30.11.09

Greenpeace Espanya respecta la llengua portuguesa a Portugal



Davant l'acció feta per Greenpeace a Portugal, hem volgut fer un comentari al seu blog de campanya. Donat que l'aportació ha estat novament censurada, igual que va passar quan van fer l'acció a Barcelona, penjo aquí l'aportació que no ha estat publicada.

Activistas de Greenpeace en la Torre de Belém (Lisboa)



Mientras los líderes comienzan en Estoril (Portugal) la XIX Cumbre Iberoamericana de jefes de Estado y de Gobierno, nueve activistas de Greenpeace están desplegando en la Torre de Belém (Lisboa) dos pancartas de 75 metros cuadrados con el lema: “Nuestro clima, vuestra decisión”, una en portugués i la otra en castellano. La organización ecologista hace así un llamamiento a los líderes internacionales asistentes a la Cumbre para que prioricen el cambio climático como uno de los asuntos clave en la agenda de la reunión y para que adopten compromisos claros y ambiciosos de cara a la cumbre del clima de Copenhague.
Vídeo de la acción desde lo alto de la Torre.




    Tu comentario será revisado antes de publicarse.
    Enhorabuena por la acción. Y gracias a los voluntarios que ponen tanto de su parte.
    Permitidme hacer notar nuevamente la contradicción e incoherencia de Greenpeace España en materia de respeto a las identidades y los usos lingüísticos.
    Por mi parte me parece lógico que dirigiendose a una cumbre iberoamericana y haciéndose en Portugal, haya dos pancartas, una en portugués y otra en castellano.
    Pero según los criterios expuestos hace unos días cuando se discriminó a la lengua catalana en el acto de Barcelona, no debería hacer falta hacerla en portugués, ya que en castellano sería suficiente.
    La razón de Greenpeace es sencillamente que el portugués tiene un Estado detrás y el catalán no. Pero es una decisión política en la que Greenpeace no debería entrar porque se está extralimitando en sus funciones y está discriminando por razones políticas y de acomodo a las estructuras estatales.
    Creo que Greenpeace España arrastra un problema de legitimidad en la gestión de su responsabilidad ante la sociedad en la que opera, por el uso de criterios no acordes con sus valores globales. Insisto que debería proceder a dialogar con sus stakeholders y dar muestra de lo que significa ser sensibles a las demandas e inquitudes de la sociedad.
    Josep Maria Canyelles

    PD: aquesta aportació no ha estat publicada i no s'ha rebut cap explicació sobre els motius. En canvi sí que han publicat un altre comentari crític fet des de Portugal

    Por que vienen ustedes a nuestro pais destruir nuestros monumentos?
    No lo podrian hacer de otra forma?
    No, no, no, esto no eta correcto.
    La torre de belém es muy fragil.
    Muy errado destruir algo de precioso como la torre de belem

    PD: entrada d'Antoni Serrano al seu bloc sobre la manca de responsabilitat social en matèria de llengua per part de l'Associació d'Ateus

    29.11.09

    Innovacions d'interès social i ambiental

    Anys Internacionals i EuropeusNotícies i reflexions amb motiu del 2009 · Any Europeu de la Creativitat i la Innovació: L'RSE com a font d'innovació social i sostenible.



    Cuina per a persones amb ceguesa
    http://www.mennokroezen.com/
    Suposo que les persones amb ceguesa han de tenir altres frens a l'hora de cuinar, però està bé intentar eliminar tots els frens possibles perquè els que vulguin puguin desenvolupar-se amb normalitat. Heus aquí una cuina per a ells ...

    Les noves tecnologies no només serveixen per dissenyar sorprenents gadgets i dispositius per a la llar sinó que realment són útils quan més poden complir una tasca social, com és el cas dels dispositius i sistemes dissenyats per a les persones amb discapacitats.

    En el cas dels qui pateixen de ceguesa, el Touch & Turn pot ser de gran ajuda ja que es tracta d'un sistema de cuina que permet que les persones cegues cuinen deliciosos plats sense córrer cap tipus de risc. Si bé el seu dissenyador encara no han especificat la seva manera de funcionament, se sap que el sistema funciona a partir d'un rellotge integrat que permet conèixer l'estat de cocció sense necessitat d'observar l'olla. El disseny és de Menno Kroezen qui va treballar al costat de l'organització Action for Blind People per trobar una cuina elèctrica adaptada a les seves necessitats.

    Noruega obre una planta elèctrica per osmosi
    http://www.3d-display-info.com/korea-get-3d-tv-soon
    Generen electricitat amb la barreja d'aigua dolça amb aigua salada. Això és R+D i la resta són ximpleries. Sembla que durant 10 anys hi han investigat i ara el sistema funciona. Si els altres volem utilitzar aquesta tècnica haurem de pagar Royalties!!

    Aquesta setmana els noruecs han obert una planta a Statkraft que genera electricitat "explotant l'energia disponible quan l'aigua dolça i l'aigua del mar es barregen". La planta és el resultat de 10 anys de treball i, tot i que encara falta per que la tecnologia es pugui aprofitar al màxim, els noruecs afirmen que "el potencial global de l'energia osmòtica s'estima en 1.600 i 1.700 TWh l'any, equivalent al 50 per cent de la producció total d'energia dels Estats Units.

    Nota: Agraïm a David Ferré la selecció de notícies d’innovacions que us hem aportat.

    Innovaciones de interés social y ambiental

    Anys Internacionals i EuropeusNoticias y reflexiones con motivo del 2009 · Año Europeo de la Creativitad y la Innovación: La RSE como fuente de innovación social y sostenible.




    Cocina para personas con ceguera
    http://www.mennokroezen.com/
    Supongo que las personas con ceguera deben tener otros frenos a la hora de cocinar, pero esta bien intentar eliminar todos los frenos posibles para que los que quieran puedan desenvolverse con normalidad. He aquí una cocina para ellos...

    Las nuevas tecnologías no sólo sirven para diseñar sorprendentes gadgets y dispositivos para el hogar sino que realmente son útiles cuando además pueden cumplir una labor social, como es el caso de los dispositivos y sistemas diseñados para las personas con discapacidades.

    En el caso de quienes sufren de ceguera, el Touch& Turn puede ser de gran ayuda pues se trata de un sistema de cocina que permite que las personas ciegas cocinen deliciosos platos sin correr ningún tipo de riesgo. Si bien su diseñador aún no han especificado su modo de funcionamiento, se sabe que el sistema funciona a partir de un reloj integrado que permite conocer el estado de cocción sin necesidad de observar la olla. El diseño es de Menno Kroezen quien trabajó junto a la organización Action for Blind People para dar con una cocina eléctrica adaptada a sus necesidades.


    Noruega abre una planta eléctrica por ósmosis
    http://www.3d-display-info.com/korea-get-3d-tv-soon
    Generan electricidad con la mezcla de agua dulce con agua salada. Esto es I+D y lo demás son tonterías. Parece que durante 10 años han investigado y ahora el sistema funciona. Si los demás queremos usar esta técnica deberemos pagar Royalties!!.

    Esta semana los noruegos han abierto una planta en Statkraft que genera electricidad “explotando la energía disponible cuando el agua dulce y el agua del mar se mezclan”. La planta es el resultado de 10 años de trabajo y, aunque todavía falta para que la tecnología se pueda aprovechar al máximo, los noruegos afirman que “el potencial global de la energía osmótica se estima en 1.600 y 1.700 TWh al año, equivalente al 50 por ciento de la producción total de energía de Estados Unidos.

    Nota: Agradecemos a David Ferré la selección de noticias de innovaciones que les hemos aportado.

    27.11.09

    Consell Comarcal Premiat per tasques de responsabilitat social

    El Consell Comarcal de la Selva ha rebut un premi en reconeixement pel seu treball desenvolupant polítiques de responsabilitat social. El guardó li ha estat entregat amb motiu de la jornada "Competitivitat, la responsabilitat social i l'ocupabilitat en temps de crisi" a instàncies de la fundació Claperós, l'associació catalana d'executius, directius i empresaris i l'associació d'amputats Sant Jordi.


    26.11.09

    La premsa ha parlat: "Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable"

    En una acció sense precedents i que suposa un gran acte de responsabilitat davant la societat, tota la premsa del país publica avui el mateix editorial. D'aquesta manera, la premsa catalana expressa des de totes les línies editorials la preocupació per la situació generada per la manca de sentència sobre l'Estatut. I ho aborda no des de reflexions tècniques sinó des del moll de l'os: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.

    Com feia molt anys que no es veia, la premsa s'ha posat al servei del país en un gest sense precedents. 12 diaris han fet un gest que mostra més maduresa que la que sovint veiem en la política:


    Edición Impresa AQUEST EDITORIAL QUE PUBLICA EL PERIÓDICO EN DEFENSA DE CATALUNYA HA ESTAT REDACTAT CONJUNTAMENT PER 12 DIARIS

    El Periódico: La dignitat de Catalunya 

    1. "Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de
      ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola"
    2. "Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya"




    AVUI: EDITORIAL: La dignitat de Catalunya
    Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya...



    La Vanguardia: La prensa catalana publica un editorial conjunto en defensa del Estatut

    En una iniciativa inédita en democracia y en la historia de la prensa española, doce diarios catalanes publican este jueves una extensa pieza editorial conjunta titulada 'La dignidad de Catalunya' en la que se pide al Tribunal Constitucional que respete la ley aprobada en referendum










    PD:
    Partidos, sociedad civil y medios catalanes se adhieren al editorial Pro Estatut. El tripartit y CiU, la sociedad civil y las emisoras de radio líderes con sede en Catalunya se han adherido al editorial Pro Estatut que... (La Vanguardia)
    La societat civil i la blogosfera se sumen al clam de les editorials
    Sergi López, Joel Joan i Isabel-Clara Simó donen suport al manifest del 13-D

    Dos bars castiguen treballadors seus per accions de les quals són innocents

    Les discriminacions laborals són accions empresarials greus

    Llegim dues notícies de dos bars que han penalitzat treballadors seus per conflictes en els quals eren la part agredida verbalment. En un cas ha suposat una suspensió temporal i en l’altre l’acomiadament.

    Vegem els casos:

    «El meu nom és Jaume, no Jaime». Un cambrer del restaurant 'Coloma' del port del Masnou que ha estat suspès de sou i feina durant una setmana per haver mantingut una 'discussió' amb un client habitual, per defensar que el seu nom és Jaume i no Jaime.

    Els fets es remunten al passat 10 d'octubre. El cambrer, Jaume Valls, assegura que un client, begut, el va provocar en diverses ocasions cridant el seu nom en castellà i amb un to despectiu: 'Mira el Jaime éste'. Segons la seva versió, Valls es va sentir ofès i es va dirigir al client per recordar-li que el seu nom era Jaume, en català, i que no dir-li així era una falta de respecte. La resposta del cambrer va irritar el client, que va amenaçar els propietaris del local amb no tornar-hi si Valls continuava treballant-hi. L'empresa ha sancionat Valls al·legant “manca de lleialtat”. Valls recorrerà la sanció i estudia també presentar una denúncia contra el client amb el qual es va discutir perquè aquells fets, comenta, li han suposat un perjudici econòmic i d'imatge. [Font: NacióDigital.cat]

    Una cambrera, acomiadada al ser assetjada pel seu exnòvio. Una dona ha estat acomiadada després que la seva exparella es presentés a la cafeteria de Caldes de Malavella (Selva de Mar) on treballava i la increpés de forma violenta i pública durant hores. La cafeteria justifica l’acomiadament per por que es repeteixin els fets davant la seva clientela. La víctima va denunciar les amenaces al jutjat i va sol·licitar protecció, cosa que el jutge ha denegat al considerar puntual el comportament de l’home. Laura Servent, advocada de la jove, va lamentar que «un jutge no especialitzat» dicti sentències «que semblen recolzar aquest tipus de comportaments». La jove recorrerà la sentència. [Font: El Periódico]

    La innocència del cambrer i la cambrera és evident, tot i que desconeixem si es donen altres factors en la seva conducta o reacció que no hagin quedat explicitats en la versió pública. En limitem a opinar per la informació de què disposem, i ho fem en el sentit de considerar que és una injustícia per part de la propietat que la decisió empresarial posi la satisfacció d’un client que actua de manera manifestament contrària a les normes de convivència per davant del dret del treballador a ser respectat com a persona i ciutadà. Igualment en el segon cas, no és dóna una solidaritat de l’empresa envers una treballadora que està sent violentada, i enlloc de cercar les maneres de solucionar el tema s’opta per la via més expeditiva i, per tant, socialment més irresponsable.

    Sens dubte, estem davant de casos on –per la informació de què disposem- sembla que hi ha una manca de sentit de la justícia i de la responsabilitat social. Però segurament també hi poden haver responsabilitats més greus que les purament ètiques. Sovint la gent desconeix que certes discriminacions en l’àmbit laboral poden comportar fins i tot penes de presó, fins i tot en el cas de la discriminació lingüística o de pertinença a una nació. El Codi Penal estableix que «Los que produzcan una grave discriminación en el empleo, público o privado, contra alguna persona por razón de su ideología, religión o creencias, su pertenencia a una etnia, raza o nación, su sexo, orientación sexual, situación familiar, enfermedad o minusvalía, por ostentar la representación legal o sindical de los trabajadores, por el parentesco con otros trabajadores de la empresa o por el uso de alguna de las lenguas oficiales dentro del Estado español, y no restablezcan la situación de igualdad ante la ley tras requerimiento o sanción administrativa, reparando los daños económicos que se hayan derivado, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a dos años o multa de 12 a 24 meses

    El primer cas es podria tractar d’una discriminació per adscripció nacional, per llengua, per creences, mentre que el segon es podria tractar d’una discriminació per la seva situació familiar. Els especialistes deuen saber com enfocar-ho. Jo em limito a dir que són situacions injustes i que seria bo que la comunitat els ho fes saber. Si jo fos client seu així ho faria.

    Nota: aquest article ha estat publicat a Jornal.cat

    La Creu Roja comença a distribuir els kits d'alimentació anticrisi




    La Creu Roja ha començat a distribuir per Catalunya uns 4.500 kits anticrisi. Es tracta de paquets amb aliments, menjar per a nadons o productes per a la higiene personal. Es distribuiran per una setantena d'oficines de Creu Roja perquè els usuaris els vagin a buscar. El president de Creu Roja a Catalunya, Josep Marquès, ha explicat que aquests kits van destinats a persones en situació de vulnerabilitat a causa de la crisi econòmica. En aquest sentit ha afegit que "mai abans" la Creu Roja havia hagut de prendre una mesura com aquesta. Marquès ha avisat que els estralls de la crisi seran encara pitjors l'any que ve.
    Un dels kits anticrisi de la Creu Roja de Catalunya.
    Un dels kits anticrisi de la Creu Roja de Catalunya

    25.11.09

    Barça i identitat

    Avui al Banda Ampla de TV3 han fet un debat d'aquests superficials sobre els enfrontaments futbolístics Barça - Madrid i totes les seves derivades. Bona part del debat s'ha centrat en la catalanitat del club i l'opció independentista del president Joan Laporta.

    Aquests debats tenen trampa, i més si no s'aporten visions una mica més elaborades o algunes aportacions que elevin el nivell intel·lectual de les intervencions. Amb això no pretenc dir que les intervencions hagin estat vulgars. Però no han sabut sortir de premisses tramposes.

    1. Ser catalanista forma part de l'essència del FC Barcelona, i no només s'ha d'exercir sinó que s'ha de fer comprendre al món. Forma part de la història del club i és el que li dóna un sentit diferencial, és el que li permet dir que és més que un club. Vegeu article sobre Barça i RSE.
    2. Aquestes identitats no suposa cap obstacle a nivell internacional, de la mateixa manera que els simpatitzats que pugui tenir arreu del món el Celtic o el Rangers no té perquè guardar una relació directa amb el fet de ser catòlics o protestants.
    3. El fet que la defensa de la catalanitat hagi anat sempre lligat amb la defensa de la democràcia i la llibertat, permet que en una època de globalització i amb un club internacionalitzat, el Barça pugui bascular la seva identitat en la defensa i promoció de valors que són les dues cares d'una mateixa moneda: catalanitat, llibertat, civisme, respecte, democràcia...
    4. Ser independentista és una opció, com ho és ser unionista. El no es pot dir és que ser independentista és fer política i ser unionista no ho és. A partir d'aquesta trampa, alguns es permeten criticar una opció i no l'altra. Fer veure que els unitaristes no fan política és una postura, a més, molt conservadora en la mesura que juga a favor de mantenir l'status quo negant que existeixin possibilitats diverses per a gestionar la realitat.
    5. Una altra qüestió és si el president del Barça n'ha de fer tanta ostentació de les seves opcions ideològiques. Aquí podem estar d'acord que Laporta es pot estar equivocant o excedint. Però no tant com alguns diuen. Senzillament penso que seria més coherent amb la filosofia del club i la defensa de la llibertat i la democràcia posar l'accent en el drets del poble català des d'una perspectiva de possibilitats: per exemple, el Barça hauria de donar ple suport a la convocatòria dels referèndums sobre la independència (com a opció de democràcia participativa i llibertat plena). Una altra cosa és prendre posicions sobre el sí o el no, cosa que crec que no pertoca al club.
    6. El senyor Laporta té tot el dret del món a expressar les seves opinions, tot i que evidentment si alguna té risc de prendre un caràcter partidista no ho hauria de fer des de cap fòrum que pugui confondre amb declaracions fetes com a president de la institució. Cal una certa contenció, certament. Però en aquelles opinions que no siguin partidistes sinó de defensa de la llibertat, sí que s'han de poder fer des de la presidència del club perquè formen part de la seva idiosincràsia. I en tot cas, el fet que el president del Barça pugui advocar per la independència de Catalunya té el mateix valor (i hauria de ser criticat amb els mateixos termes) que si el president del Real Madrid advoca per la unitat de l'Estat espanyol.  

    Finalment, aquesta és una reflexió oberta, feta davant la manera com s'ha desenvolupat el debat. No vull acabar-la sense afegir que hi ha altres aspectes de l'estil Laporta que em preocupen més de cara a la imatge del club que aquest sobre la identitat.

    PD: Ferran Soriano: "Situar el Barça a favor d'una opció política no és una bona idea". Soriano s'ha mostrat partidari que el Barça simbolitzi "un catalanisme integrador, on càpiga tothom"

    Com actuar contra les males pràctiques de l'Administració

    Comencen les mesures contra la corrupció, i una servirà per a forçar que els ajuntaments hagin de rendir comptes a la Sindicatura. La idea sembla correcta, però la conseqüència de l'incompliment de la norma no anirà contra el mal govern sinó contra la ciutadania ja que la retirada de subvencions no suposa un càstig directe als polítics sinó als serveis que rep la gent.

    D'altra banda, aquestes mesures poden tenir altres conseqüències. Si un govern creu que actua de manera justa retirant els ajuts a un ajuntament per no complir la llei, també la ciutadania podem retirar el nostre finançament (via impostos) dels governs que no compleixen amb la llei o amb les seves promeses. Per tant, aquesta mena de comportaments ens pot portar a una dinàmica interessant però difícil de governar...

    Seria preferible actuar contra les persones que no compleixen la llei, ja sigui d'ajuntaments o del nivell de govern que sigui. Caldria veure quina mena de penes caldria plantejar, ja sigui de suspensió temporal del càrrec, d'inhabilitació, multes, penes de presó... en funció de la gravetat del tema, i de si l'incompliment es basa en un llei, una norma, una promesa electoral.

    El Govern retirarà les ajudes als ajuntaments que no retin compte
    A partir d’ara, els consistoris que no presentin els seus comptes anuals a la Sindicatura de Comptes estaran posant en risc les subvencions que reben de la Generalitat, que es reserva el dret a suprimir aquestes ajudes si els municipis no donen exemple de transparència.
    Fins ara, l’obligació legal dels ajuntaments d’auditar els seus números davant l’òrgan fiscalitzador català era obviada per una gran majoria dels consistoris, i la burla quedava sense càstig. Amb les reformes legals que ha aprovat el tripartit, entre les sancions que es contemplen per a aquests casos hi haurà la de «suspendre l’entrega de fons o subvencions» als municipis que no rendeixen comptes. [continuar llegint al Periódico]

    Finalment, un altre apunt de reflexió sobre què s'està fent des de les pròpies administracions afectades. Bàsicament voldria fer notar la incoherència que suposa el fet que fins ara algunes administracions han tingut un discurs sobre la responsabilitat social, han fomentat l'RS de les empreses, en algun cas han parlat de Territoris Socialment Responsables i fins i tot de l'RS de la pròpia administració. Doncs ara tocaria començar a activar la gestió de la pròpia responsabilitat social. Bé, hauria tocat abans, oi? Però ja que no s'havia fet, doncs ara seria un bon moment. Però no és així i ara ningú no en parla.

    En aquests ajuntaments sols s'han renovat algunes cares, s'ha fet fora algú, s'han parat projectes, s'ha disminuït prepotència, s'han donat mostres d'humilitat.  Però en cap d'aquests ajuntaments s'ha parlat de codis ètics, de processos de diàleg amb els grups d'interès, de gestió real de la transparència, de formalització de l'RS, de memòries d'RS. Enlloc. Ni una mica.

    El que estic exposant no és en absolut una derrota de l'RS. Al contrari, vol dir que l'RS deu ser massa perquè ho puguin assumir i s'hi puguin comprometre. Per tant, és una pèrdua d'oportunitat per a un canvi real en la lluita contra la corrupció. Per més que una cara més jove i femenina a algú li pugui inspirar més confiança, més proximitat, més indulgència, no estem parlant de res més que un gest cosmètic, exactament equiparable al que faria una empresa per mitjà d'altres accions tendents a millorar la imatge i la percepció ciutadana. Però el canvi i el compromís real no s'està veient.

    Aquesta era una oportunitat per a prendre compromisos de gestió socialment responsables dels ajuntaments. S'està perdent l'oportunitat. No em puc estar de dir-ho.

    P. Grandjean: 'La principal preocupació és la contaminació de l'aire i la dels aliments'

    Us proposem aquesta entrevista (4 min 32 seg) en vídeo al professor Phillipe Grandjean, de la Harvard School of Public Health, un dels màxims experts en contaminació. Entre les preses de posició que fa diu que fins ara hem contaminat fins a poder demostrar que era perjudicial, i ara caldria canviar de model i no contaminar fins que no es demostri que no té cap perjudici.

    L'entrevista és en anglès amb subtítols en català.

    "No ho veus que t’està prenent el pèl?"

    El programa 30 minuts d'aquest diumenge va estar dedicat al cas Millet - Palau de la Música. A banda de l'interès del reportatge, hi ha un fragment d'aquells que ho val tot: Xavier Millet, germà de Fèlix Millet, explica les claus per a entendre el personatge. Ens explica com era de petit. Quan només era un nen ja era capaç d'enredar els seus germans de manera ben capciosa: “No ho veus que t’està prenent el pèl? No li tornis els caramels si no et torna els diners!”... Realment, el caràcter ja el tenia ben forjat des de la tendra infància.


    30 minuts: Cop al Palau

    Fèlix Millet era l'home de la situació. Tothom es disputava la seva companyia, acumulava càrrecs i honors -Creu de Sant Jordi inclosa- i tenia la confiança de totes les institucions. Però el 23 de juliol, amb l'entrada i l'escorcoll del Palau per part dels Mossos d'Esquadra, tot va canviar. Aquell dia, es va descobrir la doble vida de Fèlix Millet. Durant anys, amb la complicitat d'un reduït grup de fidels, Millet havia estat ficant la mà a la caixa del Palau.

    24.11.09

    La Fundació PIMEC posa en marxa el Programa emppersona

    La Fundació PIMEC, seguint en la seva línia d’ocupar-se de les persones empresàries, les empreses i les famílies, ha posat en marxa un programa anomenat emppersona, que té com a objectius principals:

    -    Preocupar-se de totes aquelles persones empresàries, autònomes i emprenedores que, donada la situació actual de l’economia, s’han quedat sense feina i necessiten ajuda des dels punts de vista d’empresa, professional, socioeconòmic o psicosocial.

    -    Recuperar els valors inherents a aquests col•lectius com són: capacitat emprenedora, capacitat creativa, capacitat de lluita... entre altres, per tal d’evitar que es perdin i, conseqüentment, es debiliti el teixit industrial de Catalunya.

    En paraules de Josep Lluís Francesch, president de Fundació PIMEC, “la missió d’emppersona és evitar que quan les persones empresàries o autònomes es quedin sense feina, pel motiu que sigui, desapareguin o es vegin perjudicats tant els seus coneixements com la seva capacitat emprenedora”. Aquest servei ha de permetre que aquestes persones trobin formes d’adaptació personal a les situacions adverses i un enfocament adequat a les noves condicions, i que puguin prendre mesures i reforçar la confiança personal davant l’adversitat del moment, a més de recuperar el seu talent.

    La Fundació PIMEC actuarà com a coordinadora del programa emppersona fent de finestreta única: s’encarregarà de l’acollida i l’avaluació de cada usuari del programa, i seguidament el derivarà a un servei d’orientació específic segons les seves necessitats.

    Tant l’acollida, com l’avaluació i el disseny del pla d’acció seran finançats per diverses entitats públiques i privades sense ànim de lucre. A més, Fundació PIMEC preveu que mitjançant convenis o acords es compti tant amb la col•laboració de PIMEC, com de col·legis professionals, entitats i programes ja existents, empresaris de reconeguda trajectòria i mitjans de comunicació.

    Les persones interessades en el programa emppersona poden dirigir-se a Fundació PIMEC (902 496 450)

    Documents adjunts Veure document FP-2009-13  .  Mida: 71 KB

    Jornada “La competitivitat, l'RS, i l’ocupabilitat en temps de crisi”

    Aquest dimarts 24 de novembre de 2009 ha tingut lloc una Jornada sobre Responsabilitat Social i la competitivitat en temps de crisi. L'acte s'ha fet a l'Hotel Icària de Barcelona, organitzat per ACEDE, Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris i altres partners.

    Hi han intervingut persones professionals expertes per analitzar de forma contextual l’impacte de l’economia, l’ús de la responsabilitat social en les institucions, les empreses i la societat, avui i en el futur.


    Programa

    9:30h. Presentació de la jornada
    A càrrec del Sr. Joan Vilar, President de l’ACEDE, Associació Catalana d’Executius, Directius i
    Empresaris

    9:45h. Inauguració
    A càrrec de la Presidenta Delegada de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona,
    l’Il·lma. Sra. Montserrat Ballarín Espuña

    10:00h. Polítiques del Govern envers l’ocupabilitat
    Polítiques per a la integració laboral
    • Formació Contínua. Sr. Robert Ramos, Cap d’Unitat de Formació de Demanda del
    Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya
    • Polítiques actives d’ocupació. Sr. Lluís Grande Ràtia, Subdirector General de
    Polítiques Actives d’Ocupació
    • Polítiques d’igualtat. Sra. Mònica Geronés, Subdirectora General de Programes
    d'Igualtat entre dones i homes en el Treball
    • Polítiques d’integració de col·lectius diana. Sra. Pilar Díaz, Treballadora social i
    Presidenta de l’Associació Amputats Sant Jordi
    Modera: Sr. José Vicente Muñoz, Portaveu Adjunt de la comissió de polítiques integrals
    de la discapacitat del Congrés dels Diputats

    11:00h. Pausa cafè

    11:30h. Competitivitat de l’empresa catalana amb eines d'RS
    • L’impuls per l’estalvi energètic. Sr. Sergi Marrugat, Project Manager i Assessor
    Energètic d’AGGER Gestió
    • Sr. Josep Maria Canyelles, Promotor del think tank www.responsabilitatglobal.com
    Modera: Sr. Sergi López, Gerent de SENFO, Serveis d’Educació No Formal

    12:15h. Programes municipals per incentivar la RSE
    • Sr. Josep Maria Matas, Secretari General de l’ACM, Associació Catalana de Municipis
    i Comarques
    • Sr. Adolf Moreno, Secretari General de la FMC, Federació de Municipis de Catalunya
    Modera: Sr. José Mª Ballesteros, President de COCEMFE Catalunya, Confederació
    Estatal de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica

    13:00h. Experiències
    • Sr. Xavier Martínez, Director General de TECNOL
    • Sr. Carles Grau, Director General de Microsoft a Catalunya, Balears, Comunitat
    Valenciana i Andorra
    • Sr. Antonio Valverde, Director Gerent del Grup General Formació
    Modera: Sra. Imma Estivill, Empresària i assessora en l’àmbit de RRHH i RSE

    14:00h. Dinar

    15:30h. La RS a les empreses catalanes
    • Sr. Alfons Peretó, Relacions Institucionals d’EBD
    • Sr. Lluis Torra, Director de Màrqueting, Comunicació i Relacions Institucionals de la
    Mútua Intercomarcal
    • Sr. Paco Sosa, Director de Relacions Externes de MRW
    Modera: Sr. Lluís Sala, Delegat Territorial de l’ACEDE, Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris

    16:20h. Cloenda. A càrrec de la Sra. Mireia Franch, Directora General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses

    L'esdeveniment ha estat organitzat conjuntament amb l´Associació d´Amputats Sant Jordi i la Fundació Claperós, i ha tingut lloc a l´Hotel Icària Barcelona, situat a l´Avda. Icària, 195.

    Vegeu programa de la Jornada.
    Podeu confirmar la vostra assistència mitjançant un correu electrònic a marta@acedecatalunya.org o bé trucant al 93 452 55 83.

    Facebook ja supera a Tuenti gràcies a l'ús del català

    Sovint moltes empreses argumenten que fer servir el català els hi suposaria una despesa addicional 'que en temps de crisi no ens podem permetre'. La xarxa social Facebook ja supera a Tuenti, només disponible en castellà, a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià.

    Facebook ja supera a Tuenti gràcies a l'ús del català
    Ara farà un any i escaig, Facebook va prendre la decisió empresarial d'oferir una versió en català de la xarxa social més estesa del món. Aquesta decisió va ser tant encertada que en pocs mesos una de les comunitats Facebook més importants del món ja era la catalana. De fet, els propis responsables d'aquesta xarxa social van qualificar d'”espectacular” aquesta ràpida expansió de Facebook gràcies al català.

    Si bé a Catalunya el Facebook tenia molt d'èxit, fins abans de l'estiu, els internautes de les Illes i del País Valencià utilitzaven majoritàriament Tuenti. Aquesta xarxa social, amb seu a Madrid, té moltes menys aplicacions que el Facebook i, a més a més, només fa servir el castellà com a llengua d'ús.

    Així doncs, segons ha pogut saber crònica.cat, l'estiu del 2009 ha girat aquesta tendència, i a dia d'avui Facebook ja ha superat a Tuenti en tots els Països Catalans. Aquest fet, constata que realment el català és un alicient empresarial en el món de les noves tecnologies. Ara fa uns mesos, MSN va començar a convertir en català els seus serveis.

    YouTube, una peça pendent del català

    El servidor de vídeos YouTube encara no té la seva versió catalana. Tanmateix, els responsables d'aquesta empresa han assegurat que ja estan treballant en una versió traduïda al català. Esperem que arribi ben aviat, i que l'empresa tecnològica internacional segueixi apostant per la llengua catalana.

    Font: crònica.cat

    PD: En els comentaris d'aquest apunt dins el Facebook, la Marta em deia que el Tuenti s'ho facin mirar. La meva resposta, que aporto aquí, ha estat:

    Bé, cadascú té la seva manera de competir en el mercat. El que és curiós és que les empreses de fora de l'estat espanyol siguin més sensibles a les demandes de la societat. És com si les empreses espanyoles actuessin més amb apriorismes polítics que no com empreses que es deuen al mercat.

    Líders empresarials criden a sortir del derrotisme emocional i de l'autocàstig nacional

    Josep Mateu (FemCat): 'Hem de sortir del derrotisme emocional i de l'autocàstig nacional'

    Entrevista amb el president de la fundació, que diu que ser en un estat semifederal és ara un fre

    De les institucions aparegudes aquests darrers anys FemCat és una de les que ha cridat més l'atenció. Aquesta fundació de joves empresaris, que el president, Josep Mateu, anomena 'patriotes', ha estat al darrere de la protesta contra la centralització de l'aeroport del Prat i de l'adquisició de Spanair per uns empresaris catalans. Mateu critica en aquest vídeo la visió a curt terme, pròpia de l'esfera política, i reclama acord en els grans afers.

    Per Mateu, només amb 'consens polític en els temes clau' es pot revitalitzar l'economia del país. 'Si aconseguim aquesta unitat entre els polítics catalans aconseguirem la gestió de l'aeroport i un bon model de finançament', diu. Mateu comenta, també, que formar part d'un estat 'semi-federal és ara mateix un fre', vist 'l'esperit d'iniciativa que té el nostre país.'

    El president de FemCat, que també és el director general del RACC, insisteix a dir en aquest sentit que cal recuperar l'autoestima del país i que tant els polítics com la societat civil 'hem de sortir del derrotisme emocional i de l'autocàstig nacional' de tots aquests darrers anys.
    Font: vilaweb



    + Web de FemCat.
    + Vídeo de l'acte impulsat per FemCat per a demanar la gestió de l'aeroport del Prat (22-3-2007).

    FEMCAT, JOVES EMPRESARIS AMB EMPENTA

    La fundació FemCat es va constituir l'any 2004 per joves empresaria catalans amb el propòsit de fer fer un pas endavant a Catalunya. La seva referència és el model finlandès, 'que va passar d'un situació de crisi profunda als anys noranta a ser una dels països capdavanters invertint fort en recerca, educació i economia internacional.' FemCat impulsà l'any 2007 una mobilització empresarial per a reclamar la gestió de l'aeroport del Prat (vegeu el vídeo de l'acte) i més endavant participà activament en la compra de Spanair per part d'empresaris catalans.

    23.11.09

    La crisi i la rebel·lió de les elits

    Us proposo la lectura d'aquesta entrevista amb Joan Tugores, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, que aporta algunes claus interessants sobre la crisi actual.

    En una entrevista recent ha atribuït la crisi a “la manca d’ètica d’una minoria”. Vostè expia moltes culpes!
    Els titulars de les entrevistes s’han de contextualitzar. Hi va haver entitats financeres que van impulsar instruments sofisticats que amagaven una valoració incorrecta dels riscos i també és veritat que segments molt amplis de la societat es van endeutar més enllà del que era raonable. Però si bé és comprensible l’afany de les famílies de tenir un habitatge millor, no ho és tant que els principals gestors de les entitats financeres, per l’afany d’augmentar els seus bons, anéssim més lluny del que era recomanable.
    S’ha fet seva l’afirmació de Simon Johnson, exconseller en cap de l’FMI, que parlava de “cop d’Estat silenciós de les elits”. 
    Johnson, en un article publicat al maig, explicava com les elits financeres, per desmuntar l’arquitectura financera dissenyada des dels anys 30, van fer servir com a coartada models matemàtics per dir que havien eliminat els riscos. I van convèncer el poder polític perquè impulsés la desregulació que va causar la crisi.
    Vostè parla de “rebel·lió de les elits”.
    Aquest concepte és l’aplicació moderna de la “rebel·lió de les masses” que va formular Ortega y Gasset. Ortega, als anys 30, descrivia com cada vegada més gent participava en la vida pública: en la política, en l’economia. Ara, en canvi, les decisions les tornen a prendre una minoria, com a l’antic règim.
    Democratització contra involució. 
    Exactament. La meva tesi és que aprofitant fenòmens com la globalització, que han permès evadir les normatives fiscals, laborals i mediambientals dels Estats, les elits han aconseguit retallar drets als ciutadans.
    [Continuar llegint a l'AVUI]


    El voluntariat en família



    Us fem arribar la informació de l'acte de presentació del projecte "Voluntariat en família" que tindrà lloc el dilluns 14 de desembre de 2009, a les 20.30h, a l'audtori del Col·legi Pare Manyanet de Barcelona, i que comptarà amb la intervenció del M. Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley.

    Permeteu-me acompanyar aquesta invitació amb una petita reflexió personal. Fa uns anys vaig tenir l'oportunitat de promoure un estudi sobre el Voluntariat en Família, atès que aquest és un model molt estès a països com els Estats Units i pràcticament gens a Catalunya.

    Un model com l'ateneístic, molt potent a Catalunya durant tot el segle XX, fomentava la implicació comunitària de tots els membres de la família, tot i que no necessàriament en activitats conjuntes.

    Als EUA, el voluntariat disposa de modalitats molt diverses i algunes fan possible que els pares puguin desenvolupar l'acció voluntària juntament amb els fills, fet que té unes virtuts força interessants.

    La més rellevant seria la transmissió de valors dins el nucli familiar. Poder treballar l'educació a partir del compromís voluntari suposa parlar des de l'exemplaritat.

    Però també hi ha una altra virtut a destacar: la conciliació. Sovint parlem de la conciliació de la vida laboral i familiar. Però no tenim en compte la conciliació de la vida familiar amb la vida social (o associativa). És per això que una bona pràctica per part de les ONL és promoure models on les famílies puguin col·laborar-hi plegats. És per això que donem l'enhorabona als promotors d'aquesta iniciativa tot desitjant que sigui seguida per moltes altres.

    Reparant les injustícies del passat

    Fa dos anys publicàvem un article sobre el passat de les empreses: El passat de les empreses importa?
    Fa un any publicàvem un article titutat "El passat de les empreses... i dels països... importa!"

    Veient la notícia segons la qual Itàlia intentava saldar els deutes del passat amb Líbia, ho vam valorar com un acte de Responsabilitat Social de les nacions i del sector públic en el sentit de procurar posar remei a aquelles accions fetes en el passat que encara minen les relacions d'avui dia. Un Territori Socialment Responsable hauria de mirar de corregir col·lectivament aquests deutes històrics.

    Ara aquest sentit de reparació històrica l'apreciem a la notícia "Austràlia s’excusa davant els britànics que va explotar quan eren nens". Així s'ha conegut la història segons la qual 150.000 menors van ser portats del Regne Unit a Austràlia i a altres colònies llunyanes de l’Imperi britànic entre el 1920 i el 1968. Allà van ser tractats com esclaus i sotmesos a tota mena de maltractaments. Els més petits tenien tres anys, els més grans 14. Eren nens britànics, nascuts en famílies pobres. Ara expliquen com van abusar d'ells sexualment, físicament i mentalment.

    Enguany és l'Any de la Reconciliació, i la primera reparació per a qualsevol reconciliació passa pel reconeixement de la veritat i la demanda de perdó.

    Les escoles de negocis franceses reforcen les seves actuacions d'RSU

    Les escoles universitàries de negocis franceses estan reforçant el seu compromís amb la responsabilitat social corporativa, segons informa el diari "Le Figaro".

    Alguns centres docents gals s'han adherit al Pacte Global de Nacions Unides, pel qual les empreses es comprometen a adoptar mesures per millorar la seva actuació en l'àmbit dels drets humans i laborals, ia protegir al medi ambient. Aquest és el cas de audencia, mentre que altres com HEC, ESCP, l'Escola de Gestió de Grenoble i ESC Montpeller, estan en procés d'adhesió.

    També són cada vegada més les que creen departaments sobre responsabilitat social corporativa i empresa social, que tenen per objectiu investigar aquests temes, per tal d'introduir en els seus temaris i sensibilitzar als seus alumnes sobre ells.

    A més, les escoles universitàries de negocis gales estan reforçant les seves mesures per incrementar el nombre d'estudiants de zones desfavorides que estudien en els seus centres a través de programes com Pourquoi pas moi? (Per què jo no?) que en l'actualitat ja ofereixen 40 centres.

    Escoles com ESC Dijon, ESC Toulouse i ESC La Rochelle fomenten la participació dels seus alumnes en tasques de voluntariat i humanitàries, que formen part del seu programa d'estudis.

    Com a conseqüència de la crisi, diversos centres, entre ells audencia i l'Escola de Gestió de Grenoble han començat a impartir assignatures per a la prevenció de riscos financers, el frau i la corrupció.

    Sobre les grans companyies farmacèutiques

    Aquest matí, Josep Cuní ha entrevistat la metgessa i monja benedictina Teresa Forcades, la qual ha tornat a fer evident l'excés de poder que exerceixen les grans companyies farmacèutiques. Ha remarcat que ella solament es refereix a allò que fonts fiables han estudiat. I en aquest cas es referia a la Casa dels Comuns de la Gran Bretanya: "HOUSE OF COMMONS. The Influence of the Pharmaceutical Industry. 22 març 2005". Efectivament el Parlament britànic va estudiar durant dos anys la interferència de les grans farmacèutiques en les polítiques públiques, i ha destacat no solament el fet que aquesta interferència és certa sinó que els seus interessos corporatius no coincideixen amb l'interès general.

    Podem veure algunes de les conclusions d'aquest informe, les quals la doctora Forcades ja citava en el seu document "Els crims de les grans companyies farmacèutiques" publicat per Cristianisme i Justícia (disponible també en castellà). El llibre comença amb aquesta presentació:

    En el breu període que va de 2000 a 2003, gairebé la totalitat de les grans companyies farmacèutiques van passar pels tribunals dels EEUU, acusades de pràctiques fraudulentes. Vuit d'aquestes empreses han estat condemnades a pagar més de 2.200 milions de dòlars de multa. En quatre d'aquests casos les companyies farmacèutiques implicades –TAP Pharmaceuticals, Abbott, AstraZeneca i Bayer– han reconegut la seva responsabilitat per actuacions criminals que han posat en perill la salut i la vida de milers de persones. Quines són aquestes actuacions? Qui en rep les conseqüències? Què mou a les companyies farmacèutiques a actuar així? Quines respostes s'estan produint davant d'aquests abusos i quines cal que es produeixin encara? En aquest Quadern estudiarem les estratègies actuals d'aquesta indústria i l'impacte directe que aquestes estratègies tenen en la manera com concebem la salut i la malaltia i en els recursos que tenim per promocionar l'una i prevenir o guarir l'altra.
    Ressaltem un dels paràgrafs del document entre els molts que tenen gran interès:
    Les grans companyies farmacèutiques utilitzen avui la seva riquesa i el seu poder extraordinaris per defensar els propis interessos a costa del benestar, la salut i la vida d'altres persones. D’acord amb l’informe elaborat l’any passat (2005) per la comissió d’experts del Parlament anglès, els interessos de la indústria farmacèutica i els del conjunt de la població no coincideixen: Aquesta comissió va constatar que és “essencial posar en marxa un règim regulador eficaç que aconsegueixi que la indústria farmacèutica no perjudiqui el bé comú” 29 i determina que “l’objectiu dels nous medicaments hauria de ser aconseguir que els pacients obtinguin un benefici terapèutic real”

    PRINCIPALS CONCLUSIONS DEL COMITÉ D’EXPERTS DEL PARLAMENT ANGLÈS, 2005:

    1. Els medicaments del "jo-també" són un problema, però la comissió no ha arribat a cap acord sobre aquest punt.
    2. Cal establir un centre independent per dur a terme els assaigs clínics perquè el sistema actual és massa esbiaixat.
    3. L’agressivitat del màrqueting immediat a la comercialització d’un nou medicament, l’allau d’informació que es distribueix i l’emmascarament d’aquesta informació fent-la passar per educació mèdica contribueixen a que es receptin medicaments de forma inadequada.
    4. La falsificació d’articles científics i l’ocultació dels resultats dels assaigs no-favorables a la indústria provoca la proliferació de receptes inadequades.
    5. La culpa de les receptes inadequades no és només de les companyies farmacèutiques sinó també de metges i altres professionals que no són prou crítics i es mostren massa ben disposats a acceptar els regals de les companyies farmacèutiques i a donar per bona la informació que aquestes els subministren.
    6. El màrqueting de la indústria farmacèutica és implacable i ubicu i es dirigeix no només als professionals sinó també als pacients i al públic en general.
    7. Cal elaborar un fulletó per als pacients amb informació general i completa que indiqui quin és el paper dels medicaments en el tractament de les malalties.
    8. La publicitat dirigida directament als pacients és inadequada i innecessària al Regne Unit. Aquesta publicitat té un alt contingut emocional (...).
    9. La publicitat indirecta a través de campanyes educatives no està prou ben regulada.
    10. Sovint es desconeix quin tipus de suport reben els grups de pacients per part de les companyies farmacèutiques. Cal que aquesta informació sigui pública.
    11. La vigilància dels medicaments ja comercialitzats és insuficient.
    12. El govern ha de finançar l’estudi de les alternatives terapèutiques no-farmacològiques que la indústria farmacèutica ignora perquè no són rendibles per a ella.
    13. Els metges i altres professionals amb dret a fer receptes han d’assumir la seva part de culpa pels problemes resultants de la prescripció inadequada d’antidepressius del tipus SSRI i d’antiinflamatoris del tipus inhibidors COX-2. Aquests medicaments han estat receptats a gran escala de forma indiscriminada. Això ha estat en part degut a la intensa activitat de promoció, especialment en el moment de la comercialització, però també és conseqüència d’haver mantingut secreta informació important i d’haver acceptat de manera poc crítica la propaganda de les companyies farmacèutiques. El màrqueting agressiu ha arribat a convèncer massa professionals que poden receptar impunement. (...) No tenim cap mecanisme efectiu per atemperar l’explosió de receptes de què s’acompanya la comercialització d’un nou producte. Aquest és el període més important per promocionar un nou medicament, però cal fer notar que és també el període en què menys coses sabem dels seus efectes reals.
    14. Recomanem que el registre d’assaigs clínics sigui mantingut per un organisme independent i que els resultats de tot els estudis –els favorables i els desfavorables– siguin fets públics com a condició prèvia a la comercialització.
    15. Que es limiti la quantitat de mostres gratuïtes que reben els professionals que poden receptar, especialment durant els primers sis mesos de comercialització d’un nou medicament (...).
    16. Cal que les avaluacions de l’agència reguladora i la informació i els criteris que ha utilitzat per dur-les a terme siguin públics. Que s’incloguin ciutadans en les comissions d’estudi i se’ls ofereixi la formació i el suport suficients perquè puguin prendre un paper actiu en la presa de decisions.
    17. Cal investigar millor els efectes secundaris. Els observats en els assaigs clínics previs a la comercialització són insuficients.
    18. Que l’agència reguladora contracti més personal per monitoritzar els nous medicaments durant els primers mesos. Que tots els nous medicaments siguin re-avaluats per l’agència reguladora de forma sistemàtica cinc anys després de la seva entrada al mercat.
    19. Recomanem que l’agència reguladora tingui la mateixa autoritat per restringir els usos d’un medicament que la que té per autoritzar la seva comercialització.
    20. Recomanem que es faci efectiu a tot el país el sistema de registre dels efectes secundaris, que s’investiguin tots els casos i que es faci amb transparència i sense donar falses seguretats.
    21. Recomanem que hi hagi un procés públic sempre que un medicament sigui retirat del mercat a causa dels seus efectes secundaris.
    22. El màrqueting excessiu encoratja a receptar medicaments de forma inadequada. Les estratègies actuals per donar a conèixer informació no-esbiaixada són insuficients. Recomanem que l’agència reguladora tingui dret a vet sobre tot el material promocional dels nous productes farmacèutics i que es limiti el dret a receptar nous medicaments durant els dos primers anys de la seva comercialització (...). Si al cap de dos anys no hi ha hagut senyals d’alarma pel que fa a efectes secundaris perillosos, pot ampliar-se aleshores el dret a receptar-los.
    23. Recomanem una millor coordinació i promptitud en les tasques d’investigació de les queixes de màrqueting il·legal. En cas que calgui corregir la informació enganyosa, cal assegurar-se que la correcció rep tanta publicitat com la que va rebre l’engany (...).
    24. El mercat de genèrics és important. S’ha d’evitar que les companyies farmacèutiques manipulin la legislació de patents per allargar-les indegudament.
    25. Recomanem que als estudiants de medicina se’ls ensenyi a avaluar de forma crítica els resultats dels assaigs clínics, a reconèixer els efectes secundaris dels medicaments i a relacionar-se adequadament amb els representants de les farmacèutiques. Hi ha d’haver cursos de post-grau obligatoris per a tots els professionals amb dret a receptar perquè estiguin al dia. Cal regular de forma més estricta les pràctiques de recepta dels professionals.
    26. Recomanem que les associacions professionals mantinguin un registre públic de tots els regals, diners, honors i altres beneficis que aquestes associacions i cada un dels seus membres rebin de part de les companyies farmacèutiques. Cada membre hauria de ser responsable de mantenir actualitzat aquest registre (...).
    27. Que s’endureixin les normes relatives a les campanyes de salut promocionades pels laboratoris de manera que quedi clar i explícit per a tots que aquella campanya està finançada per una companyia que hi té interessos econòmics directes.
    28. Que els grups de pacients declarin les seves fonts de finançament i els favors que rebin i que ho facin públic.
    29. Que la incidència, el cost i les implicacions de les malalties causades pels medicaments siguin investigades de forma sistemàtica pel Departament de Sanitat juntament amb l’agència reguladora dels medicaments.
    30. Que el govern creï un programa nou que asseguri l’accés als medicaments a tots els malalts, que garanteixi adequadament la seguretat i l’eficàcia d’aquests medicaments i el seu ús racional, i vetlli perquè els tractaments farmacològics s’estudiïn comparativament en relació als tractaments nofarmacològics.
    31. Que el sistema nacional de salut modifiqui la seva normativa i que els tractaments no-farmacològics es considerin d’igual categoria que els tractaments farmacològics.
    32. Que la responsabilitat de representar els interessos de la indústria farmacèutica sigui transferida al Departament de Comerç i Indústria per que el Departament de Salut es pugui dedicar exclusivament, tal com és la seva obligació, a la regulació dels medicaments i la promoció de la salut.

    El lideratge responsable: És la RSE un repte de lideratge?

    Barcelona, 26 de novembre de 2009
    Programa:
    16.45h          Recepció i acreditacions

    17h              Inauguració: RSE i lideratge
                      Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE

    17.30h          Presentació Responsible leadership*
                      Nicola Pless, professora del departament de Ciències Socials i                                      col·laboradora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE

    18.30h          Pausa/cafè solidari

    19h.             Taula rodona El lideratge responsable: És la RSE un repte de lideratge?
                       amb la participació de:

                      Sr. Enric Casi, director general de Mango
                      Sr. Antoni Esteve, president d’ESTEVE
                      Sr. Fermí Pons, director de l’Obra Social de Caixa Sabadell
                       Moderadora: Sra. Ariadna Trillas (El País)

                       Debat

    20.20h          Cloenda





    Confirmacions: Places limitades. Confirmar l’assistència fent clic aquí
    Lloc: ESADEFORUM Barcelona. Av. Pedralbes 60-62, 08034, Barcelona.
    *La ponència de la professora Nicola Pless serà en anglès. Se’n lliurarà una copia en castellà als assistents.
    Es lliuraran exemplars de les publicacions de l’Institut d’Innovació Social
    La Jornada Anual se celebrarà també a Madrid, el 19 de novembre. Més informació aquí.

    21.11.09

    La llei espanyola de contractes públics «no respecta el principi d’igualtat» i suposa un risc de frau

    Després d'unes setmanes aclaparats per les notícies de corrupció, ara la Comissió Europeu denuncia que la llei de contractes del sector públic aprovada al 2007 suposa un gran risc per a les operacions fraudulentes i la corrupció.

    I com que el Govern espanyol s'ha negat a a corregir la seva legislació sobre la matèria (malgrat els dos requeriments formal) ara l’Executiu comunitari ha decidit presentar una denúncia contra Espanya davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) per violació del dret comunitari.

    Sorprèn que davant dels casos de corrupció, solament es mostri preocupació per alguns aspectes estètics i no es vagi al fons de la qüestió. Finançament dels ajuntaments, finançament dels partits polítics, ètica i responsabilitat dels partits polítics, RSA o responsabilitat social de l'administració pública, sistemes electorals... i també per descomptat el marc legal. Un marc legal que per exemple permet alteracions rellevants un cop ja ha estat adjudicat el contracte i que pot afavorir no solament la corrupció sinó la seva conseqüència per als contribuents: encarir el cost final de les obres públiques o els serveis per als ciutadans. 

    Les queixes de la Comissió Europea se centren especialment en el règim de modificació dels contractes públics després de la seva adjudicació establerta a la llei espanyola de contractació pública del 2007. Les disposicions de la llei espanyola donen a l’Administració o als òrgans de contractació pública «amplis poders per modificar les clàusules fonamentals dels contractes públics després de la seva adjudicació, sense que les condicions de modificació s’hagin establert als documents contractuals de manera clara, precisa i inequívoca», va precisar el portaveu del comissari McCreevy. 

    La Comissió Europea també considera que la llei espanyola permet a l’Administració o a les empreses públiques adjudicatàries recórrer a «la utilització de procediments negociats» sense la seva preceptiva publicació pel que fa referència a la realització d’obres, la prestació de serveis o l’entrega de subministraments addicionals. 


    Innovacions en sostenibilitat

    Anys Internacionals i EuropeusNotícies i reflexions amb motiu del 2009 · Any Europeu de la Creativitat i la Innovació: L'RSE com a font d'innovació social i sostenible.



    Comadament a distància que funciona sense piles ni bateries de NEC (EZ-REM-0001). A la poca energia que cal perquè funcioni un comandament a distància, hem trigat molt de temps a pensar un sistema que no li calguessin piles. Amb el moviment diari a la mà i amb la pressió a les tecles es crea l'electricitat perquè funcioni! Ho ha dissenyat NEC, es diu EZ-REM-0001 i el més curiós del seu disseny és que no necessita piles ni bateries, ja que obté l'energia elèctrica que necessita per a funcionar de les vibracions que es produeixen quan algú el té a la mà i prem els botons. El sistema utilitza un circuit especial que necessita molt poca energia per al seu funcionament, així que no creguis que es tracta d' una tècnica que es pugui aplicar a altres dispositius com telèfons mòbils, almenys de moment.



    Trens de cotxes, el futur del desplaçament per autopistes. L'èxit d'aquesta tecnologia està condicionada a la futura generació de satèl·lits GPS la precisió dels quals sigui de centímetres. Gràcies a les noves tecnologies, les possibilitats que ofereixen els cotxes són enormes en comparació amb el que podies trobar fa 10 o 20 anys ... No és difícil imaginar vehicles amb radars incorporats capaços de detectar col·lisions abans que es produeixin o sistemes de conducció automàtics que et portin a la teva destinació mentre llegeixes la premsa o descanses una estona ... De moment, un dels projectes més curiosos en aquest sentit és el de crear trens a la carretera compostos per cotxes. La idea és que un vehicle conduït per un xofer professional fa de guia ... els altres vehicles s'enganxen virtualment com si fossin vagons d'un tren i, mitjançant una xarxa sense fils, saben per on han de moure's i són guiats automàticament. Això pot canviar radicalment la idea que tenim del transport de masses ... per exemple, 'agafar un autobús' podria canviar de significat en el sentit que diversos viatgers podrien ser transportats en el seu propi cotxe d'una ciutat a una altra ... en arribar n'hi hauria prou amb desenganxar per moure's en la ciutat destí ... o potser podries buscar un altre tren al qual enganxar per moure't per la ciutat ... tu triaries quan vols ser el conductor i quan vols que et portin. De moment estan fent proves a la Gran Bretanya, Espanya i Suècia ... així que és possible que trobis una cosa així en funcionament abans del que creus.


    Generador eòlic per teulades de Ridgeblade.Suposo que amb la combinació de plaques solars per a electricitat, plaques solars per ACS (aigua calenta / radiadors) i aquesta turbina generador eòlic es podria fer un habitatge energèticament autònom... Les solucions per obtenir energia del vent es multipliquen cada dia que passa ... si no vols posar a la teulada de casa teva una turbina eòlica clàssica amb rotor i pales, l'empresa Rodgeblade t'ofereix una opció més discreta. Es tracta d'un generador eòlic que s'instal·la al llarg de la teulada gràcies al seu format horitzontal, la qual cosa us ofereix d'una banda molta superfície sobre la qual el vent pot actuar i per un altra nivells de soroll menors, a més d'un impacte visual relativament baix. Està dissenyat per enginyers aeronàutics a Gran Bretanya i, de moment , el seu disseny ha guanyat un important premi de disseny que els permetrà llançar la seva idea comercialment al llarg del 2010.



    Llums que funcionen amb panells solars impresos per al tercer món. El que veus a la imatge és una combinació de tres tecnologies diferents: LED de baix consum, panells solars impresos i bateries de liti ultrafines ... El resultat és un petit dispositiu que és capaç d'oferir llum artificial gratuïts si dormen en llocs poc desenvolupats on viuen al voltant de 1.500 milions de persones, normalment sense accés a energia elèctrica. El preu total de cada unitat és d'uns 6 euros, una quantitat alta si la compares amb la capacitat econòmica d'aquestes zones, però a canvi obtens llum gratis, així que s'acaba amortitzant amb el temps. De moment ja hi ha alguns prototips que s'estan provant a Zàmbia. Durant el dia els panells s'estenen per absorbir llum solar, quan arriba la nit es recullen, es dobleguen fins a aconseguir una forma cònica deixant el LED a l'interior ... i ja tens la làmpada llesta per oferir llum durant la nit.

    Nota: Agraïm a David Ferré la selecció de notícies d’innovacions que us hem aportat.