8.4.10

En defensa de Garzón, en defensa de la qualitat democràtica

Tal com ha fet públic Amnistía Internacional, considerem insòlit que el jutge Garzón pugui ser jutjat per haver investigat les desaparicions de més de 100.000 persones ocorregudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.

És una autèntica vergonya que esperem que no vagi a més i se'n demostri la innocència. Però el mal ja està fet. Seria desitjable que la comunitat internacional mostrés explícitament el seu més enèrgic rebuig i oposició a aquest procés judicial instigat des dels hereus de la ideologia franquista. La transició va tenir elements positius però va deixar massa portes obertes perquè aquesta gent s'hagi anat envalentonant.
La "Llei d'Amnistia de 1977" ha estat invocada per perseguir l'únic jutge que ha intentat donar resposta a víctimes de desaparició forçada i les seves famílies. Si aquest judici es produeix, serà la primera vegada en tot el món - almenys que en tinguem constància aAmnistia Internacional- que un magistrat, en democràcia, és assegut a la banqueta per intentar aconseguir veritat, justícia i reparació per a les víctimes de crims internacionals. A més, enviarà un missatge tremendament negatiu per a altres jutges que ho intentin, tant a Espanya, com a la resta del món.

Les normes internacionals de drets humans diuen clarament que el crim de desaparició forçada NO prescriu i entorpir la seva investigació és un delicte, per tant cap "Llei d'Amnistia" pot contradir.
La politització de la justícia, la caiguda en picat de la reputació de la política, els escàndols de corrupció, ens porten a un carreró fosc de pèrdua de capital institucional i capital social. Fa uns mesos, en un article a DiarioResponsable [en català] sobre la qualitat de la democràcia, vam manifestar el següent, que voldria recuperar:
Lluitar pels valors democràtics ha de ser el nostre gran repte. I malgrat el que pugui semblar, cada cop hi ha més necessitat de fer-ho. A l'Estat espanyol mateix vivim a diari exemples de caiguda en picat dels valors democràtics que sustenten la convivència. I que el gran gruix de la població accepta resignadament sense adonar-se del camí que estem emprenent, segurament fruit d'una transició passada en fals i que ara retorna sobtadament. Fins i tot, la premsa espanyola silencia les alertes formulades per agències internacionals de prestigi sobre el que està succeint. O un diari com el País solament va publicar un breu quan s'ha descobert recentment a València una de les fosses comunes de la Guerra Civil i la repressió posterior. Però aquí s'ha produït un pacte de silenci i solament se'n pot parlar a fora: Francesco Cossiga, president emèrit d'Itàlia, ha afirmat que aquestes fosses són les més grans d'Europa.

No són temes menors. I com diu Toni Strubell en el llibre El moment de dir prou, potser hem de començar a no callar, perquè ens caurà la cara de vergonya quan vingui algun jove estudiant dels estats units amb una beca d'historiador i mostri al món coses que estan succeint i que enlloc del món civilitzat s'acceptarien
Podeu deixar comentaris a la pàgina de facebook d'Amnistia Internacional.

PD: Sindicats, ONGs, i mitjans de comunicació tant catalans com espanyols com d'altres països han començat a expressar la seva sorpresa per la indignitat que suposa aquest enjudiciament de Garzón. La credibilitat d'Espanya com a estat democràtic que ha fet net de la dictadura es posa en joc, i ara el món s'adona que per una banda es fan lleis per a prohibir alguns partits polítics quan la Falange continua tenint una presència a la vida pública i política i fins i tot es pot permetre d'actuar acusant els qui cerquen la veritat.
PD2: Si bé, en aquest cas els poders fàctics s'han aliat contra Garzón, tampoc cal ser ingenus i recordar, com es fa en els dos darrers d'aquests articles, qui és Garzón, com ha col·laborat en la politització de la justícia, i com ha comès greus irregularitat en altres moments, vulnerant ell també drets humans, com va haver de retreure el tribunal europeu a l'estat espanyol.