11.11.09

Ho reconec, ho confesso...

M'agradaria fer un reconeixement a l'acte de contricció fet públic avui per Antoni Serra Ramoneda, que en un article al Periódico d'avui titulat 'Sang nova al Palau' opina que "els patrons hem d’entonar el ‘mea culpa’ i pagar la penitència de dimitir dels nostres càrrecs". Ens diu:
Ho reconec, ho confesso. Jo he estat un més d’un nodrit grup de ciutadans que no la va encertar a complir amb les obligacions que implica el càrrec de patró de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana que formalment he ocupat i que encara ocupo. Ja sé que són molts i potents els atenuants que podria esgrimir, cas de ser acusat, pel descuit de les funcions de vigilància que em corresponien. Però, tot i així, si no un càstig, com a mínim una reprimenda sí que hauria de rebre.
I acaba dient:
...no hem estat a l’altura de les circumstàncies. Entonem, doncs, el mea culpa. I paguem la penitència que fins i tot el confessor més indulgent ens imposaria, que seria dimitir dels nostres respectius càrrecs i anar-nos-en cap a casa compungits i amb el cap cot.
Al meu parer, nosaltres no tenim autoritat moral per recriminar a tercers errors que hauríem hagut de ser els primers a corregir. Que vingui sang nova neta de qualsevol màcula per aplicar el bisturí i recompondre el que entre uns i altres no hem sabut gestionar.
Celebro declaracions d'aquest tipus. I un cop feta, potser considero que aquesta persona s'hauria de quedar al Patronat. No crec que fer una esbandida total aporti gaires avantatges. S'ha de refer l'arquitectura i hi sobra gent, però sempre poden passar a algun comitè assessor o honorífic. No seria bo perdre 'massa' humana i xarxa de relacions. I segur que aquest haurà un acte d'aprenentatge impressionant. M'hi jugo un pèsol que aquest senyor no es torna a deixar entabanar.

Tanmateix calia un acte d'assumpció de responsabilitats. S'ha d'evidenciar que hom reconeix que no s'ha fet prou bé. S'ha d'exemplificar davant altres fundacions i organitzacions. El pas següent seria que les organitzacions no lucratives es posessin a gestionar la seva responsabilitat social, ja que altrament ningú podrà garantir la preeminència d'un estil ètic.