17.1.11

Propostes de transparència per a la classe política

Aquest article es troba disponible en PDF a:

Josep Maria Canyelles afirma que focalitzar el patrimoni dels polítics sols serveix per a desenfocar els temes importants. Considera que altres practiques poden tenir un impacte millor i no caure en el populisme. En aquest sentit, proposa que es donin a conèixer les noves ubicacions professionals dels antics càrrecs públics.



En plena campanya electoral vam fer un article on ens mostràvem crítics amb la transparència del patrimoni dels candidats. Hi fèiem la següent consideració:
La pornografia electoral, barroera o subtil, també ha arribat a les butxaques dels candidats. Es tracta de mostrar tot el que hi tens... a la butxaca, als comptes corrents i al registre de la propietat! Tots els candidats dels partits amb representació parlamentària s'han despullat davant la ciutadania. I ens preguntem: la informació servirà per a decidir o senzillament condicionar el vot? O potser és purament un tema de tafaneria i converses de cafè al voltant de qui és el candidat més ric o el més escanyat?
Hi defensàvem que no havia aportat cap informació rellevant. Hi dèiem més:
Però suposant que acceptéssim que aquesta transparència és positiva i adequada en una campanya electoral, aleshores potser hauríem de convenir que hi ha altres preguntes a fer-nos (o a fer-los): quina relació es dóna entre el volum d'aquest patrimoni i l'esforç propi per a aconseguir-lo? Prové de treball, d'especulació, d'herències? Quina part està invertit amb criteris ètics? Disposa d'altres propietats per mitjà de societats que no s'hagin explicitat o ocults a nom de la família? 
I encara més (tot insistint que per part nostra no entraríem en aquesta línia): si algú té recursos molt limitats, com garanteix la seva sortida de la política? Té l'aval d'una titulació que li permeti incorporar-se a l'exercici d'una professió? O té una capacitat emprenedora demostrada? O disposa de lligams amb empreses i organitzacions que serien una xarxa de seguretat suficient per la reentrada al món laboral? Aquestes preguntes són rellevants perquè resulta que hi ha persones que tenen càrrecs polítics (per exemple regidors municipals amb remuneració) que des de joves sempre s'han dedicat a la política i que arriba un moment que no és clar què seria de la seva vida (sostenibilitat personal) si haguessin de deixar la política. Aleshores poden entrar dubtes sobre si alguna persona, quan defensa la seva continuïtat, ho fa per a la defensa d'un determinat projecte polític o la defensa del seu sou! 
I encara podríem demanar als candidats aspectes sobre la seva vida laboral que segurament serien més rellevants que no les propietats. En el món de la política poden haver moltes portes giratòries que cal mostrar obertament!
El punt de vista segons el qual s’atorga un excés de rellevància a la transparència del patrimoni ja l’havíem tractat anteriorment en dos articles: No n’he de fer res de les propietats del diputat!  i  No n’he de fer res de les propietats del meu alcalde! 

Posicionament encara viu
En contra del que podia semblar un posicionament de campanya, la croada per la transparència del patrimoni dels polítics continua vigent, com llegim en una notícia recent en la qual ICV proposa que els diputats revelin el seu patrimoni ja que és considerat "un gest de transparència a la ciutadania". La proposta considera que comunicar les propietats a la Cambra és insuficient i que s’han de mostrar a tota la ciutadania. Per això, han demanat la creació d’una ponència conjunta a la cambra catalana per poder emprendre la redacció d’una llei per la transparència de l’administració pública, apostant per un debat obert.
Com no podria ser d’una altra manera, valorem de manera interessant la possibilitat de fer una llei de transparència, i també el fet que se’n pugui fer un debat obert. Però ens agradaria que en aquest debat no solament hi hagi la veu de la classe política sinó que també es permetin altres aportacions. També caldria procurar que aquestes altres veus siguin ponderades i que expressin llur opinió des de la voluntat de millora i no purament des de la crítica fàcil al món de la política. Precisament, el nostre posicionament es basa a considerar que la focalització de la transparència dels polítics en l’assumpte del patrimoni és una manera populista de no abordar els aspectes que poden ser més rellevants i alhora atiar baixes passions mediàtiques sobre els presumptes actius d’uns i altres.

Proposta 1
Sense ànim d’exhaustivitat, volem formular una proposta ben concreta, que podria ser una més de les moltes que es regulessin en aquesta llei. És una proposta que sense llei, simplement amb la bona voluntat de cada partit i cada càrrec públic, també es podria porta a terme i es podria fer des d’ara mateix.
Es tracta que cada partit comuniqués on s’han reubicat professionalment els seus càrrecs públics després d’abandonar les responsabilitats a l’Administració. Lògicament caldria fer-ho al cap d’un temps raonable, mig any per exemple.
Aquesta informació permetria exposar a la llum un fet que forma part de la plena normalitat democràtica com és el retorn a la vida de ciutadà sense càrrec públic. És evident que la casuística és diversa i enmig de reincorporacions regulars a la funció pública o a la vida professional, poden donar-se casos de persones que s’incorporin en empreses del mateix sector on exercia el seu poder, o que s’incorporen en càrrecs creats adhoc en altres estructures administratives.
Seria interessant valorar si una empresa ‘acollidora’ ha rebut algun benefici en el període anterior. O si les noves funcions a desenvolupar en un altre organisme públic són necessàries. No pensem en cap caça de bruixes sinó senzillament en un model de transparència útil, més útil almenys que saber quants diners tens al banc el dia que entres al Parlament.
M’agradaria proposar-ho a ara mateix al partits que han deixat el govern recentment, i ho faig sabedor que una proposta d’aquesta mena incomoda a tots els partits, els que han deixat de governar ara i els que deixaran de fer-ho en el futur, perquè certament suposa un control ciutadà real, on es poden detectar algunes de les disfuncions que es donen en les portes giratòries de l’Administració pública. 
Fa un parell d’anys vam publicar un parell de reflexions que lliguen molt bé amb aquesta proposta. L’un el titulava Les portes giratòries, on precisament abordàvem aquest risc que és molt evident en les institucions europees. L’altre es titulava La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics, on a partir de "La dictadura de la incompetència" de Xavier Roig comparàvem la qualitat de les diferents cambres.

Proposta 2
Per descomptat la transparència de cada parlamentari: jo-ciutadà voldria saber què fa cada diputat/ada en particular, quina feina assumeix, amb qui dialoga, quines idees pròpies té, amb què està d'acord i amb què no de la línia oficial del seu partit, etc. I vull saber si ha tingut condemnes, si ha estafat, si té multes... En el cas d'una persona qualsevol el passat és el passat, però per a algú que em governa tinc dret a saber quina ha estat la carrera de la persona, els seus valors, el seu capteniment... i si ho vol esborrar que sigui a partir del penediment i la justificació, no de l'ocultació. Altrament, tornarem a tenir corruptes que d'aquí a uns anys retornaran al partit i encara els aplaudiran.


Nota: aquest article s'ha publicat a Jornal.cat

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Deixo constància de l'interessant comentari del Jordi Pacheco fet al Facebook:

Jordi Pacheco.i.Canals Com sempre, molt interessant el que planteges. Al meu entendre, fer públic el patrimoni dels càrrecs públics i parlamentaris és bo per:

a) En cas de tenir interès personal directe en un afer, penso que aquella persona s'ha d'abstenir de votar o d'intervenir en la decisió. I fer públic el patrimoni és una forma de control social.

b) En cas de tenir un enriquiment sobtat i desorbitat del patrimoni en el període del mandat, es podrien engegar les alarmes.

El punt feble d'aquesta mesura és la cultura predominant que considera pudorosa aquesta mena de transparència. Aquest debat també es donava als anys 90 amb les retribucions dels funcionaris i, al final, són públiques si bé amb uns mecanismes que els fan difícils de llegir. Crec que la mesura és bona però costa d'acceptar, en general, en un país on preguntar el que es guanya està mal vist i on es tendeix a la discreció en els temes econòmics.

En el cas dels candidats, potser està una mica fora de lloc, a no ser que algú tingués 15.000.000 d'euros dipositats a l'Aràbia Saudí, posem per cas. És a dir, interessos grossos que podrien condicionar les decisions polítiques. Ara, si algú va en Audi 4 nou de trinca o en Renault Megane de segona mà ho trobo intrascendent perquè depén de coses com la família on has nascut, el treball que tens o les teves preferències (jo tinc un amic que té sempre 2 o 3 cotxes de gamma mitjana-alta i diu que és perquè prefereix tenir cotxes a tenir fills).

També trobo fora de lloc el tema de les multes administratives (de trànsit, per soroll...) o petites condemnes que no aporten res a la qualitat del sistema polític i sí poden servir per alimentar el morbo.

L'altra qüestió que planteges està relacionada amb les altes pensions que reben els expolítics quan deixen el càrrec. Precisament, és una mesura anticorrupció, per evitar que el darrer any de mandat els polítics facin "coses rares" que després es veuen compensades amb un bon càrrec en una empresa. Els punts febles són que molta gent no ho comprén (especialment en un context de crisi econòmica) i que tampoc és eficaç al 100%.

Amb el gran problema de la gent que fa 20 o 25 anys que es dedica a la política, amb càrrecs de segona fila, i que no té aquestes pensions. Molts acaben atrapats en un carrussel sense fi o "col·locats / aparcats" en llocs on arriba la influència políitca.

I el gran problema: el revolving. Si volem gent capacitada hem d'acceptar com a normal la cooptació de professionals de l'àmbit privat en la direcció pública. Però moltes vegades afavoreix la colonització de l'àmbit públic per part d'empreses i interessos privats. Potser el problema rau en la gran segmentació de l'Administració on, de fet, cada Departament actua com si fos una Administració diferent i com a port d'entrada de sectors determinats. Funcionaria igual amb una Administració més coordinada i cohesionada? Jo crec que no, perquè obligaria a tenir visions més amples del problema i l'Administració estaria més protegida.

Finalment, per aquests problemes caldria disposar d'un "directori interpartidista", amb participació de la societat civil, que abordés aquests (i altres) problemes estructurals de la nostra democràcia que afecten tots els partits: "coaching professional" per als polítics? Quines mesures de transparència...

Josep Maria Canyelles ha dit...

Josep-Maria Canyelles T'agraeixo la profunda reflexió. Comparteixo tot el que dius. I hi ha coses que són inevitables, mals menors... En tot cas, el que intento expressar és que fent transparents aquestes portes giratòries es podrien evitar els casos més nefastos i en tot cas posar damunt la taula un àmbit de transparència que considero més rellevant que el del patrimoni. I compte, no és que estigui contra la transparència del patrimoni, sols que dic que no és per a fer-ne exhibició pública. Crec que és una informació a tractar dins el Parlament. Per cert, no sabia que CiU i PSC avui s'han posicionat en contra de la proposta d'ICV http://politica.e-noticies.cat/ciu-i-psc-soposen-a-revelar-el-patrimoni-dels-diputats-49000.html. I també és casualitat que s'hagi sabut la multa al dirigent de Noves Generacions http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/20110117/lider-noves-generacions-del-condemnat-mesos-sense-carnet-una-multa-2400-euros/668072.shtml. Potser aquí sí que ho veiem diferent: jo crec que les multes rebudes per un polític sí que són importants. En el cas d'un polític jo voldria saber si ha tingut multes per defraudar, per trànsit, etc.

Josep Maria Canyelles ha dit...

Podeu seguir aquest fil de debat al Facebook: http://www.facebook.com/permalink.php?story_fbid=139046916155811&id=1179482996&notif_t=share_comment