva web oficial. L'executiu del conservador David Cameron assenyala que aquest territori es una "clara oportunitat per a les empreses biotecnològiques" del Regne Unit.

En aquest sentit, insta a col·laborar amb "qualsevol de les companyia catalana per compartir cartera d'I+D o per fer servir distribuïdors locals per accedir a les oportunitats de la regió".

Sota el títol "fes una ullada a Catalunya", la informació destaca que la "BioRegió de Catalunya és la llar de més de 350 empreses, entre elles algunes de les més fortes en el sector farmacèutic, tant de collita pròpia com internacionals".

La informació, elaborada a l'ambaixada britànica a Madrid, també destaca que aquí hi ha la seu del SECHPhO, una iniciativa empresarial per al sector de l'òptica i fotònica, i el sincotró Alba, la qual cosa converteix Catalunya en "un dels llocs més estratègics del sud d'Europa per a les activitats de recerca i desenvolupament".

L'executiu britànic enumera, així mateix, altres "sectors com l'automoció (Nissan i Volkswagen-Seat), tèxtil, construcció i industrial".

També fa èmfasi que Catalunya "compta amb polítiques actives del Govern regional per promoure la innovació amb el 21% de la inversió espanyola en I+D i el 33,7% de les seves patents. L'any passat, Catalunya va atraure 146 milions d'euros del setè programa marc d'investigació i desenvolupament tecnològic de la Unió Europea i 529 milions des del 2007".



Font: e-notícies

Reivindiquem la llengua de Jesús Moncada

  • Ens hem adherit a aquesta campanya:

REIVINDIQUEM EL CATALÀ DE JESÚS MONCADA. NO A LAPAO

Els lectors i lectores del gran escriptor mequinensà Jesús Moncada rebutgem absolutament la ignominiosa llei que promou la fragmentació de la llengua en anomenar LAPAO a la llengua catalana de la Franja. Aquest nom no és només un insult per als parlants de la llengua catalana, és també una estratègia de desmembrament d’una realitat cultural que ens uneix arreu dels territoris de parla comuna.

El genocidi cultural que s’està aplicant deliberadament atempta contra la literatura, esbiaixant un cànon literari comú que ha bastit la llengua catalana gràcies a la riquesa dels mots emprats per escriptors d’arreu. Jesús Moncada, aquest gran artesà de la llengua, ha aportat al cànon literari català una gran diversitat de mots i d’expressions del català occidental, per la qual cosa ha enriquit el vocabulari i ha creat lligams entre els territoris de parla catalana que, sistemàticament, s’intenta de trencar.

                                                                                        
Per adherir-vos-hi, feu clic al dibuix    

Alerta Roja: Europa criminaliza las semillas naturales

Atención, porque esto es muy grave: La nueva Ley de semillas aprobada por la UE disminuye el acceso a semillas para su uso en el hogar y restringe los cultivos en casa. O eso pretenden.

El lunes 6 de mayo se presentó una nueva ley ante la Comisión Europea, por la cual se establecen nuevos poderes para regular el cultivo de plantas en toda Europa. La “Ley de Material Reproductivo de las plantas” regula absolutamente todas las plantas. Y como no podía ser de otra forma, contiene restricciones en cultivo de verduras y plantación de árboles, mientras que también se crean nuevos poderes para restringir el resto de plantas de cualquier otra especie en una fecha posterior.

De esta forma, bajo la nueva ley será ilegal cultivar, reproducir o comercializar cualquier semilla vegetal o árbol que no haya sido probado y aprobado por una nueva llamada “Agencia de Variedades Vegetales de la UE”, que va a elaborar una lista con las plantas autorizadas (también se deberá pagar una tarifa anual a la Agencia para mantener esas semillas en la lista, si no se paga, significa que se deja de cumplir con la normativa y queda por lo tanto prohibido su cultivo).

Tal y como nos informa el blog “Noticias de Abajo“, después de muchas protestas e intensas presiones por parte de grupos de consumidores, pequeños agricultores, bancos de genes, e incluso algunos Gobiernos de los Estados miembros, se han hecho algunas modificaciones de última hora, que aunque no resulta en una ley perfecta, reduce mucho el impacto.

Un resumen de la noticia en vídeo lo podemos ver en Youtube:

Las concesiones de última hora son las siguientes:
1. Los jardineros quedan autorizados a guardar e intercambiar semillas no aprobadas sin que por ello se infrinja la ley.
2. Individuos y pequeñas organizaciones pueden proveerse de semillas de hortalizas no aprobadas, siempre y cuando tengan menos de 10 empleados.
3. Los bancos de semillas también pueden guardar semillas no aprobadas, sin que por ello se infrinja la ley.
4. En una futura legislación (sin especificar cuándo) se regularán las semillas aptas para la agricultura ecológica.

Para el resto se mantienen las restricciones, por lo que a largo plazo será más difícil para las personas hacerse con buenas semillas para cultivar en su casa. De todas formas la ley aún tiene que pasar al Parlamento para su modificación o aprobación, por lo que todavía hay posibilidades de cambios, sean para bien o para mal.

Ben Gabel, agricultor y director de The Real Seed Catalogue, dijo al respecto:
“En el proyecto de ley han hecho algunas importantes concesiones para el cultivo en casa y los pequeños agricultores, aunque es una pena que no se pensase en ellos en primer lugar. Sin embargo, todavía hay consecuencias negativas, ya que tendrán derecho a acceder a las distintas variedades vegetales los jardineros, los agricultores ecológicos y los agricultores que cultiven para los mercados locales a pequeña escala.

Ben Gabel, de Real Seeds
Esto se debe a que el principal sistema de registro no facilita el uso en el hogar (jardines, huertos) y las variedades para el uso en casa no cumplen con los estrictos criterios de la Agencia de Variedades Vegetales, que sólo se preocupa por aprobar las semillas utilizadas por la Agricultura Industrial.
Debido a esto, las empresas de semillas registraban y vendían variedades de semillas para uso no profesional en el ámbito doméstico. Bajo el nuevo sistema, que ahora las denominan como variedades “locales” y aunque no hay un registro de esas variedades existe un gran inconveniente: cualquier empresa con más de 10 empleados tiene prohibido su cultivo y uso.

Así que las nuevas variedades para los cultivos caseros sólo podrán ser desarrolladas por pequeñas organizaciones, y puede ser que no tengan recursos para hacerlo. Habrá muy pocas variedades profesionales para uso de los jardineros o para la agricultura sostenible a pequeña escala.
La ley va a reducir las posibilidades de elección también a los grandes agricultores. En algunos casos, sólo se permitirán las nuevas variedades vegetales si se aprueban y se demuestra que son mejores que las que estén actualmente en lista. Esto es absurdo, ya que a menudo se descubren los beneficios de una nueva variedad al cabo de varios años, por ejemplo, cuando se observa su resistencia ante tal o cual enfermedad. En un mercado libre, debería corresponder a los agricultores decir el uso de las nuevas variedades y cuáles son aquellas que más les gustan en base a su experiencia.

Kate McEvoy de Real Seeds
No hay necesidad real de este nuevo y complejo reglamento. Ya tenemos leyes que protegen al consumidor: las semillas deben ser aptas para su venta; deben coincidir con la descripción y corresponder con lo anunciado. La actual Ley de Semillas ya cubre la defensa de la salud, la trazabilidad y la seguridad. Cualquier persona que produce semillas ya es inspeccionada y sus semillas certificadas por Agencias Estatales.

Este es un ejemplo de Burocracia fuera de control. No queremos a tantos funcionarios de la UE que son pagados por mover montañas de papeles para interferir en el derecho de las personas a cultivar lo que quieran, ni que deba pagarse por el uso de plantas que han sido utilizadas durante miles de años en la agricultura a pequeña escala.

También resulta preocupante que se hayan dado a sí mismos el poder de regular y aprobar el cultivo de cualquier especie de planta en el futuro, no sólo las de uso agrícola, sino las hierbas, musgos, flores, etc, sin tener que pasar necesariamente por el Consejo para su votación.

Lo cierto es que esta ley ha sido escrita pensando en las necesidades de las Multinacionales de la Industria Agraria y de Semillas, que suministran en grandes cantidades para la producción industrial. Es algo que no debiera aplicarse a los usos domésticos o los pequeños agricultores que producen para los mercados locales, que tienen necesidades muy diferentes.

Hacemos un llamamiento para que queden exentas de forma total en la ley aquellas semillas vendidas en pequeñas cantidades a los consumidores individuales”.
Por otra parte, si se ha parado a leer el resumen oficial de la nueva ley, advertirá que tan solo es una nota de prensa donde explica cuales son sus fines y sus aparentes buenas intenciones, siendo en realidad un mero resumen.

Como ya sospechará usted, este movimiento es “La Solución final” de Monsanto, DuPont, Grow, Pioneer y otras corporaciones transnacionales que, por otra parte, nunca han ocultado que su meta final es el control completo de todas las semillas y cultivos del planeta.

La ONG “El Arca de Noé” y otras 240 organizaciones de 40 países europeos han escrito una carta abierta a los burócratas europeos instándoles a que detengan este desatino. Una traducción de la misma la puedes leer aquí.

De esta manera los dirigentes europeos animan a todos los estados miembros a crear registros y a recopilar datos de todo y de todos, para que el nada se pueda escapar al control estatal (seguridad alimentaria y sanitaria lo llaman).

Lo diré más claro aún: Virtualmente todas las plantas, variedades de semillas y agricultores tendrán que estar “fichados” por los gobiernos para poder operar dentro de la “legalidad”.

Por poner un ejemplo: Bajo esta nueva dictadura Ley no hubiera sido posible que personas como Josep Pamies nos hubieran traído a España plantas medicinales como la Stevia (100 veces más dulce que el azúcar, pero sin sus peligros y además muy eficaz en el tratamiento de la diabetes) o la Kalanchoes (con resultados espectaculares en el tratamiento de diversos tipos de cáncer), puesto que el Sr. Pamies ya estaría en prisión acusado de atentar contra la salud pública.

FUENTES (casi todas en inglés):
- European Commission to criminalize nearly all seeds and plants not registered with the government.
- BREAKING: European Commission to criminalize nearly all seeds and plants not registered with government.
- http://www.gmwatch.org/index.php?option=com_content&view=article&id=14816:all-about-the-new-eu-seed-law.
- Excelente artículo en castellano en Noticias de abajo.
- Noticia en el diario Daily Progress.
- Open Source Seeds.
- La Unión Europea criminaliza todas las plantas y semillas que no estén registradas por el Gobierno.
- Organización Arche Noah de comercialización de semillas.
Fuente: genteconconciencia.es

Font: http://elnuevodespertar.wordpress.com/2013/05/16/alerta-roja-europa-criminaliza-las-semillas-naturales/

26.5.13

Canviant les paraules, per bé o per mal

  • La innovació lèxica i les substitucions són benvingudes quan pretenen aportar un valor social. Però cal rebutjar-les quan pretenen destruir.
El foment i el desenvolupament de la responsabilitat social està sotmès a un pèndul on les aparences i el llenguatge són determinants. Per a trobar el punt central, l'espai del possible i raonable, sovint focalitzem un espai més enllà que ens permet progressar i anar trobant l'equilibri.

Aquest punt més enllà pot ser la visualització que un mateix fa per a copsar la tendència ideal. És la pastanaga inassolible però que marca el camí, i pot ser interessant si, lluny de generar desencís, aporta visió i creativitat. Però sovint es tracta del dibuix idealitzat fet des de fora, des dels grups d'interès.

Algun grup d'interès pot dibuixar aquest estadi ideal amb il·lusió sincera però il·lusa, dibuixant un horitzó inassolible i desincentivador. Altres vegades, la llunyania de l'horitzó pot tenir intencionalitat, per a negociar i trobar el punt d'equilibri. Demana més per acabar obtenint allò acceptable. O senzillament perquè és el que s'espera de tu. Per exemple, quan es debatia sobre la voluntarietat de l'RSE, una part del sector social defensava l'obligatorietat. Una cosa era obligar a fer memòries de sostenibilitat, per exemple, però que l'RSE fos obligatòria era una contradicció in terminis, ja que aleshores ja deixaria de ser RSE i passaria a ser marc legal. Preguntats sobre aquesta contradicció m'havien arribat a dir que "d'acord, però és el paper que ens toca fer a nosaltres".

En el llenguatge també ens passa. Per exemple, la manera de referir-se a les persones amb discapacitat ha vingut precedida d'una llarga evolució: subnormals (per als psíquics), invàlids, minusvàlids, discapacitats, persones amb discapacitat. I actualment algú parla de persones amb capacitats diferents. [article relacionat: 27.8.12 "La roja coja cojea"]

Per a posar un altre exemple, no vinculat a col·lectius sinó a tècniques de gestió aplicades en la diagnosi organitzativa o de qualitats personals, del que abans en dèiem defectes després en vam dir mancances i punts febles, i ara hi ha prefereix parlar d'àrees de millora. Però no tot és tan senzill. Si en un DAFO ens surt que una persona té com a punt feble o mancança el domini de l'anglès, això no necessàriament vol dir que constitueixi una àrea de millora, sinó que potser vol dir que se l'ha d'ubicar en una àrea on no li calgui. Vull dir que la substitució de certs mots que ens serveixen per a descriure coses pot arribar a un punt massa lluny, pot arribar a una ultracorrecció, que ens faci fins i tot desvirtuar el sentit de la pròpia tècnica.

En aquest darrer cas, entenc que de vegades pot ser útil construir un discurs segons el qual qualificar aspectes d'una persona com a febles té una càrrega negativa. Però d'aquí no podem passar a fer desaparèixer els punts febles. És millor acceptar la realitat que no construir entorns de cotó-fluix.

Igualment respecte a l'exemple anterior: em sembla interessant parlar de persones amb capacitats diferents, però vull entendre que quan ho fem és en base a un discurs que pretén desvetllar, fer reflexionar. No pretenem canviar la denominació genèrica, que crec que ja és correcte amb persones amb discapacitat, i fins i tot sense negar que els diccionaris també recullin discapacitat amb funció substantiva aplicat a una persona.

Aquestes mateixes reflexions les podríem portar al terreny del llenguatge de gènere on, per reacció a la presència de molts masclismes i en ares d'una sana aspiració a la igualtat, s'han desenvolupat algunes propostes poc justificades i gens funcionals.

Jugar amb els mots és normal. De fet, es diu que qui domina el llenguatge té una part de la partida guanyada! Però en el terreny que ens ocupa -el vinculat a l'ètica, la sostenibilitat i l'RSE, tan donat a canviar els mots- ens cal saber quina és la pretensió: si darrera la innovació lèxica hi ha una voluntat de substitució, o bé es tracta merament d'un recurs discursiu. O fins i tot si hi ha una voluntat de desmarcar-se i disposar de mots amb marca d'origen que remarquen la diferència de qui emet el discurs.

Per exemple, acceptem que la denominació responsabilitat social corporativa (RSC) és l'acadèmicament més correcta i genèrica. I al costat d'aquesta afirmació preferim, de cara al foment, usar Responsabilitat Social de les Empreses (RSE), i fins i tot amb tota la declinació: de les Administracions (RSA), de les Organitzacions (RSO), de les Universitats (RSU), o dels Individus (RSI). No es tracta d'una voluntat de substituir sinó de fer possible una comunicació que personalitzi tot identificant els agents, sovint no implícits, que han d'integrar aquest enfocament de gestió.

Hem exemplificat amb casos en què, en qualsevol cas, la intencionalitat és positiva i no pretenen causar un mal a allò que es denomina. No podem deixar d'esmentar que en alguns casos, la substitució dels mots pot tenir una càrrega directament agressiva. Aquest dies n'estem vivint diversos, però el més interessant de comentar aquí per la seva profunda relació amb l'RSE és la redenominació d'una llengua.

El govern aragonès, amb el beneplàcit del govern espanyol, pretén que la llengua catalana que històricament es parla a la franja oriental de l'Aragó passi a denominar-se Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO). És una manera bastant ridícula de proclamar, en contra de l'evidència (a més de la ciència!) que a l'Aragó no es parla català.

Aquesta és una matèria fonamental en la gestió de la responsabilitat social en el context de l'estat espanyol, ja sigui d'empreses o administracions, ja que es troba en el centre de moltes tensions de governança i afecta convencions internacionals i un sentit lògic de protecció de drets col·lectius i el patrimoni intangible. Malgrat els convenis internacionals firmats per l'Estat espanyol, malgrat els criteris dels organismes de Nacions Unides, i malgrat les iniciatives de gestió de la diversitat que algunes empreses incorporen, aquest és un aspecte vetat en l'RS feta a bona part de l'estat espanyol.

Cap de les empreses i organitzacions empresarials que es queixen de certes fragmentacions del mercat espanyol (amb interessos més polítics que de mercat) apareixeran ara lamentant aquesta fragmentació del mercat que se suposa que seria una dificultat a l'etiquetatge i a l'atenció al públic. Hauran de demanar al seu personal a la zona que ara desaprenguin el català i aprenguin el LAPAO? Hauran de demanar que els productors de Lleida (a 20 km) deixin de distribuir productes etiquetats en català i incorporin el LAPAO?

El llenguatge i les llengües ens serveixen per comunicar-nos i entendre'ns. Podem usar-les en sentit creatiu i la societat validarà o no les propostes. La innovació lèxica i les substitucions són benvingudes quan pretenen aportar un valor social. Però cal rebutjar-les quan pretenen destruir. I és funció de la societat evitar l'extralimitació -en aquest cas de la classe política- i aportar sentit comú. Però és més: si les empreses es reclamen empreses ciutadanes, concepte que implica, en el marc de la gestió de l'RSE, que una empresa adquireix carta de ciutadania davant la societat, no sols davant el mercat, la conseqüència raonable és que col·laborin amb els interessos ètics de la societat civil, afavorint la governança. Perquè un govern sols pot tenir aquesta manca de sentit comú contra l'evidència i contra la ciència sota el silenci còmplice del món empresarial.
Article publicat a Jornal.cat i a Diario Responsable

Cambiando las palabras, para bien o para mal

  • La innovación léxica y las sustituciones son bienvenidas cuando pretenden aportar un valor social. Pero hay rechazarlas cuando pretenden destruir.
El fomento y el desarrollo de la responsabilidad social está sometido a un péndulo donde las apariencias y el lenguaje son determinantes. Para encontrar el punto central, el espacio de lo posible y razonable, a menudo focalizamos un espacio más allá que nos permite progresar e ir encontrando el equilibrio.

Este punto más allá puede ser la visualización que uno mismo hace para captar la tendencia ideal. Es la zanahoria inalcanzable pero que marca el camino, y puede ser interesante si, lejos de generar desencanto, aporta visión y creatividad. Pero a menudo se trata del dibujo idealizado hecho desde fuera, desde los grupos de interés.

Algún grupo de interés puede dibujar este estadio ideal con ilusión sincera pero ilusa, dibujando un horizonte inalcanzable y desincentivador. Otras veces, la lejanía del horizonte puede tener intencionalidad, para negociar y encontrar el punto de equilibrio. Pide más para acabar obteniendo lo aceptable. O simplemente porque es lo que se espera de ti. Por ejemplo, cuando se debatía sobre la voluntariedad de la RSE, una parte del sector social defendía la obligatoriedad. Una cosa era obligar a hacer memorias de sostenibilidad, por ejemplo, pero que la RSE sea obligatoria era una contradicción in terminis, ya que entonces ya dejaría de ser RSE y pasaría a ser marco legal. Preguntados sobre esta contradicción me habían llegado a decir que "de acuerdo, pero es el papel que nos toca hacer a nosotros".

En el lenguaje también nos pasa. Por ejemplo, la manera de referirse a las personas con discapacidad ha venido precedida de una larga evolución: subnormales (para los psíquicos), inválidos, minusválidos, discapacitados, personas con discapacidad. Y actualmente alguien habla de personas con capacidades diferentes. [Artículo relacionado: 27/08/12 "La roja coja cojea"]

Para poner otro ejemplo, no vinculado a colectivos sino a técnicas de gestión aplicadas al diagnóstico organizativo o de cualidades personales, lo que antes llamábamos defectos después lo denominamos carencias y puntos débiles, y ahora hay quien prefiere hablar de áreas de mejora. Pero no todo es tan sencillo. Si en un DAFO nos sale que una persona tiene como punto débil o carencia el dominio del inglés, esto no necesariamente significa que constituya una área de mejora, sino que quizá quiere decir que se le ha de ubicar en una área donde no le haga falta. Quiero decir que la sustitución de ciertas palabras que nos sirven para describir cosas puede llegar a un punto demasiado lejos, puede llegar a una ultracorrección, que nos haga incluso desvirtuar el sentido de la propia técnica.

En este último caso, entiendo que a veces puede ser útil construir un discurso según el cual calificar aspectos de una persona como débiles tiene una carga negativa. Pero de ahí no podemos pasar a hacer desaparecer los puntos débiles. Es mejor aceptar la realidad de que no construir entornos de algodón.

Igualmente respecto al ejemplo anterior: me parece interesante hablar de personas con capacidades diferentes, pero quiero entender que cuando lo hacemos es en base a un discurso que pretende desvelar, hacer reflexionar. No pretendemos cambiar la denominación genérica, que creo que ya es correcto con personas con discapacidad, e incluso sin negar que los diccionarios también recojan discapacitado con función sustantiva aplicado a una persona.

Estas mismas reflexiones podríamos llevar al terreno del lenguaje de género donde, por reacción a la presencia de muchos machismos y en aras de una sana aspiración a la igualdad, se han desarrollado algunas propuestas poco justificadas y nada funcionales.

Jugar con las palabras es normal. De hecho, se dice que quien domina el lenguaje ¡tiene una parte de la partida ganada! Pero en el terreno que nos ocupa  -el vinculado a la ética, la sostenibilidad y la RSE, tan dado a cambiar palabras- necesitamos saber cuál es la pretensión: si detrás de la innovación léxica hay una voluntad de sustitución, o bien se trata meramente de un recurso discursivo. O incluso si hay una voluntad de desmarcarse y disponer de palabras con marca de origen que remarcan la diferencia de quien emite el discurso.

Por ejemplo, aceptamos que la denominación responsabilidad social corporativa (RSC) es la académicamente más correcta y genérica. Y junto a esta afirmación preferimos, de cara al fomento, usar Responsabilidad Social de las Empresas (RSE), e incluso con toda la declinación: de las Administraciones (RSA), de las Organizaciones (RSO), de las Universidades (RSU), o los Individuos (RSI). No se trata de una voluntad de sustituir sino de hacer posible una comunicación que personalice identificando los agentes, a menudo no implícitos, que deben integrar este enfoque de gestión.

Hemos ejemplificado con casos en los que, en cualquier caso, la intencionalidad es positiva y no pretenden causar un daño a lo que se denomina. No podemos dejar de mencionar que en algunos casos, la sustitución de las palabras puede tener una carga directamente agresiva. Estos días estamos viviendo varios, pero lo más interesante de comentar aquí por su profunda relación con la RSE es la redenominación de una lengua.

El gobierno aragonés, con el beneplácito del gobierno español, pretende que la lengua catalana que históricamente se habla en la franja oriental de Aragón pase a denominarse Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (lapa). Es una manera bastante ridícula de proclamar, en contra de la evidencia (¡además de la ciencia!) que en Aragón no se habla catalán.

Esta es una materia fundamental en la gestión de la responsabilidad social en el contexto español, ya sea de empresas o administraciones, ya que está en el centro de muchas tensiones de gobernanza y afecta a convenciones internacionales y a un sentido lógico de protección de derechos colectivos y del patrimonio intangible. A pesar de los convenios internacionales firmados por el Estado español, a pesar de los criterios de los organismos de Naciones Unidas, y pese a las iniciativas de gestión de la diversidad que algunas empresas incorporan, este es un aspecto vetado en la RS hecha en buena parte de España.

Ninguna de las empresas y organizaciones empresariales que se quejan de ciertas fragmentaciones del mercado español (con intereses más políticos que de mercado) aparecerán ahora lamentando esta fragmentación del mercado que se supone que sería una dificultad al etiquetado y a la atención al público. ¿Deberán pedir a su personal en la zona que ahora desaprendan el catalán y aprendan el LAPAO? ¿Deberán pedir que los productores de Lleida (a 20 km) dejen de distribuir productos etiquetados en catalán e incorporen el LAPAO?

El lenguaje y las lenguas nos sirven para comunicarnos y entendernos. Podemos usarlas en sentido creativo y la sociedad validará o no las propuestas. La innovación léxica y las sustituciones son bienvenidas cuando pretenden aportar un valor social. Pero hay rechazarlas cuando pretenden destruir. Y es función de la sociedad evitar la extralimitación -en este caso de la clase política- y aportar sentido común. Pero es más: si las empresas se reclaman empresas ciudadanas, concepto que implica, en el marco de la gestión de la RSE, que una empresa adquiere carta de ciudadanía ante la sociedad, no sólo ante el mercado, la consecuencia razonable es que colaboren con los intereses éticos de la sociedad civil, favoreciendo la gobernanza. Porque un gobierno sólo puede tener esta falta de sentido común contra la evidencia y contra la ciencia bajo el silencio cómplice del mundo empresarial.

25.5.13

Enfortir les capacitats financeres del Tercer Sector Social

Enfortir les capacitats financeres del Tercer Sector Social
Destinataris: Directius i gestors econòmics de les entitats socials de Catalunya

Dia: 12/06/2013
Hora: 08:30 fins a les 18:00
Lloc: Auditori de l’ONCE
Adreça: Gran Via 400 – 08015 Barcelona

Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
taula@tercersector.cat
93 310 57 07

Web: www.tercersector.cat

Mònica Terribas parlarà sobre "Els mitjans i la responsabilitat"


El sopar-col·loqui, organitzat per acidH, tindrà lloc el proper dilluns 17 de juny, de 20:30h a 23h i tindrà lloc a la sala d'actes de l'acidH, c/ Milà i Fontanals, 49.

  •  Nou sopar - col·loqui organitzat per la Fundació / Associació acidH
En aquesta ocasió, la xerrada serà a càrrec de la Sra. Mònica Terribas, consellera delegada i editora del diari Ara, i portarà per títol  Els mitjans i la responsabilitat.

Mònica Terribas
L'acte consistirà en un sopar, amb posterior col·loqui, ofert pel servei de càtering de l'acidH (Shuup Catering), per l'aportació econòmica de 25 €.

Cal reservar plaça als telèfons: 93.457.38.52 - 93.219.36.51  o al mail comunicacio@acidh.org. L’aforament és limitat, prevaldrà l’ordre d’inscripció.

PDF de l'acte

Altres convidats anteriors:
Nota de transparència: Josep Maria Canyelles és patró de la Fundació acidH

22.5.13

Nova publicació del Cicle Ètica

ESPECIAL ÈTICA. Avui, Xavier Torra i Ramon Palacio reflexionen sobre l'ètica en el comerç internacional.

L'ÈTICA EN EL COMERÇ INTERNACIONAL
Xavier Torra, president de CEO Simon Holding, relexiona sobre la manca de valors i codis de conducta acceptats de manera general per tots els agents del comerç internacional i reclama un debat constant per tal de garantir la igualtat de drets i la sostenibilitat en les relacions comercials entre països.
+Info

LA ÉTICA (O SU FALTA) EN EL COMERCIO INTERNACIONAL
Ramon Palacio, enginyer i exvicepresident del Cercle, qüestiona els pilars sobre els quals s'han construït les institucions supranacionals encarregades de regular el comerç internacional i aplaudeix el sorgimet d'iniciatives de transparència internacional per acabar amb la impunitat i la corrupció.
+Info

Segueix totes les publicacions del Cicle Especial Ètica i participa-hi a través del Twitter #cicleÈtica


SOCIETAT ECONÒMICA BARCELONESA D'AMICS DEL PAÍS
C/Basea 8, 1er 1a 08003 Barcelona
Telf. 93 319 28 54 / Fax. 93 319 04 76
www.sebap.com
www.cperc.net

Les competències del futur: les dones i el nou perfil directiu de les empreses


El Govern impulsa la primera llei del Protectorat de les Fundacions per fer-les més eficaces i transparents

Amb l’aprovació de la memòria preliminar es dóna el primer pas per regular per primera vegada el funcionament orgànic del Protectorat

La regulació dóna resposta a les demandes de la societat civil, que reivindica una estructura de Protectorat més adient a la realitat social
 
El Consell Executiu ha aprovat avui la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei del Protectorat de les Fundacions i les Associacions Declarades d’Utilitat Pública. D’aquesta manera, es dóna compliment a la disposició transitòria quarta del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, que estableix el règim jurídic del Protectorat per dur a terme les funcions que legalment té encomanades, amb plena seguretat jurídica, de forma eficaç i eficient.
 
L’impuls de la nova llei es deriva de la competència de la Generalitat en matèria de dret civil i té com a objectiu dotar el Protectorat dels instruments necessaris perquè pugui garantir l’exercici del dret d’associació de les declarades d’utilitat pública i el de fundació, constitucionalment reconeguts.
 
L’elaboració d’aquesta memòria és un pas important perquè suposa el punt de partida de l’Avantprojecte de la primera llei del Protectorat de Catalunya. Fins ara, mai el Codi Civil de Catalunya i les diferents iniciatives d’harmonització havien determinat el funcionament orgànic del Protectorat.
 
Catalunya té una societat civil molt dinàmica que utilitza sobretot com a fórmula jurídica la Fundació per desenvolupar, bàsicament, tasques vinculades al món cultural i el tercer sector. En alguns casos, aquestes societats pateixen problemes derivats de la situació econòmica, però també problemes derivats de la governança o, per exemple, d’adaptació a la realitat canviant. Davant aquesta situació, la mateixa societat civil ha demanat una major seguretat i eficàcia del Protectorat de Fundacions. L’impuls de la nova llei vol atorgar al Protectorat una estructura més moderna d’acord amb la realitat social.
 
La memòria de l’Avantpojecte de la llei del Protectorat preveu, principalment, entre d’altres qüestions:
 
-       Definir l’organització interna del Protectorat, per generar les mesures de foment dels controls interns de les entitats i de responsabilització dels patrons, amb l’objectiu d’incrementar la col·laboració entre administracions i entitats per tal de coordinar les funcions de control i supervisió i d’implementar una cultura de la transparència, la imparcialitat i la no-discriminació que serveixi de garantia tant als finançadors privats com públics.
 
-       Establir procediments sancionadors, com a mecanisme dissuasiu de conductes no legals i com a mesura de confiança per als qui contribueixen al finançament de les entitats.
 
-       Constituir nous mecanismes per dotar de major eficiència i transparència els procediments de funcions administratives del Protectorat: com per exemple, definint el grau de participació de tercers.
 
-       Crear la Funció Inspectora del Protectorat, com a element de garantia de control i regular-ne el procediment. En la memòria ja es preveu dotar aquesta nova funció de més recursos finançats amb pressupost del Departament de Justícia.
 

Pacte per a les persones celíaques

La Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l'Associació Catalana de Celíacs promou un Nou pacte de col·laboració que té per objectiu millorar la informació de l'etiquetatge dels productes alimentaris.

no apte celiacsCom a conseqüència d'aquest Nou pacte la Generalitat ha registrat un nou model d'etiqueta que permet identificar d'una manera gràfica si l'aliment és apte o no per a celíacs. En el cas que el producte sigui "No apte per a celíacs" s'ha d'utilitzar el distintiu següent referit a aquest aspecte, és a dir, el símbol de l'espiga no barrada.

En el cas que el producte sigui "Apte per a celíacs" s'ha d'utilitzar un dels dos distintius següents, en funció de l'espai i d'altres circumstàncies, és a dir, el símbol de l'espiga barrada o el símbol de l'espiga barrada més la informació: "Apte per a celíacs".

L'ús dels distintius pot anar acompanyat d'un cartell d'informació general amb el mateix contingut i símbols que els del Pacte.

et_celiacs(2)Les empreses signatàries del Pacte posaran a disposició dels establiments comercials minoristes que venguin els seus productes a fi de millorar la informació envers les persones consumidores a l'establiment comercial, aquest cartell d'informació general.
Diverses empreses de distribució d'aliments han signat el conveni d'adhesió a aquest Nou pacte amb el qual es comprometen a incloure aquesta informació als seus productes.
Llista d'empreses que han signat el Nou "Pacte per a les persones celíaques"
Llista d'empreses adherides al "Pacte per al celíac i el diabètic"

Acte de presentació del Nou "Pacte per a les persones celíaques" (18 de maig de 2012)
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.


http://www.consum.cat/empreses/tinformem/pceliacs/index.html

20.5.13

Articles publicats 2013 / Artículos publicados 2013

Recull dels articles publicats al 2013:
Recopilación de los artículos publicados en 2013:


 14.12.13 Moments de joia i dignitat pel progrés en el procés democràtic sobre el futur de Catalunya
La consulta es farà el 9 de novembre de 2014 i tindrà una pregunta amb dos apartats: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat” i, en cas de resposta afirmativa, “Vol que aquest Estat sigui independent?”

17.11.13 Cosmètica verda
La Responsabilitat Social de les Empreses pressuposa i requereix que l'organització que estableix aquest enfocament de gestió parteixi d'un compromís ètic basat en valors humanístics, de sostenibilitat i de respecte als grups d'interès.

17.11.13 Cosmética verde
La Responsabilidad Social de las Empresas presupone y requiere que la organización que establece este enfoque de gestión parta de un compromiso ético basado en valores humanísticos, de sostenibilidad y de respeto a los grupos de interés.

5.10.13 Diferenciant Turisme Sostenible i Turisme Responsable #RTD7 #Vector_5
Aquesta setmana hem estat immersos en la 7a Conferència Internacional de Turisme Responsable en Destinacions, que ha tingut lloc a Barcelona i, per primer cop, a Europa.

5.10.13 Diferenciando Turismo Sostenible y Turismo Responsable #RTD7 #Vector_5 Esta semana hemos estado inmersos en la 7ª Conferencia Internacional de Turismo Responsable en Destinos, que ha tenido lugar en Barcelona y, por primera vez, en Europa.

7.10.13 Differentiating Sustainable Tourism and Responsible Tourisme #RTD7 #Vector_5 This week we have been immersed in the 7th International Conference on Responsible Tourism in Destinations, held in Barcelona, ​​for the first time in Europe.

7.9.13 [ENTREVISTA] "La RSE es un estilo y una estrategia; hay quien la disminuye confundiéndola con sus buenas prácticas"
[ca] Estava llegint el darrer article sobre RSE de Josep Maria Lozano on exposa una idea que no sols comparteixo sinó que sovint és el meu cavall de batalla en les conferències, cursos i sessions d'assessorament: és un error basar l'RSE en les bones pràctiques. Retallo un fragment del seu article:

7.9.13 [ENTREVISTA] "La RSE es un estilo y una estrategia; hay quien la disminuye confundiéndola con sus buenas prácticas"
[es] Estaba leyendo el último artículo sobre RSE de Josep Maria Lozano donde expone una idea que no sólo comparto sino que a menudo es mi caballo de batalla en las conferencias, cursos y sesiones de asesoramiento: es un error basar la RSE en las buenas prácticas. Recorto un fragmento de su artículo:

5.9.13 Reflexió sobre la Cadena inclusiva #ViaCatalana
Aquest proper 11 de setembre tindrà lloc la Via Catalana que travessarà tot el país de Nord a Sud, amb persones unides per les mans, amb l'objectiu de reivindicar el Dret a Decidir per a la independència de Catalunya.

31.8.13 Best Chain to Work [ca]
Els indicadors són una manera de captar informació parcial per a fer-nos una imatge del tot. Per exemple, els indicadors de responsabilitat social del GRI, com altres, desglossen en rendiment d'una empresa en els seus diversos aspectes, especialment els cinc vectors ambiental, social, econòmic, laboral i bon govern.

31.8.13 Best Chain to Work [es]
Los indicadores son una forma de captar información parcial para hacernos una imagen del todo. Por ejemplo, los indicadores de responsabilidad social del GRI, como otros, desglosan en rendimiento de una empresa en sus diversos aspectos, especialmente los cinco vectores ambiental, social, económico, laboral y buen gobierno.

26.8.13 Forces armades i Responsabilitat Social: un intent fallit
Fa tres anys el Ministeri de Defensa espanyol va publicar un parell de memòries de Responsabilitat Social. Després no se'n va saber res més. Eren uns bons documents? Tenia sentit? Donaven resposta?

26.8.13 Fuerzas armadas y Responsabilidad Social: un intento fallido
Hace tres años el Ministerio de Defensa español publicó un par de memorias de Responsabilidad Social. Luego no se supo nada más. ¿Eran unos buenos documentos? ¿Tenía sentido? ¿Daban respuesta?

15.8.13 El (nou) estat que volem: una cultura tributària al servei del país
La Hisenda pública i l'agència que tingui per funció la recaptació dels impostos i la persecució del frau és una peça fonamental en l'estructura d'un estat. Actualment a Catalunya tenim el problema gravíssim que es coneix com "espoli fiscal", que consisteix en què solament la meitat dels diners que marxen cap a Madrid tornen a Catalunya.

15.8.13 El (nuevo) estado que queremos: una cultura tributaria al servicio del país
La Hacienda pública y la agencia que tenga por función la recaudación de los impuestos y la persecución del fraude es una pieza fundamental en la estructura de un estado. Actualmente en Cataluña tenemos el problema gravísimo que se conoce como "expolio fiscal", que consiste en que solamente la mitad del dinero que marchan hacia Madrid vuelven a Cataluña.

12.8.13 Ja tinc confirmació documental de quan el meu cognom fou castellanitzat, fa cinc generacions
Ja tinc confirmació documental de quan el meu cognom va ser castellanitzat. Fa cinc generacions, durant el primer terç del XIX, entre el meu quadravi Joseph Canyellas i el meu rebesavi Magí Cañellas es va produir la castellanització

12.8.13 Ya tengo confirmación documental de cuando mi apellido fue castellanizado, hace cinco generaciones
Ya tengo confirmación documental de cuando mi apellido fue castellanizado. Hace cinco generaciones, durante el primer tercio del XIX, entre mi trastatarabuelo Joseph Canyellas y mi tatarabuelo Magí Cañellas se produjo la castellanización

30.7.13 Article "La responsabilitat social dels col·legis professionals" a la revista dels auditors
La revista l'Auditor ha publicat en el seu número 67, corresponent a juliol de 2013, un article de Josep Maria Canyelles titulat "La responsabilitat social dels col·legis professionals".

29.7.13 L'RSE de les pimes, un model d'excel·lència empresarial i responsabilitat davant la societat
La "UEA magazine", la revista de la Unió Empresarial de l'Anoia, ha publicat en aquest número corresponent a maig-juny 2013 un article de Josep Maria Canyelles sobre la Responsabilitat Social.

28.7.13 Les empreses comencen a preveure l'escenari d'un estat català independent
Certament un procés de secessió no es pot improvisar, ni per part dels governs ni per part de les empreses. De fet, un procés de secessió socialment responsable hauria de tenir entre els seus principis el de procurar, des de cadascuna de les parts, que els perjudicis econòmics siguin els menors possibles.

21.7.13 La Marca España s'enfonsa i busca bocs expiatoris
Són mals temps per a la Marca España. Se les prometien molt felices dos o tres lustres enrere, quan l'economia creixia acceleradament i l'orgull patri estava inflamat.

9.6.13 Carta oberta: En parlem des de l'RSE?
Catalunya i Espanya afrontaran en aquest 2013 i 2014 una situació políticament excepcional, marcada per l'agenda sobiranista que preveu la convocatòria d'un referèndum o consulta equivalent per tal que la ciutadania esculli de manera democràtica i pacífica quin futur vol per a Catalunya, en el sentit de seguir formant part del Regne d'Espanya o bé crear un nou estat.

9.6.13 Carta abierta: ¿Hablamos de ello desde la RSE? Cataluña y España afrontarán en este 2013 y 2014 una situación políticamente excepcional, marcada por la agenda soberanista que prevé la convocatoria de un referéndum o consulta equivalente para que la ciudadanía elija de manera democrática y pacífica que futuro quiere para Cataluña, en el sentido de seguir formando parte del Reino de España o bien crear un nuevo estado.

26.5.13 Canviant les paraules, per bé o per mal
La innovació lèxica i les substitucions són benvingudes quan pretenen aportar un valor social. Però cal rebutjar-les quan pretenen destruir.

26.5.13 Cambiando las palabras, para bien o para mal
La innovación léxica y las sustituciones son bienvenidas cuando pretenden aportar un valor social. Pero hay rechazarlas cuando pretenden destruir.

19.5.13
Responsabilitat & sostenibilitat
Responsabilidad & sostenibilidad

12.5.13
No més Bangla Desh
No más Bangladesh

11.5.13
Dialogar [ca]
Dialogar [es]

5.5.13
"A castle in Spain" [ca] / Sobre l'expressió "a castle in Spain"
"A castle in Spain" [es] / Sobre la expresión "a castle in Spain"

3.5.13
Contra l'escarni...

30.4.13
Combinar actius materials i intangibles per al desenvolupament econòmic

25.4.13
La responsabilitat social dels col·legis professionals
La responsabilidad social de los colegios profesionales

23.4.13
Quan els stakeholders divergien, les empreses es divertien
Cuando los stakeholders divergían, las empresas se divertían

21.4.13
Les interfícies com a professió del futur
Las interfaces como profesión del futuro

16.3.13
No entendre res (però Einstein finalment ho comprengué)
No entender nada (pero Einstein finalmente lo comprendió)

10.3.13
Reflexió al voltant d'unes esclaves de Mango / Sentit de la responsabilitat en les campanyes socials
Reflexión en torno a unas esclavas de Mango / Sentido de la responsabilidad en las campañas sociales
Réflexion autour des esclaves de Mango

10.3.13
Entrevista a Canyelles al Puntavui: “L'empresa amb responsabilitat social creix”
Entrevista a Canyelles: "La empresa con responsabilidad social crece"

3.3.13
Com explicar al meu fill que un Parlament vota no a dialogar?
¿Cómo explicar a mi hijo que un Parlamento vota no a dialogar?

24.2.13
Saber en què incomplim la llei

24.2.13
Seminari Innovant en Voluntariat d’Empresa

20.2.13
Jo no vull decréixer; vull créixer d'una altra manera!
Yo no quiero decrecer; quiero crecer de otra manera!

20.2.13
Procediments respectuosos per a gestionar les identitats
Procedimientos respetuosos para gestionar las identidades

17.2.13
Anar més enllà de l'RSE?
¿Ir más allá de la RSE?

10.2.13
El que cal és més democràcia

3.2.13
El sector TIC pot ajudar en la dinamització de l’ocupació
El sector TIC puede ayudar en la dinamización del empleo

26.1.13
Crisi a l'esport català

13.1.13
10 anys de l'ACCID - Article Josep Maria Canyelles sobre transparència

Altres articles anteriors seleccionats:
Otros artículos anteriors seleccionados:  
Accés a tots els articles: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/articles
Acceso a todos los artículos: http://responsabilitatglobal.blogspot.com/search/label/articles

Debat sobre l'estratègia SmartCity de Barcelona

ISOC-CAT, el capítol català de la Internet Society, juntament amb els Col.legis d'Industrials i d'Informàtica de Catalunya organitzen el proper 21 de maig una taula rodona per tractar de  "L'estratègia SmartCity de Barcelona". Es tracta d'una sessió gratuïta i oberta a tothom  i entre els temes a tractar els ponents exposaran l'estratègia i lideratge de la Ciutat en aquest àmbit, què és el SmartCity Protocol, les tendències de la indústria, què s'està fent ara mateix a Barcelona i els plans a curt i mig termini, i les oportunitats laborals que s'obren aquí i arreu del món.

A la taula rodona intervindran:  Manel Sanromà, CIO Ajuntament de Barcelona,  Júlia López, Estratègia TIC i SmartCity de l'Ajuntament de Barcelona,  Pilar Conesa, CEO Anteverti i directora del Smart City World Congress

Dia: 21 de maig de 2013
Hora: 18:30
On: Auditori COEIC, Via Laietana, 39, 5 planta, Barcelona
Cal fer reserva a http://www.eic.cat/wps/PA_Jornades/fitxa.jsp?codi=1087299
(web www.eic.cat i després Agenda) o bé per telèfon al 933 192 304 (de 9.00 a 14.00 h i de 16.00 a 18.00 h)

ISOC-CAT, el capítol català de la Internet Society, és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1996 i que agrupa i acull a totes les persones interessades en el desenvolupament tècnic, social i de governança d'Internet en l'àmbit catalanoparlant. Entre les seves accions destaquen ser impulsora del domini .cat i patrona de la Fundació puntCAT, la divulgació del nou protocol d'Internet IPv6 o la defensa i promoció dels drets dels usuaris d'Internet.

19.5.13

Responsabilitat & sostenibilitat


El relat de la sostenibilitat posa el focus en l'entorn. L'organització acaba essent un agent més entre molts altres que pot contribuir a la sostenibilitat d'aquest entorn. L'organització esdevé perifèrica, col·lateral, i les més compromeses poden assumir voluntàriament una responsabilitat.

El relat de la responsabilitat posa el focus en l'organització. És la responsabilitat de l'organització enfront de la societat. L'organització és el centre i els grups d'interès es troben al voltant. La sostenibilitat és un requeriment de la societat que ens observa.

En el model sostenibilitat cada organització és un agent més, que es mou per regulacions legals obligatòries a les quals algunes hi afegeixen un plus de compromís. Però l'objectiu és la sostenibilitat.

En el model responsabilitat (RSE) cada organització se sent interpel·lada per la societat, no solament en el compliment normatiu sinó en les seves actituds i conviccions. I accepta ser interpel·lada, perquè el compromís en la responsabilitat porta implícita la responsivitat, l'acceptació d'haver de donar resposta a les preguntes que els grups d'interès formulen legítimament. I l'objectiu és assegurar el resultat per mitjà d'uns processos interns, amb assumpció d'uns valors i compromisos, unes eines de gestió, un diàleg amb els grups d'interès, una comprensió de la materialitat.

Defenso els dos models. I també el model de l'ètica, que de vegades sembla que no en parlem gaire. Tots tres es reforcen i es necessiten.
  • L'RSE necessita un focus cap on mirar i un focus des d'on mirar: la sostenibilitat i l'ètica.
  • L'ètica necessita ser la inspiració per a un model de gestió aplicable en el dia a dia en la vida empresarial, que permeti desenvolupar organitzacions que sàpiguen crear alhora valor econòmic i social.
  • I la sostenibilitat necessita una metodologia que faciliti la implantació organitzacional.
La sostenibilitat necessita una metodologia que no demani sols resultats sinó que asseguri aquests resultats a partir d'uns valors i un model de gestió, que desenvolupi models organitzacionals que sàpiguen donar resposta canviant, i que sàpiguen integrar els cinc vectors de la sostenibilitat en un model de gestió de la complexitat apte per a crear valor, no com merament una imposició de l'entorn sinó com una nova capacitat per a formular el model estratègic a partir de noves capacitats, nova generació de confiances, nous models de producció i innovació, noves propostes de valor. 

En un article anomenat "L’RSE és gerundi" defensàvem que "els que sols miren l’impacte de les empreses, parlen bàsicament de sostenibilitat mentre que els que mirem dins l’organització preferim parlar d’RSE". També hi fèiem altres afirmacions com "L’RSE no solament és una adaptació a uns requeriments d’uns grups d’interès i d’uns segments de mercat emergents. També suposa en si un vector de gestió del canvi dins la cultura organitzativa", o "Per això l’RSE va més lluny que la sostenibilitat. L’RSE posa la mirada en la gestió i la sostenibilitat en el resultat. L’RSE és gestió des d’un compromís vers uns resultats".

Cada empresa i cada expert té dret a anomenar la cosa com vulgui, sempre que deixi clar què reforça o de quina càrrega s'alleugereix... I sobretot, evitem jugar amb la terminologia: fa anys que tothom sap que la paraula social d’RSE no vol dir assistencial sinó que responsabilitat social vol dir responsabilitat davant la societat.

Altres articles recomanats:
Publicat a Jornal.cat i a Diario Responsable

Responsabilidad & sostenibilidad


El relato de la sostenibilidad pone el foco en el entorno. La organización acaba siendo un agente más entre muchos otros que puede contribuir a la sostenibilidad de este entorno. La organización se convierte periférica, colateral, y las más comprometidas pueden asumir voluntariamente una responsabilidad.

El relato de la responsabilidad pone el foco en la organización. Es la responsabilidad de la organización frente a la sociedad. La organización es el centro y los grupos de interés se encuentran alrededor. La sostenibilidad es un requerimiento de la sociedad que nos observa.

En el modelo sostenibilidad cada organización es un agente más, que se mueve por regulaciones legales obligatorias a las que algunas añaden un plus de compromiso. Pero el objetivo es la sostenibilidad.

En el modelo responsabilidad (RSE) cada organización se siente interpelada por la sociedad, no sólo en el cumplimiento normativo sino en sus actitudes y convicciones. Y acepta ser interpelada, porque el compromiso en la responsabilidad lleva implícita la responsividad, la aceptación de tener que dar respuesta a las preguntas que los grupos de interés formulan legítimamente. Y el objetivo es asegurar el resultado por medio de unos procesos internos, con asunción de unos valores y compromisos, unas herramientas de gestión, un diálogo con los grupos de interés, una comprensión de la materialidad.

Defiendo los dos modelos, como complementarios. Y también el modelo de la ética, del que a veces parece que no hablamos mucho. Los tres se refuerzan y se necesitan.
  • La RSE necesita un foco hacia dónde mirar y un foco desde donde mirar: la sostenibilidad y la ética.
  • La ética necesita ser la inspiración para un modelo de gestión aplicable en el día a día en la vida empresarial, que permita desarrollar organizaciones que sepan crear vez valor económico y social.
  • Y la sostenibilidad necesita una metodología que facilite la implantación organizacional.
La sostenibilidad necesita una metodología que no pida sólo resultados sino que asegure estos resultados a partir de unos valores y un modelo de gestión, que desarrolle modelos organizacionales que sepan dar respuesta cambiante, y que sepan integrar los cinco vectores de la sostenibilidad en un modelo de gestión de la complejidad apto para crear valor, no como meramente una imposición del entorno sino como una nueva capacidad para formular el modelo estratégico a partir de nuevas capacidades, nueva generación de confianzas, nuevos modelos de producción e innovación, nuevas propuestas de valor. 

En un artículo llamado "La RSE es gerundio" defendíamos que "los que sólo miran el impacto de las empresas, hablan básicamente de sostenibilidad mientras que los que miramos dentro de la organización preferimos hablar de RSE". También hacíamos otras afirmaciones como "La RSE no sólo es una adaptación a unos requerimientos de unos grupos de interés y de unos segmentos de mercado emergentes. También supone en sí un vector de gestión del cambio en la cultura organizativa", o "Por eso la RSE va más lejos que la sostenibilidad. La RSE pone la mirada en la gestión y la sostenibilidad en el resultado. La RSE es gestión desde un compromiso hacia unos resultados".

Cada empresa y cada experto tiene derecho a nombrar la cosa como quiera, siempre que deje claro qué refuerza o de qué carga se aligera... Y sobre todo, evitemos jugar con la terminología: hace años que todo el mundo sabe que la palabra social de RSE no significa asistencial sino que responsabilidad social significa responsabilidad ante la sociedad.

Otros artículos recomendados:
Publicado en Jornal.cat y en Diario Responsable