8.5.12

Les empreses no poden amagar el cap sota l’ala davant l'ofec econòmic


Jordi Pujol fa reflexió del butlletí del Centre d'Estudis demanat que les empreses i el conjunt de la societat civil actuï amb un gran sentit de responsabilitat  per a evitar que continuï i prosperi l’ofec econòmic de Catalunya


Com a país i com a societat vivim un temps crític. En l’àmbit polític i econòmic. I social. En el de la cohesió i de la convivència. En el de la identitat i en el dels valors. En el marc de la Unió Europea, de tot l’Estat i de Catalunya. Ningú no se’n pot desentendre. Tots els sectors socials, totes les famílies polítiques, tot el món econòmic hi ha de pensar i ha d’opinar. I ho haurà de fer d’una forma responsable i compromesa. Perquè la situació ja no dóna per a eufemismes. [...]

Tot plegat porta a una conclusió. Per evitar l’asfíxia econòmica de Catalunya, amb repercussions que van de la sanitat a la cultura, de l’escola al transport urbà, de la recerca i la innovació a l’atenció a la gent gran, en general de la qualitat de vida i la política social a la competitivitat econòmica, cal un canvi molt important en el finançament de Catalunya que molt principalment –caldrà repetir-ho?– passa per la Generalitat. Tothom n’ha de ser conscient de debò, no fingint-ho. Això val per al món sindical i no cal dir per al món polític. I per al mediàtic i l’acadèmic. I cal subratllar que val també, i molt, per al món econòmic. I en general val per a tots aquells als quals espanta un possible allunyament creixent entre Catalunya i Espanya. Allò que se’n diu «desafecció», o «xoc de trens», o «ruptura de ponts», etcètera. Ja que això els espanta, que assumeixin la responsabilitat de comprometre’s. Aquí a Catalunya i a fora de Catalunya. Alguns sectors socials i econòmics tenen ara, i tindran en un futur molt proper, una gran responsabilitat a l’hora d’evitar que continuï i prosperi l’ofec econòmic de Catalunya. Que vol dir de la societat catalana. [llegir article sencer]