16.1.13

El teletreball: oportunitat enmig de la crisi? (article d'Esther Sánchez)

En un context com l'actual, de crisi econòmica i constants polítiques d'aprimament sobre les organitzacions i les persones que hi treballen, pot ser un bon moment per recuperar el concepte teletreball i fomentar la seva implantació a les organitzacions. I és que potser en un escenari de situació econòmica adversa, les avantatges que proporciona el teletreball s'accentuen més que mai.

El teletreball és una mesura de flexibilitat laboral interna,de relatiu baix cost i que a més a més permet reduir alguns costos, que veurem més endavant, a les organitzacions. Però sobretot, el teletreball pot ser un bon instrument per motivar el personal, una manera de captar i retenir el talent de l'organització i, en conseqüència augmentar-ne la productivitat. I en un context com l'actual, parlar de motivació del personal té més sentit que mai. Està demostrat que les empreses que apliquen el teletreball estan d'acord en què incideix de forma positiva en l'eficiència de l'empresa però sobretot en la retenció del talent. Els treballadors/ores pateixen menys estrès i se senten més motivats.

Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han provocat canvis en l’organització del treball tradicional i en les relacions laborals contribuint a desenvolupar les eines principals per a nous models de gestió. El teletreball s'inscriu dins d'aquests canvis organitzatius, concretament, en una nova gestió dels recursos humans de les organitzacions on prima: la confiança, la iniciativa del/de la treballador/a, la flexibilitat en la distribució del seu temps laboral i l’orientació al treball per resultats fent un ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les tasques del lloc de treball. El teletreball és un instrument de modernització i racionalització en la gestió dels temps de treball i, per això, s'emmarca dins les polítiques públiques de nous usos del temps.

Trobem una definició oficial del teletreball a L’Acord Marc Europeu sobre el teletreball, de 16 juliol de 2002, que el defineix com: “una forma d’organització i/o realització del treball, que utilitza les tecnologies de la informació en el marc d’un contracte o d’una relació de treball, en el qual un treball que podria ser realitzat igualment en els locals de l’empresa s’efectua fora d’aquests de forma regular”.

La novetat que aporta aquesta definició, amb el que ja hem esmentat, és la de recordar que el teletreball és una prestació de treball que s'ha de constituir com una relació laboral específica i, per tant, s'ha d'incloure en un contracte on s'estipulin les condicions laborals del/ la teletreballador/a.

L'increment de l'ús del teletreball a la Unió Europea ha estat del 16% al 2003 al 23% al 2006. Això és més d'un 2% anual, segons dades del passat juny publicades al Llibre Blanc del Teletreball a Espanya (Fundació Más Familia). Malgrat el seu creixement, la presència d'aquesta pràctica al nostre país, tot i haver experimentar un lleuger augment en els últims anys, és encara escassa. Així d'altres dades incloses en el Llibre Blanc ens assenyalen que la posició d'Espanya en relació a l'ús del teletreball en comparació amb la Europa dels 27 és del 8,5%. O que només un 26% dels/les espanyols/es, realiza algún tipus de treball des de casa, mentre que a Europa la mitjana és d'un 35%. I si ens comparem amb EUA les xifres es disparen: al 2008 el 58% de la població treballadora d'EUA teletreballava.

Fins el moment, ens hem centrat en les bondats del teletreball com a mesura de motivació del personal treballadors però, el teletreball també implica d'altres beneficis. A continuació, s’enumeren alguns dels principals beneficis d’aquesta nova forma de treball des del punt de vista del teletreballador/a, de l'organització i de la societat en general:

Beneficis per al treballador/a:

· Flexibilitat horària i reorganització del temps de treball (superació de la cultura de presencialitat).
· Millor gestió del temps propi que afavoreix la conciliació de les responsabilitats personals i professionals.
· Orientació de la persona teletreballadora cap a l’obtenció de resultats.
· Reducció del temps invertit en desplaçaments diaris i d'altres despeses derivades de l'activitat professional, a més de la reducció riscos d’accidents.
· Increment de la motivació i la productivitat i de la qualitat de la feina: possibilitat de treballar en les hores en què s’és més productiu
· Millor aptitud per resoldre problemes i de desenvolupament de la capacitat d’innovar.
· Millora de l’estat de salut i de la qualitat de vida del/de la treballador/a per una millora en la gestió del temps propi
· Augment de les possibilitats de treball per a diferents col·lectius amb necessitats especials de mobilitat.

Beneficis per l'organització:

· Augment del compromís amb els seus treballadors/ores : facilitats per la conciliació laboral i personal, retenció i atracció de talent, etc.
· Reducció de l’absentisme i del nombre de baixes laborals i l’absentisme (els treballadors gaudeixen de més salut física i psíquica, s’elimina part del risc d’accident).
· Oportunitat per reorganitzar els processos de treball, redefinir els objectius i els resultats esperats i millorar l’eficiència i la qualitat dels serveis prestats
· Oportunitat per canviar els sistemes d’avaluació del rendiment del treball orientats a la consecució d’objectius.
· Oportunitat de millora de la productivitat, de l’eficàcia i de la competitivitat (
· Oportunitat d’inserció laboral per a col·lectius amb necessitats especials.
· Augment dels beneficis econòmics i ambientals en limitar el temps presencial en l’organització: estalvi en material d’oficina, descongestió d’espais i equipaments, estalvi d’energia, etc., sense que això comporti una reducció en la prestació dels serveis directes al públic.
· Desenvolupament de processos de descentralització de l’empresa i la territorialització dels serveis (reequilibri territorial).

A més, en el cas de l'Administració:

· Expansió de l’administració electrònica.
· Efecte exemplificador de l’Administració envers el món privat.

Beneficis per la societat:

· Millores mediambientals: disminució de la contaminació atmosfèrica i acústica, estalvi en el consum d’energia, entre d’altres
· Millor atenció a persones amb dependència/ problemes de mobilitat
· Aprofitament de les TIC com a motor de competitivitat i de la innovació
· Canvi de paradigma de treball basat en resultats

A més, en el cas de l'Administració:
· Expansió de l’Administració electrònica i del potencial de les TIC.

A més d'aquets beneficis, en el context actual també es donen una sèrie de factors favorables a l'impuls del teletreball, com per exemple:
  • L'augment de l'interès per la Responsabilitat Social Corporativa (RSC): entesa com la integració voluntària per part de les empreses de les preocupacions socials i ambientals a les seves operacions comercials i a les relacions amb els seus interlocutors. El teletreball és pot incloure com una mesura de RSC interna de les organitzacions (preocupació ple benestar de la seva plantilla). La RSC és valorada com un factor d'excel·lència i de competitivitat per les empreses.
  • L'actual situació econòmica: tal i com hem assenyalat al principi d’aquest article, implementar el teletreball en un context de crisi és una avantatge. Es tracta d’una mesura de poc cost i, que permet reduir importants costos a l'organització, i a més fa augmentar la motivació del personal i , indirectament, la productivitat de l'empresa.
  • L'economia globalitzada i el treball en xarxa: hem passat de l'economia industrial a una economia basada en el coneixement i globalitzada, on la competència s'ha d'afrontar mitjançant la innovació. Si volem ser productius en un món cada cop més globalitzat s'ha d'apostar per la cultura de l'eficiència tot cercant l'excel·lència i el talent del capital humà.
  • Perfils professionals orientats a objectius: a les empreses cada cop hi són més presents perfils professionals basats en un ús intensiu de les TIC i que treballen per projectes, amb objectius concrets. Les tasques d'aquests perfils són fàcilment susceptibles de teletreballar
No obstant, cal recordar que la implementació del teletreball no està exempta d'alguns reptes com per exemple:l'arrelada valoració de la cultura presencialista a la nostra societat o el sentiment de desvinculació de l'equip de treball que pot viure el teletreballador/a en no ser present diàriament a l'oficina A nivell més pràctic, un cop implentat el teletreball, pot implicar alguns reptes com lidiar amb els arxius informàtics i la seva seguretat o com abordar els riscos laborals fora de l'oficina.

En definitiva el teletreball implica un canvi de mentalitat en la majoria de les empreses on la planificació i l'avaluació per objectius es converteixen en primordials. El teletreball és un projecte estratègic i com a tal, la direcció de l’organització ha d'assumir-lo com a compromís, a més a més dels recursos humans i els comitès d'empresa.


Esther Sánchez i Ledesma
Anàlisi i gestió de polítiques socials
esther.sl78@gmail.com
@EstherSl78

20 de novembre de 2012