7.12.10

Les deslocalitzacions no sempre surten a compte

De tant en tant surt alguna notícia que mostra que els processos de deslocalització no sempre són efectius. Cal analitzar bé els pros i contres en cada sector, d'acord amb els mercats, els processos i la logística. El cas que avui mostrem ens indica que es va produir una decisió poc meditada, fruit de considerar que uns salaris xinesos corresponents a una desena part dels catalans ja justificava la decisió. Ara el temps ha demostrat que no.

La firma Rossignol relocalitza a Artés producció que tenia a la Xina 
  • L'empresa dedicada a la fabricació d'esquís es va adonar que, malgrat ser més barat fabricar a la Xina, el cicle d'elaboració no era tan àgil com exigeix el mercat
  • La planta va fer fora 60 persones després de ser adquirida per Quicksilver

04/12/10 02:00 - barcelona - anna pinter

Enric Casas, director gerent de Rossignol a Artés. Foto: JUANMA RAMOS.

La companyia invertirà 2 milions d'euros l'any per millorar la competitivitat
Rossignol, la multinacional francesa d'esquís més gran del món, ha recuperat producció que havia deslocalitzat a la Xina per a la planta que té a Artés (Bages). En total, com explica el director gerent de la filial, Enric Casas, l'any passat es va relocalitzar la producció de 90.000 parells d'esquís dels 400.000 que fabrica anualment.

Casas explica que aquesta recuperació és una de les mesures que la multinacional d'origen francès ha posat en marxa per revifar la companyia. El cert és que, malgrat el pes de la marca i el fet de ser la principal empresa del món en esquí, el canvi de direcció empresarial quan la multinacional nord-americana Quicksilver va comprar la firma francesa va portar Rossignol a una situació molt crítica. Aleshores es va decidir deslocalitzar a la Xina part de la producció i el temps ha demostrat que la decisió no va ser encertada.
Tot i que la mà d'obra xinesa és un 10% del cost que representa aquí, Casas assegura que en aquest producte hi ha altres condicionants que han demostrat la inviabilitat de produir al gegant asiàtic. “Es tracta d'un producte molt estacional. Els clients es decideixen a comprar a l'abril, quan cinc mesos després ho volen a casa seva per vendre”, explica Casas. Amb aquest cicle tan curt no hi ha temps de cobrir tot el període de treball a més de 5.000 km de distància.

Per si no fos prou, el 60% del mercat està concentrat a Europa i, per tant, no només el cicle de producció és massa llarg perquè arribi a temps sinó que amb les dimensions dels esquís el cost de la logística no compensa.
Per tot plegat, Casas explica que la multinacional francesa va decidir recular i recuperar producció d'esquís tant per a la planta del Bages com per a la planta que té a l'Estat francès.

La relocalització va suposar una bombolla d'aire per a la planta i una confirmació de l'aposta del grup per la filial del Bages, que té ara el repte de ser prou flexible per respondre a la demanda estacional del producte. “Hem de ser molt competitius, optimitzar cada dia. Té sentit tornar a treballar aquí si som prou competitius”, adverteix Casas. [llegir notícia sencera a l'Econòmic]

0 comentaris: