12.11.11

Empreses que fan d'empresa

Complementaré la reflexió anterior (Ruta de les 3 nacions) amb una nota d'actualitat:

Llegeixo avui que Google ha afegit el català a totes les cerques. Aquest cercador va incorporar la llengua catalana fa molt temps i ara n'amplia les seves funcionalitats per a mantenir-les al primer nivell. Objectivament no és un tema a valorar ni positivament ni negativament: Google actua com una empresa. I Google observa que el català està entre les llengües més actives a Google (entre les 15 primeres). D'altra banda si tenim en compte que el català és per parlants la llengua número 80 de les 6.000 existents, però el seu ús al conjunt de les xarxes la situen entre les 25 primeres, la deducció lògica és que es tracta d'una llengua molt viva, que els seus usuaris en fan un ús normal, i que té un perfil d'usuaris molt presents a la xarxa. En conseqüència encara pot resultar més interessant per a l'empresa mantenir una opció tracte de primer nivell al català.

És ben senzill de comprendre si es pensa i s'actua com una empresa. Però al costat d'aquesta empresa usamericana, n'hi ha d'altres que no actuen amb criteris empresarials sinó polítics. És a dir, es fan seva acríticament la preferència mostrada per l'estructura política de l'Estat. És dir, empreses com Nespresso, Nestlé, Danone, o Tríodos Bank, es permeten d'incomplir la llei perquè consideren que els valors associats a l'estructura política de l'Estat prevalen per damunt del respecte a la seva pròpia clientela.

Un lector ha escrit un comentari al meu article Tríodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei dient que li sembla curiós que, davant les males pràctiques bancàries, critiquem precisament el Triodos Bank. La meva resposta és:
Certament sóc conscient que es pot malinterpretar, i és evident que la crítica social més contundent ha d'anar cap a la gran banca i els poders reguladors. No ho nego, ho comparteixo i ho exerceixo.

Però això no treu que des d'un marc de reflexió especialitzat en RSE no s'hagi d'analitzar altres coses que les generals que es poden abordar des de marcs més generals. Ens toca als experts en RSE ser crítics amb allò que fan o fem tots aquells que ens posem l'ètica a la boca. I això pot tenir el preu de caure en el caïnisme. És per això que cal saber fer-ho amb el to correcte. I per descomptat, no ho publico a la Vanguardia... Ho faig en espais especialitzats.

I si crec que cal fer aquestes reflexions és precisament perquè crec que sols les empreses que van prenent aquests compromisos d'RS ens podran ajudar a sortir del forat i a fer una economia més sòlida, sostenible, ètica i responsable.

Precisament perquè són molt necessàries i el seu paper és fonamental cal que vagin marcant el pas correctament perquè són l'exemple per a altres.

Aleshores, per a empreses que marquen la pauta en RSE, no se'ls ha de permetre que diguin "com que sóc socialment responsable, em puc permetre de triar el compliment de les lleis a dit segons el barem que jo consideri".

M'és igual si l'incompliment és d'una llei sobre llengua, sobre incorporació de discapacitats, o sobre igualtat home-dona. Crec que no es pot acceptar el fet sense crítica.

Per cert, si el seu incompliment fos sobre la contractació de discapacitats i jo l'hagués fet evident també ho hauries considerat perjudicial?