Reproduïm a continuació algunes d'elles amb un brevíssim comentari per posar-les en el context de les discussions sobre el paper de l'empresa en la societat i emfatitzant algunes frases claus. No cal afegir-hi més, parlen per si soles. Animem el lector a llegir de forma desapassionadament, sense prejudicis i fer les seves pròpies reflexions.
Sobre la responsabilitat de l'individu en la gestió de la responsabilitat de les institucions
No s'ha d'oblidar que el mercat no existeix en el seu estat pur, s'adapta a les configuracions culturals que ho concreten i condicionen.
En efecte, l'economia i les finances, en ser instruments, poden ser mal utilitzats quan qui els gestiona té només referències egoistes. D'aquesta manera, es pot arribar a transformar mitjans de per si bons en perniciosos ... ... ... Per això, no s'han de fer retrets al medi o instrument sinó l'home, a la seva consciència moral i la seva responsabilitat personal i social.
Sobre la visió curt-terminista de moltes empreses i sobre la responsabilitat de l'empresa cap als stakeholders
Un dels riscos és sens dubte que l'empresa respongui quasi exclusivament a les expectatives dels inversors en detriment de la seva dimensió social.
A causa del seu continu creixement ia la necessitat de grans capitals, cada vegada són menys les empreses que depenen d'un únic empresari estable que se senti responsable a llarg termini, i no només per poc temps, de la vida i els resultats de la seva empresa ... ... ... .... El mercat internacional dels capitals, en efecte, ofereix avui una gran llibertat d'acció. Tanmateix, també és veritat que s'està estenent la consciència de la necessitat d'una «responsabilitat social» més àmplia de l'empresa. ... ... ... ... ... .. Es va difonent cada vegada més la convicció segons la qual la gestió de l'empresa no pot tenir en compte únicament l'interès dels seus propietaris, sinó també el de tots els altres subjectes que contribueixen a la vida de la empresa: treballadors, clients, proveïdors dels diversos elements de producció, la comunitat de referència ... ... ... ...
S'ha d'evitar que l'ús de recursos financers estigui motivat per l'especulació i cedeixi a la temptació de buscar únicament un benefici immediat, en comptes de la sostenibilitat de l'empresa a llarg termini, el seu propi servei a l'economia real ... ... ... ... .
Sobre la importància de la responsabilitat en la cadena de valor, en el offshoring
... ... ... No és lícit deslocalitzar únicament per aprofitar particulars condicions favorables, o pitjor encara, per explotar sense aportar a la societat local una veritable contribució per al naixement d'un sòlid sistema productiu i social, factor imprescindible per a un desenvolupament estable.
Sobre el parer responsable i no ser-ho
Avui es parla molt d'ètica en el camp econòmic, bancari i empresarial. Sorgeixen centres d'estudi i programes formatius de business ethics; es difon en el món desenvolupat el sistema de certificacions ètiques, seguint la línia del moviment d'idees nascut al voltant de la responsabilitat social de l'empresa. Els bancs proposen comptes i fons d'inversió anomenats «ètics». Es desenvolupa una «finança ètica», sobretot mitjançant el microcrèdit i, més en general, el microfinançament. Aquests processos són apreciats i mereixen un ampli suport. Els seus efectes positius arriben fins i tot a les àrees menys desenvolupades de la terra. Convé, però, d'elaborar un criteri de discerniment vàlid, doncs es nota un cert abús de l'adjectiu «ètic» que, utilitzat de manera genèrica, pot abastar també continguts completament diferents, fins al punt de fer passar per ètiques decisions i opcions contràries a la justícia i al veritable bé de l'home.
Sobre la responsabilitat de la institucions financeres en les seves decisions de préstec i inversió i la compatibilitat del benefici amb les pràctiques responsables
És certament útil, i en algunes circumstàncies indispensable, promoure iniciatives financeres en les que predomini la dimensió humanitària. Tanmateix, això no ens ha de fer oblidar que tot el sistema financer ha de tenir com a meta el sosteniment d'un veritable desenvolupament. Sobretot, cal que l'intent de fer el bé no es contraposis al de la capacitat efectiva de produir béns. Els agents financers han de redescobrir el fonament ètic de la seva activitat per a no abusar d'aquells instruments sofisticats amb els quals es podria trair als estalviadors. Recta intenció, transparència i recerca dels bons resultats són compatibles i mai no s'han de separar.
Sobre la responsabilitat de les institucions financeres en l'educació dels clients
...Els més febles han de ser educats per defensar-se de la usura, així com els pobles pobres han de ser educats per beneficiar realment del microcrèdit, frenant d'aquesta manera possibles formes d'explotació en aquests dos camps.
Sobre la crítica responsabilitat dels consumidors i de les seves associacions en la responsabilitat empresarial i de que estiguin informats per poder exercir-la
La interrelació mundial ha fet sorgir un nou poder polític, el dels consumidors i les seves associacions. És un fenomen en el que s'ha d'aprofundir, ja que conté elements positius que cal fomentar, com també excessos que s'han d'evitar. És bo que les persones s'adonin que comprar és sempre un acte moral, i no només econòmic. El consumidor té una responsabilitat social específica, que s'afegeix a la responsabilitat social de l'empresa. Els consumidors han de ser constantment educats per al paper que exerceixen diàriament i que poden exercir respectant els principis morals, sense que disminueixi la racionalitat econòmica intrínseca en l'acte de comprar. ... ... ... ... ... Cal desitjar un paper més incisiu dels consumidors com a factor de democràcia econòmica, sempre que ells mateixos no estiguin manipulats per associacions escassament representatives.
I per acabar val la pena recordar un resum del paper dels beneficis en la vida de l'empresa de la Encíclica Centesimus Annus de Joan Pau II, de fa més de 18 anys, de l'1 de maig de 1991, que també és molt rica en al·lusions a la responsabilitat social de l'empresa.
Quan una empresa dóna beneficis significa que els factors productius han estat utilitzats adequadament i que les corresponents necessitats humanes han estat satisfetes degudament. Tanmateix, els beneficis no són l'únic índex de les condicions de l'empresa [...] Els beneficis són un element regulador de la vida de l'empresa, però no l'únic; juntament amb ells cal considerar altres factors humans i morals que, a llarg termini, són, com a mínim igualment essencials per a la vida de l'empresa.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada