25.8.09

La responsabilitat social dels individus, ciutadans més que consumidors

Cada cop més, ens convindrà parlar de la Responsabilitat Social dels Individus, ja que altrament l'RSE no funcionarà. Però l'RSI no és solament un comportament respecte a les empreses, sinó que suposa una declaració de principis de ciutadania. Ser ciutadà abans que merament individu. Tenir valors socials i comunitaris, i assumir uns deures i no limitar-se a consumir i a exigir uns drets.

Ens és molt pedagògic i entenedor l'article que Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya, exposa en l'editorial de la seva fundació:

Consumidors i ciutadans

Jordi Pujol
Editorial / 16 de juny de 2009

Hi ha dues maneres per a la gent i per al conjunt de la societat de posicionar-se respecte al propi país. Com a consumidors o com a ciutadans. Com a client de supermercat o com a cooperativista.




Què és un consumidor? És la persona que entra en un supermercat, repassa els prestatges i tria el que li convé segons el preu, la quantitat i la qualitat, i a la sortida ho paga. Si a més resulta que aquell dia el supermercat fa rebaixes molt especials, millor. La seva conducta és correcta. Res a criticar contra el consumidor en qualitat de consumidor.

I el ciutadà? El ciutadà és una altra cosa. El ciutadà també va al supermercat, també tria d’acord amb el seu interès i també paga. Exactament igual que el simple consumidor. Però pot ser que el supermercat en qüestió sigui una cooperativa, és a dir, no un simple negoci mercantil on s’entra i d’on se surt segons l’interès de cada moment, sinó una entitat que un grup de gent va crear per garantir millor el servei a un altre grup de gent, a un poble o a una ciutat. Aleshores ja no n’hi ha prou de fer de consumidor. Per tirar endavant una cooperativa calen cooperativistes. Calen ciutadans. Dit d’una altra manera, cal gent capaç, per una banda, de combinar el seu interès personal i el seu dret a ser ben servit i, per l’altra, la viabilitat i continuïtat de la cooperativa, és a dir, de l’instrument que els cooperativistes van crear per assegurar un bon servei i un tracte just a les seves famílies i a la seva ciutat. És a dir, a la seva col•lectivitat. I no amb mentalitat de conjuntura mercantil, sinó de continuïtat social.

Un consumidor tria segons el seu dret a ser ben servit, i amb la millor relació preu-qualitat possible. La millor relació per a ell. Ho fa sense preocupar-se per la salut del supermercat. Si la situació econòmica o la competència pressionen molt pot passar, per exemple, que el supermercat hagi de fer unes ofertes especials ruïnoses.

O pot passar que una gran concentració monopolista del sector dels supermercats permeti que una cadena vengui més barat. De moment, fins que el supermercat aguanti, fins que hagi de tancar. Però això al consumidor pur, a aquell que només és consumidor, no l’amoïna. La salut i la continuïtat del supermercat i allò que aquest representa per a la ciutat no és cosa seva. Canviarà de supermercat sense problemes. Ell ha de pagar a la sortida del supermercat, això sí, però no se sent responsable de res més.

El cooperativista, és a dir, el ciutadà sí que se sent responsable de la salut i la continuïtat del supermercat. Perquè és el seu supermercat, i no ho és en va, sinó que ho és perquè ell i molts més el van obrir a fi d’assegurar un bon servei a la gent de la ciutat: un servei que no fos depenent només de la conjuntura, dels anys bons o dolents, i que no s’orientés només a l’interès individual, o al d’uns quants.

L’exemple deu ser prou clar: un país no pot anar endavant si hi domina la mentalitat de l’estricte consumidor. És a dir, de la gent que compra la sanitat pública, els serveis socials en general, les obres públiques, la seguretat ciutadana, i que a canvi paga els impostos, però sense preocupar-se de si el que paga és suficient ni de si la seva contribució a la convivència col•lectiva i al funcionament social asseguren degudament l’operativitat del país, i la seva cohesió, i la seva capacitat de seguir fent el servei que fa a la gent, i la capacitat de seguir compartint un projecte comú.

continuar llegint [ca] [es] [en]

0 comentaris: