3.5.11

El primer dia de La Vanguardia bilingüe

Per primera vegada després de 130 anys d'història, avui ha estat possible trobar als quioscos el diari La Vanguardia en català, juntament amb l'edició en castellà.

Aquest rotatiu no ha estat pioner en la fórmula de la doble edició, seguint els exemples reeixits del Segre i del Periódico, però el seu pas té una rellevància molt més gran per tot el que representa aquest diari.

La Vanguardia sempre ha sabut adaptar-se a la sensibilitat de la societat, tot i que de vegades lentament, i en la qüestió de la llengua finalment s'han decidit a resoldre una anomalia històrica. De fet, era estrany que un diari tan barceloní com LV fos l'únic diari en paper editat a Barcelona que es publiqués exclusivament en castellà. L'editor explica la seva decisió pels canvis que viu el país: 'La Vanguardia s’ha adaptat a tots els moments de la història de Catalunya, i seria una falta de reflexos empresarial no prendre ara la decisió, perquè la realitat ha canviat i La Vanguardia sempre connecta amb la realitat.'

S'ha volgut emfasitzar que no es tracta d'una mera traducció automàtica de la versió castellana. De fet, han volgut remarcar que la redacció de LV parla en català i que ja era un diari pensat en català. A més, tècnicament, el sistema permet a cada redactor fer la primera versió en la llengua que desitgi, i és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció automàtica que va obtenint. Així s'assegura la qualitat de les dues versions, garantint les expressions més adequades en cada llengua i fins i tot permet millorar la versió original.  Un cop passats aquests dos filtres –màquina i redactor–, un equip de divuit correctors revisarà la versió definitiva que es publicarà.

LV ha tingut un gran arrelament en la societat catalana, però cada cop més la llengua suposava un punt de distanciament cap a les generacions més joves. El seu públic més gran, que no havia estat escolaritzat en català ja tampoc és cap obstacle per al canvi. Així, es considera que aquest pas està exempt de riscos mentre que obre grans oportunitats. La nova versió en català, que conviurà amb la castellana, pot acabar representant el 60% de tots els exemplars venuts. Properament es disposarà també de la versió digital a www.lavanguardia.cat.

Cal recordar que la història del diari no ha estat pas exempta de polèmica, per fets tan notables com l'anomenat 'cas Galinsoga' (vídeo), una protesta contra Luis de Galinsoga, aleshores director del diari, que no amagava el seu menyspreu als catalans. La protesta va començar amb un pamflet escrit per un jove Jordi Pujol i va acabar amb la caiguda del director.

Responsabilitat Social

Al febrer, quan es va anunciar l'edició en català, Responsabilitat Global va fer un article reflexionant sobre la vinculació d'aquest pas amb la Responsabilitat Social: La Vanguardia recull la sensibilitat dels seus públics i guanya ciutadania corporativa amb l'anunci de la doble edició, i on també explicàvem que l'argumentari intern del rotatiu havia tingut en compte el manual “Empresa i llengua. Un enfocament d'RSE per a aportar valors a tots els grups d'interès”, de Josep Maria Canyelles.

Ara, un cop l'edició en català ja està al carrer, volem introduir una nova reflexió sobre la Responsabilitat Social, en aquest cas dirigida a alguns establiments públics com els hotels, restaurants, bars, despatxos professionals, sales d'espera, i totes aquelles empreses que adquireixen premsa generalista per al seu públic.
Bars, restaurants i hotels poden millorar el respecte a la clientela i la responsabilitat envers la comunitat disposant de la premsa en català, fet que també revertirà en un impacte econòmic per a les editorials locals. Fins i tot en el cas que una empresa pugui considerar que el perfil de la seva clientela no és catalanoparlant, la disponibilitat de publicacions en català és un acte de normalitat del país, una porta oberta per a adquirir l’hàbit de llegir en català, i per al turisme una mostra de la identitat que poden mirar de comprendre al costat de la resta de premsa del món.
Aquest darrer paràgraf està extret del manual “Empresa i llengua. Un enfocament d'RSE per a aportar valors a tots els grups d'interès”, on també es fa referència a les revistes de moltes sales d'espera que, malgrat que exhibeixen certificats de qualitat en les seves especialitats professionals, no han sabut integrar criteris de respecte a la societat i a la clientela, mantenint unes inèrcies lingüístiques que penalitzen la cultura local:
Els despatxos professionals, les clíniques o les perruqueries són llocs on hi ha revistes disponibles per a fer més agradable l’espera.

Disposar de revistes en català a les sales d’espera és una bona pràctica cap a la clientela que també té un impacte econòmic positiu envers les empreses locals de producció de continguts.

D’altra banda, aquesta bona pràctica ve avalada per l’existència de revistes en català de gran qualitat en una gran diversitat de matèries: història, motor, cuina, educació, infantil, música, salut, viatges, natura, cultura, agricultura, arquitectura, etc. (www.lesrevistes.cat)
I encara complementarem aquesta reflexió indicant que cada empresa ha de trobar quina és la tria o el percentatge adequat, però partint de la composició de criteris comercials, legals i d'RSE.

  • Des d'un punt de vista merament comercial, es podria entendre que la distribució hauria de correspondre's amb la realitat social. Però la realitat social no solament és la llengua de cadascú sinó la voluntat social de normalitzar la llengua pròpia, i en aquest sentit és d'agrair l'esforç de moltes persones de llengua materna no catalana i que fan un esforç per aprendre el català i que entenen amb normalitat que el català sigui la llengua social preferent en tant que llengua pròpia del territori.
  • De la mateixa manera, des del punt de vista legal no hi hauria cap comentari a fer, però sí des del punt de vista de l'esperit de la llei en el sentit que recull l'aspiració de la societat envers la normalització d'una llengua que durant segles ha patit els intents de fer-la desaparèixer. L'empresa compromesa amb l'RSE no solament ha de complir l'articulat de la llei sinó que també el seu esperit forma part dels compromisos que s'esperen de l'empresa responsable amb les expectatives de la societat. Una empresa socialment responsable hauria de pretendre no solament complir sinó col·laborar a fer possible per a la societat allò subjacent en la intenció del legislador i per extensió de la societat, ja sigui en aspectes ambientals, laborals, socials o econòmics, tots ells sota la premissa compartida de millorar el bé comú.
  • I lògicament, des d'una òptica netament de responsabilitat social, forma part d'un compromís rellevant amb la societat per normalitzar la situació del català, minoritzat per raons històriques, i atendre les expectatives que la societat, ajudant a normalitzar el país sencer i col·laborant indirectament en la cohesió social i la valorització d'un actiu intangible de primera magnitud, d'acord amb grans objectius internacionals com els propis de la Declaració universal de la Unesco sobre la diversitat cultural. 

Articles relacionats: