30.1.11

Newsletter gener 2011

[ca] Ja podeu accedir a la newsletter de gener, on us presentem dues publicacions elaborades per Josep Maria Canyelles: el manual “Empresa i llengua. Un enfocament de responsabilitat social empresarial per a aportar valors a tots els grups d'interès”, i l'estudi sobre el desenvolupament de la responsabilitat social en el sector del comerç detallista. A més, hi aportem altres articles i reflexions. Entreu al newsletter en català:
www.collaboratio.net/newsletter/2011/01/20/01

[es] Ya pueden acceder a la newsletter de Octubre, donde les presentamos dos publicaciones elaboradas por Josep Maria Canyelles: el manual "Empresa y lengua. Un enfoque de responsabilidad social empresarial para aportar valores a todos los grupos de interés", y el estudio sobre el desarrollo de la responsabilidad social en el sector del comercio minorista. Además, aportamos otros artículos y reflexiones. Entrad al newsletter en castellano:
http://www.collaboratio.net/newsletter/2011/01/20/02

L'ARA verificarà les promeses del nou Govern

Crec ben sincerament que cal felicitar la iniciativa del diari ARA que, seguint el model de diversos mitjans internacionals, vol contribuir a la transparència democràtica posant en marxa un mecanisme de control del compliment de les promeses electorals.

Certament, no n'hi ha prou amb el seguiment que poden fer els partits de l'oposició, ja que la valoració que fan de l'acció de govern no pot ser mai neutra. El fet que un diari faci aquest paper, no solament és una acció necessària que algú ha de fer sinó que és allò que qualsevol diari hauria de fer.

  • Diem que algú ho ha de fer, i tant de bo que fossin molts els organismes que ho fessin, sense por de caure en la reiteració, ja que per més voluntat de fer-ho amb neutralitat professional, sempre es parteix d'un determinat punt de vista.
  • Diem que qualsevol diari ho hauria de fer perquè entenem que forma part de la seva responsabilitat davant els lectors i de la seva professionalitat, no deixar-se endur per la notícia diària sense visió àmplia i no deixar-se endur per la mera opinió sense fer un seguiment del compliment. És a dir, la línia editorial pot opinar el que consideri convenient, però la professionalitat també ha de saber valorar si un partit compleix amb allò a què s'ha compromès davant l'electorat.

Aquesta és la notícia:

El politòleg Jordi Muñoz, amb l'assessorament d'un consell d'experts, vigilarà el compliment del programa
Govern, ARAGovern, ARA F. MELCION
Qui controla el Govern? Com sabem si el Govern compleix els seus compromisos? En el sistema parlamentari, qui fiscalitza la tasca del Govern és l'oposició. Però és un control valoratiu: com és lògic, l'oposició defensa projectes polítics diferents dels del Govern, i tendeix a presentar els fets de la manera electoralment més rendible. Per contra, el Govern i el seu aparell de comunicació s'esmercen a ressaltar tot el que pot reforçar la seva imatge. La ciutadania sovint es troba enmig d'una mena de foc creuat de declaracions i d'interpretacions contradictòries dels mateixos fets que fa difícil orientar-se. Per poder prendre decisions raonades, cal que els electors tinguin al seu abast informació objectiva sobre la tasca del Govern, recollida de manera transparent i rigorosa, i presentada de manera clara i accessible.
Per això, quan es compleixin cent dies de la presa de possessió d'Artur Mas, el diari ARA posarà en marxa l'ARA Control, l'observatori de verificació de les promeses electorals. ARA Control farà un seguiment sistemàtic del grau de compliment dels compromisos programàtics de CiU, que periòdicament s'anirà publicant al diari ARA i a ara.cat.
ARA Control es limitarà a contrastar, amb les dades disponibles, si el Govern compleix els compromisos que va adoptar en el seu programa. En cap cas avaluarà la seva idoneïtat, ni tampoc entrarà en consideracions sobre les raons que, eventualment, puguin explicar o justificar els possibles incompliments.
El mètode 
Per sistematitzar l'avaluació cal definir el marc de referència, que en aquest cas és el programa electoral de CiU. Tanmateix, els programes electorals contenen tant compromisos i propostes concretes com declaracions genèriques d'intencions, que difícilment poden ser avaluades de manera objectiva. Per això, l'equip d'ARA Control ha destriat els compromisos que són avaluables dels que no ho són, els ha classificat en funció del departament que en té la competència, i els ha ordenant segons la seva rellevància.
L'avaluador serà el politòleg i col·laborador del diari ARA Jordi Muñoz, que comptarà amb el suport d'un consell assessor que es farà públic pròximament. Muñoz estudiarà les accions empreses respecte a cada compromís i els assignarà una qualificació determinada acompanyada d'una breu justificació. A partir de les avaluacions realitzades, ARA Control elaborarà també un índex de compliment dels compromisos, tant per al conjunt del Govern com per a cada departament.

Passi de "Comprar, llençar, comprar"


Cosima Dannoritzer, directora del documental "Comprar, llençar, comprar", ens informa que es farà una projecció d'aquest impressionant resportatge en la versió catalana completa (75 min) a l'Ateneu Rebel de Poble Sec (carrer Font Honrada 32-34), el dimarts dia 1 de febrer, a les 19.30h., i tot seguit se'n farà en debat.

N'hem parlat anteriorment:


10.1.11 "Un article que no s'espatlla és una tragèdia per als negocis"

29.1.11

La responsabilitat social com a inherència, no sols coherència!

Xarxanet.org publica un article de Josep Maria Canyelles sobre el sentit de la responsabilitat social per a les organitzacions




La responsabilitat social com a inherència, no sols coherència!




S'han destinat moltes hores, moltes jornades, moltes comissions, molts escrits... a definir el concepte de responsabilitat social de les empreses, de manera que no voldríem esmerçar-hi més dedicació. Però mai m'havia trobat que em demanessin de definir l'RSE amb una paraula. Tot un repte!

Va succeir en el marc de la taula rodona que va organitzar FEAPS aquest novembre passat a Madrid. De fet, m'havien demanat d'iniciar les intervencions fent una definició en termes clàssics, en la qual, segons la transcripció resumida, vaig dir això:
Què és la Responsabilitat Social Corporativa? Josep Maria Canyelles: És un estil de gestió mitjançant el qual l'organització intenta fer les coses bé i buscar una excel·lència social i es concreta en ser sensible a les inquietuds de la societat i a més això és boníssim per a l'organització perquè li dóna solidesa interna, més confiança, més proximitat amb els públics d'interès, etc. Quan una empresa o organització està aportant realment valor, ho ha d'integrar en la gestió, que sorgeixi com la seva manera de fer les coses.
Però al final van voler rematar la feina: Si haguéssiu de definir la RS en una sola paraula, quina utilitzaríeu?

I em va sortir inherència, sense tenir la certesa que formés part del diccionari, però amb la seguretat que era un derivat ben format a partir d'inherent.

La meva resposta va sortir de manera espontània, però recollint una lògica del discurs que havia estat articulant i que intento reproduir tot seguit.

L'esdeveniment l'organitzava una entitat sense ànim de lucre, de manera que també s'abordava el repte de l'RSO, és a dir, la responsabilitat social de les ONL. En altres ocasions ja ens hem manifestat crítics quan algú argumenta que les ONL també han d'incorporar l'RS per motius de coherència. Ens sembla un motiu insuficient. És evident que la coherència amb el discurs que moltes ONL tenen les hauria de portar a gestionar la seva RS, però el meu punt de vista és que, si solament ho han de fer per coherència, ben poc faran!

Per tal que una ONL gestioni a fons la seva RS cal que hi creguin i que, a més, estiguin convençuts que els reportarà un retorn. És més, que ho entenguin com una necessitat estratègica.

Avui dia, en un entorn d'alta competitivitat -també en el sector no lucratiu!-, algunes ONL cerquen oportunitats de col·laboració empresarial apuntant cap al que podríem catalogar com col·laboracions estratègiques empreses-ONL. Remarco la paraula estratègiques en el sentit que no són puntuals sinó de llarg termini, en el sentit que no són merament departamentals o operatives sinó corporatives, però sobretot en el sentit que estan concebudes des de la confiança mútua i amb la voluntat de crear valor compartit. Quan una organització aspira a partenariats o models col·laboratius d'aquesta profunditat ha de saber que sense una gestió acurada de la seva RS no estarà creant les condicions de confiança necessària en els seus partners.

L'RSO és, doncs, un model necessari per a desenvolupar relacions estratègiques entre ONL i empreses. Per anar més enllà dels models puntuals de mecenatge, o per superar relacions operatives o departamentals, i per construir relacions de confiança corporativa i no merament interpersonal.

Dit d'una altra manera -i sense complexos! L'RSO, com l'RSE, també ha de tenir un sentit útil, instrumental. També ha de tenir aquest sentit útil perquè altrament el que farem serà molt poc. El mínim. Alguns elements de transparència. Alguns elements de millora de l'impacte ambiental. Alguns elements de bon govern. Sense aprofundir-hi gaire perquè el dia a dia no ens ho permet...

Però aquest sentit positivament instrumental, ha d'anar al costat d'una convicció que el bon govern, la sostenibilitat o els millors impactes envers la comunitat, per exemple, formen part de la nostra manera ètica d'entendre la presència en el mercat i en la societat. Per tant, sí que hem de ser coherents, però l'RSO -i més en el cas de les ONL- ha de ser inherent a la nostra manera de ser i de fer.

La coherència implica que la responsabilitat social seria com una cosa externa, sobrevinguda, col·lateral, que hem de fer que vibri amb la mateixa intensitat d'ona que els valors interns, hem de fer que sigui co-herent. Vaig més enllà: l'RSO ha de ser in-herent a la nostra institució.

La coherència vol dir que hi ha absència de contradicció entre dos elements. La inherència vol dir que existeix com a atribut permanent, talment lligat a ella que no se'n pot separar.

A les ONL, l'RSE ha de ser inherent. Hem d'aplicar-la no sols per coherència sinó per inherència!

El Col·legi d'Economistes alerta que amb la reforma financera perilla 'un model de caixes que ha funcionat durant molts anys'

Afirma que el sistema de caixes catalanes 'ha servit eficientment' · Reclama mantenir els centres de decisió a Catalunya

El Col·legi d'Economistes de Catalunya ha alertat aquest dijous que la reforma del sistema financer podria produir 'una pèrdua de cabal financer que al llarg de tantes dècades han acumulat les caixes catalanes'. En aquest sentit, avisa que 'la desaparició a Catalunya d'un model que ha funcionat durant molts anys obliga a una reflexió col·lectiva més serena'. Pel Col·legi, és 'imprescindible' seguir mantenint els centres de decisió 'en un sector estratègic com el financer'. La ministra d'Economia espanyola, Elena Salgado, va anunciar dilluns que les caixes d'estalvi que no aconsegueixin el 8% de solvència s'hauran de convertir en bancs perquè puguin ser intervingudes pel FROB, fet que fa perilla el tradicional sistema català de caixes.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya afirma que el sistema de caixes catalanes és un model 'que ha servit eficientment al finançament de famílies, empreses i projectes col·lectius, i que ha desenvolupat una impressionant obra social', i en aquest sentit titlla de 'sorprenent' la reforma financera, sobretot perquè cau en un moment en què les caixes d'estalvi 'han anat plantejant les seves reformes i els seus processos de reestructuració'.

D'altra banda, assenyala que la desconfiança dels mercats 'no fa pensar que tingui el seu origen en les caixes', de manera que segons el Col·legi 'no sembla imprescindible avançar o endurir l'aplicació dels principis de Basilea III [nom amb què es coneix la reforma] amb la finalitat de millorar l'estat i la imatge del sistema de caixes'. A més, denuncia que d'altres mètodes previstos en l'actual marc normatiu, com l'execució d'un procés de reestructuració financera i capitalització i les quotes participatives amb drets econòmics i de vot, 'no han tingut ocasió de desenvolupar-se'. I ara, diu, 'un entorn d'estigmatització de les caixes no ho afavoreix'.

Font: Directe.cat
Notícies relacionades:

28.1.11

"Som clients, tenim drets"

Acabo de llegir l'article "Som clients, tenim drets" que Ferran Suay publica al diari el Punt. M'agrades les reflexions d'aquesta mena que sol fer aquest psicòleg de la Universitat de València, perquè parla clar, sense complexos, i amb una actitud positiva però activa, de no deixar-se trepitjar.

En aquest cas, a més, explicita una empresa, Vinos García Carrión, que fa anys que incompleix la llei. I ara amb el nou Codi de Consum, encara incompleix més. Tenen les vinyes per a fer el cava Jaume Serra ben a prop de casa meva i sovint, quan surto amb la bici de muntanya, les travesso. El producte és de casa, però l'empresa fa que ens resulti antipàtic, ja que a l'incompliment de la llei s'hi suma el tracte denigrant i prepotent, xulesc.

Però encara que el tracte del personal d'una empresa pugui ser amabilíssim, els clients hem de fer valdre els nostres drets quan no siguin respectats. I en referència als temes de país i de llengua que l'autor explica, cal ser doblement exigent perquè s'hi suma una deixadesa per part fins i tot d'empreses que potser no actuen de mala fe. N'hi ha moltes que actuen, com les persones, fruit d'uns esquemes mentals adquirits després de segles d'imposició. Per recuperar un comportament natural, com seria normal en altres països, cal forçar la presa de consciència sobre els drets del clients.

Fa uns dies, vaig tenir una conversa similar a la que Suay descriu. Similar en el sentit que el meu correu en català va ser contestat en castellà. I tal com va fer ell, vaig respondre en anglès. Com una manera de fer notar l'absurditat de la situació. En aquest cas, no hi havia desconsideració per part de l'empresa, però d'alguna manera el fet que passin situacions d'aquestes demostren que els protocols no estan prou afinats. O sí, perquè a l'inrevés potser no passa mai!

Com que he retallat el text, per a una lectura correcta de la seqüència de tres correus, cal que comenceu per sota:


Distinguit senyor Canyelles,

Disculpi per les molèsties ocasionades.

En relació al seu correu electrònic, li comuniquem que al tenir signatura electrònica podrà enviar la seva reclamació directament a la següent adreça SAC@bancsabadell.com on li podràn gestionar més ràpidament.
Li agraïm el seu interès i restem a la seva disposició per a qualsevol consulta o suggeriment que desitgi realitzar.

Atentament,

XXX
Serveis de Banca a Distància
Telèfon: 902 323 000
Correu electrònic: infoBS@sabadellatlantico.com

Avís: Aquest missatge i els possibles annexos tenen caràcter confidencial, especialment pel que fa a les dades personals que inclouen, i s’emet com a resposta a una comunicació prèvia rebuda. En cas d’error o que vostè no sigui el veritable destinatari, li preguem que ens ho faci saber per la mateixa via i que l’esborri, tot abstenint-se de fer qualsevol ús, alteració, reproducció, arxiu o comunicació a tercers, sota pena d’incórrer en responsabilitats legals.

De: Josep Maria Canyelles [mailto:jmcanyelles@collaboratio.net]
Enviado el: dom 23/01/2011 23:27
Para: BancSabadell, Info
Asunto: Re: RV: A l'atenció del Servei d'Atenció al Client

Dear XXX, 
I've got e-signature in fact, but I agree to wait for your answer to my complaint by this means.
I'm sure you will give the right answer to my request.

By the way, you have written "08174 Sant Cugat del Vallés" in a wrong way. You should write "Vallès" 
And I remember to you that is proper answering the costumers in their language, it's polite and friendly to them, it has a commercial interest, and it's the law, my friend!

 _________________________________________________________________________________________________________________________________________________

On Jan 22, 2011, at 12:37 PM, BancSabadell, Info wrote:
Distinguido señor Canyelles:

En relación con su correo electrónico, le informamos que con la entrada en vigor de la Orden del Ministerio de Economía 734/2004, de 11 de marzo, las quejas y reclamaciones  presentadas ante las Entidades Financieras deben cumplir unos requisitos formales para que puedan ser aceptadas a trámite por los servicios de atención al cliente: Esto es por correo tradicional o por correo electrónico en caso que se tenga firma electrónica.

En Grupo Banco Sabadell, como atención hacia nuestros clientes, hemos mantenido el canal telefónico y el correo electrónico como vía de comunicación para las quejas y reclamaciones, pero si presenta su queja o reclamación por estas vías y estuviera en desacuerdo con la contestación final del banco, usted no podrá acudir a los Comisionados de Defensa de los Usuarios Financieros, ya que se le exige una respuesta del banco en documento escrito.

Por ello le dirigimos a la parte inferior de la página principal de nuestra web www.bancosabadell.com  en el enlace "Servicio de Atención al Cliente" a través del cual podrá consultar el Reglamento y obtener el modelo de hoja de reclamación. O acceda desde aquí:

Imprima y rellene el formulario y entréguelo en nuestras oficina o por correo a

Servicio de Atención al Cliente
C/ Sena, 12
PIAE Can Sant Joan
08174 Sant Cugat del Vallés
Barcelona

Nuestro departamento estudiará su caso y en unas semanas recibirá su respuesta. Si ésta no fuera satisfactoria puede elevarla al Banco de España.

Agradecemos su interés y quedamos a su disposición para cualquier sugerencia o consulta que precise.

Atentamente,


XXX
Servicios de Banca a Distancia
902 323 000

Aviso: Este mensaje y los posibles anexos tienen carácter confidencial, especialmente con relación a los datos personales que se incluyen, y se emite como respuesta a  una previa comunicación recibida. En caso de  error o de no ser  usted el verdadero destinatario, le rogamos que nos lo comunique por la misma vía y proceda a su borrado, absteniéndose de efectuar cualquier uso, alteración, reproducción, archivo o comunicación a terceros, bajo pena de incurrir en responsabilidades legales.
P  No imprima este e-mail si no es necesario. Protejamos el medioambiente.




Enviado el: sáb 22/01/2011 11:18
Para: BancSabadell, Info
Asunto: A l'atenció del Servei d'Atenció al Client

Benvolguts,

He estat cercant al web la manera de poder enviar una queixa al Servei d'Atenció al Client. Sembla que l'única manera de fer-la arribar és mitjançant un PDF que cal imprimir, emplenar i enviar per correu postal.

Com a client els he de manifestar que em sembla absolutament desfasat que no disposin d'un sistema online de poder tramitar les queixes, a banda d'una desconsideració.

No tinc cap intenció de mirar on venen segells (fa molts anys que no n'he comprat cap) ni d'haver de perdre temps anar a fer això que es feia abans d'anar a tirar una carta a correus. 

Així doncs, els envio la meva queixa en el PDF adjunt, esperant que això no suposi un nou retard en allò que els demano.

Atentament,

Més de 100 activistes de Catalunya participen al Fòrum Social Mundial 2011 de Senegal

Del 6 a l'11 de febrer se celebra a Dàkar el Fòrum Social Mundial, una trobada bianual. De moment es té constància de la participació d’un centenar d’activistes de Catalunya que hi participaran, o bé individualment, o bé a través de la quinzena d’entitats que s’hi han inscrit, entre les quals hi ha Justícia i Pau, CIEMEN, Col·lectiu Ronda, Casal AL, Centre Delas, Fundació Irla, Escoltes Catalans, Fundació Nous Horitzons, l’Observatori, Ajuda en Acció i la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere.

El Fòrum Social Mundial, celebrat a Nairobi (Kenya) el 2007, se celebrarà ara a Dàkar, la capital del Senegal. Segons el Secretariat Internacional d'aquesta organització, enguany se centrarà "en la història de resistències i lluites dels pobles africans. El FSM 2011 ha de trobar la interfície necessària entre les lluites i les estratègies comunes a nivell global comuns a l'Àfrica, al Sud i a tot el món”.

[Llegir notícia sencera a Jornal.cat]

Receptes per evitar residus a la cuina

Us presentem una iniciativa per a promoure una conducta familiar més sostenible, el que en podríem dir responsabilitat social individual o familiar


El Consell Comarcal de l’Anoia impulsa el projecte Recicla't a la cuina, que té per objectiu inventar i difondre un tipus de cuina pròpia de la comarca, de baix impacte ambiental i econòmica, que contribueixi a la prevenció de residus a la cuina i fomenti la recollida selectiva dels residus domèstics a les llars de la comarca. Amb les receptes dels ciutadans s'elaborarà un llibre de cuina que es publicarà per Sant Jordi. De moment, la pàgina web ja recull més de 40 receptes.

Fins aquest febrer es podrà participar al procés ciutadà per elaborar els continguts d'un llibre de cuina de l'Anoia. Els interessats poden participar-hi apuntant-se als tallers de cuina gratuïts, enviant les receptes per correu electrònic (reciclatalacuina@anoia.cat) o portant-les directament a l'ajuntament.

El llibre pretén recopilar les receptes i bones pràctiquesa la cuina que s’impartiran als cursos i les receptes i comentaris que hagin fet arribar els ciutadans. El llibre de receptes es publicarà per la Diada de Sant Jordi i també estarà disponible en versió digital al web de la campanya. La millor recepta serà premiada amb un lot de productes de la terra valorat en 200 € de l’Agrobotigade la Cooperativa Agro Igualada.

Font: Jornal.cat

Impacte dels 80km/h a la qualitat de l'aire // Impacto de los 80km/h en la calidad del aire

[ca] Anàlisi de la qualitat de l'aire per limitació de velocitat a 80km/h en els corredors d'accés a la ciutat de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya)

Aquest projecte pretén comprovar per mitjà d'una metodologia de simulació l'afectació sobre la qualitat de l'aire de la Zona Metropolitana de Barcelona la mesura implementada en el Pla d'Actuació per a la millora de la qualitat de l'aire de la Generalitat de Catalunya (Decret 152/2007, de 10 de juliol). Entre 73 mesures, aquesta consisteix a reduir el límit de velocitat d'uns determinats trams de les autopistes i autovies (un total de 80,7 km per sentit) a les entrades de la corona de circulació de la ciutat de Barcelona fins als 80 km / h amb la finalitat de millorar la contaminació atmosfèrica, la salut dels ciutadans, la mobilitat del trànsit a les zones afectades, i la reducció de la sinistralitat viària. Per això s'ha comptat amb la tecnologia del supercomputador MareNostrum, sense el qual les simulacions descrites no haurien pogut realitzar-se en el temps previst. El dia de referència ha estat el 18 de juny de 2004, tercer dia més contaminant de l'últim any amb tota la informació necessària per realitzar les simulacions. La conclusió a què s'arriba és que amb la informació de la qual s'ha disposat, les reduccions en les emissions que s'obtenen dels principals contaminants no són prou significatives amb la seva consegüent repercussió en la millora de la qualitat de l'aire. Aquestes reduccions són del 1,03% en el cas de NOx, del 0,95% de PM10 o del 1,05% de CO i 0,92% de SO2, que en dades de qualitat de l'aire representen una reducció de fins a 3 mg/m3 de NO2. Aquestes reduccions es troben localitzades en les zones on s'ha realitzat el canvi de velocitat, al voltant de les vies afectades per la mesura com poden veure's reflectits en les figures. Per això es recomana la realització d'un nou estudi sobre les velocitats de circulació a la situació actual i amb elles tornar a realitzar les simulacions i així poder veure l'abast real sobre la qualitat d'aire de la mesura en què es redueix la velocitat a 80 km / h.

[es] Análisis de la calidad del aire por limitación de velocidad a 80km/h en los corredores de acceso a la ciudad de Barcelona (Universitat Politècnica de Catalunya)

Este proyecto pretende comprobar mediante una metodología de simulación la afectación sobre la calidad del aire de la Zona Metropolitana de Barcelona la medida implementada en el Plan de Actuación para la mejora de la Calidad del Aire de la Generalitat de Catalunya (Decret 152/2007, de 10 de julio). Entre 73 medidas, ésta consiste en reducir el límite de velocidad de unos determinados tramos de las autopistas y autovías (un total de 80,7 km por sentido) en las entradas de la corona de circulación de la ciudad de Barcelona hasta los 80 km/h con el fin de mejorar la contaminación atmosférica, la salud de los ciudadanos, la movilidad del tráfico en las zonas afectadas, y la reducción de la siniestralidad viaria. Para ello se ha contado con la tecnología del supercomputador MareNostrum, sin el cual las simulaciones descritas no habrían podido realizarse en el tiempo previsto. El día de referencia ha sido el 18 de junio de 2004, tercer día más contaminante del último año con toda la información necesaria para realizar las simulaciones. La conclusión a la que se llega es que con la información de la cual se ha dispuesto, las reducciones en las emisiones que se obtienen de los principales contaminantes no son lo suficientemente significativas con su consiguiente repercusión en la mejora de la calidad del aire. Estas reducciones son del 1,03% en el caso de NOx, del 0,95% de PM10 o del 1,05% de CO y 0,92% de SO2; que en datos de calidad del aire representan una reducción de hasta 3 mg/m3 de NO2. Estas reducciones se encuentran localizadas en las zonas donde se ha realizado el cambio de velocidad, en los alrededores de las vías afectadas por la medida como pueden verse reflejados en las figuras. Por ello se recomienda la realización de un nuevo estudio sobre las velocidades de circulación en la situación actual y con ellas volver a realizar las simulaciones y así poder ver el alcance real sobre la calidad de aire de la medida en la que se reduce la velocidad a 80 km/h.

26.1.11

Jornada Desenvolupament Sostenible i Empresa


Organitzada per La Unió i la consultora Gesaworld, associat col·laborador de l’entitat, la jornada, amb la participació de més de 200 professionals, es va celebrar el passat 18 de gener a l’IESE de Barcelona, amb l’objectiu d’abordar sectorialment les tres àrees que defineixen el desenvolupament sostenible: l’econòmica (estalvi de costos), la social (millora de la seguretat) i l’ambiental (reducció d’impactes).

El Pla de Treball de La Unió 2010 , aprovat per Assemblea General de 17 de desembre de 2009, inclou la tasca d’impulsar el concepte “Hospital sostenible” com a projecte d’innovació per a les organitzacions que contribueix a l’eficiència, la qualitat, la seguretat i al compromís social. 


Amb la intenció de fer un diagnòstic de la situació en matèria de sostenibilitat, La Unió i Gesaworld han realitzat un estudi que ha de permetre avaluar les actuacions i els resultats als centres d’aguts i d’atenció a la dependència associats a La Unió,connectant amb experiències similars dels països del nostre entorn i de partenariat amb el món empresarial.

Gesaworld, SA és soci fundador del Panama Green Building Council i col·labora en la definició de projectes sostenibles amb institucions i administracions públiques, com la Secretaria de la Salut del Municipi de São Paulo, integrant accions que van des de la planificació i gestió de projectes i serveis, fins a la certificació en sostenibilitat.

D’aquest context neix la col·laboració per promoure un estudi anual de diagnòstic de la situació en matèria de sostenibilitat. Aquest ha de permetre avaluar les actuacions i els resultats en els centres sanitaris, sociosanitaris i d’atenció a la dependència, connectant amb experiències similars dels països del nostre entorn i de partenariat amb el món empresarial. La sessió té el reconeixement de la International Hospital Federation (IHF).
Sector salut, motor del desenvolupament sostenible


Manel Jovells i Roser Vicente, president de La Unió i directora general de Gesaworld van fer la presentació de la jornada. Jovells va explicar que la crisi estructural que estem vivint fa necessari un canvi de comportament, que ha d’afectar la societat, en general, i el sector sanitari, en particular, on els hospitals tenen ...

Un model intercultural propi

Aquests dies el municipi de Salt ha estat notícia, tant en el sentit negatiu dels esdeveniments violents ocorreguts, com positiu pel que fa a la gran manifestació ciutadana demanant poder viure-hi bé i en pau.

Em sembla interessant com descriu el model d'atenció i integració de la immigració l'alcaldessa de Salt. Us retallo la part final, on descriu aquest model contraposant-lo al francès i a l'anglès. No és solament el model de Salt, sinó que és el model català en general. Però convé reflexionar-hi per ser conscients de les diferents possibilitats i de la tria per la qual optem a casa nostra. I també per a evitar visions bonistes que no toquen prou de peus a terra. Vegeu tot seguit el fragment de l'article Salt: creant solucions, de l'alcaldessa Iolanda Pineda. I també recomanem la lectura d'aquest article de l'expert Xavier Pastor, que amb un coneixement acadèmic combinat amb una visió pràctica de la seva experiència com a consultor, proposa un pla de gestió de conflictes amb un ventall de mesures que es duguin a la pràctica.



Un model intercultural propi
Com més aviat acceptem que la immigració ha vingut per quedar-se, abans podrem afrontar el repte que tenim davant.
Hem de fugir de les polítiques bonistes, les que tracten l'immigrant com persona a protegir, la qual cosa, en primer lloc, crea una discriminació i, en segon lloc, perquè no és just que els estrangers siguin tractats com a persones que no són capaços de tenir autonomia personal.
Empatitzar que dues comunitats que fins ara s'han tolerat passin a reconèixer-se, a conèixer-se i, des de la base àmplia d'uns valors democràtics de drets i deures compartits, puguem enriquir-nos mútuament amb les nostres cultures. Es tracta d'un model intercultural propi.

Altres models contraposats
El model multiculturalista, principalment present en els països anglosaxons:
  • Posa molt d'èmfasi en el respecte i reconeixement de les diferències, i
  • dediquen menys esforços a reforçar els elements comuns, que uneixen als ciutadans,
  • la qual cosa facilita algunes tendències segregadores i de fragmentació social, i no són favorables per garantir un bon nivell de cohesió.


El model assimilacionista, identificat amb l'experiència francesa:
  • Posa èmfasi en el principi d'igualtat a través de la necessària adopció dels valors, la identitat i la cultura de la societat d'acollida.
  • Ofega la diversitat provocant desafeccions identitàries i no afavoreix la cohesió.
És tot un repte per a la majoria de societats modernes, aconseguir un equilibri complex entre unitat i diversitat, que combini el respecte i el reconeixement de les diferències, però que, alhora, posi èmfasi en els vincles comuns que ens uneixen més que en els que ens separen.

Enfocament intercultural
Aquesta perspectiva difereix dels models anteriors, ja que parteix de la premissa que, per aconseguir l'equilibri entre el respecte i reconeixement de la diversitat i els elements comuns i compartits que garanteixin la cohesió, és imprescindible posar l'atenció sobre les relacions que s'estableixen entre els ciutadans, la qual cosa comporta la necessitat de promoure la interacció positiva, el contacte, el diàleg i el coneixement mutu per a poder abordar millor les complexitats que planteja la diversitat.
Davant el multiculturalisme, la interculturalitat comparteix la seva preocupació per la diferència, però es distancia en tant que valora la individualitat com a base per a l'expressió de la diferència, i no només la comunitat o el grup cultural de procedència.
Tres principis bàsics sustenten l'enfocament intercultural:
  • Principi d'igualtat : És imprescindible que prèviament hagi un context de respecte a uns valors fonamentals i democràtics, i de promoció de la igualtat real dels drets i deures, i d'oportunitats socials, de tots els ciutadans i ciutadanes. En el marc d'aquest principi s'inscriuen els plans de primera acollida per a la promoció de la igualtat d'oportunitats i promoció de l'autonomia personal.
  • Principi de reconeixement de la diversitat : Referent a la necessitat de reconèixer, valorar i respectar la diversitat, entesa en un sentit ampli. Aquest principi va més enllà de la simple contemplació o tolerància passiva i posa l'accent en la necessitat de fer un esforç per aprofitar les oportunitats que es deriven de la diversitat sociocultural, oportunitats vinculades a l'enriquiment cultural, però també a l'àmbit econòmic i social.
  • Principi d'interacció positiva : Aquest és el principi que defineix pròpiament l'enfocament intercultural; principi d'unitat en la diversitat. A partir del reconeixement de les diferències cal posar èmfasi en els aspectes comuns i compartits que uneixen a tots els ciutadans. La convivència es treballa en la quotidianitat i, per això, és important estimular el contacte, el coneixement mutu i el diàleg com a via per reforçar aquesta esfera comuna i un sentiment de pertànyer, que és el fonament de la cohesió. La convivència intercultural ha de ser viscuda amb normalitat per tots i en totes les esferes socials i urbanes.
L'enfocament interculturalista no evita els conflictes, ja que el fet de fomentar el contacte i els espais d'interacció provoca la inevitable aparició de conflictes en la vida quotidiana. Però els conflictes s'han d'acceptar i el convenient és buscar maneres adequades i innovadores per abordar-los i mitjans.
L'enfocament interculturalista pretén evitar altres riscos més negatius per a la cohesió, com són els processos de fragmentació i segregació social, la permanència de prejudicis i estereotips-que poden derivar en actituds racistes les pràctiques discriminatòries-o els discursos populistes, que fomenten les pors i les desconfiances a partir d'identificar als estrangers i immigrants com a culpables dels problemes socials.
Destacar la necessitat de respecte a uns valors fonamentals i democràtics compartits per tothom, evita el perill de caure en un relativisme cultural que justifiqui determinades pràctiques o actituds, que puguin ser clarament contràries a aquests valors.