17.10.12

Si un militar alemany amenacés dient "recordeu el que vam fer als jueus"...

Durant els propers dos anys, totes les agendes estaran marcades pel procés de construcció d'un nou estat a Europa. Per descomptat les agendes catalana i espanyola, en totes les seves dimensions, política, econòmica, social...

Però també l'agenda europea, que haurà de fer front a un repte enorme. La UE necessita que Catalunya romangui dins seu, perquè la seva economia és important, perquè serà un aportador net de recursos a les finances europees, i perquè hi ha el risc que Catalunya esdevingui una altra Noruega o Suècia però al Sud, és a dir estats europeus no membres de la UE que tenen una economia que creix més que la comunitària.

Malgrat les amenaces, Espanya no tindrà capacitat per denegar la continuïtat de Catalunya a la UE. Hi ha motius jurídics (o absència de jurisprudència), hi ha motius democràtics, hi ha motius econòmics, hi ha motius pràctics... però sobretot hi ha un motiu: Catalunya aportarà diners a la UE mentre que Espanya necessitarà aportacions europees. D'alguna manera Catalunya continuarà pagant la factura espanyola però d'una manera més digna, per mitjà de Brussel·les.

Mentrestant, el president espanyol diu que "l'error més gran seria sumar a la crisi econòmica una altra de política", sense aportar arguments. De fet, la crisi política ajudarà a millorar la crisi econòmica perquè cap dels dos nous estats ja no haurà de perdre energies en l'atac i la defensa. Totes les energies ja seran per créixer. Catalunya podrà destinar tots els esforços a la internacionalització i a crear finalment les infraestructures necessàries, mentre que Espanya ja no haurà (ni podrà) de fer inversions en trens d'alta velocitat i altres grans infraestructures que sols tenien objectius nacionalistes, per vertebrar la "nación", i que eren altament improductives. Espanya fins i tot ja podrà deixar de perdre el temps oposant-se al reconeixement de Kosovo... i tot per a evitar que Catalunya pugui exercir el seu dret.

Seria més necessari que Rajoy controlés la seva tropa, política, mediàtica i militar, per evitar que segueixin generant tensió, una tensió que sí que pot afectar l'economia, perquè la por i les amenaces limiten el creixement (no la secessió) i perquè els boicots poden ser perjudicials per a totes dues parts i absolutament inútils.

Si un militar alemany amenacés dient "recordeu el que vam fer als jueus"...

Un general diu que el CNI no ha prestat atenció a l'independentisme (conté vídeo). El militar Monzón Altolaguirre afirma que els serveis secrets no han fet el treball i té la cara dura de demanar que es recordi "el que li va passar a Companys". Si un militar alemany gosés dir com a amenaça "recordeu el que vam fer als jueus" al cap d'unes hores ja estaria imputat i destituït, i el govern demanaria disculpes al món. En canvi el general que va ser portaveu del ministeri de Defensa i que va estar en els serveis d'intel·ligència de l'Exèrcit durant la dictadura franquista, pot fer aquestes declaracions impunement a Tele. Companys va morir afusellat pel franquisme el 1940 després que els nazis el capturessin a França, on s'havia refugiat al final de la guerra civil.

Igualment ningú es podria imaginar Merkel manifestant-se a PostdamerPlatz amb els neonazis, com ha fet la dirigent del Partit Popular a la Plaça Catalunya amb els falangistes, on no solament hi havia persones amb ideologia declaradament feixista sinó que alguns cridaven Sieg Heil i altres portaven braçalets grocs amb la paraula "Jude".

Afortunadament la Premsa internacional alliçona Espanya: és la democràcia estúpids. Des de l’acord Cameron-Salmond influents mitjans europeus han posat l’estat espanyol i la seva manca de democràcia en el punt de mira, i l'allau acaba de començar. En pocs dies influents mitjans com, Financial Times, The Guardian, France TV o la cadena econòmica Bloomberg han posat en el seu punt de mira la voluntat de fer un referèndum d’independència de Catalunya, i la manca de democràcia d’Espanya. L’actitud del govern britànic de pactar amb Escòcia un referèndum, ha obert els ulls al món deixant en evidència l’actitud antidemocràtica del govern Espanyol. Espanya comença a ser vista com un estat retrògrad i poc democràtic, que s’embolcalla amb la seva Carta Magna per defensar postures difícils de sustentar en una Europa democràtica. La pregunta és si les pressions faran claudicar Espanya.

Espanya hauria de Seguir l’exemple del govern britànic

Blomberg en la seva editorial assenyala que “Per sobre de tot, Espanya hauria de seguir l'exemple del Regne Unit, garantint als catalans el dret de fer un referèndum sobre la independència i negociar una secessió legal i ordenada si així ho volen”. Segons un prestigiós columnista del “Financial Times", el govern espanyol ha de deixar d'amagar-se en la llei i permetre un referèndum a Catalunya”, I France TV veu que la independència de Catalunya arribarà abans que la d’Escòcia i Flandes

Le Figaro entrevista el director de la Cambra de comerç i indústria francesa de Barcelona, Philippe Saman, que denuncia el "dèficit d'infraestructures" com el corredor ferroviari mediterrani. "Avui, als catalans els diuen que no hi ha diners, abans els deien que hi havia altres prioritats, però la zona representa el 60% de l'economia i del comerç exterior espanyol", avisa Saman, que augura que "el soufflé baixarà, però el problema de fons quedarà" enquistat.