12.11.11

Ruta de les 3 nacions

Porto una temporada parlant bastant de responsabilitat social i voluntariat, una relació que pren cos sobretot a partir dels partenariats entre empreses i organitzacions socials i amb la pràctica del voluntariat d'empresa com un dels referents. La focalització d'aquests continguts ha vingut marcada per la realització a Barcelona del II Congrés Europeu del Voluntariat i el I Marketplace de Catalunya.

A partir de la setmana que ve recupero un focus més genèric centrat en la divulgació de l'RSE i en la compresió del seu sentit estratègic i la seva vinculació al model d'empresa, sense entrar en el detall de la gran quantitat de bones pràctiques que una empresa pot desenvolupar. He d'anar a parlar a Barcelona (2), Girona (2) i Vic.

Però aquesta setmana que començo ara té un caràcter peculiar. També pren una dimensió monotemàtica però amb un contingut menys habitual. No m'havia trobat mai que en una mateixa setmana hagués de parlar tres cops sobre RSE i llengua. I a més, ho hauré de fer en un tour que passarà per tres nacions: Irlanda de Nord (Belfast), Euskadi i Catalunya.

Ja ho vaig anunciar a En cinc dies parlarem de Responsabilitat Social lingüística en tres països, article on deia que "no deu ser cap coincidència que es tracti de tres nacions sense estat". En recupero algun paràgraf:
A mesura que l'RSE avança arreu del món, en tots els sectors, en organitzacions privades o públiques, i de qualsevol dimensió, aquest enfocament de gestió també va trobant-se amb tota una gran diversitat d'aspectes que formen part de la materialitat de la gestió socialment responsable.

I entre aquestes matèries, els aspectes de llengua es creuen amb multitud de dimensions de l'empresa: les relacions amb la comunitat, amb la clientela, amb els treballadors, amb els governs... Pocs temes hi ha que acabin sent tant transversals.

Però la llengua sols pren un caràcter de materialitat en aquells contextos en què s'ha produït prèviament un minorització en el seu propi territori, o bé també en casos en què hi ha hagut raons de migracions, analfabetisme, etc.

Un dels casos més interessants és sens dubte el que fa referència a llengües minoritzades en què encara es produeix una discriminació de la llengua i els seus parlants en el seu propi territori, ja que brinda un estol de possibilitat enorme per a l'acció empresarial compromesa i proactiva.

L'interès creixent que genera l'RS lingüística sols té un però: malauradament encara genera interès solament entre els grups d'interès perjudicats -i per tant als territoris afectats negativament- mentre que en cap altre territori es parla d'aquest enfocament de l'RS si no és que incidentament. Esperem que ben aviat també se'n pugui parlar a Madrid, a Londres o a París, per exemple.

0 comentaris: