28.10.09

Un 60,5% de les persones té dificultats per arribar a final de mes i un 15,6% són pobres, als Països Catalans

La crisi financera va comportar la crisi econòmica. Després ha vingut la davallada de l'activitat econòmica, productiva i finalment laboral. Ha arribat l'atur, i tot seguit, ja tenim aquí l'augment de les dificultats per arribar a final de mes. Camí cap a l'augment de la pobresa.
Segons dades de l’Enquesta de Condicions de Vida 2008, feta pública ahir per l’INE, la crisi econòmica ha fet augmentar el nombre de persones que es troben amb dificultats per arribar a final de mes, fins al punt que 6 de cada 10 catalans/es ja es troben en aquesta situació. Aquest fet es pot explicar en bona mesura per l’increment del nombre de persones en situació d’atur, afectades per un expedient de regulació d’ocupació o amb les condicions laborals i salarials laminades amb l’excusa de les dificultats econòmiques. Tanmateix, cal entendre que les dades d’aquesta enquesta fan referència a la situació de l’any 2008, el que fa pressuposar que actualment el nombre de persones amb dificultats es deu haver incrementat notablement. De fet, el creixement percentual respecte el 2007 ja havia estat molt elevat, de fins a 4 punts.

Taula dificultats per arribar a fi de mes Taula dificultats per arribar a fi de mes

La mateixa enquesta de l’INE ofereix una altra dada preocupant, el del nombre de persones que se situen per sota del llindar de la pobresa, una xifra que supera el 15% en el conjunt dels Països Catalans, tot i que amb diferències notables segons el territori. D’aquesta manera, un 20,2% de la població del País Valencià es pot considerar pobre, quan l’any passat aquesta xifra era del 16,3%, mentre que a Catalunya i a les Illes Balears i Pitiüses el percentatge s’ha reduït lleument.

Font: Intersindical CSC / Jornal.cat

Per on podem trencar el cercle gens virtuós? L'RSE ens hauria d'ajudar a no repetir escenaris de crisi per manca d'ètica. Però un cop instal·lats en la crisi ens hauria d'ajudar a trobar fórmules per resistir la crisi que no passin per la decisió fàcil, irresponsable socialment i contraproduent de fer fora mitja plantilla.

Diem fàcil no en sentit normatiu sinó en referència a la manca de capacitat de trobar solucions alternatives més intel·ligents i innovadores. A Alemanya han sabut pactar reduccions de jornada a canvi de no fer fora persones.

Diem irresponsable socialment no perquè despatxar en si sigui irresponsable sinó per aquesta manera fàcil de fer-ho, sense mostrar el mínim interès en la situació en què queden les persones.

També hem dit contraproduent, en el sentit que com més persones expulsem de l'activitat econòmica més difícil serà la recuperació de la crisi. Menys capacitat adquisitiva, menys confiança de la societat, més càrrega per a l'administració...

L'RSE també pot servir, un cop hem fracassat en l'anterior, per a aportar solucions per a la gent amb poca capacitat adquisitiva, amb productes barats i solucions low cost. I fins i tot amb suport a iniciatives socials per part d'entitats no lucratives que fan de coixí social, tot i que la mateixa crisi dificulta que les empreses facin aportacions de caràcter filantròpic i fins i tot de patrocinis i esponsorització.

Hi ha dificultats creixents, que no remetran atesa la manca de capacitat de sumar esforços entre sector privat i públic per a reorientar el model econòmic. Tant de bo que, pel cap baix, les empreses procuressin aguantar com sigui en aquests dos propers anys... però amb la gent a dintre. Aquesta seria una gran responsabilitat davant la societat.