29.8.09

L'autèntica responsabilitat davant la societat de les telefòniques

La Responsabilitat Social d'una empresa com Telefónica o totes les altres que presten serveis de telecomunicacions, no s'ha de mesurar o valorar per accions colaterals o filatròpiques sinó pels impactes que generen primàriament, és a dir en els aspectes més vinculats al seu core business, a la seva missió i a tota la seva operativa.

La mala qualitat de servei que les operadores de l'estat espanyol presten a la seva clientela és doncs una matèria de responsabilitat social. No és únicament un tema de bona o mala qualitat, de millor o pitjor satisfacció, ja que el seu impacte es vincula a la productivitat i a la competitivitat. Unes connexions àgils són fonamentals per al bon funcionament dels serveis empresarials. I fins i tot a la capacitat d'atracció d'empreses en la mesura que no ens referim a situacions conjunturals sinó estructurals, degudes a la manca d'inversions i de competència suficient.

La dada que ara ens il·lumina prové d'un estudi mundial portat a terme pel Sindicat de Treballadors de Comunicació dels EUA, el qual situa l'estat espanyol en els números 43 i 93 del món en la velocitat de descàrrega i pujada, respectivament, en les connexions d’internet.

No es tracta d'una dada nova, ja que són habituals les estadístiques europees que mostren un panorama nefast situant l'estat espanyol com un dels més cars pel que fa a l’accés a internet i alhora amb les pitjors prestacions. Es tracta, doncs, d'un nou avís sobre la seva ineficiència, davant el qual convindria que governs i usuaris prenguessin cartes en l'assumpte.

La notícia també ens obliga a fer referència al fet que països amb un estat de desenvolupament econòmic i social menor disposen d'unes prestacions de connectivitat a Internet molt millors. En el futur, en el context de la societat del coneixement i de la informació, els països no excel·liran per allò que han estat en les societats tradicionals i industrials, sinó per la seva capacitat de captar el talent, captar les empreses del coneixement, avançar-se al futur. Les males pràctiques de les empreses de telecomunicacions -que no són només males pràctiques comercials sinó sovint il·legalitats fraudulentes perquè suposen un engany contractual- ens allunyen del futur i ens condemnen a restar en els confins de les zones de major progrés en la matèria.

I si les grans empreses encara poden exercir una pressió davant el mal servei, els autònoms, les microempreses i pimes, i fins i tot els ajuntaments, han de patir un mal servei sense possibilitat de fer pressió efectiva. En el nostre cas particular, durant el 2007 vam estar tres mesos sense connexió a internet per culpa d'un mal servei que vam denunciar.

Podeu llegir la notícia a El Periódico, titulada de manera prou explícita Internet va a Espanya gairebé tres vegades més lent que a Lituània

2 comentaris:

F. Xavier Agulló ha dit...

Apunt molt encertat Josep M. En qualsevol cas podem esperar poc d'un estat que durant més de 20 anys s'ha dedicat exclusivament a potenciar un sector improductiu, ineficient, generador de mà d'obra poc qualificada i inmigració il·legal, especulatiu i inflacionista, com és la construcció.

És clar, l'alternativa era promoure les noves tecnologies, la formació, la R+D+i, els sectors emergents, el suport al teixit PIME, etc. Molt més complicat i que no els omplia les butxaques. ¿Què en podem esperar doncs d'un oligopoli en definitiva com el de telecomunicacions sense cap mena d'intervenció estatal?

Josep Maria Canyelles ha dit...

dues consideracions més:
-Són empreses que es vanten de tenir grans beneficis. Però les seves memòries d'RSE no consideren els impactes econòmics d'una manera adequada. Pràcticament es limiten a fer una transposició resumida dels seus estats financers.
-Una companyia com Telefónica, que té la seu corporativa a l'estat espanyol (i que a més sempre ha tingut un deix de nacionalisme espanyol), com pot tractar així el seu territori originari?