28.2.11

Lluitar contra la corrupció amb eines

Fa uns dies vaig anar a la presentació de la Guia Pràctica per a la Lluita contra la Corrupció i Promoció de la Transparència, que va portar a terme al CaixaFòrum de Barcelona la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de l'ONU.

Es tracta d'un bon material per a totes aquelles empreses i organitzacions que cerquen eines per a la gestió de riscos i sistemes de control en matèria de corrupció. La directora de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial, Isabel Garro, va explicar que la guia vol "desplegar el Principi 10 del Pacte mundial "que fa referència a que les empreses han de treballar contra la corrupció en totes les seves formes, incloses l'extorsió i el suborn.

Tal com ella mateixa va explicar, la guia té una part teòrica i una altra pràctica: la primera explica els benefici econòmics, legals i competitius que suposen per a l'empresa lluitar contra la corrupció interna, mentre que la segona permet que les empreses puguin diagnosticar el seu propi nivell de transparència.

L'acte de presentació també ha comptat amb la presència del subdirector general de La Caixa, Àngel Pes, que ha destacat la qualitat d '"una guia única accessible per a qualsevol empresa que tingui la necessitat d'entrar en processos d'internacionalització". [Llegir nota de premsa Europa Press]

Aurelio Perez, de Siemens, va dir que si els valors de l'empresa són realment corporatius, els han d'aplicar globalment. Tenen 3 focus actius: innovació, transparència i excel·lència. Si són valors corporatius s'han d'aplicar globalment. Ho treballen amb molta formació. Tenen 400.000 treballarors al món i els riscs hi són; no pots dir que això no va amb tu. Els codis ètics son l'element vertebrador. Finalment es tracta de compliance, que el Codi ètic es porti a terme.

Xavier Cardona, director del Col·legi de Censors Jurats de Comptes va afirmar que és una realitat que se la troben i a la qual cal fer front. Tenen unes normes tècniques per a comunicar-ho. No hi ha gaire tradició a verificar externament les males practiques de corrupció.

Elisabeth de Nadal, de Cuatrecasas va considerar que ha sortit en un moment molt oportú, perquè hi havia un buit, i perquè els canvis legals reforcen el tema. Des del desembre, hi ha responsabilitat penal de l'Empresa (o entitat jurídica: ONL... Excepte partits!). Si el delicte el fa un treballador també pot haver-hi responsabilitat penal si no s'han habilitat els mitjans per a evitar-ho. Es pot arribar al tancament de l'establiment, de l'empresa, la intervenció judicial de l'Empresa...

Daniel Ortiz, de Laboratoris Esteve va dir que hi ha dues possibles actituds: tancar-se a la closca amb opacitat o dialogar amb transparència i obertura. A Esteve van optar per la segona: diàleg, col·laboracions, memòria. Són un sector molt regulat i també han autoregulat els camps mes delicats com la comercialització. Hi han participat activament per mitja de farmaindustria. L'actuació del sector ja no té res a veure amb la que podia donar-se 20 anys enrere. Va anunciar que ara faran el codi ètic.

Vaig tenir l'oportunitat de fer una pregunta en el sentit de fins a quin punt el fet que una empresa que disposés d'un sistema de remuneració variable i hagi tingut un problema de males pràctiques de corrupció, si els criteris per a la remuneració variable s'enfoquen tots a rendiment econòmic i no hi ha cap estímul ètic o d'RSE, es podria considerar judicialment com un agreujant per manca d'alineació directiva amb una conducta ètica.

El fet és que poques empreses vinculen la remuneració dels seus directius a indicadors sostenibles, fins i tot si observem les del FTSE 300:
El 29% de les empreses del FTSE Eurofirst 300 vincula la retribució que reben els membres dels seus consells d'administració i alta direcció a criteris de responsabilitat social segons un estudi realitzat per la consultora anglesa Eiris.

L'informe assenyala que per sectors les entitats financeres figura entre els endarrerits a l'hora d'adoptar polítiques retributives sostenibles. D'aquesta manera, encara que aquest sector, que inclou bancs i asseguradores, arriba el 23% de l'esmentat índex només un 16% de les companyies que el componen condicionen el que cobren els seus directius a objectius socials, bé ambientals o bé de bon govern.

Així i tot, hi ha casos com el de l'asseguradora Aviva en què el 20% del Pla Anual de Bonus depèn del grau de satisfacció dels clients i d'objectius relacionats amb el clima laboral. En sectors amb major exposició als riscos socials i mediambientals com són el sector químic, extractiu i producció de béns, més de la meitat de les empreses compten amb plans de retribució condicionats pels esmentats riscos.

D'altra banda, l'informe afirma que mentre que les empreses poden informar sobre el sistema de remuneració, no sempre són transparents amb com aquest s'implementa, i els indicadors relacionats amb la salut i la seguretat dels més comuns. En tot cas, les polítiques retributives de les companyies estan relacionades amb l'estratègia dels negocis. [Servimedia].
Per altra banda, que la corrupció és una mala pràctica present a casa nostra és una evidència constant. Mentre escrivia aquesta reflexió vaig aixecar el cap per mirar les notícies d'actualitat. No va ser cap sorpresa trobar tot el territori amb la seva taca:



Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global