5.12.10

Que bé que viu el "controla d'or"

Aquests dies del pont de la Puríssima han estat marcats per la crisi dels controladors aeris, és a dir, la vaga encoberta que aquests han portat a terme fent-se passar per malalts amb la intenció de queixar-se de la seva situació laboral provocant el caos aeri i el tancament dels aeroports.

La irresponsabilitat dels controladors aeris ha estat enorme. Cap col·lectiu de treballadors no hauria de poder causar en la defensa dels seus interessos un mal tan gran, tan mancat de proporcionalitat.

Els controladors aeris tenen uns salaris enormes, uns 340.000 euros de mitjana anual als quals se sumen una gran quantitat d'hores extra que poden arribar a doblar el salari. Les seves condicions laborals deuen ser de les millors del mercat. Aquests avantatges es deuen al fet que són insubstituïbles: no n'hi ha de disponibles en el mercat. Així, quan el sector de la navegació aèria anava bé van poder anar obtenint una part important del pastís, amb la complicitat de tots els governs en diferents èpoques, mentre que ara s'han convertit en un obstacle a la reducció de costos operatius.

En plena crisi i amb tanta gent sense coixí social, i amb una pobresa creixent, fa mal contemplar els privilegis que aquests controladors defensen. Potser n'hem de dir Controla d'Or.

No s'ha dit tot. Han sortit algunes dades sobre la seva feina i remuneració. N'hi ha una sobre la qual ningú no ha parlat. Si per entrar-hi s'havia de seguir un curs de 9 mesos a AENA, com es feia la selecció per a entrar a formar part d'aquests escollits? Tenint en compte que estem parlant d'un sector regulat i d'una empresa pública, és molt important que, a més de la transparència en salaris, també es transparentin les possibles influències.

Els sindicats de classe han sortit ràpidament per a explicar que ells no estan darrera d'aquesta acció, posant l'èmfasi que no la comparteixen. Han aprofitat per atacar el model de sindicats corporatius, que formulen unes demandes que no quadren amb l'interès comú o el bé general. Han fet bé els sindicats de sortir a protegir-se!

L'impacte econòmic no es redueix a l'afectació dels turistes i altres viatges, i del sector aeri i turístic. Hi ha altres impactes a mitjà termini al voltant de la imatge de país: la capacitat d'organitzar esdeveniments mundials, congressos, etc., queda afectada per incidents d'aquesta mena.

La militarització ha estat una mesura efectiva que ha demostrat la capacitat de reacció de govern, tant davant la població local com davant el món. Segurament el govern hagi recuperat punts entre votants. Mai en democràcia s'havia decretat l'Estat d'Alarma; ha estat, doncs, una reacció contundent. Però també ens hem de preguntar si en una democràcia cal fer ús dels militars per a redreçar una situació creada per quatre eixelebrats. No hi havia altres maneres de resoldre el conflicte? Potser també es volia aprofitar per tenir contents els militars mostrant que serveixen per a alguna cosa? Potser se'n deriven altres intencionalitats en mostrar que l'exèrcit pot sortir al carrer en qualsevol moment? Compte perquè no es pot jugar amb foc.

Però és ben probable que les responsabilitats no s'acabin en els controladors. És impensable que amb la publicació del Decret que el ministre Blanco va fer el dia abans no tingués plena consciència del que estava provocant. És acceptable que el govern vulgui acabar amb els privilegis d'aquest sector, però tot sembla apuntar que el govern ha portat els controladors a una trampa: si volen defensar els seus interessos que ho mostrin davant tota la ciutadania, provocant un conflicte en el qual perdin qualsevol suport social i el govern els pugui aixafar.

Mai sabrem si aquesta hipòtesi és correcta, tot i que no cal ser gaire intel·ligent per a imaginar que difícilment pot ser d'una altra manera tal com s'han encadenat els fets. O potser sí que ho sabrem: si wikileaks publica algun cable... Com ens agradaria que es fessin públiques converses governamentals sobre l'afer!

Nota: article publicat a Jornal.cat
Nota: aquest article continua en aquest altre: Complementant la reflexió sobre els controladors

PD: És interessant valorar la postura d'un controlador aeri que no comparteix l'actitud dels seus companys. Francisco Capella diu al seu bloc: Durante mucho tiempo advertí a mis compañeros de que se estaban pasando y que estaban generando un sistema insostenible, pero obviamente no me hicieron ningún caso y continuaron los excesos y abusos.

PD: Els controladors aeris europeus donen suport als espanyols i amenacen amb més accions

0 comentaris: