25.6.10

Grimaldi Lines no juga a la sensibilitat social i perd oportunitats comercials

És sorprenent que la companyia no exploti la singularitat catalana de l'Alguer quan vol vendre passatges a Catalunya

Fa tot just 50 anys que els catalans vam saber que en un poble de Sardenya, l'Alguer, encara es parlava en català, com a reducte del domini català damunt aquesta illa. Fou una gran sorpresa i és veritablement estrany que no es descobrís abans. Però no costa tant d'entendre si pensem que encara hi ha molts catalanoparlants de terres limítrofes com les de la franja de Ponent que se'ls ha fet creure que parlen un estrany dialecte rural que anomenen 'chapurriao', un mot despectiu que molts parlants s'han acabat fent seu fruit de la incidència política perquè no prenguin consciència que parlen una llengua amb una gran història i potencial cultural que comparteixen amb 10 milions d'europeus.

Dèiem que aquell viatge va despertar la consciència de col·lectivitat lingüística catalana dels algueresos, i des d'aleshores ençà, els vincles entre els dos territoris s'han anat consolidant. Però ara volem parlar de les empreses i del seu paper lligant amb la seva responsabilitat social envers la comunitat.

Sorprèn molt que una companyia com Grimaldi Lines, que promou activament la seva línia marítima Barcelona - Sardenya, no faci referència a aquest fet en la seva publicitat. Grimaldi Lines fa una gran quantitat d'anuncis d'aquesta línia a Televisió de Catalunya, mostra evident que vol captar públic català per a anar a l'illa sarda. Sembla evident que el fet de poder anar a visitar el poble català de l'Alguer seria un reclam turístic i cultural de primer ordre per als interessos econòmics de la companyia, fet que podria anar acompanyat de visites històrico-culturals que reforçarien els lligams entre les dues ribes i implicaria una acció destacada en termes del seu compromís amb les dues societats que pretén servir.

D'altra banda, la seva manca de sensibilitat és encara més greu quan veiem que la seva pàgina web està en cinc llengües, entre les quals no hi ha ni català ni grec, les dues llengües dels dos únics territoris on aquesta empresa opera a part d'Itàlia. El respecte lingüístic és un aspecte més de la responsabilitat social de les companyies, que es refereix no solament al respecte als territoris on operen sinó fins i tot a la mínima deferència envers aquells que esperen que siguin els seus clients.

Així, aquesta companyia, no solament no aprofita una oportunitat comercial en referència a l'Alguer, sinó que incompleix el dret legal dels ciutadans de Catalunya a rebre la informació comercial en català i mostra un menyspreu envers catalans i grecs, dues llengües europees que representen 10 milions de persones cadascuna.

Com era d'esperar, al seu web no fan referència a cap política de Responsabilitat Social en cap matèria, ni ambiental, ni laboral, etc., ni tampoc destaquen cap element de bona gestió empresarial, a nivell de qualitat o altres, fet que s'adiu amb la manca de respecte i sensibilitat que hem expressat i que, segons sembla, forma part de l'estil corporatiu.

Extracte de la notícia a l'AVUI:
L'Alguer reviu mig segle de catalanitat
  • Commemora el cinquantenari de la redescoberta dels orígens 
  • L'expedició catalana hi va anar en vaixell
25/06/10 02:00 - L'Alguer - Emili Bellaemail protegit

Un grup d'algueresos Foto: AMB CARTELLS DE BENVINGUDA EN CATALÀ L'ANY 1960 CONRAD VALLS.

La Generalitat i l'Ajuntament de l'Alguer van inaugurar ahir oficialment tres dies de commemoració del cinquantenari del Retrobament, un viatge en vaixell entre Barcelona i la ciutat catalana de Sardenya d'un grup d'intel·lectuals i representants de la societat civil del Principat que va comportar estrènyer els llaços de catalanitat entre les dues ribes. [...] El viatge del Retrobament va tenir lloc en ple franquisme, el 24 d'agost de 1960, a bord del transatlàntic Virginia de Churruca. Milers d'algueresos van rebre al port amb senyeres l'expedició, formada per 139 catalans. 

Nota: aquest article ha estat publicat a Jornal.cat

Nota2: per cert que Grimaldi Lines té les oficines a Barcelona en un carrer inexistent a la capital catalana: Calle Aragón. El nom del carrer on són és el carrer Aragó i els noms dels vials no es poden traduir en absolut. Bé que a la pàgina en castellà indiquen l'adreça de la companyia a Roma amb el nom de Via Boncompagni i no pas de Buenos Compañeros!

Nota3: per cert que al seu web hi tenen un anunci de TV de la companyia en castellà i en català. És curiós que s'hagin inventat una bandera catalana de 6 barres. Li haurien fet falta dues mans al rei franc que la va fer damunt l'escut Guifré el Pilós.