15.10.10

El Codi Èpic

Atès que farem una certa defensa de Joan Laporta, és adequat que primer diguem que no hi tenim cap relació. No estem vinculats a cap organització liderada per ell. Com tampoc tenim cap relació amb l'actual president del FC Barcelona. Al final de l'article expliquem més les motivacions que ens han dut a publicar-lo, però de la seva lectura inicial algú podria interpretar que té una intencionalitat de suport personal que no és la que pretenem.

És prou coneguda de tothom, perquè s'ha comunicat abastament, la notícia segons la qual l'actual junta directiva vol reclamar als anteriors directius el pagament de 50 milions per pèrdues acumulades:
El soci decidirà si vol portar la directiva de Laporta als tribunals
És el mateix que la junta del 2003 no es va atrevir a fer contra Joan Gaspart

Un dels compromisos electorals que va adquirir Sandro Rosell va ser el de potenciar la intervenció dels socis en la presa de decisions. I l'assemblea general del dia 16 n'és un bon exemple, ja que als socis compromissaris, a banda de votar, com és habitual, l'aprovació dels resultats econòmics del curs passat i el pressupost del vinent, els espera una altra decisió transcendental. La junta els consultarà si creuen necessari iniciar «accions de responsabilitat» contra la junta de Joan Laporta per les pèrdues acumulades durant els seus dos mandats. En el cas de votar positivament, el club iniciaria accions legals per exigir el pagament d'uns 50 milions als membres de la junta anterior, una circumstància prevista en la legislació estatal, però que cap club de futbol ha portat a la pràctica fins ara. Va ser, precisament, la junta del 2003, integrada per Laporta i també per Rosell, la que va estar a punt d'engegar un procés similar contra la directiva de Joan Gaspart, però en aquell moment una majoria de la junta –14 vots contra 3– va preferir mirar cap a un altre costat. Aquella decisió obriria la fractura entre Laporta i Rosell, més partidari d'aixecar les catifes, com s'havia promès en aquella campanya electoral. [llegir notícia sencera al Punt]
Segons l'auditoria, el balanç de l'últim exercici no va ser de 10 milions de beneficis, com havia anunciat la junta anterior, sinó de 79 milions de pèrdues. Aquesta diferència es deu al fet que l'auditora oficial del club recomana excloure de la liquidació de l'exercici alguns ingressos, per exemple els pendents de processos judicials. Al marge de la necessària pulcritud del balanç, sembla que es donen interpretacions diferents al voltant dels números de l'entitat, i no podem menystenir que sovint resulten força inintel·ligibles per persones alienes al món de l'economia i més específicament a la comptabilitat.

Si s'observa mala gestió evident i intencionada o apropiació de fons és evident que caldria fer intervenir els jutges. Però uns resultats negatius (i a més de manera no prou evident o relacionada amb criteris comptables) no haurien de ser motiu de judicialització. D'altra banda, si finalment hi ha pèrdues del període de la junta no es pot saber fins que no s'aclareixin els aspectes pendents com els judicials, però la junta té pressa a introduir més elements de judicialització de manera imminent.

Pot semblar que Rosell actua amb coherència respecte al que ja havia dit, i segurament certament ho és. Però la coherència a un principi de transparència s'ha de complir sabent interpretar què vol dir la transparència, com s'ha d'aplicar, i com s'ha de convertir en un procés ètic i que aporti valor a les parts. La transparència pot ser perfectament un exercici de cinisme si es fa servir no en referència a la pròpia transparència sinó com un mer instrument d'atac a altres.

Però com que el president Rosell fa servir com a escut de la seva actuació la coherència, també cal retreure la  manca d'aquesta actitud en un altre aspecte: la politització del club. Rosell va criticar l'anterior president per fer política i certament pot haver-hi molta gent que tingui aquesta percepció. Però ja vam argumentar la falsedat d'aquestes acusacions. Mostrar una ideologia sobiranista té el mateix valor 'polític' que mostrar una ideologia unionista, com la que les mateixes actuacions de Rosell han mostrat. Donar a entendre que el president d'una institució pot mostrar una ideologia unionista però no una ideologia sobiranista i donar a entendre que una cosa és fer política i no l'altra forma part d'una intencionalitat enganyosa i capciosa.

Ara, quan en plena precampanya electoral a Catalunya (i aviat campanya oficial) s'intenta desacreditar públicament l'anterior president del club, que és alhora candidat d'un partit polític, es fa difícil de fer-ne una lectura al marge de la política. I en aquest cas no és la política en el sentit més elevat de la paraula sinó aplicada als interessos de la contesa electoral.

Abans de deslegitimar públicament una persona, un anterior president del club, s'han de recórrer tots els mecanismes interns que calgui. Fer denúncies públiques no es pot desvincular d'un possible interès a restar honorabilitat a la persona, a minvar-ne la reputació o a perjudicar-lo de manera significativa. Moltes persones, i també en el món de la política, sovint s'han vist embolicades en denúncies de les quals han estat declarades innocents, però la pèrdua d'imatge i de reputació ja estava fet i poc es pot fer per a reparar-la. Aquests linxaments públics responen sovint a les confrontacions partidistes amb mal estil, o la baixesa moral dels qui les propugnen.

Certament hi ha conductes que han de sotmetre's a l'autoritat judicial. Però quan es fa ús d'estratègies mediàtiques per a jutjar públicament abans del judici legal es mostra que la intencionalitat no és merament exigir responsabilitats sinó linxar. I sovint ocultar les pròpies febleses o mostrar algunes pulsions i desencontres personals que no ajuden gens a la millora de la cohesió social del club i a la creació de capital institucional.

Cal ser molt exigents amb els que parlen dels valors de l'RSE i es volen penjar la medalla

Si he volgut fer aquesta reflexió és precisament perquè el FC Barcelona s'ha dotat d'un Codi Ètic. M'explico. Hi ha moltes empreses, organitzacions i clubs que fan coses malament. I podem anar criticant-les totes. No tenim ni temps ni cal anar construint discursos permanentment en negatiu. Prefereixo edificar en positiu! Però quan una empresa parla de responsabilitat social i d'ètica no se li poden permetre certes incoherències. Quan et penges uns galons i expliques que tens una voluntat de fer les coses d'una manera especial, excel·lent, ètica, aleshores ha d'haver-hi una major observació per part dels grups d'interès, ha de produir-se un escrutini.

Vaig més enllà en la reflexió: en els propers anys, com a conseqüència de la ISO 26000 i en general d'una evolució i expanció de l'RSE, hi haurà moltes més empreses que incorporaran compromisos de responsabilitat social. En molts casos seran induïts per uns clients que els ho valoraran, demanaran o exigiran. Passarà en moltes empreses que treballen per a administracions públiques o per a grans empreses de sectors sensibles i que ho exigiran al llarg de la cadena de proveïment. I això comportarà que alguns compromisos d'RSE siguin trivials, poc aprofundits, purament formals, o fins i tot no precisos o enganyosos. Pot passar. Passarà segur quan per a algunes empreses l'RSE sigui una etiqueta exigida més que no un convenciment intern.

Per això, caldrà estar amatents que l'RSE no acabi convertint-se en una operació de comunicació, de màrqueting de manera generalitzada. Qui parli d'RSE, qui es vulgui penjar uns galons ètics, que en demostri la veracitat, que actuï en conseqüència. Jo no sóc partidari de convertir l'RSE en una obligació legal general, però sí que aquest plantejament ha d'anar compensat per una certesa de compliment en les que manifesten tenir-ne polítiques.

Trobo molt bé que el Barça tingui un Codi Ètic. Però ja vam criticar que la manera com s'havia fer aquest codi deia ben poc de la seva integritat ètica. Ara potser encara es perfila més que la pressa a disposar d'un codi ètic potser tenia com a intencionalitat disposar de parapets per a confrontar-se a l'anterior junta fent valer conceptes com l'ètica, la coherència o la transparència. Però cap d'aquests conceptes pot resistir a un ús merament instrumental que es percep més aviat al servei d'objectius de baixa categoria ètica.  Tenint en compte l'ús agressiu que es vol fer d'aquest codi ètic potser seria més adequat dir-ne el Codi Èpic.

Articles propis relacionats:
PD1: 28.10.10 Terricabras acusa Rosell de "moral mal entesa"
PD2: en aquest bloc s'explica de manera prou entenedora el 'conflicte' comptable.