26.6.10

Sant Joan marcat per la tragèdia

Altres anys ens havíem referit a la festa de Sant Joan amb reflexions de caràcter ambiental (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!), però enguany toca abordar la festa des d'una altra perspectiva.

Estem encara esgarrifats i abatuts per la mort de 13 persones la nit de Sant Joan, atropellades a l'estació de  Castelldefels per un tren que no hi parava. Segons sembla hores d'ara la majoria eren nous catalans d'origen equatorià i d'altres nacions llatinoamericanes.

No podem resistir la temptació d'emetre algunes opinions, ja que sembla que tota la responsabilitat correspongui a les persones que van travessar incorrectament les vies. Certament, aquestes persones, les que van deixar-hi la vida, els ferits, i moltes altres, van actuar amb negligència. Però aquesta conducta equivocada no treu que no calgui examinar les responsabilitats de l'empresa prestadora del servei i les administracions pertinents.

De manera resumida, les idees que voldríem escriure són les tres següents:
  1. Defectes de seguretat greus. La senyalització era insuficient per a una congregació de gent tan gran. Els que estaven en una punta no sabien que calia anar a un pas sota la via que estava a l'altra banda. La passarel·la estava tancada i la gent no té perquè saber de l'existència d'un pas subterrani les indicacions de la qual no apareixien fins a partir de la meitat de l'andana. No hi havia ningú treballant a l'estació ni personal de seguretat, ja que tot just s'havien d'incorporar més tard. El tren no va fer servir els senyals acústics (algunes versions diuen que llums). 
  2. Defectes de protocolització. Sant Joan és la celebració festiva més important dels Països Catalans, mobilitza molta gent i comporta riscos evidents. Pel que fa a la mobilitat de la gent, caldria articular un protocol especial concebut per a aquesta festa en concret i per la manera com se celebra a cada país, i a Catalunya és conegut que suposa cada any un gran nombre de desplaçaments en tots els mitjans i aglomeracions a les estacions que van a les platges. Els bombers saben molt bé com actuar en aquesta festa. Ens preguntem si Renfe disposa d'un protocol adequat a la festa de Sant Joan i en què consisteix. Si el tenen, ara tocaria ensenyar-lo i poder valorar-lo. 
  3. Defectes infraestructurals. Els ferrocarrils que tenim van molts anys per darrere de les necessitats del país, i l'accident viscut també és conseqüència del fet que encara avui l'arc mediterrani no disposi d'una línia d'alta velocitat. El fet que estacions que sovint pateixen aglomeracions vegin passar trens que no hi paren a alta velocitat i a poca distància de les persones que esperen a l'andana és una situació que sols s'explica per la desviació dels recursos que genera el país cap a altres destinacions. (nota: vam desenvolupar més aquesta denúncia pública en un article recent amb motiu de la paralització del trànsit aeri: 18.4.10 Els viatgers europeus no poden travessar els Pirineus amb alta velocitat)
Es pot dir el que es vulgui però la imprudència de passar per on no es podia ve acompanyada d'altres responsabilitats tècniques, polítiques i corporatives. ¿Apareixeran aquests morts a la memòria d'RSE o quedaran ocults sota la presumptament única responsabilitat personal dels joves que alegrament es disposaven a celebrar el solstici d'estiu?

El Periódico: Les incògnites de l'accident;
El Periódico: Una imprudència massiva i la falta de vigilància van causar la tragèdia
AVUI: Commoció a la comunitat llatinoamericana
E-Notícies: Una regidora d'ERC alertava del perill
El Punt: Anatomia d'una estació
El Punt: El tràgic accident a l'estació de tren de Platja de Castelldefels ha tret el pitjor d'algunes televisions i professionals