6.4.11

Exigir als stakeholders que complexin la llei

El fet de tenir la voluntat de complir amb el màxim rigor amb l’Agència Tributària m’habilita per a ser exigent amb els seus incompliments. Altres ciutadans consentiran ja sigui per deixadesa, per no saber no formular la queixa, o senzillament per a evitar-se problemes amb uns funcionaris que, per la funció que fan, millor passar desapercebuts.

Sóc alhora un professional i un vocacional de l’RSE. Ho dic en el sentit que procuro ser prou coherent des del moment que m’hi dedico però sobretot m’hi dedico perquè hi crec molt i forma part dels meus valors personals.

Així, doncs, per coherència professional i per convicció, aplico criteris d’RSE en la selecció de proveïdors i en les relacions que tinc amb altres grups d’interès. Això vol dir seleccionar proveïdors o fomentar el seu progrés en els principis d’RSE i, per descomptat, del compliment de les normes legals.

En darrer terme, si un proveïdor té greus incompliments i no s’aprecia compromís efectiu de millora toca abandonar-lo. Sempre que sigui possible, esclar, cosa que no és així quan es tracta d’agències públiques atès el monopoli del servei i la impossibilitat de prescindir-ne encara que incompleixen la llei o se’n fumin de la ciutadania a la cara.

Avui he viscut un nou cas de males pràctiques al sector públic... [llegir article sencer en PDF 2 pgs]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La RSE no ha de dir res que la Presidenta del Palau de la Música, substituta d'un delinqüent confés, estigui imputada per un delicte fiscal i es negui a declarar davant el Jutge?. Es clar, es diu Carulla i pertany a unes de les famílies que són mecenes del nacionalisme català. He trobat a faltar algun comentari sobre aquest afer. La pell de la RSE tan fina per unes coses i tan gruixuda, de paquiderm, per unes altres.

Josep Maria Canyelles ha dit...

Jo particularment no puc dedicar-me a opinar de tot. El temps dóna pel que dóna i això em treu molt temps de la meva activitat professional.

Vaig pensar si aquest cas mereixia algun comentari, però ara per ara la presumpció d'innocència ha de passar per davant. Segur que algú es pot haver sentit a descriure l'episodi amb una certa ironia, però són els jutges els que han de fer la feina.

En general tendeixo a opinar en sentit crític sobre coses que m'afecten en primera persona, com a reflexió sobre com gestionar l'RSE. Avui mateix he publicat un article en aquest sentit. Són tantes les notícies de la premsa que -com comprendràs- no podem abordar-les totes!