30.6.12

Conferència: Noves Tendències en Gestió Pública: Responsabilitat social de les administracions públiques

6 de setembre de 2012 a les 18:30h ---CONFERÈNCIA AJORNADA---
 
Ponent:
Josep Maria Canyelles, Director de Responsabilitat Global i coautor del llibre

Organitza:
Associació d'Ensenyants d'Economia i Empresa

Lloc:
Institut Ernest Lluch
c/ Diputació 11
08015 Barcelona

Aquest acte correspon a la sessió de presentació de la publicació de "Noves tendències en gestió pública" (Comptabilitat i direcció), on s'hi publiquen diversos autors, un dels quals és Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global, que presenta una nota tècnica sobre la responsabilitat social de les administracions públiques (pàgs 77-103).

Reserves:
ACCID: www.accid.org Tel. 93 542 14 79

Nota informativa:
Tots els assistents a la conferencia rebran un exemplar del llibre “Noves Tendències en Gestió Pública” de forma gratuïta


Informació sobre l'Associació d'Ensenyants d'Economia i Empresa www.aeee.cat. Alguns documents extrets del seu web:
Projecte de desenvolupament de l'àrea d'Economia: Català  /  Castellà
Projecte de desenvolupament de l'àrea de FOL: Català  /  Castellà

Informe PISA sobre cultura i educació financera
OECD Project on Financial Education at Schools (2008)

29.6.12

La directora de l’OSACP participa a la jornada de contractació pública responsable organitzada a Barcelona

La directora de l’OSACP participa a la jornada de contractació pública responsable organitzada a Barcelona

La directora de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública (OSACP), senyora Teresa M. Pitarch, va participar en la Jornada de Contractació Pública Responsable, organitzada pel Consell de Cambres de Catalunya i la Generalitat de Catalunya, que es va celebrar el passat 28 de juny a Casa Àsia, a la ciutat de Barcelona.

L’acte va ser presentat pel senyor Jordi Baiget, director general de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència. A continuació, es van mostrar vàries experiències europees en l’àmbit de la Contractació Pública Responsable, entre elles el projecte COGITA, que reuneix tretze territoris europeus, entre ells Catalunya, per promoure la responsabilitat social i ambiental dins les PIME, per part del senyor Narcís Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Catalunya, i de representants de diferents regions europees. A continuació, la senyora Pitarch va presentar l’OSACP com a nou òrgan dins l’estructura de la Generalitat que vetlla per la transparència en la contractació pública i també com a instrument per al foment de la responsabilitat social empresarial (RSE); en aquest sentit, L’OSACP impulsa acords marc en àmbits on es pugui potenciar la RSE i valoraria molt positivament la creació i l’establiment d’un Codi de bones pràctiques a l’Administració en relació a la RSE. Finalment, es van explicar diferents experiències catalanes en l’àmbit de la Contractació Pública Responsable, a càrrec de representants d’ajuntaments i de la Generalitat.

A la jornada hi van assistir més de 150 persones, en representació de diferents departaments de la Generalitat, del Parlament, de diputacions i ajuntaments, universitats, empreses i fundacions i associacions que treballen per la integració social. Aquesta nombrosa assistència és prova de l’interès creixent a tots nivells sobre la necessitat de crear un marc socialment responsable en l’àmbit de la contractació pública.

Font: http://presidencia.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/not_osacp_casa_asia

Nota: Responsabilitat Global porta la direcció tècnica del programa COGITA a Catalunya

Jornada de Contractació Pública Responsable

El passat 28 de juny va tenir lloc la Jornada de Contractació Pública Responsable


Piulades enviades al twitter (mostrades en ordre invers):

Ruth Mellado ‏@RuthMellado: tindrem ROI social d contractació social! Segons Àngel Miret d l'aj d bcn ‪#RSE‬ pic.twitter.com/DG0KqXi1

Pitarch: Generalitat de Catalunya, patronals i sindicats han firmat un Codi de bones pràctiques de neteja i seguretat, obligatori contr.públ

Pitarch: la UE demana que a cada Estat hi hagi una oficina de contractació pública. A Catalunya ja la tenim, amb els mateixos objectius.

Pitach: hem fet un grup de treball per a millorar la guia de clàusules socials per reforçar-la i introduir novetats

Teresa Pitach, dir. Oficina: aportarem transparència a la contractació pública s'introdueixen BP basades en el diàleg pic.twitter.com/nlLP3etr

Es presenta l'Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Publica. 1 any funcionant. Ajudarà Catalunya a fer salt en sost. i ‪#RSA‬

Aurelie Basse explica ara el model de contractació publica responsable de la Bretanya. Han fet guies i manuals disponibles web govern bretó

Per fomentar la generalització de la compra publica responsable a Flandes, han creat molts exemples de contractes-marc.

El help desk de contractació publica responsable a Flandes va originar un altre help desk en coordinació orientat als municipis

Flandes: calia un suport polític fort; una oficina de suport; mapping de compres de l'Adm... Van començar al 2009 pic.twitter.com/QDlvhxHP

El 100% de la compra i contractació publica flamenca ha de ser socialment responsable el 2020

Frederik claerbout, resp. Contractació responsable del govern de Flandes, explica les seves polítiques publ. fomentant ‪#RSE‬ des de compra

Jordi Baiget: si la ‪#RSE‬ s'integra realment dins l'Empresa serà una inversió tant per a l'organització com finalment per a país

Comença Jornada Contractació pública responsable (Casa Àsia). Jordi Baiget, DG govern català, mostra compromís ‪#RSE‬ pic.twitter.com/2vxnrMIn

28.6.12

Official poll establishes: '51'1% of Catalans would vote YES to the Independence'


Today the Catalan official 'Centre of Opinion studies' brought to the public its latest poll results and establishes that '51'1% of Catalans would vote YES to the Independence of Catalonia and only a minority of a 21'1% would vote NO. www.elpuntavui.cat

Beside the analysis and policy implications, citizenship awareness should lead some companies to think about how they manage their presence in Catalonia from the standpoint of their social responsibility. Is it socially responsible to act as executors of the unilateral interests of the state and to show degrading treatment towards its own customers and employees on matters such as respect for diversity and language?

'To call for a Referendum about the Independence of Catalonia in Catalonia is a necessity or Catalans will be living under a political status only defended by a minority, a situation that doesn´t say much about the democratic mechanisms that we are ruled by. Democracy has to step foward and allow these milions of Europeans citizens to live according their long well defended will' Anna Arqué, spokesperson EPICat www.epicentres.info/index.php/what-s-going-on/item/58-official-poll-establishes-511-of-catalans-would-vote-yes-to-the-independence

Catalonia can not live under a constant democratic exceptionality. The Society of Legal Studies says "not for the courts to decide which language policy should be applied" and opted for a judicial system itself. Catalan Society of Legal Studies (SCEJ) believes that "Catalonia is not acceptable to live in a constant state of democratic exceptionality due to lack of  country-rooted institutions, collective rights and freedoms of citizens."

25.6.12

La UE retira el polémico vídeo sobre las "chicas científicas"

La campaña pretende fomentar la investigación entre las jóvenes pero recibió acusaciones de machista


Bruselas. (Redacción).- La Unión Europea (UE) ha retirado un polémico vídeo lanzado la semana pasada dentro de una campaña de promoción de la investigación entre las jóvenes europeas. El vídeo está protagonizado por unas atractivas investigadoras y equipara imágenes de maquillaje y complementos de belleza femeninos con las del interior de laboratorios de investigación, en un aparente intento de hacer la ciencia atractiva para las chicas y que ha recibido numerosas críticas de machismo.

La Comisión Europea argumentó que la campaña La ciencia, cosa de chicas pondrá "en tela de juicio los estereotipos en torno a la ciencia y mostrará a las jóvenes y mujeres que la ciencia es divertida y ofrece grandes oportunidades".

De esa manera, "se combatirán ideas anticuadas sobre las carreras de ciencias, mostrando la relación entre las prácticas de investigación contemporáneas y las necesidades de la sociedad". Pese a mantener la campaña, el vídeo que se había subido a Youtube ha dejado de ser visible.

Leer más: http://www.lavanguardia.com/ciencia/20120625/54316391273/ue-retira-polemico-video-chicas-cientificas.html#ixzz220W40dB4

Campaña: http://ec.europa.eu/research/conferences/2012/launch-science-girl-thing/index.cfm

La UE retira el polèmic vídeo sobre les "noies científiques"

La campanya pretén fomentar la recerca entre les joves però va rebre acusacions de masclista


Brussel·les. (Redacció). - La Unió Europea (UE) ha retirat un polèmic vídeo llançat la setmana passada dins d'una campanya de promoció de la recerca entre les joves europees. El vídeo està protagonitzat per unes atractives investigadores i equipara imatges de maquillatge i complements de bellesa femenins amb les de l'interior de laboratoris de recerca, en un aparent intent de fer la ciència atractiva per a les noies i que ha rebut nombroses crítiques de masclisme.

La Comissió Europea va decidir que la campanya La ciència, cosa de noies posarà "en qüestió els estereotips al voltant de la ciència i mostrarà a les joves i dones que la ciència és divertida i ofereix grans oportunitats".

D'aquesta manera, "es combatran idees antiquades sobre les carreres de ciències, mostrant la relació entre les pràctiques de recerca contemporànies i les necessitats de la societat". Tot i mantenir la campanya, el vídeo que s'havia pujat a Youtube ha deixat de ser visible

Font: La Vanguardia 

Campanya: http://ec.europa.eu/research/conferences/2012/launch-science-girl-thing/index.cfm 

22.6.12

«La responsabilitat empresarial és una manera de ser i no un valor col·lateral». Entrevista amb Josep Maria Canyelles i Albert Riera

Entrevista amb Josep Maria Canyelles i Albert Riera
«La responsabilitat empresarial és una manera de ser i no un valor col·lateral»
Juny de 2012 / Per Gemma Duran
Albert Riera i Josep Maria Canyelles
Albert Riera i Josep Maria Canyelles
El 17 de maig la comunitat de graduats UOC Alumni va organitzar una xerrada sobre la responsabilitat social corporativa a partir de l'experiència de l'empresa de lactis La Fageda, organització que va néixer a partir del respecte i el compromís envers la societat i un exemple d'empresa responsable amb l'entorn social. Hi van assistir Albert Riera, director de comunicació d'aquesta cooperativa, i Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social corporativa, per endinsar-se d'una manera més teòrica en el marc general de les empreses. 
 
Quina és la teva visió del concepte responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: Som davant d'un fenomen que es va produint en algunes empreses i que té una història relativament curta, de deu o quinze anys. Quan parlem de responsabilitat social corporativa és un enfocament de gestió relativament nou, en el sentit que no és un tema col·lateral, sinó que està estretament vinculat amb la mateixa estratègia de l'empresa. És una dinàmica imparable i cada vegada hi ha més empreses que s'hi afegeixen, perquè forma part del que la societat demana i hi ha l'expectativa que les empreses que tenen fusta de líder vagin integrant la gestió responsable.

La Fageda és un exemple d'empresa responsable corporativament?
A. R.: Nosaltres mai no ens hem posat com a exemple d'empresa responsable, però responem potser a un paradigma social que ha encaixat en una cosa que, com diu el professor Canyelles, ha esdevingut una moda o una cosa que és necessària per a la societat.

Recentment heu estat nomenats entre les cent millors empreses de l'Estat en el rànquing general Merco i en la posició vint-i-dos entre les empreses més responsables. Quin és el vostre secret?
A. R.: Doncs haig de reconèixer que hi ha un secret que se m'escapa, perquè nosaltres treballem en l'àmbit català i aquest rànquing és d'àmbit espanyol i no sé com ha transcendit el nostre model de treball a tot l'Estat. El que intentem és ser coherents i sincers en els discursos, el producte i la imatge. Penso que és un exercici de responsabilitat davant la societat.

No hi ha gaires empreses com La Fageda.
J. M. C.: La Fageda és un model molt singular, perquè, a més a més, es tracta d'una entitat amb un conveni social en la seva pròpia missió. Quan parlem de responsabilitat no necessàriament ha de ser una entitat, una empresa que tingui aquest objecte social en la seva pròpia missió. De fet, moltes organitzacions que tenen una missió de caràcter social, no lucratiu, es pensen que la responsabilitat social és un fet que hi és implícit. Sí que és veritat que pel fet de no ser lucrativa una organització ja inclou uns certs valors, però sempre és bo alertar que això no pressuposa que es tingui un model de gestió responsable.

Des del principi de La Fageda heu optat per un tipus d'empresa diferent de la convencional, oi?
A. R.: La Fageda va començar a l'inrevés d'una empresa convencional. Nosaltres teníem els treballadors, que era gent que no volia ningú perquè sortia del manicomi, però no teníem ni el negoci ni el capital. Aleshores es va buscar una activitat que pogués ser sostenible econòmicament per a donar una feina real a aquestes persones, generar riquesa i satisfer una necessitat del mercat. En aquest sentit sí que és una empresa diferent.

J. M. C.: Jo penso que el cas de La Fageda, a més de ser una experiència empresarial excel·lent, posa sobre la taula que no n'hi ha prou amb tenir una finalitat social, sinó que les organitzacions que aspirin a una excel·lència social han de gestionar la responsabilitat que assumeixen davant la societat. I aquesta qüestió va molt més enllà de la missió pròpia d'una empresa.

Hi ha moltes reticències en les empreses a l'hora d'actuar per a ser més responsables corporativament?
J. M. C.: Fa uns quants anys, quan era molt viu el debat de la responsabilitat social, hi havia grups d'interès i organitzacions empresarials que tenien reticències envers el desenvolupament de la responsabilitat social, perquè entenien que, si s'acabava imposant aquest discurs, la responsabilitat social acabaria essent una imposició. La responsabilitat social és un enfocament lliure i una pràctica voluntària de qualsevol empresa; el que és obligatori és complir la llei. Per tant, jo penso que les reticències ideològiques han passat, i ara més empreses han apostat per la responsabilitat.

Moltes d'aquestes reticències tenen l'origen, possiblement, en el fet que els empresaris veuen incompatible l'èxit empresarial i la responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: La gran majoria de les empreses pensa que la responsabilitat social és una despesa extra i que és una cosa que es fa perquè s'ha de fer. La responsabilitat no vol dir que una empresa hagi de fer més del que li correspon com a empresa, sinó que allò que fa, ho ha de fer d'una manera diferent. Una empresa no ha d'aspirar a ser una ONG: una empresa ha de continuar guanyant diners, però ho ha de fer d'una manera més legítima, creant un valor, a més d'econòmic, social. Quan entenem que la responsabilitat empresarial és una manera de ser i no un valor col·lateral, desapareixen les reticències de les organitzacions.

A. R.: La Fageda no té afany de lucre, però això no vol dir que no guanyem diners, perquè, si no, no seríem sostenibles i hauríem de tancar, atès que no ens sustentem en subvencions. La diferencia rau en el fet que els diners que guanyem no se'ls embutxaca cap propietari, sinó que els reinvertim en la mateixa empresa i en els treballadors.

A La Fageda heu sentit allò d'«hem de ser responsables perquè cal ser-ho»?
A. R.: No compartim el model ONG, sinó que ens mirem més el model empresarial. Mirem de no perdre la nostra raó de ser, però pel que fa a les eines i a la manera de fer som molt més empresa i, a més a més, això ens serveix terapèuticament per a les persones amb discapacitat que treballen amb nosaltres amb vista al sentit de la responsabilitat. És a dir, aquests iogurts s'han de vendre i, si el iogurt no és ben pesat o ben tapat i no es ven, tu no guanyaràs el sou.
En el cas de La Fageda, a més de contractar persones amb discapacitat o amb trastorns, també en feu el seguiment un cop s'han jubilat. Aquest compromís amb les persones va més enllà de la vostra responsabilitat com a empresa amb els treballadors.
A. R.: Sí, pensem que tenim una responsabilitat de tota la seva persona mentre ho necessiti. Per això hem muntat un club social per als jubilats i són feliços venint-hi. Per sort, estem al camp i hi ha lloc per a tothom i feina per a tothom.

Aquesta experiència ha estat positiva, doncs.
A. R.: Sí, sí. De la mateixa manera que en el seu moment es necessitava un servei d'habitatges i vam decidir cobrir-ho construint uns habitatges socials per als treballadors que ho necessitessin. Molts dels nostres treballadors formen part d'un col·lectiu amb moltes mancances, no solament de tipus intel·lectual sinó també de tipus social.

A l'Estat espanyol i a Catalunya, com està entre les empreses i els empresaris el tema de la responsabilitat social corporativa?
J. M. C.: A partir dels anys 2003-2004 es va començar a parlar molt de la responsabilitat social corporativa. Més enllà de la notícia i de l'anècdota, si agafem totes les empreses del país i mirem quantes són responsables, potser ens frustraríem pensant que són poques, però, és clar, passaria el mateix si les agaféssim totes i miréssim quantes compleixen el marc legal. Les empreses que poden aspirar a la responsabilitat social són un 10% o un 15%, que ja han començat a treballar la qualitat per tal d'assolir l'excel·lència amb una visió més social. A Catalunya, en concret, moltes de les pimes tenen clar que la responsabilitat forma part del seu model d'empresa.

A. R.: També s'ha de tenir en compte que aquest component de «moda» de la responsabilitat pot ser una mica hipòcrita, i que espero que no posi en compromís el moviment sincer de responsabilitzar-se. Però sí que hi ha el tema del maquillatge i del màrqueting emparant-se en la responsabilitat social, i això s'ha de dir. Si no hi ha una voluntat sincera i un canvi real, el que es fa és perjudicar-se més per una falta de coherència.
 
Perfil
Josep Maria Canyelles
  • És col·laborador docent en diverses universitats i en programes formatius d'alta direcció a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Barcelona (UB) i la Fundació Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull, URL).
  • És promotor del grup de reflexió Responsabilitat Global.
  • És promotor de Collaboratio, iniciativa per als Territoris Socialment Responsables.
  • És assessor tècnic de responsabilitat social empresarial de la Cambra de Comerç de Barcelona i del Consell de Cambres de Catalunya.
  • És col·laborador de l'Associació per les Nacions Unides en matèria de responsabilitat social.
  • És màster en Polítiques públiques i socials (Universitat Pompeu Fabra - Universitat John Hopkins).
  • Va ser director de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya.
  • Ha estat director de projectes de Balanced Scorecard de l'Institut d'Estratègia.
  • Ha estat regidor de Plans Integrals de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1995-2000).
Perfil
Albert Riera

  • És director de comunicació de La Fageda.
  • És llicenciat en Dret per les universitats de París V (René Descartes) i de Grenoble.
  • És becari del Max Planck, Institut de Munic.
  • Ha treballat a BASF i a Winterthur.
  • Ha estat director de comunicació de l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (IESE).
  • Ha estat responsable durant tres anys de l'oficina d'informació de l'Opus Dei a Catalunya.
Creative Commons. Alguns drets reservats
Aquest text està subjecte -llevat que s'indiqui el contrari- a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative Commons. Pots copiar-lo, distribuir-lo i transmetre'l públicament sempre que citis l'autor i Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no facis un ús comercial i no en facis obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca.
 

«La responsabilidad empresarial es una forma de ser y no un valor colateral». Entrevista con Josep Maria Canyelles y Albert Riera

Entrevista con Josep Maria Canyelles y Albert Riera
«La responsabilidad empresarial es una forma de ser y no un valor colateral»
Junio de 2012 / Por Gemma Duran
Albert Riera y Josep Maria Canyelles
Albert Riera y Josep Maria Canyelles
El 17 de mayo la comunidad de graduados UOC Alumni organizó una charla sobre la responsabilidad social corporativa a partir de la experiencia de la empresa de lácteos La Fageda, una organización que nació a partir del respeto y el compromiso hacia la sociedad y un ejemplo de empresa responsable con el entorno social. Contó con la asistencia de Albert Riera, director de comunicación de esta cooperativa, y Josep Maria Canyelles, experto en responsabilidad social corporativa, para adentrarse de una forma más teórica en el marco general de las empresas. 
 
¿Cuál es tu visión del concepto responsabilidad social corporativa?
J. M. C.: Estamos ante un fenómeno que se está produciendo en algunas empresas y que tiene una historia relativamente corta, de diez o quince años. Cuando hablamos de responsabilidad social corporativa es un enfoque de gestión relativamente nuevo, en el sentido que no es un tema colateral, sino que está estrechamente vinculado a la propia estrategia de la empresa. Es una dinámica imparable y cada vez hay más empresas que se suman a ella, porque forma parte de lo que la sociedad pide y hay la expectativa de que las empresas que tienen madera de líder vayan integrando la gestión responsable.

¿La Fageda es un ejemplo de empresa responsable corporativamente?
A. R.: Nosotros nunca nos hemos puesto como ejemplo de empresa responsable, pero respondemos quizá a un paradigma social que ha encajado en algo que, como dice el profesor Canyelles, se ha convertido en una moda o una cosa que es necesaria para la sociedad.

Recientemente habéis sido nombrados entre las cien mejores empresas del Estado en el ranking general Merco y en la posición veintidós entre las empresas más responsables. ¿Cuál es vuestro secreto?
A. R.: Pues tengo que reconocer que hay un secreto que se me escapa, porque nosotros trabajamos en el ámbito catalán y este ranking es de ámbito español y no sé cómo ha trascendido nuestro modelo de trabajo hacia todo el Estado. Lo que intentamos es ser coherentes y sinceros en los discursos, el producto y la imagen. Creo que es un ejercicio de responsabilidad ante la sociedad.

No hay muchas empresas como La Fageda.
J. M. C.: La Fageda es un modelo muy singular, porque, además, se trata de una entidad con un convenio social en su propia misión. Cuando hablamos de responsabilidad no necesariamente tiene que ser una entidad, una empresa que tenga este objeto social en su propia misión. De hecho, muchas organizaciones que tienen una misión de carácter social, no lucrativo, se piensan que la responsabilidad social es un hecho que está implícito en ella. Sí es verdad que por el hecho de no ser lucrativa una organización ya incluye unos ciertos valores, pero siempre es bueno alertar de que esto no presupone que se tenga un modelo de gestión responsable.

Desde el principio de La Fageda habéis optado por un tipo de empresa diferente de la convencional, ¿verdad?
A. R.: La Fageda empezó al revés de una empresa convencional. Nosotros teníamos los trabajadores, que era gente que no quería nadie porque salía del manicomio, pero no teníamos ni el negocio ni el capital. Entonces se buscó una actividad que pudiera ser sostenible económicamente para dar un trabajo real a estas personas, generar riqueza y satisfacer una necesidad del mercado. En este sentido sí es una empresa diferente.

J. M. C.: Yo creo que el caso de La Fageda, además de ser una experiencia empresarial excelente, pone también sobre la mesa que no basta con tener una finalidad social, sino que aquellas organizaciones que aspiren a una excelencia social deben gestionar la responsabilidad que asumen ante la sociedad. Y esta cuestión va mucho más allá de la propia misión de una empresa.

¿Hay muchas reticencias en las empresas a la hora actuar para ser más responsables corporativamente?
J. M. C.: Hace unos años, cuando estaba muy vivo el debate de la responsabilidad social, había grupos de interés y organizaciones empresariales que tenían reticencias hacia el desarrollo de la responsabilidad social, porque entendían que si se acababa imponiendo este discurso la responsabilidad social terminaría siendo una imposición. La responsabilidad social es un enfoque libre y una práctica voluntaria de cualquier empresa; lo que es obligatorio es cumplir la ley. Por lo tanto, yo creo que las reticencias ideológicas han pasado, y ahora han apostado por la responsabilidad más empresas.

¿Muchas de estas reticencias tienen el origen, posiblemente, en que los empresarios ven incompatible el éxito empresarial y la responsabilidad social corporativa?
J. M. C.: La mayoría de las empresas piensan que la responsabilidad social es un gasto extra y que es algo que se hace porque hay que hacerlo. La responsabilidad no quiere decir que una empresa tenga que hacer más de lo que le corresponde como empresa, sino que aquello que hace, debe hacerlo de una forma diferente. Una empresa no tiene que aspirar a ser una ONG: una empresa tiene que seguir ganando dinero, pero debe hacerlo de una forma más legítima, creando un valor, además de económico, social. Cuando entendemos que la responsabilidad empresarial es una forma de ser y no un valor colateral, desaparecen las reticencias de las organizaciones.

A. R.: La Fageda no tiene afán de lucro, pero esto no quiere decir que no ganemos dinero, porque, si no, no seríamos sostenibles y deberíamos cerrar, dado que no nos sustentamos en subvenciones. La diferencia reside en el hecho de que el dinero que ganamos no se lo embolsa ningún propietario, sino que lo reinvertimos en la propia empresa y en los trabajadores.

¿En La Fageda habéis oído aquello de «tenemos que ser responsables porque hay que serlo»?
A. R.: No compartimos el modelo ONG, sino que nos miramos más el modelo empresarial. Tratamos de no perder nuestra razón de ser, pero por lo que respecta a las herramientas y el modo de hacer somos mucho más empresa y, además, esto nos sirve terapéuticamente para las personas con discapacidad que trabajan con nosotros con respecto al sentido de la responsabilidad. Es decir, estos yogures se tienen que vender y, si el yogur no está muy pesado o muy tapado y no se vende, tú no ganarás el sueldo.

En el caso de La Fageda, además de contratar a personas con discapacidad o con trastornos, también realizáis el seguimiento de ellas una vez jubiladas. Este compromiso con las personas va más allá de vuestra responsabilidad como empresa con los trabajadores.
A. R.: Sí, pensamos que tenemos una responsabilidad de toda su persona mientras lo necesite. Por eso hemos montado un club social para los jubilados y son felices yendo a él. Por suerte, estamos en el campo y hay sitio i trabajo para todo el mundo.
Así pues, esta experiencia ha sido positiva.
A. R.: Sí, sí. Del mismo modo que en su momento se necesitaba un servicio de viviendas y decidimos cubrirlo construyendo unas viviendas sociales para los trabajadores que lo necesitaran. Muchos de nuestros trabajadores forman parte de un colectivo con muchas carencias, no solo de tipo intelectual sino también de tipo social.

En España y en Cataluña, ¿cómo está entre las empresas y los empresarios el tema de la responsabilidad social corporativa?
J. M. C.: A partir de los años 2003-2004 se empezó a hablar mucho de la responsabilidad social corporativa. Más allá de la noticia y de la anécdota, si cogemos todas las empresas del país y miramos cuántas son responsables, quizá nos frustraríamos pensando que son pocas, pero, claro, pasaría el mismo si las cogiéramos todas y miráramos cuántas cumplen el marco legal. Las empresas que pueden aspirar a la responsabilidad social son un 10% o un 15%, que ya han empezado a trabajar la calidad para lograr la excelencia con una visión más social. En Cataluña, en concreto, muchas de las pymes tienen claro que la responsabilidad forma parte de su modelo de empresa.

A. R.: También hay que tener en cuenta que este componente de «moda» de la responsabilidad puede ser un poco hipócrita, y que espero que no ponga en compromiso el movimiento sincero de responsabilizarse. Pero sí está la cuestión del maquillaje y del marketing amparándose en la responsabilidad social, y esto hay que decirlo. Si no hay una voluntad sincera y un cambio real, lo que se hace en realidad es perjudicarse más por una falta de coherencia.
 
Perfil
Josep Maria Canyelles

  • Es colaborador docente en distintas universidades y en programas formativos de alta dirección en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC), la Universidad de Barcelona (UB) y la Fundación Pere Tarrés (Universidad Ramon Llull, URL).
  • Es promotor del grupo de reflexión Responsabilidad Global.
  • Es promotor de Collaboratio, iniciativa para los Territorios Socialmente Responsables.
  • Es asesor técnico de responsabilidad social empresarial de la Cámara de Comercio de Barcelona y del Consejo de Cámaras de Cataluña.
  • Es colaborador de la Asociación por las Naciones Unidas en materia de responsabilidad social.
  • Es máster en Políticas públicas y sociales (Universidad Pompeu Fabra - Universidad John Hopkins).
  • Fue director del Instituto Catalán del Voluntariado de la Generalitat de Cataluña.
  • Ha sido director de proyectos de Balanced Scorecard del Instituto de Estrategia.
  • Ha sido regidor de Planes Integrales del Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú (1995-2000).

Perfil
 Albert Riera
  • Es director de comunicación de La Fageda.
  • Es licenciado en Derecho por las universidades de París V (René Descartas) y de Grenoble.
  • Es becario de Max Planck, Instituto de Múnich.
  • Ha trabajado en BASF y en Winterthur.
  • Ha sido director de comunicación del Instituto de Estudios Superiores de la Empresa (IESE).
  • Ha sido responsable durante tres años de la oficina de información del Opus Dei en Cataluña.
Creative Commons. Algunos derechos reservados
Este texto está -si no se indica lo contrario- bajo una licencia Reconocimiento- NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España de Creative Commons. Puedes copiarlo, distribuirlo y comunicarlo públicamente siempre que cites su autor y Universitat Oberta de Catalunya (UOC), no los utilices para fines comerciales y no hagas con ellos obra derivada. La licencia completa se puede consultar en http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.es.
 

20.6.12

Neix FENTPAIS.CAT per fomentar el turisme responsable als Països Catalans


Es vol convertir en el segell de confiança en el sector del turisme i del consum 

Les iniciatives per donar una bona imatge dels Països Catalans no paren de créixer. Ara neix una xarxa d’establiments creada per fomentar el turisme i el consum responsables als Països Catalans i les seves proximitats. L’objectiu d’aquesta xarxa, que porta per nom FENTPAÍS, és el de convertir-se en un segell de confiança. Es tracta de construir una xarxa d'establiments que s'anirà actualitzant cada any, en funció de les valoracions que els socis i sòcies hagin fet.

La principal via de difusió de la xarxa serà internet i el mòbil. L’aplicació per mòbil, de la mateixa manera que la pàgina d’internet, permeten de localitzar ràpidament els establiments més propers amb el segell FENTPAÍS. La xarxa estarà creada abans d’acabar l’any.



Vivim moments de gran incertesa social i econòmica on queda palesa la gran influència que té el poder econòmic sobre el polític. Les decisions que ens afecten a totes (gestió del territori, polítiques socials, …) no es prenen segons la voluntat majoritària de la població, sinó seguint les directrius que estableix la minoria econòmica més poderosa. Sorprenentment, aquesta minoria econòmica s’engreixa amb els diners que li donem els ciutadans a través del nostre consum. És evident doncs, que hi ha un vincle directíssim entre cada ciutadà i el poder econòmic i que, per tant, som la ciutadania els qui tenim la responsabilitat de construir un model social digne també, per a generacions futures. Segurament, són més influents els vots a les “botigues” que a les urnes.

Arribar a tenir tota la informació necessària que ens permeti ser conscients de com s’utilitzen i on van a parar els diners dels consumidors és una tasca dificultosa, no apte per la majoria, però segurament amb una mica d’intuïció i un parell de preguntes podem arribar a conèixer l’origen d’un producte o servei i decidir si volem que els nostres diners acabin a l’altra punta del món en inversions obscures pel lucre d’uns pocs o preferim optar per un producte local, de proximitat, on probablement els nostres diners, o una part, serviran pel benestar de les persones properes i, fins i tot, ens retornaran en forma de serveis públics pel nostre ús. La proximitat també és positiva pel medi ambient, permet estalviar un gran nombre d’infraestructures de transport que malmeten el paisatge i malgasten diners públics que es podrien invertir en altres àmbits i estalvia tot el malbaratament d’energia intrínsec en el transport.

També els caps de setmana o durant les vacances estem “votant” quin model social volem. El turisme gira al voltant de tots els aspectes vitals d’una comunitat (l’entorn natural, la cultura, la història i la gent del territori) i és un important sector econòmic. Llastimosament en molts casos l’explotació turística està arribant a unes cotes altíssimes, destruint el territori natural i social, oferint unes condicions laborals indignes, etc. Tenim un país excepcional, amb un entorn natural ric i una cultura, la nostra. Cal pensar sempre en visitar països exòtics quan segur que no coneixes la font d’aigua fresca del poble veí o no has tastat el pa amb nous de la fleca que tens ben a prop?
Nosaltres decidim! I som un agent important! On van els teus diners? A qui votes?

17.6.12

Empresa i xarxes socials: censurar el blog d'una nena sobre el menú escolar


Les xarxes socials són tot un repte per a les empreses que veuen afectada la seva reputació i credibilitat. N'hem parlat sovint: moltes encara no saben moure's per aquesta nova realitat comunicativa i saben concebre-la com un espai d'aprenentatge, de diàleg i de creació de confiança.

Algunes grans empreses senzillament giren la mirada vers una altra banda o, en el pitjor dels casos, procuren tallar la conversa, tancant el bloc, esborrant continguts...

Aprendre a moure's en aquest nou context no pot dependre merament d'un professional de les tecnologies i la comunicació que hi vagi intervenint. És un tema molt més transversal ... i estratègic.

Fa un mes vaig escriure: Ferran Rodés, vice-president del grup Havas, parla de "La comunicació i les marques al segle XXI". Ens va explicar que [...] sols un 33% de les marques aconsegueixen connectar. El gran canvi és amb Internet, que esquerda aquesta confiança. I per sorpresa és el mes feble, el consumidor, qui comença a usar internet, i les marques triguen anys, cinc, o algunes encara no han reaccionat. El primer que fan es crear xarxes, intercomunicar-se, cosa que no havia passat mai. A mes, el consumidor crea els propis mitjans, les xarxes socials, etc, i el consumidor imposa noves regles. El nou amo és el consumidor. I com que jo mano ara m'haureu d'explicar qui sou perquè us faci confiança, es la transparència, i ara cal Talk, Think & Trust.

La manera com et mous a les xarxes diu molt de tu, del teu "caràcter corporatiu". I això afecta tant a grans empreses com pot afectar a organitzacions no lucratives. De fet, ho vam patir personalment amb una organització com Greenpeace, que va arribar a censurar intervencions que li eren incòmodes, incomplint el seu propi codi ètic: Rèplica a Greenpeace  // Réplica a Greenpeace
Ara podem reflexionar sobre la censura i la "manca de cintura" a partir del món escolar, les empreses de càtering, l'ajuntament i el bloc d'una nena. Llegiu la notícia a l'ARA:

La pressió popular frena la censura sobre el blog de la nena que denuncia els menús escolars 

Entrepà d'hamburguesa amb formatge acompanyat de dues croquetes i tres talls de cogombre. Per postres, gelat. / Blog NeverSecondsEl blog 'NeverSeconds' denuncia la mala qualitat i la poca varietat del menjar que se serveix a les escoles. L'èxit rotund que ha tingut ha obert un debat seriós sobre l'alimentació al Regne Unit, fins al punt que l'ajuntament de la ciutat on viu la nena va plantejar aquest dijous tancar el blog
15/06/2012 


Dues croquetes congelades, un tros de pa amb una hamburguesa i un gelat. La fotografia d'aquest menú escolar va ser el tret de sortida de l'exitós blog d'una nena de 9 anys escocesa que, a principis de maig, va iniciar una 'campanya' per denunciar la mala qualitat i la poca varietat del menú escolar que li servien cada dia a l'escola. De fet, el blog ' NeverSeconds' va néixer com un treball d'escola, però en només unes hores es va convertir en tot un èxit a la xarxa.

Aquest dijous, una professora va comunicar a la nena que havia de deixar de fotografiar el menjar, tal com recull l'última entrada en el seu blog. De fet, l'ajuntament de la seva ciutat, Argyll and Bute, havia decidit censurar-li el blog. Al cap d'unes hores, però, la pressió popular ha fet revocar la decisió del consistori.

La repercussió del blog, que ha obert un debat sobre l'alimentació saludable a les escoles, ha aixecat un rebombori considerable a la premsa britànica, fins al punt que alguns mitjans han arribat a qüestionar les empreses de càtering del país. Aquest punt hauria sigut el detonant per tancar el blog, una decisió que l'ajuntament finalment ha desestimat per evitar la censura.

Tot un èxit a la xarxa

Gairebé tres milions de persones ja han visitat el blog 'NeverSeconds' en un mes i mig. Amb l'ajuda del seu pare, Martha Payne s'ha dedicat a fer fotografies dels menús que rep a la seva escola, acompanyades de valoracions tant de la baixa qualitat culinària del menjar com del nivell poc saludable dels aliments. En el blog s'hi pot observar com, sovint, els menús es basen en aliments fregits, i les amanides i les verdures tenen una presència escassa. La nena també es queixa de la poca quantitat de menjar que se'ls serveix, i en un dels comentaris lamenta: "Estic en procés de creixement, i necessito estar concentrada (a l'escola) tota la tarda, i no puc fer-ho amb només una croqueta".

Forcades: "La dictadura financera actual s'ha carregat la democràcia"

  • Si fa dos dies donàvem a conèixer que la monja benedictina Teresa Forcades demana no reconèixer el deute extern i que denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX', ara us proposem el seu llibre.
  • Després que Forcades es fes molt popular per les seves declaracions contra l'interès de les farmacèutiques en les vacunes durant la crisi de la grip aviària, la monja continua la seva lluita perquè la veritat sobre temes que coneix i l'interessen surti a la llum.
Forcades: "La dictadura financera actual s'ha carregat la democràcia" 

Teresa Forcades, a BarcelonaTeresa Forcades explica les línies mestres del seu pensament en un interessant llibre d'entrevistes publicat a Edicions DAU

La monja Teresa Forcades és molt crítica amb el sistema capitalista però també té esperances en un canvi. Així ho ha demostrat en la presentació del llibre 'Converses amb Teresa Forcades' (DAU), escrit amb la periodista Eulàlia Tort, en què ha afirmat que la gent pot canviar aquesta "dictadura financera", que permet "escàndols" com l'especulació alimentària, per una democràcia real. Però perquè la gent sàpiga el que passa, cal llibertat d'expressió, i no la veu en moltes persones que en privat comparteixen les seves opinions, sobre les farmacèutiques o la grip, però no la diuen en públic.

Forcades ha estat crítica amb la por i ha explicat que intenta opinar amb honestedat i rigor. Durant un any, la periodista Eulàlia Tort s'ha entrevistat diverses vegades amb Teresa Forcades al monestir de Sant Benet de Montserrat, i el resultat és aquest llibre, "escrit a sis mans" entre Tort, Forcades i l'editor Ton Barnils, presentat aquest migdia a Barcelona. [continuar llegint a l'ARA]

15.6.12

Fotos i vídeos de la UOC Meet sobre RSE

Després de la sessió del UOCMeet, dedicada a la Responsabilitat Social Corporativa, podeu trobar els vídeos i les fotografies.

- Intervenció de Josep M. Canyelles, consultor amb reconeguda experiència en aquest àmbit.
- Intervenció d'Albert Riera, director de comunicació de La Fageda.

Trobareu també el debat i l'àlbum de fotografies de la sessió.

Aprofitem per recordar la propera sessió: UOCMeet Internacionalització, amb Custo Barcelona, tindrà lloc el proper dijous 21 de juny, a partir de les 18.45, a l'Edifici CINC (Centre Internacional de Negocis de Catalunya, C/ Llull, 321-329 - Barcelona).

Comptarem amb la participació de Pere Guirao (Custo Barcelona) i de Ramón Ruiz (graduat de la UOC i coordinador del Supply Chain a FICOSA), amb qui tindrem ocasió de conèixer com les organitzacions es preparen per afrontar processos d'internacionalització des del punt de vista product iu.

Ja podeu realitzar la inscripció.

UOC Alumni
Universitat Oberta de Catalunya

14.6.12

Jornada de Contractació Pública Responsable


Dijous dia 28 de juny

El Govern de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Consell General de Cambres organitzen una jornada de Contractació Pública Responsable amb l’objectiu de donar a conèixer experiències punteres en l’àmbit de la contractació pública a nivell internacional i local.

La jornada, que es celebrarà el proper dia 28 de juny a la Casa Àsia, comptarà amb la presència de representants dels governs de Fandes i de Bretanya que presentaran les principals iniciatives de foment de la contractació pública  responsable impulsades des dels respectius governs. També comptarem amb participació dels Ajuntaments de Barcelona i Girona i de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació pública.

L’objectiu d’aquesta jornada és donar visibilitat a una dels mecanismes més potents que tenen a disposició les administracions públiques de promoció de la Responsabilitat social a través de la contractació de béns i serveis.

Cal tenir en compte que la despesa de les administracions en contractes per a l’adquisició de productes, serveis i infraestructures representa el 17% del PIB de la UE (algunes dades constaten que a Catalunya representa prop del 20%). Una contractació pública més responsable permetria a les administracions utilitzar aquests diners amb més eficàcia i contribuir a la innovació, l'ocupació i un creixement respectuós amb el medi ambient


Programa
9:15 Presentació Institucional Sr. Jordi Baiget, director general de Coordinació Interdepartamental del Departament de la Presidència
9:30 Experiències Europees en l’àmbit de la Contractació Pública Responsable
Projecte COGITA: Sr. Narcís Bosch, director gerent Consell de Cambres de Catalunya
Sr. Frederik Claerbout, Responsable del Pla d’Acció de contractació pública sostenible del Govern de Flandes
Sra. Aurélie Basse Representant del Govern de Bretanya
10:45 Presentació de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública de Generalitat de Catalunya
Sra.Teresa Pitarch
Pausa
11:45 Experiències Catalanes en l’àmbit de la Contractació Pública Responsable
  • Sr. Vicenç Estanyol, Advocat de l’Ajuntament de Girona
  • Sr. Àngel Miret, Gerent de l’Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l’Ajuntament de Barcelona
  • Sr. Ignasi Parody, Grup de treball contractació pública de l’Ajuntament de Barcelona
  • Sr. Josep Maria Masip, direcció general de Qualitat Ambiental, Departament de Territori i Sostenibilitat
12:50 Cloenda institucional. Sr. Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom


Dijous dia 28 de juny
Casa Àsia, Avinguda Diagonal, 373 de Barcelona
Cal confirmar assistència

Teresa Forcades demana no reconèixer el deute extern

La monja benedictina denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX'
 
La monja benedictina del Monestir de Sant Benet de Montserrat, Teresa Forcades, ha demanat portar els polítics a la justícia per la crisi econòmica com s'ha fet a Islàndia i ha proposat 'fer el mateix que Correa a l'Equador: investigar el deute extern i no pagar el que sigui il.legítim'. Forcades denuncia que s'està desmantellant l'estat del benestar 'per una onada neoliberal' que 'ha costat sang i revolucions en el segle XX' i es pregunta 'si ens permetem mentalment pensar en una alternativa al capitalisme'. Per Forcades, 'el lliure mercat és una fal·làcia que oculta qui i on es regula'.

Forcades ha fet aquestes declaracions en el transcurs de la conferència inaugural de la 23 Trobada empresarial al Pirineu que es fa avui i demà a la Seu d'Urgell.

Mercat
'Qui pren les decisions? Qui regula a qui les pren? Qui les coneix? Qui té la responsabilitat d’aquestes decisions? La fal·làcia del lliure mercat amaga on i qui les regula. És un eufemisme o una burla parlar de llibertat en el mercat. Les grans empreses que es deslocalitzen cada dia ho tenen més fàcil per operar a nivell internacional, mentre que els treballadors no, cada dia tenen lleis d’immigració més estrictes i tenen el moviment més controlat. No formen part els treballadors del mercat en aquest sentit ampli? Es pot considerar doncs lliure aquest mercat si no contempla tots els seus membres?'

Marc capitalista
'Fins fa poc parlàvem de capitalisme salvatge als EUA, però a Europa es parlava de capitalisme de l’estat del benestar. El benefici no pot ser l’últim marc de presa de decisions perquè això no crea relacions igualitàries, provoca diferències entre rics i pobres. No tothom neix amb la mateixa intel·ligència, talents o oportunitats. En el marc del capitalisme salvatge, la societat no té responsabilitat per compensar-ho. Les compensacions de l’estat del benestar, que han costat sang i revolucions durant el segle XX, s’estan desmantellant en els últims anys d’ofensiva neoliberal.'
'Elements com l'ensenyament, la salut, l'habitatge i l'alimentació haurien de quedar al marge de l’especulació', ha dit Forcades, i ha defensat que 'el millor sistema no és el que té com a objectiu la maximització del benefici sinó la germanor'. 'Les 500 empreses més grans del planeta tenen un benefici que equival al 51% de la riquesa del món', ha afegit.

Antropologia i capitalisme
'Una persona pot crear una empresa i d’altres persones poden treballar per a aquesta persones. Una persona ven part de la seva capacitat de treball a través d’un contracte a un empresari i aquest últim té un benefici i gaudeix del dret del marge de benefici. Des d’un punt de vista antropològic això provoca una anàlisi: Què ocorre amb la relació contractual quan falla l’ètica?'

Font: vilaweb.cat

12.6.12

A 'l'avantguarda mundial' contra el canvi climàtic

El Govern prepara una llei per lluitar contra el canvi climàtic, i assegura que l'economia verda pot crear noves oportunitats de feina i reindustrialització 

El Govern està iniciant la preparació d'una Llei del canvi climàtic que preveu establir mecanismes de control per reduir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle mitjançant l'augment de l'eficiència energètica i la disminució en l'ús de combustibles fòssils. La llei pretén situar Catalunya a 'l'avantguarda mundial' en aquest àmbit i aprofitar l'anomenada 'economia verda' per crear nous llocs de treball de valor afegit i reindustrialitzar el país amb sectors innovadors. Entre les estratègies a seguir també hi ha l'assumpció de més responsabilitats per part de la Generalitat en el control de les emissions i la implantació de la fiscalitat verda.

Segons el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, l'economia verda aporta competitivitat i promou un desenvolupament socioeconòmic de baixa intensitat en carboni. Per fer això, s'ha d'apostar per les energies renovables, els biocombustibles de segona generació, l'electrificació del transport i l'increment de l'eficiència energètica. Segons la Unió Europea, s'han creat 300.000 llocs de treball relacionats amb aquests sectors, i Recoder creu que la nova orientació econòmica ajudarà a sortir de la crisi. A més, no suposarà una desindustrialització, sinó al contrari, una reindustrialització en sectors diferents dels tradicionals.

El departament estima que fins el 2020 el Pla d'Energia i Canvi Climàtic podria permetre un estalvi de 33.850 milions d'euros pels consumidors finals i 20.410 milions en la importació de combustibles fòssils.

La Generalitat vol tenir un paper protagonista en les polítiques de lluita contra el canvi climàtic i sobretot pot incidir en les emissions difuses de geh, com són les provocades pel transport, les llars, el turisme o les petites indústries. Catalunya hauria de reduir l'any 2020 un 10% aquest tipus d'emissions en relació al 2005. A més, el Govern vol ser corresponsable en el control d'aquestes emissions, i vol participar en la gestió del mercat de drets d'emissió de gasos.

Un dels punts destacats pel conseller és que part de la reducció d'emissions ha de ser gràcies als mecanismes fiscals, tant d'incentivació o desincentivació. L'anomenada 'fiscalitat verda' podria aplicar-se en taxes i impostos de la Generalitat.

Font: directe.cat

Debats sobre "Dona i Treball" al Parlament

A iniciativa de la Presidenta del Parlament de Catalunya s’inicia un Cicle de “Debats – Conferències” el dia 20 de juny a les 17 hores.

La finalitat es obrir les portes del Parlament a les dones, i posar a debat els problemes més candents que tenen en aquesta societat, així com posar en valor el talent femení i donar la visibilitat que es mereixen, com a veritable motor invisible i silent del nostre país.

Les conclusions que es recullin es presentaran en una sessió final després de totes les sessions. Es podran fer aportacions, idees i sugerencies per enriquir el Debat.

Cal inscriure's per mail o telèfon i acreditar-se a l'entrada amb el DNI


11.6.12

II Trobada empresarial "Empreses que sumen"

  • La Fundació SETBA i l'Associació d'Amics de la Rambla organitzen la Trobada empresarial "Empreses que sumen" per al 21 de juny a les 19h
  • Josep Maria Canyelles parlarà sobre "La Responsabilitat Social de les Organitzacions en la vertebració de la comunitat" i tot seguit es presentarà l'experiència del projecte NORAI, el restaurant d'inserció ubicat al Museu Marítim de Barcelona



II Trobada 'Empreses que sumen +' 

Amb la participació de Josep Maria Canyelles, fundador de Responsabilitat Global; i els representants i impulsors del projecte NORAI


La Fundació Setba, amb la col·laboració de l’Associació d’amics, veïns i comerciants de La Rambla, organitza aquest cicle de trobades que vol promoure la responsabilitat social de les empreses mercantils mitjançant la seva col·laboració amb empreses socials i els serveis o productes que ofereixen.

El context actual ha estat l'espurna que ha permès engendrar i engegar aquest projecte. Un cicle de trobades que pretén sensibilitzar les empreses cap a la seva responsabilitat social, cap a les persones que es troven en risc d'exclusió i que cada vegada en són més. ‘Empreses que sumen +’ vol ser una plataforma per donar veu a les empreses i institucions que treballen o col·laboren en l'àmbit del social i, al seu torn, un espai de trobada per generar diàleg, reflexió i posar sobre la taula idees que, més endavant, puguin transformar-se en projectes concrets.

El plantejament inicial del cicle és donar a conèixer, en cada trobada, diferents casos de col·laboració entre parelles d'empreses, l’una una societat mercantil i l’altra de tipus social, que treballin conjuntament per a l'atenció integral de persones en risc d'exclusió social.

La primera trobada del cicle, que es va celebrar el 16 de febrer passat, fou un èxit. Va comptar amb la participació d'una trentena d'assistents, entre representants d'administracions i membres de fundacions i associacions com FIAS, Bayt al-Thaqafa, Tot Raval o Susoespai, entre d’altres; la majoria de les quals establertes a Ciutat Vella. En aquesta primera jornada, es van exposar dos casos.

El de la Fundació Setba, que va néixer gràcies al projecte privat Setba Zona d’Art; i també el de la parella empresarial del Casal dels Infants i l’Hotel Principal, representats per Thaïs Sánchez i Juan Domingo Rubíes, que van exposar el seu projecte de col·laboració en l’àmbit de l’hosteleria.

II trobada, 21 de juny de 2012 a les 19h
Cal INSCRIPCIÓ

10.6.12

Segundo Encuentro Empresa Social UOC


SEGUNDO ENCUENTRO EMPRESA SOCIAL  
7 de Julio 2012, Sede de la UOC
Av. Tibidabo 39, Barcelona 

Programa del acto
9:30-­‐10:00 Registro y bienvenida de Joan Torrent, Director de la
UOC Business School
10:00-­‐11:10 Mesa redonda: Cómo hacer crecer en nuestro país el sector de la innovación social y la empresa social

  • Moderador: Lluís Pareras, Director de HealthEquity SCR, Gerente de Innovación del Colegio Oficial de Médicos de Barcelona
  • Marcel Prunera, ExDirector General de Promoció Econòmica, Generalitat de Catalunya 
  • Josep Maria Miró, Director de Innovació Social i Estratègia, Ajuntament de Barcelona
  • Ginés de Haro, Gestor en The Guardian Social Enterprise Network, Reino Unido 
  • Josep Maria Canyelles, Fundador de Responsabilitat Global
11:10-­‐12:00 Pica-­‐pica networking
12:00-­‐12:40: Reflexiones de una sociedad en transformación  
  • Joan Melé, Subdirector general de Triodos Bank
12:40-­‐13:20 Actúa: el liderazgo de las nuevas generaciones  
  • Francisco Polo, Fundador de Actuable, Change.org España
13:20-­‐14:00 Mesa redonda: Experiencias de éxito internacional  
  • Moderador: Ignasi de Juan, Representante CEAAL y RELATS en Europa   
  • Oriol Pascual, Trend capturing, Business Development en ENVIU, Netherlands 
  • David Cortés, Co-­‐fundador de Copperfield 
  • Jordi Juanós, Socio fundador de Up-­‐Social
14:00 Fin de la jornada 

PDF Programa (fotos ponents) 

Notícia relacionada: 26.9.11 #Emprenedoria - Nou MBA en Social Entrepreneurship i Postgrau d'Emprenedors Socials


Sessió: “Alternatives a les retallades: Innovar en gestió al sector públic (intangibles, costos i creació de valor)”

Després de la jornada de Reus del passat dia 1, aquest mes realitzarem una nova sessió pel proper dia 18 de juny a la seu del Col·legi de Periodistes (Rambla de Catalunya, 10).

Comissió d'intangibles de l'Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció (ACCID), amb la Col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya


Títol:

“Alternatives a les retallades: Innovar en gestió al sector públic (intangibles, costos i creació de valor)”

Lloc: Col·legi Oficial de Periodistes de Catalunya
Rambla Catalunya 10, 1er pis. Barcelona

Data: Dilluns 18 de juny a les 18h

Presenta
Enric Serradell
Coordinador de la Comissió d’Intangibles del ACCID i Professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC

Modera:
Jordi Martí
Comissió d’Intangibles del ACCID i director de ALTRIUM-business collaboration

Ponents:

Jordi Marín, Director per a les Administracions Públiques a INDRA-Catalunya
- L’ús intensiu de tecnologia per reduir costos i crear valor
- Smart Cities i exposició de casos

Josep Maria Raventós, Director de Vanguard Consulting LTD a Espanya
- Alternatives a les retallades: la eficiència al sector públic – un enfoc sistèmic
- Casos d’estudi europeus en: ajuntaments,  universitat, serveis socials i policia
- Aspectes clau en el procés de transformació organitzativa.
Llibres referents:
Delivering public services that work. Vol I i II (casos explicats pels ajuntaments)
System Thinking in the public sector (autor: John Seddon).

Jordi Cabré, cofundador de Deming Collaboration
- Presentació del llibre “La cinquena perspectiva. Innovació directiva per a prendre decisions de valor útil” (Deming Collaboration Library, Amazon.es)
- El Sistema Deming: visió sistèmica i decisions directives, reflexions actuals

Un grup de científics adverteix del perill d'un col·lapse imminent de la Terra

L'enigma del nucli de la Terra

Un article de la revista 'Nature' preveu que en un termini de 10 anys l'increment de la població mundial i la transformació de la superfície terrestre ja hauran alterat el 50% del planeta

L'enigma del nucli de la Terra
Un grup de científics, entre el quals diversos investigadors de l'Estat, descriu a la revista 'Nature' els cinc canvis climàtics ocorreguts a la Terra i traça un pla d'emergència per a l'actual situació del planeta, amb mesures que passen per reduir la taxa de creixement de la població i el consum de recursos. La taxa de creixement anual de la població és d'uns 77 milions de persones. Aquest increment de la població ha transformat quasi la meitat (43%) de la superfície terrestre en àrees urbanes i agrícoles.

L'estudi conclou que és bàsic no superar el 50% de transformació del planeta perquè, en aquest cas, no es podrà evitar el col·lapse de la Terra. Els investigadors alerten que si la població continua creixent al ritme actual, les conseqüències es notaran cap al 2025, i els recursos entraran en un moment crític el 2045.

Font. ARA
In EcoWatch: Scientists Predict Imminent Planetary Collapse

MyVoice convierte el lenguaje de signos en voz


Por ahora solo un prototipo, pero para esto está la tecnología, para facilitar la vida de las personas!!!

Si hay una faceta que me fascina de la tecnología y la electrónica de consumo es la que sirve para las personas y nos facilita la vida.

MyVoice, un proyecto de unos estudiantes de la Universidad de Houston es una de ellas. El aparato, que no es más que un prototipo por ahora, es el encargado de convertir a voz el lenguaje de signos. Él solo se encarga de “leer” los gestos y símbolos de quien habla lenguaje de signos y nos lo traduce a palabras leídas para los que no conocemos nada de ese lenguaje.

El equipo es portátil, para poder llevarlo con nosotros, e incluye un micrófono, altavoz, cámara de vídeo y pantalla. La conversión contraria también es posible con ayuda de la pantalla. Nosotros le hablamos al MyVoice y en la pantalla aparece reflejado lo que hemos dicho en lenguaje de signos.

Como te puedes imaginar, ahora toca mejorar la idea y el prototipo, pero nada parece indicar que no pueda llevarse a cabo en un futuro cercano con ayuda de un smartphone, que tiene todo lo que necesitamos para aplicar lo verdaderamente importante: la base de datos con signos y palabras...

http://www.uh.edu/news-events/Fulbright/2012/may/0529MyVoice.php

Nota: agradecemos este contenido a David Ferré Gutiérrez, Ing. Téc. Telecomunicaciones