21.4.13

La Responsabilitat Social a les institucions culturals

O potser pensàvem que l'RSE sols afectava els sectors netament industrials? 

La gestió dels museus del segle XXI ha d’estar oberta a les noves necessitats de la societat, amb voluntat de comprendre la diversitat que ens envolta. Incorporar la Responsabilitat Social en l’estratègia de gestió permet a les institucions culturals focalitzar les accions que es duen a terme i dotar l’equip de treball de les eines de formació necessàries, tot plegat en benefici de l’òptima gestió de l’entitat i de la creació de valor social de manera integrada i simultània.

La Responsabilitat Social en l’àmbit de les institucions culturals pretén dotar aquest sector d’eines per a crear sinergies amb l’entorn social posant de relleu el valor del patrimoni cultural mentre s’afavoreix la difusió del coneixement i de la cultura com a béns necessaris i enriquidors en tota societat, tenint en compte l’impacte en el medi ambient i en les persones, tot garantint la viabilitat de l’entitat, amb una bona gestió i un bon govern.

La gestió de l'RSE ens convida a aprofundir en l'acompliment de la missió que ens és pròpia, alhora que atenem els cinc vectors que marquen els impactes a la societat: econòmic, social, laboral, ambiental, i bon govern. En tots ells hem de cercar l'excel·lència segons les expectatives que la societat diposita avui en la nostra institució.

Per això, la nostra responsabilitat davant la societat també ens demana que ens qüestionem sobre l'impacte social i econòmic. Si analitzem la trajectòria dels museus científics, per exemple, ens adonem que s’havien convertit en espais restringits a un públic molt especialitzat. Sovint eren fruit de col·leccions privades o dels gabinets de les matèries específiques, considerats centres científics i d’estudi dedicats a la classificació d’espècimens o a la investigació.

Davant aquesta situació s’ha de plantejar una manera diferent de concebre els espais museístics, i per extensió altres entitats culturals, a fi de crear noves relacions amb els visitants en les quals aquests sentin que el patrimoni cultural forma part de la riquesa identitària. Fomentar la implicació i donar-los un paper proactiu per a nodrir aquest feedback.

I que la nostra missió tingui el focus en el coneixement i la cultura no ens ha de fer oblidar que hem d'incorporar criteris en altres demandes socials sobre les quals impactem. La societat del segle XXI es distingeix per la seva sensibilitat ecològica i ambiental. La globalització ens ha fet prendre encara més consciència de l' impacte negatiu que estem exercint sobre el planeta. En aquest context, museus de ciències naturals, ecomuseus, parcs científics, zoos, aquaris, museus de societat, centres d’exposició s’han començat a preocupar pels problemes relatius a la degradació del medi ambient, la desaparició d’algunes espècies, el forat de la capa d’ozó, el problema dels residus i la urgència del reciclatge. Però aquesta preocupació, traspassada a la gestió, també s’ha de fer visible internament en l’estratègia de gestió de cada institució, encara que el contingut museístic no posi el focus en allò bio.

La biomuseologia sorgeix com una branca de la museologia. Neix de les necessitats de les comunitats per preservar la memòria i la sostenibilitat del patrimoni museístic, tant pel que fa a qüestions ambientals com multi referencials. Essent competència de l’exercici professional del museòleg que aquestes formin part d’aquesta nova vessant de la museologia.

Els museus han deixat de ser simples contenidors d’objectes per a convertir-se en espais sensibles a la canviant realitat tant ambiental com social que afecta les comunitats i els ciutadans. Els museus han esdevingut grans centres culturals, a voltes fins i tot comercials, i han de tenir un caràcter inclusiu amb capacitat per entendre i donar resposta al complex ecosistema en què vivim.


Marta Ribera
Responsabilitat Global

21 d'abril de 2013