20.4.11

Llei de l'Economia social

S'ha aprovat recentment la llei de l'Economia social (Llei 5 / 2011, de 29 de març, d'Economia Social) i és una bona notícia per al sector, sovint desprotegit i poc considerat.

Formen part de l'economia social les cooperatives, les mutualitats, les fundacions i les associacions que duguin a terme activitat econòmica, les societats laborals, les empreses d'inserció, els centres especials d'ocupació, les confraries de pescadors, les societats agràries de transformació i les entitats singulars creades per normes específiques que es regeixin pels principis establerts en l'article anterior (art. 5)

A l'article 4 de la llei s'hi recullen els principis orientadors i s'hi diu que les entitats de l'economia social actuen sobre la base dels següents principis orientadors:

a) Primacia de les persones i de la fi social sobre el capital, que es concreta en gestió autònoma i transparent, democràtica i participativa, que porta a ajudar a prendre decisions més en funció de les persones i les seves aportacions de treball i serveis prestats a l'entitat o en funció del fi social, que en relació a les seves aportacions al capital social.
b) Aplicació dels resultats obtinguts de l'activitat econòmica principalment en funció del treball aportat i servei o activitat realitzada per les sòcies i socis o pels seus membres i, si s'escau, per fi social objecte de l'entitat.
c) Promoció de la solidaritat interna i amb la societat que afavoreixi el compromís amb el desenvolupament local, la igualtat d'oportunitats entre homes i dones, la cohesió social, la inserció de persones en risc d'exclusió social, la generació d'ocupació estable i de qualitat, la conciliació de la vida personal, familiar i laboral i la sostenibilitat.
d) Independència respecte als poders públics.

Volem destacar que a banda de les tipologies descrites, la llei preveu en el seu article 5 que també podran formar part de l'economia social aquelles entitats que, realitzant activitat econòmica i empresarial, compleixin les regles de funcionament enumerades a l'article 4. Això obre la porta a empreses que malgrat que la seva fórmula societària no estigui entre les descrites, puguin establir un compromís social permanent i constitutiu. 

No és negatiu que sigui així, mantenint aquesta escletxa, atès que existeixen casos que demostren que avui dia la forma jurídica no és determinant. Una empresa pot prendre la decisió constitutiva de tenir una finalitat social i de destinar els seus recursos a la reinversió en la pròpia organització. I per determinats motius pot decidir fer-ho amb una fórmula societària no tradicional en el sector. De fet, la mateixa emprenedoria social és una mostra de com la preeminència de la missió pot derivar en fórmules jurídiques diverses no substancials en allò que impliquen. 

I un dels motius podria ser precisament perquè sovint les entitats d'economia social es veuen més perjudicades que afavorides en algunes línies de suport a les empreses. És habitual trobar-se que un programa de suport a la innovació empresarial o unes subvencions determinades excloguin sense cap raó aquelles empreses que tinguin constitució jurídica pròpia de l'economia social.


De fet, la disposició addicional setena de la nova llei estableix un programa d'impuls de les entitats d'economia social:

El Govern aprovarà en el termini de sis mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, un programa d'impuls de les entitats d'economia social, amb especial atenció a les de singular arrelament al seu entorn i a les que generin ocupació en els sectors més desafavorits . Aquest programa entre altres reflectirà les següents mesures:

1.  Prèvia consulta a les entitats representatives de l'economia social, del Consell per al Foment de l'Economia Social i de les comunitats autònomes, revisar la normativa necessària per eliminar les limitacions de les entitats de l'economia social, de manera que aquestes puguin operar en qualsevol activitat econòmica sense traves injustificades.
Em pregunto si enlloc de proposar-se "revisar la normativa" no hauria estat millor (més eficient, més pràctic, més transparent, més ràpid, més just...) que la llei hagués establert que "queden eliminades totes les limitacions de les entitats de l'economia social per a operar en qualsevol activitat econòmica. En cas que alguna norma hagi de fer l'excepció per a les entitats d'economia social haurà de justificar-ne els motius, els quals no hauran de suposar en cap cas una discriminació"

És a dir, es pot entendre que si hi ha una línia d'ajuts específica per a l'economia social que no se'ls permeti de presentar-se a la línia general. Però no s'hauria d'impedir si no existeix aquesta línia específica, o si aquesta és una vaga intenció per al futur, o sota l'argument que les competències específiques corresponen a un altre departament, com tampoc la línia específica hauria de ser discriminatòria quant a l'accés als recursos i qualitat d'aquests.

0 comentaris: