29.6.11

Conciliar per educar

La Fundació Jaume Bofill, ESADE i el Cercle d’Economia, us conviden a l’acte de presentació de l’informe Conciliar per educar

Quin impacte tenen sobre l’educació de les criatures les tensions en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral? Quines han de ser les polítiques actives i les noves cultures d’organització empresarial? Amb aquest informe volem obrir una nova línia de reflexió en què la conciliació tingui com a eix de referència el dret a l’educació dels fills i filles, i de la qual en derivi una sinèrgia entre el món educatiu, l’empresarial i l’esfera familiar.

Hi intervindrà:
  • Esther Sánchez, secretària d'Ocupació i Relacions Laborals del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i autora de l’informe. 
També hi participaran:
  • Cristina Brullet, sociòloga i pedagoga, professora titular del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de l'Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU). 
  • Carlos Obeso, profesor titular del Departament de Direcció de Recursos Humans i director de l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE. 
Des de la fila 0 intervindran els responsables de recursos humans de Grífols, Mateo Borràs, de Desigual, Maria Obiols, de Catalunya Caixa, Miquel Perdiguer i d’ABACUS cooperativa, Marta Rodríguez.

Tancaran l’acte:
  • Lluís Font, secretari de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament. 
  • Ramon Terrassa, secretari de Família del Departament de Benestar Social i Família. 
Dimarts 12 de juliol de 2011, de 9 a 11 h
Cercle d’Economia
Carrer Provença, 298 - Barcelona

Podeu confirmar l’assistència clicant aquí o bé per telèfon al número 93 200 81 66.
Es lliurarà un exemplar de l’informe.

Fundació Jaume Bofill | www.fbofill.cat
fbofill@fbofill.cat
Provença, 324 | 08037 Barcelona | Tel. 934 588 700
Informació al web: aquí 

La integració de la responsabilitat social corporativa en l'administració és una tasca pendent

La setmana passada vaig assistir a un dinar amb ministre de la presidència Ramon Jáuregui. Era una trobada amb gent del sector social, els dinar del Fòrum Social de la Fundació Pere Tarrés. Tinc un apreci i un respecte per Jáuregui perquè em fa tota la impressió que intenta parlar amb sinceritat i procura dir les coses clares i entenedores. El fet que sigui un apòstol de l'RSE també ajuda que me'l miri amb uns altres ulls.

Dit això, no vaig poder resistir la temptació de fer-li una pregunta amb to crític. Com està l'RSA? Com podem fomentar l'RSE des del sector públic si no posem en pràctica la responsabilitat social de les administracions? A més, el Sr. Zapatero, en qualitat de líder del PSOE, s'havia compromès ara fa quatre anys a desenvolupar l'RSA almenys en les empreses i organismes públics on les seves sigles governessin. En concret, es va comprometre a elaborar codis ètics, introduir clàusules socials, i a publicar memòries d'RS. Nivell de compliment tendent a zero. Malgrat que ara vulguin dissimular-ho amb una memòria de la Defensa. Trist exemple!

El ministre va esquivar la pregunta, i potser no va ser tant sincer com en altres temes referents a les polítiques socials. Suposo que lamenta i li cou no poder ser més coherent en un tema que per a ell hauria de ser bandera. Però el temps, molt probablement, ja se li ha acabat. I el sector públic ni fa memòries ni compleix diverses lleis, entre les quals la Lismi, on l'acompliment és més baix que en sector privat!

Us ofereixo tot seguit el resum de la seva intervenció, elaborat per FPT:


“Sense una economia competitiva, no és possible un Estat del Benestar sostenible”, el ministre Jáuregui al Fòrum Social Pere Tarrés20.06.2011 - Fòrum Social Pere Tarrés

Els reptes de l'Estat del Benestar", ha estat el títol de conferència del Fòrum Social Pere Tarrés que ha ofert avui el ministre de la Presidència, Ramon Jáuregui. La presentació ha anat a càrrec de l'exministre Joan Majó que ha destacat la sensibilitat social i el tarannà dialogant i amb tendència a l'equilibri del ministre.

"Sense una economia competitiva que tendeixi a la plena ocupació, que es pugui projectar al nou món globalitzat, no hi ha possibilitat de fer sostenible el model de Benestar", amb aquestes paraules el ministre de la Presidència, Ramon Jáuregui, ha reclamat un "plan renove" per sanejar l'economia i tenir "un país de primera". Concretament, Jáuregui ha citat com a reformes clau la consolidació fiscal, el sanejament financer de bancs i caixes, les reformes laborals, els esforços en inversió en I+D, el desenvolupament industrial i finalment, incorporar criteris de competitividad als serveis públics.

De fet, el ministre no ha tingut inconvenient en reconèixer els aspectes de l'Estat del Benestar espanyol que encara s'han de millorar com ara l'educació, la dependència, els serveis socials, "però és que només hem tingut 30 anys per fer-ho".

Quan a la reforma fiscal, Jáuregui ha defensat un equilibri entre "fiscalitat i protecció social" i contemplar "noves figures que reflecteixin la realitat actual". Per exemple, Jáuregui ha donat com a xifra que el 87% dels ingressos fiscals de l'Estat provenen de les rendes del treball o del consum per argumentar que el pes fiscal recau sobre les persones. També ha reclamant que aquesta reorganització fiscal es faci a nivell internacional.

Davant d'una audiència d'un centenar d'assistents, dirigents polítics i responsables d'entitats socials, el ministre de la Presidència ha contestat a preguntes sobres l'aplicació de la LISMI, la introducció de la RSE en les empreses o les manifestacions del dia anterior. Jáuregui ha defensat que "hem de convertir l'Estat del Benestar en Societat del Benestar". Un propòsit per al què la cooperació amb el Tercer Sector i les empreses és vital. "És una nova organització social que inclou les empreses com a part nuclear del model de desenvolupament, del model productiu, de cohesió social, a través de la RSE, però que s'ha de construir des de la política, no es pot construir des dels mercats ni tampoc des de cap assemblea de facultat ni manifestació".

Per la "Cuina de l'Alberg" de la Fundació Pere Tarrés han passat personalitats com ara presidents de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol; el president del Parlament Europeu, Hans-Gert Pöttering; l'Abat de Montserrat, i experts del món acadèmic i empresarial, entre d'altres ponents.

Més informació: Veure vídeo

D'altra banda, el ministre Jáuregui ha manifestat en un altre acte que l'RSA és una tasca pendent:

La integració de la responsabilitat corporativa en l'administració "és una tasca pendent" segons Jauregui

La integració de la responsabilitat social corporativa en l'administració pública "és una tasca pendent" segons ha afirmat Ramon Jauregui, ministre de la Presidència, durant una jornada sobre la RSC en el sector de la defensa organitzada per ISDEFE i el Ministeri de Defensa.

En aquest sentit el ministre ha reiterat que "el sector públic ha d'estar al capdavant" i ha afirmat que ja és una exigència que l'empresa "es despulli davant la ciutadania i rendeixi comptes davant la societat".

Durant les jornades es van analitzar les polítiques de promoció i foment de la responsabilitat social en el sector, així com el seu impacte en el medi ambient o en la millora de l'eficiència econòmica, entre d'altres assumptes.

El ministre va destacar l'esforç fet per aquest Ministeri de Defensa per publicar una memòria de RSC. Segons la seva opinió les empreses ja no són illes que "oculten els seus secrets i operen al marge de la societat". "Avui les empreses són de vidre i han de convèncer-nos que són sostenibles", ha afegit.

La integración de la responsabilidad corporativa en la administración es una tarea pendiente

Acceso al video de la conferencia de Jáuregui

La semana pasada asistí a una comida con ministro de la presidencia Ramón Jáuregui. Era un encuentro con personas del sector social, un almuerzo del Fòrum Social de la Fundació Pere Tarrés (FPT). Tengo un aprecio y un respeto por Jáuregui porque me da toda la impresión de que intenta hablar con sinceridad y procura decir las cosas claras y comprensibles. El hecho de que sea un apóstol de la RSE también ayuda que me lo mire con otros ojos.

Dicho esto, no pude resistir la tentación de hacerle una pregunta con tono crítico. ¿Cómo está la RSA? ¿Cómo podemos fomentar la RSE desde el sector público si no ponemos en práctica la responsabilidad social de las administraciones? Además, el Sr. Zapatero, en calidad de líder del PSOE, se había comprometido hace cuatro años a desarrollar la RSA al menos en las empresas y organismos públicos cuyas siglas gobernaran. En concreto, se comprometió a elaborar códigos éticos, introducir cláusulas sociales, y a publicar memorias de RS. Nivel de cumplimiento tendente a cero. A pesar de que ahora quieran disimularlo con una memoria de la Defensa. ¡Triste ejemplo!

El ministro esquivó la pregunta, y quizás no fue tan sincero como en otros temas referentes a las políticas sociales. Supongo que lamenta y le cuece no pudo ser más coherente en un tema que para él debería ser bandera. Pero el tiempo, muy probablemente, ya se les ha acabado. Y el sector público ni hace memorias ni cumple diversas leyes, entre ellas la Lismi, ¡donde el desempeño es más bajo que en el sector privado!

Les ofrezco a continuación el resumen de su intervención, elaborado por FPT:


"Sin una economía competitiva, no es posible un Estado del Bienestar sostenible" , el ministro Jáuregui en el Fórum Social Pere Tarrés 20.06.2011 - Fòrum Social Pere Tarrés

Los retos del Estado del Bienestar ", ha sido el título de conferencia del Foro Social Pere Tarrés que ha ofrecido hoy el ministro de la Presidencia, Ramón Jáuregui. La presentación ha corrido a cargo del ex ministro Joan Majó ha destacado la sensibilidad social y el talante dialogante y con tendencia al equilibrio del ministro.

"Sin una economía competitiva que tienda al pleno empleo, que se pueda proyectar en el nuevo mundo globalizado, no hay posibilidad de hacer sostenible el modelo de Bienestar ", con estas palabras el ministro de la Presidencia, Ramón Jáuregui, ha reclamado un "plan renove" para sanear la economía y tener "un país de primera". Concretamente, Jáuregui ha citado como reformas clave la consolidación fiscal, el saneamiento financiero de bancos y cajas, las reformas laborales, los esfuerzos en inversión en I + D, el desarrollo industrial y por último, incorporar criterios de competitividad en los servicios públicos.

De hecho, el ministro no ha tenido inconveniente en reconocer los aspectos del Estado del Bienestar español que aún se deben mejorar como la educación, la dependencia, los servicios sociales, "pero es que sólo hemos tenido 30 años para hacerlo".

Cuando la reforma fiscal, Jáuregui defendió un equilibrio entre "fiscalidad y protección social" y contemplar "nuevas figuras que reflejen la realidad actual". Por ejemplo, Jáuregui ha dado como lo que el 87% de los ingresos fiscales del Estado provienen de las rentas del trabajo o del consumo para argumentar que el peso fiscal recae sobre las personas. También reclamando que esta reorganización fiscal se haga a nivel internacional.

Ante una audiencia de un centenar de asistentes, dirigentes políticos y responsables de entidades sociales, el ministro de la Presidencia ha contestado a preguntas sobres la aplicación de la LISMI, la introducción de la RSE en las empresas o las manifestaciones del día anterior. Jáuregui defendió que "tenemos que convertir el Estado del Bienestar en Sociedad del Bienestar". Un propósito para el que la cooperación con el Tercer Sector y las empresas es vital. "Es una nueva organización social que incluye las empresas como parte nuclear del modelo de desarrollo, del modelo productivo, de cohesión social, a través de la RSE, pero que hay que construir desde la política, no se puede construir desde los mercados ni desde ningún asamblea de facultad ni manifestación ".

Por la "Cocina del Albergue" de la Fundació Pere Tarrés han pasado personalidades como presidentes de la Generalitat, Artur Mas, José Montilla y Jordi Pujol, el presidente del Parlamento Europeo, Hans-Gert Pöttering; el Abad de Montserrat, y expertos del mundo académico y empresarial, entre otros ponentes. Más información: Ver video (intervención entera de Jáuregui en castellano, con 10 min. de presentación previa a cargo del exministro de Industria Joan Majó)


Por otra parte, el ministro Jáuregui ha manifestado en otro acto que la RSA es una tarea pendiente:
La integración de la responsabilidad corporativa en la administración "es una tarea pendiente" según Jauregui

La integración de la responsabilidad social corporativa en la administración pública "es una tarea pendiente" según afirmó Ramón Jauregui, ministro de la Presidencia, durante una jornada sobre la RSC en el sector de la defensa organizada por ISDEFE y el Ministerio de Defensa.En este sentido el ministro reiteró que "el sector público debe estar al frente" y afirmó que ya es una exigencia que la empresa "se desnude ante la ciudadanía y rinda cuentas ante la sociedad". Durante las jornadas se analizaron las políticas de promoción y fomento de la responsabilidad social en el sector, así como su impacto en el medio ambiente o en la mejora de la eficiencia económica, entre otros asuntos. El ministro destacó el esfuerzo realizado por este Ministerio de Defensa para publicar una memoria de RSC. En su opinión las empresas ya no son islas que "ocultan sus secretos y operan al margen de la sociedad". "Hoy las empresas son de vidrio y deben convencernos de que son sostenibles", añadió.

28.6.11

"Cada generació es paga les inversions que utilitza i no les que promou"

Llegeixo l'article Els reptes de la fiscalització de les fórmules de col·laboració público-privada, de Joan Pàmies, soci de Faura-Casas Auditors-Consultors, S.L., a la revista del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya. I ensopego amb aquest paràgraf, amb una darrera frase, que marco amb negreta, que em fa pensar:

La publicació l’any 2001 de la Llei i la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària va modificar els hàbits de les administracions públiques, especialment les de l’àmbit local, pel que fa a la forma de finançament de les seves inversions. Fins a aquell moment, els projectes es finançaven apel·lant a l’endeutament per la part no coberta per les subvencions, les contribucions especials, les quotes urbanístiques i altres recursos obtinguts al marge de la capacitat d’estalvi del pressupost. D’aquesta manera, s’entenia que s’aconseguia traslladar l’impacte pressupostari de les inversions als anys en els quals s’utilitzaven per a la prestació de serveis o eren utilitzades pels ciutadans. Es volia, deien els teòrics, un equilibri intergeneracional; cada generació es paga les inversions que utilitza i no les que promou.
D'entrada sembla de justícia, tot i que és evident que és una justificació forçada, feta a posteriori per a legitimar aquest procedir ja sortit de mare. El meu pensament se'n va vers un terreny democràtico-solidari-planificador... M'explico.

És a dir, que avui jo pago tant les pensions dels jubilats com els serveis i infraestructures que altres (potser aquests jubilats) van decidir que jo necessitaria.

Pagar les pensions podria ser d'una altra manera -per capitalització- però ho fem pel sistema solidari i ja ens està bé, tot i que els experts recomanen que caldria avançar vers una fórmula si més no mixta.

Que alguns que ens van per davant planifiquin, ja és el que correspon.

Però finalment et queda la sensació que tu no decideixes res mentre et toca pagar-ho tot. D'aquí ve el fet que també hi he posat l'adjectiu democràtic. Potser prefereixo decidir que vull pagar les inversions que la meva generació faci per al gaudi de la generació que ve tot seguit. Potser ens equivocarem però en tot cas ho haurem pagat nosaltres.

Aquesta reflexió, amb un toc de divertiment i un toc de cinisme, sols pretén mostrar el nostre parer al voltant del fet que les Administracions s'han excedit amb la realització d'inversions que no poden pagar, augmentant el dèficit i el deute, i creant un model insostenible, que alhora és més car com a conseqüència d'una planificació deficient i l'ús de fórmules contractuals anòmales.

Si les inversions són necessàries i no poden esperar -cosa que sovint és certa- potser ens cal una reflexió sobre com hem de reduir certa despesa corrent per a desviar-la cap a les inversions. Jo m'hi apunto, perquè una despesa corrent sense prou inversions són pa per avui i gana per demà.

Com a defensor d'un Estat del Benestar sostenible, crec que cal perdre la por a deixar de fer allò que ja no és prou útil. Així, periòdicament caldria analitzar tots els serveis i repensar-los en termes d'agilitat, eficàcia, eficiència, utilitat social... I també caldria pensar qui pot fer millor un servei que creguem que cal garantir. Estic segur que el sector no lucratiu hi podria créixer molt.

Després d'aquest exercici que estem fent de "treure el greix" de l'administració, espero que no passi com aquells règims dietètics que, un cop ja has aconseguit la figura, després recuperes de cop tots els quilos i més. No sols caldria treure greix sinó canviar els hàbits interns, la cultura interna, per tal de poder funcionar amb menys costos i poder destinar més recursos pressupostaris a inversió.

Les entitats del tercer sector podrien ajudar-hi molt, no solament en la prestació de serveis, sinó a repensar les polítiques i sobretot els procediments. I alhora, cada lloc de treball públic que esdevingui innecessari pot convertir-se en un treballador cedit temporalment al sector no lucratiu, cosa que aportaria no solament recursos humans a les ONL sinó una oportunitat d'enriquiment en noves cultures organitzacionals a persones que s'han desenvolupat probablement en un únic sector.

“La incorporació de la responsabilitat social com un actiu del territori”

De la corresponsabilització dels agents socials als territoris socialment responsables: 
“la incorporació de la responsabilitat social com un actiu del territori”

Entrevista a Josep Maria Canyelles 
Autora: Júlia Ramos


Parlem amb Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions i promotor del think tank Responsabilitat Global[1] que actua com a consultor d’empreses, entitats i administracions públiques, entorn la corresponsabilitat social al territori, la responsabilitat social i els territoris socialment responsables.

Pensar en clau relacional des de l’administració, les entitats i les empreses és cada cop més un requeriment per abordar els reptes d’un territori i desenvolupar projectes de qualitat i amb una certa efectivitat: “Cada vegada més el reptes o els problemes a què hem de fer front són complexos i per tant la manera d’abordar-los també ha de ser complexa. Cap dels reptes importants que la societat té plantejats no es pot abordar amb efectivitat des d’un sol agent”, en paraules del mateix Josep Maria Canyelles.

La corresponsabilitat dels agents socials al territori serà possible, segons assenyala el nostre entrevistat, mitjançant partenariats que actuaran com espais de col·laboració entre els diversos agents. El seu “objectiu bàsic és aconseguir millorar l’efectivitat de les pròpies propostes, però té un altre efecte important i és que a mesura que es va construint l’espai de partenariat, l’espai de relació, no només millores el projecte en si; sinó també les pròpies organitzacions s’enriqueixen incorporant el millor de la cultura organitzativa de cadascú”.

Comencem, però, a pensar en els espais de relació dels diversos agents socials: quin paper hi pot jugar la responsabilitat social de les organitzacions? Per tal de poder establir una col·laboració mútua entre el sector públic, el sector no lucratiu, el sector empresarial i altres agents, farà faltar construir primer una confiança comuna; essent sovint els dèficits en el treball previ d’aquesta confiança un dels punts febles dels projectes i espais de col·laboració entre els diversos agents.

En la mesura que dues organitzacions incorporen la responsabilitat social: la transparència, la rendició de comptes, etc., ens permetrà avançar molt més ràpidament en la creació de confiança conjunta i per tant en la capacitat per desenvolupar projectes compartits”

Arribem a la conclusió que referir-nos a territoris socialment responsables és anar un pas per endavant en la corresponsabilitat dels agents socials.

D’una banda, la corresponsabilització social dels agents al territori es basa en la creació d’aquests espais de col·laboració per a l’abordatge de reptes complexos al territori en projectes comuns, tenint com a premissa que els agents es puguin parlar de tu a tu, des de l’experiència i compromisos de cadascú, i amb les possibilitats obertes per a què qualsevol agent pugui actuar liderant l’espai de partenariat.

D’altra banda, “quan parlem de territori socialment responsable posem l’accent en la capacitat de crear valor per al territori, a partir específicament d’organitzacions diverses que gestionin la seva responsabilitat, no només grans empreses, sinó també pimes, sector públic, sector social, universitats, sindicats, etc. És a dir, que la responsabilitat s’hagi integrat en organitzacions de tota mena del territori.”

“Per tant, que hi hagi una certa transversalitat i que a més a més aquesta responsabilitat es gestioni a través del diàleg amb aquests grups d’interès. Òbviament cada organització gestionarà la seva responsabilitat conforme als seus impactes, però podem focalitzar plegats una línia per treballar com es pot abordar conjuntament els principals reptes del territori.”

“Si en un determinat territori hi ha reptes rellevants, per exemple, vinculats a la integració de persones, en un territori socialment responsable les organitzacions han de desenvolupar la  capacitat per abordar conjuntament aquests grans reptes.”

Al llarg de l’entrevista aprenem que parlar de territoris socialment responsables no vol dir automàticament tractar sobre empreses, sinó com els agents d’un territori (entitats, administració pública, universitats, etc.) treballen la seva responsabilitat social per millorar el seu impacte social i alhora són capaces de treballar-la conjuntament amb altres agents i projectar-la en la planificació i gestió del territori.

Aquest concepte va més enllà de la col·laboració entre entitats i administració pública, tot incorporant la visió de l’empresa com a agent que produeix impacte i transformacions en el territori i que pot direccionar–les vers la millora d’aquest territori. És canviar la lògica d’intervenció i relació entre agents, allunyant-se d’una certa visió simplista basada en a fiscalització i no anar més enllà de la crítica i la denúncia, o també en les col·laboracions poc aprofundides .

En aquesta nova lògica l’administració pública hauria d’adquirir dos papers, segons ens descriu en Josep Maria Canyelles. D’una banda, hauria d’actuar amb una certa exemplaritat en el desenvolupament de la seva pròpia responsabilitat social i bon govern.

D’altra banda, caldria repensar el seu paper en el desenvolupament i lideratge dels espais de diàleg tenint en compte que és molt habitual i legítim pensar que un espai de diàleg, en termes de responsabilitat social al territori, l’ha de liderar el sector públic i segurament fins a cert punt es pot entendre que és correcte fer-ho així. Però aquestes dinàmiques difícilment funcionaran si no es dóna la igualtat entre les parts”.

“Un pot liderar en el sentit de ser qui convoca, qui facilita, però no amb un protagonisme que generi desconfiança. Alertem que hi ha un cert risc que quan una dinàmica d’aquest tipus estigui excessivament protagonitzada per alguna de les seves parts, sigui sector públic, sigui una ONG, tindrà més dificultats per anar endavant”.

Davant la qüestió de quin ha de ser el rol de les entitats ens assenyala primer quin no hauria de ser el seu paper. Les entitats hauran de procurar no reduir la seva relació amb l’empresa com un sistema de captació de recursos, donat que si cadascun dels agents condueix els espais de col·laboració i relació cap als seus propis interessos serà difícil que una iniciativa de responsabilitat social compartida pugui tirar endavant i produir un impacte social en el territori.

“Veritablement s’ha d’anar a establir espais on poder plantejar-se quins són els reptes del territori per poder parlar obertament de quina és la millor manera de gestionar-ho i quines sinergies es poden crear. A partir d’aquí trobar quins són els millors projectes per portar-ho a terme.”

“Recordo que, al final del seminari de TSR que vam fer al 2007 a Sitges, un parell d’empresaris afirmaven amb satisfacció que per a ells era el primer cop que es trobaven parlant de tu a tu amb persones d’altres sectors, que els aportaven punts de vista interessants, i que tenien la sensació que no estaven cadascun a una banda de la taula sinó que parlàvem de com cadascuna de les parts desenvolupava la seva RS i de com la podíem posar al servei del territori a partir d’estratègies col·laboratives”[2].

Les entitats davant aquesta oportunitat que brinda el treball conjunt en clau de responsabilitat social amb les empreses hauran de fer un plantejament de redefinició de les estratègies per adequar-la a  les noves necessitats, en paraules de l’expert.

“Un dossier ben elaborat el pot fer tothom i la imatge de marca en algun cas si que pot ser significativa, però avui el que l’empresa valora més és la capacitat de treballar conjuntament. I per tant, el que s’ha d’aportar és coneixement. Això és tot un repte i pot provocar canvis en el propi sector de les entitats. Entre entitats que entrin en aquesta lògica i altres que no”.

“En aquest moment tampoc està clar cap on anirà, però si que ja hi ha hagut diferències per exemple amb entitats de caràcter ecologista que en alguns moments han reflexionat molt sobre això i per exemple s’han hagut de plantejar “què fem”. Fins ara han estat a la barrera, acusant l’empresa.  Ara potser tenen una possibilitat d’entrar dins de l’empresa i el fet d’entrar-hi suposa una oportunitat d’aprenentatge i desenvolupament i implica que cal construir un nou posicionament que pot ser que no agradi a tothom.”

No val excusar-se que s’és una entitat local i per tant no cal entrar en aquest joc. Hi haurà empreses que allò que cercaran, per exemple, per desenvolupar projectes de voluntariat corporatiu serà l’autenticitat de l’acció i, per tant, valoraran més una entitat petita, ben gestionada, on s’hi visquin valors clarament identificats.

Així mateix, segons se’ns explica, hi ha territoris com el Penedès[3], el Vallès Occidental, Mataró o la Garrotxa que han anat desenvolupant línies de treball de territoris socialment responsables. Treballant la responsabilitat social dels agents, creant espais de trobada com taules de responsabilitat social al territori o fins i tot incorporant aquesta a la planificació estratègica del territori.

“És a dir, comencem a trobar-nos amb alguns municipis, comarques, països que afirmen nosaltres volem ser coneguts en el món, no només perquè tenim unes empreses de molta qualitat o punteres, o per atributs més clàssics en aquest sentit, sinó que som un territori d’empreses compromeses amb el seu entorn, d’organitzacions que gestionen la seva pròpia responsabilitat i per tant un territori que té capacitat per abordar conjuntament aquests reptes i això òbviament li dóna un plus a la qualitat, la sostenibilitat, etc. És un valor ètic, un atribut important que avui en dia alguns llocs comencen a veure que és possible posar-ho en valor i convertir-ho en un atribut del territori; vinculat fins i tot a la marca de país.”

El treball, doncs, de la responsabilitat social al territori, com a praxis planificada de la corresponsabilització dels agents socials per la millora de l’impacte social, no resta tant allunyat del present i del futur pròxim de qualsevol municipi:

La responsabilitat social està aquí: cada vegada més empreses i organitzacions hi estan entrant. Però cal observar que es dóna una gran correlació entre les empreses que fan RSE i les que cerquen la qualitat i l’excel·lència, innoven, volen ser líders, que tenen un lideratge intern amb valors forts i que marquen una certa pauta. És un repte que tenim el de la responsabilitat i una oportunitat de cara a configurar certes aliances en el territori.”

Nota: entrevista feta per Júlia Ramos, de Fundació Pere Tarrés, per encàrrec de la Diputació de Barcelona. 2009.

Aquesta entrevista es troba disponible a:
www.collaboratio.net/mm/File/ca/Entr.jmcanyelles_TSR.pdf


[2] En aquest seminari es va eleborar el Manifest de Sitges per uns Territoris Socialment Responsables. www.collaboratio.net/mm/File/ca/manifest.doc. Podeu trobar més informació del seminari aquí: www.collaboratio.net/newsletter/?id=2007/05/04/01 
[3] Informació de les accions a l’Alt Penedès: http://altpenedesresponsable.blogspot.com/




Accés a l'entrevista en PDF

La reforma del sistema electoral

El politòleg Jordi Muñoz explica a "Les llistes obertes: una solució màgica?, que algunes propostes que susciten un ampli consens també podrien tenir conseqüències no desitjades. Davant algunes opinions massa alegres, l'autor ens ve a dir que no existeixen les solucions màgiques i tots els sistemes tenen pros i contres.
[...] Quins problemes podria comportar la introducció de llistes obertes? D'entrada, si no es canvia res més, el canvi tindria poques conseqüències. Els votants difícilment tindran prou informació per seleccionar un per un tants diputats com triem actualment en cada circumscripció (a les eleccions al Parlament, a Barcelona se'n trien 85), i a la pràctica votarien tota la llista d'un partit. En canvi, si s'optés també per escollir els diputats en districtes petits (les comarques, per exemple), seria més fàcil que els votants poguessin triar els seus representants individualment. Però les circumscripcions petites implicarien un sistema desproporcional, que perjudicaria els partits petits, fins a expulsar-los del Parlament. En una societat plural i complexa com la catalana, difícilment hi podria funcionar un sistema que afavorís un bipartidisme més aviat artificial.

D'altra banda, un sistema d'elecció basat en llistes obertes augmenta la dificultat de votar, perquè exigeix als electors un nivell més alt d'informació per poder triar no només un partit sinó uns candidats concrets. Això té aspectes positius, però també en té de negatius. Sabem positivament que en aquells països en què votar és més difícil, hi ha més desigualtats en la participació: la gent amb pocs recursos socioculturals tendeix a abstenir-se més i els polítics tenen pocs incentius per tenir-los en compte a l'hora de governar.

També s'acostuma a dir que les llistes obertes millorarien la qualitat dels representants, que deixarien de ser anònims i s'haurien de guanyar el lloc davant la ciutadania. Però en un sistema de llistes obertes els candidats necessiten captar recursos propis per desenvolupar les campanyes, i els incentius per aconseguir-los de manera poc transparent són molt forts. En aquest context els interessos particulars i locals prenen més força, i s'afavoreix l'emergència d'una mena de polític lligat a grups d'interès que cultiva el populisme, el clientelisme i la corrupció. També es podrien multiplicar els episodis de transfuguisme i els governs esdevindrien més inestables [...]
I per a contribuir al debat, aquest autor juntament amb altres politòlegs de la UAB i el CSIC, ha elaborat una guia breu sobre sistemes electorals:
LA REFORMA DEL SISTEMA ELECTORAL: GUIA BREU PER A PENSADORS CRÍTICS
Aquest text pretén reflexionar sobre possibles reformes del sistema electoral vigent i exposar arguments a favor i en contra de les diferents opcions. En concret, ens centrem en les propostes relatives al sistema electoral sorgides a partir del moviment del 15-M com són la modificació de la grandària de les circumscripcions electorals, l’adopció de llistes obertes, la introducció de mesures que fomentin la democràcia directa, o la substitució de la fórmula d’assignació d’escons d’Hondt. El nostre principal missatge és que, si bé les característiques del sistema electoral afecten múltiples aspectes del procés polític, no hi ha receptes màgiques que solucionin tots els problemes de la democràcia. La reforma d’alguns aspectes del sistema electoral pot ser desitjable, però la majoria d’opcions tenen tant avantatges com inconvenients. [veure document sencer en PDF]

Responsabilitat Global està inscrit als Premis Blocs Catalunya 2011

Bloc inscrit als Premis Blocs Catalunya 2011
Data d'inscripció: 27-06-2011

Nom del Bloc
Responsabilitat Global

Descripció
Responsabilitat Global és un bloc nascut al 2004 amb la intenció de promoure la Responsabilitat Social de les empreses i organitzacions en un sentit global, i sobretot a Catalunya. És, doncs, l'espai professional i vocacional de Josep Maria Canyelles, des d'on poder comunicar la seva activitat, opinar i ajudar a desenvolupar aquest enfocament de gestió avançat, que integra l'ètica, la transparència, l'honestedat, el respecte pel medi, per les persones, per les cultures... Té un ritme d'actualització diari i una gran audiència, sobretot gràcies a la newsletter mensual que recull les principals entrades.

Categoria del Bloc
Professional

Temàtica del Bloc
Política, economia i societat


També hem inscrit, a l'apartat de blocs personals, Psicolabis

"La incorporación de la responsabilidad social como un activo del territorio"


De la corresponsabilización de los agentes sociales en los territorios socialmente responsables: 
"La incorporación de la responsabilidad social como un activo del territorio" 

Entrevista a Josep Maria Canyelles 
Autora: Julia Ramos * 

Hablamos con Josep Maria Canyelles, experto en Responsabilidad Social de las Empresas y Organizaciones y promotor del think tank Responsabilidad Global [1]que actúa como consultor de empresas, entidades y administraciones públicas, en torno a la corresponsabilidad social en el territorio, la responsabilidad social y los territorios socialmente responsables.

Pensar en clave relacional desde la administración, las entidades y las empresas es cada vez más un requerimiento para abordar los retos de un territorio y desarrollar proyectos de calidad y con una cierta efectividad: " Cada vez más los retos o los problemas en qué debemos hacer frente son complejos y por tanto la manera de abordarlos también debe ser compleja.Ninguno de los retos importantes que la sociedad tiene planteados no se puede abordar con efectividad desde un solo agente ", en palabras del propio Josep Maria Canyelles.

La corresponsabilidad de los agentes sociales en el territorio será posible , según señala nuestro entrevistado, mediante partenariados que actuarán como espacios de colaboración entre los diversos agentes. Su "objetivo básico es conseguir mejorar la efectividad de las propias propuestas, pero tiene otro efecto importante y es que a medida que se va construyendo el espacio de partenariado, el espacio de relación, no sólo mejoras el proyecto en sí , sino también las propias organizaciones se enriquecen incorporando lo mejor de la cultura organizativa de cada uno ".

Empezamos, sin embargo, a pensar en los espacios de relación de los diversos agentes sociales: qué papel puede jugar la responsabilidad social de las organizaciones? Para poder establecer una colaboración mutua entre el sector público, el sector no lucrativo, el sector empresarial y otros agentes, hará falta construir primero una confianza común; siendo a menudo los déficits en el trabajo previo de esa confianza uno de los puntos débiles de los proyectos y espacios de colaboración entre los diversos agentes.

En la medida que dos organizaciones incorporan la responsabilidad social: la transparencia, la rendición de cuentas, etc. nos permitirá avanzar mucho más rápidamente en la creación de confianza conjunta y por tanto en la capacidad para desarrollar proyectos compartidos "

Llegamos a la conclusión de que referirnos a territorios socialmente responsables es ir un paso por delante en la corresponsabilidad de los agentes sociales .

Por un lado, la corresponsabilización social de los agentes en el territorio se basa en la creación de estos espacios de colaboración para el abordaje de retos complejos en el territorio en proyectos comunes, teniendo como premisa que los agentes puedan hablar de ti a ti, desde la experiencia y compromisos de cada uno, y con las posibilidades abiertas para que cualquier agente pueda actuar liderando el espacio de partenariado.

Por otro lado, "cuando hablamos de territorio socialmente responsable ponemos el acento en la capacidad de crear valor para el territorio, a partir específicamente de organizaciones diversas que gestionen su responsabilidad , no sólo grandes empresas, sino también pymes, sector público , sector social, universidades, sindicatos, etc. Es decir, que la responsabilidad se haya integrado en organizaciones de todo tipo del territorio. "

"Por lo tanto, que haya una cierta transversalidad y que además esta responsabilidad se gestione a través del diálogo con estos grupos de interés. Obviamente cada organización gestionará su responsabilidad conforme a sus impactos, pero podemos focalizar juntos una línea para trabajar como se puede abordar conjuntamente los principales retos del territorio. "

"Si en un determinado territorio hay retos relevantes, por ejemplo, vinculados a la integración de personas, en un territorio socialmente responsable las organizaciones deben desarrollar la capacidad para abordar conjuntamente estos grandes retos . "

A lo largo de la entrevista aprendemos que hablar de territorios socialmente responsables no significa automáticamente tratar sobre empresas, sino como los agentes de un territorio (entidades, administración pública, universidades, etc.)trabajan su responsabilidad social para mejorar su impacto social ya la vez son capaces de trabajar conjuntamente con otros agentes y proyectarla en la planificación y gestión del territorio .

Este concepto va más allá de la colaboración entre entidades y administración pública, incorporando la visión de la empresa como agente que produce impacto y transformaciones en el territorio y que puede direccionar-las hacia la mejora de este territorio. Es cambiar la lógica de intervención y relación entre agentes, alejándose de una cierta visión simplista basada en a fiscalización y no ir más allá de la crítica y la denuncia, o también en las colaboraciones poco profundas.

En esta nueva lógica la administración pública debería adquirir dos papeles , según nos describe Josep Maria Canyelles. Por un lado, debería actuar con una cierta ejemplaridad en el desarrollo de su propia responsabilidad social y buen gobierno.

Por otra parte, habría que repensar su papel en el desarrollo y liderazgo de los espacios de diálogo " teniendo en cuenta que es muy habitual y legítimo pensar que un espacio de diálogo, en términos de responsabilidad social en el territorio, debe liderar el sector público y seguramente hasta cierto punto se puede entender que es correcto hacerlo así. Pero estas dinámicas difícilmente funcionarán si no se da la igualdad entre las partes ".

"Uno puede liderar en el sentido de ser quien convoca, quien facilita, pero no con un protagonismo que genere desconfianza . Alertamos que hay un cierto riesgo de que cuando una dinámica de este tipo esté excesivamente protagonizada por alguna de sus partes, sea sector público, sea una ONG, tendrá más dificultades para salir adelante ".

Ante la cuestión de cuál debe ser el rol de las entidades nos señala primero qué no debería ser su papel. Las entidades deberán procurar no reducir su relación con la empresa como un sistema de captación de recursos , dado que si cada uno de los agentes conduce los espacios de colaboración y relación hacia sus propios intereses será difícil que una iniciativa de responsabilidad social compartida pueda sacar adelante y producir un impacto social en el territorio.

"Verdaderamente hay que ir a establecer espacios donde poder plantearse cuáles son los retos del territorio para poder hablar abiertamente de cuál es la mejor manera de gestionarlo y qué sinergias se pueden crear. A partir de ahí encontrar cuáles son los mejores proyectos para llevarlo a cabo. "

"Recuerdo que, al final del seminario de TSR que hicimos en el 2007 en Sitges, un par de empresarios afirmaban con satisfacción que para ellos era la primera vez que se encontraban hablando de tú a tú con personas de otros sectores , que los aportaban puntos de vista interesantes, y que tenían la sensación de que no estaban cada uno a un lado de la mesa sino que hablábamos de cómo cada una de las partes desarrollaba su RS y de cómo la podíamos poner al servicio del territorio a partir de estrategias colaborativas " [2] .

Las entidades ante esta oportunidad que brinda el trabajo conjunto en clave de responsabilidad social con las empresas tendrán que hacer un planteamiento de redefinición de las estrategias para adecuarla a las nuevas necesidades , en palabras del experto.

"Un dossier bien elaborado puede hacer todo el mundo y la imagen de marca en algún caso sí que puede ser significativa, pero hoy lo que la empresa valora más es la capacidad de trabajar conjuntamente. Y por lo tanto, lo que hay que aportar es conocimiento. Esto es todo un reto y puede provocar cambios en el propio sector de las entidades. Entre entidades que entren en esta lógica y otros que no ".

"En este momento tampoco está claro hacia dónde irá, pero si ya ha habido diferencias por ejemplo con entidades de carácter ecologista que en algunos momentos han reflexionado mucho sobre ello y por ejemplo han tenido que plantear" qué hacemos ". Hasta ahora han estado en la barrera, acusando la empresa. Ahora quizás tienen una posibilidad de entrar dentro de la empresa y el hecho de entrar supone una oportunidad de aprendizaje y desarrollo e implica que hay que construir un nuevo posicionamiento que puede que no guste a todos. "

No vale excusarse que se es una entidad local y por tanto no hay que entrar en este juego . Habrá empresas que lo que buscarán, por ejemplo, para desarrollar proyectos de voluntariado corporativo será la autenticidad de la acción y, por tanto, valorarán más una entidad pequeña, bien gestionada, donde se vivan valores claramente identificados.

Asimismo, según nos cuenta, hay territorios como el Penedès [3] , el Vallès Occidental, Mataró o la Garrotxa que han ido desarrollando líneas de trabajo de territorios socialmente responsables . Trabajando la responsabilidad social de los agentes, creando espacios de encuentro como tablas de responsabilidad social en el territorio o incluso incorporando esta a la planificación estratégica del territorio.

"Es decir, empezamos a encontrarnos con algunos municipios, comarcas, países que afirman nosotros queremos ser conocidos en el mundo, no sólo porque tenemos unas empresas de mucha calidad o punteras, o por atributos más clásicos en este sentido, sino que somos un territorio de empresas comprometidas con su entorno, de organizaciones que gestionan su propia responsabilidad y por tanto un territorio que tiene capacidad para abordar conjuntamente estos retos y esto obviamente le da un plus a la calidad, la sostenibilidad, etc. Es un valor ético, un atributo importante que hoy en día algunos lugares empiezan a ver que es posible ponerlo en valor y convertirlo en un atributo del territorio; vinculado incluso a la marca de país . "

El trabajo, pues, de la responsabilidad social en el territorio, como praxis planificada de la corresponsabilización de los agentes sociales para la mejora del impacto social, no queda tanto alejado del presente y del futuro próximo de cualquier municipio :

La responsabilidad social está ahí: cada vez más empresas y organizaciones están entrando. Pero hay que observar que se da una gran correlación entre las empresas que hacen RSE y las que buscan la calidad y la excelencia, innovan, quieren ser líderes, que tienen un liderazgo interno con valores fuertes y que marcan una cierta pauta. Es un reto que tenemos el de la responsabilidad y una oportunidad de cara a configurar ciertas alianzas en el territorio. "

Nota: entrevista realizada por Julia Ramos, de Fundación Pere Tarrés, por encargo de la Diputación de Barcelona. 2009.


[2] En este seminario se eléboro el Manifiesto de Sitges por unos Territorios Socialmente Responsables. www.collaboratio.net / mm / File / es / manifest.doc . Puede encontrar más información del seminario aquí:www.collaboratio.net/newsletter/?id=2007/05/04/01 
[3] Información de las acciones Alt Penedès:http://altpenedesresponsable.blogspot.com/

Acceso a la entrevista en PDF (catalán)

27.6.11

Article "L’RSE es desenvolupa. Proper pas, memòries integrades"


  • Revista l'Auditor núm. 61


La revista l'Auditor núm. 61, del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, publica l'article L’RSE es desenvolupa. Proper pas, memòries integrades, de Josep Maria Canyelles.



Article de Josep Maria Canyelles a la revista del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

Presentació del Programa Transparència


El Consell General de Cambres de Catalunya i el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya es complauen a convidar-vos a l’acte de presentació del programa tRanSparÈncia que tindrà lloc el proper dilluns 4 de juliol a les 18:30h  a la  Llotja de Mar. Passeig d'Isabel II 14. 08003 Barcelona.

La sessió de networking que tindrà lloc a les 16:00h està destinada a les empreses participants en els programa tRanSparEncia, conjuntament amb les empreses dels programes RSE.coop, RSE.pime i amb l’objectiu de promoure el coneixement mutu i la creació de noves oportunitats de negoci. Aquesta sessió està reservada a una persona per empresa. A partir de les 18:30h es poden afegir la resta de persones interessades en la presentació del programa tRanSparÈncia.


Aquest programa, pioner a nivell mundial, vol promoure la implantació de la Responsabilitat Social en la cadena de proveïment d’11 grans empreses catalanes. Podeu consultar el programa a Presentació del programa Transparència

El programa tRanSparÈncia és un projecte pioner a nivell mundial per impulsar la incorporació de la responsabilitat social al llarg de la cadena de subministrament de les empreses, que compta amb el suport del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, el Fos Social Europeu i la participació del Global Reporting Initiative (GRI).
Data: dilluns 04.07.2011
Hora: 18:30 h
Llotja de Mar. Passeig d'Isabell II 14. 08003 Barcelona
Podeu confirmar la vostra assistència al telèfon: 93 416 94 57

Invitació [PDF, 369,74 KB.]
Programa de l'acte [PDF, 111,36 KB.]

Nota: Josep Maria Canyelles (Responsabilitat Global) és consultor del programa

    L’RSE es desenvolupa. Proper pas, memòries integrades


    Article de Josep Maria Canyelles a la revista del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya

    L’RSE es desenvolupa. Proper pas, memòries integrades

    Les diverses convulsions que arrosseguen els mercats, ja siguin per les crisis sectorials i globals, les males pràctiques corporatives o la mala governança, han fet reconsiderar els canvis que cal fer en el sistema, incloent-hi els mecanismes per mitjà dels quals les empreses mostren transparència de la seva activitat. Un dels aspectes a considerar és  sobre si les companyies han de presentar un major detall, complir amb noves normes o adequar-se a noves convencions.

    Més enllà de les crisis cícliques que pateix, actualment sembla que l’economia es veu afectada per una gran disfunció. Està desenvolupant-se una nova consciència sobre què té valor (actius intangibles, recursos naturals...) mentre les inèrcies encara ens fan anar per una drecera que sabem erràtica. Ho pateix la comptabilitat, incapaç d’explicar el valor real d’una empresa; ho pateix el management, insegur en la capacitat de generalitzar un model que permeti crear valor sostenible.

    Observem com el sorgiment d’una economia basada en el coneixement, per oposició a la de base industrial, ha trastocat conceptes arrelats profundament i obliga a sacsejar la nostra mentalitat per trobar noves maneres de gestionar i de comptabilitzar el valor creat.

    Enfront dels reptes que se’ns obren, moltes empreses han començat a introduir la sostenibilitat com un vector estratègic, impulsant models d’innovació que satisfacin les condicions de menor impacte o millor ecoeficiència. Però la sostenibilitat no és solament un concepte ambiental o vinculat als consums energètics, sinó que es relaciona amb la capacitat de desenvolupar una empresa sostenible que generi valor en un entorn sostenible, cosa que vol dir aplicar aquest concepte als impactes econòmics, socials, laborals, ambientals, etc.

    No és gens fàcil malgrat que la consciència ciutadana i ètica ens digui que aquest és el camí. En el darrer segle hem après a acceptar com a plausible un model productiu basat en l’ús de recursos no renovables o, per exemple, en l’obsolescència programada, present en molts aparells. Són exemples en els quals no és fàcil canviar, ja sigui perquè hem de desenvolupar noves tecnologies o noves mentalitats.

    Si acceptem com a hipòtesi que sols les empreses més concebudes per a aquest nou context  hi podran excel·lir, vol dir que ja no solament caldran empreses flexibles, que captin el talent, que innovin, sinó que altres atributs els seran fonamentals com els valors de base més humanístic com la honestedat, l’ètica o la transparència.

    Aquelles que acceptin el seu rol d’empreses ciutadanes, és a dir, de ser uns agents conscients del seu paper a la societat, estaran en avantatge a l’hora de crear confiança entre els seus grups d’interès, ja siguin els centrals com la clientela i els treballadors o altres com les organitzacions socials.

    Per això, malgrat que moltes empreses poden incorporar una orientació vers la sostenibilitat, és la incorporació d’un sistema de gestió de la seva responsabilitat social el que garanteix la coherència i potencial del model. L’organització ha d’alinear la visió sostenible en tots els seus objectius, missió, valors, inclosa la cultura interna i les relacions amb els grups d’interès.

    Parlar d’RSE ens porta a parlar de la gestió i la metodologia, la qual pressuposa processos de diàleg amb els stakeholders, identificació dels aspectes que siguin rellevants, rendició de comptes. Sotmesa a l’RSE, la sostenibilitat no pot comportar-se merament com uns resultats satisfactoris sinó que cal mostrar que s’estan gestionant proactivament, que la identificació de la materialitat no és una decisió unilateral de l’empresa, que hi ha objectius de millora, i que ens basem en una integració en els propis processos de gestió.

    Rendició de comptes

    La memòria d’RSE o informe de sostenibilitat no és més que un producte fruit d’aquesta gestió, i la seva orientació no ha de ser comunicativa en el sentit clàssic unidireccional sinó que constitueix la base a partir de la qual fonamentar el diàleg amb els grups d’interès.

    Les memòries han de complir amb uns principis per tal que es basin en indicadors estàndards, siguin comparables, la informació tingui prou qualitat, recullin tot allò que sigui significatiu, donin resposta a allò que els grups d’interès volen conèixer... No és fàcil satisfer aquests requeriments, fer-ho sobre una base de gestió, donar-hi un caràcter comunicatiu, basar-hi el diàleg. Per això, el format d’aquests documents va evolucionant.

    Hem passat d’unes memòries satisfetes de si mateixes que anaven creixent en volum i aportació de dades fins al col·lapse i la manca de significació, a unes memòries concebudes per a cada públic específic, amb formats html que permeten una millor capacitat comunicativa i un hipertext per a ampliar la informació al marge de la memòria formal.

    Però el gran repte per als propers anys és la integració de la memòria financera i la memòria d’RSE, una tasca que no demana fer una mera fusió per addició sinó un esforç per a integrar adequadament i que la informació aportada a tots i cadascun dels grups d’interès guanyi qualitat, rigor i amplitud.

    Hem de confessar que no és encara prou clar on ens durà aquest camí de la integració i que les primeres experiències han començat a despertar dubtes metodològics. Tenim per davant un gran projecte que pot ajudar la part de sostenibilitat a normalitzar-se, generalitzar-se i dignificar la seva presència, alhora que pot ajudar la part financera a guanyar capacitat d’explicar millor com una empresa té i crea un valor sostenible, gestionant riscos i disminuint la volatilitat dels actius intangibles com la reputació.

    Josep Maria Canyelles
    Responsabilitat Global

    Font: Revista del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya