15.4.09

RSE i territori: de la complaença a la projecció regional

Algunes dades sembla que ens indiquen que Catalunya podria ser tot un referent en Responsabilitat Social:
  1. Un 5% de les empreses o organitzacions d'arreu del món que fan memòria de Responsabilitat Social (fent servir el model del GRI) són catalanes, cosa que implica una de cada 20.
  2. Les iniciatives portades a terme com ara Ressort, RSCat, Marc Català, RSE.Coop, RSE.PIME, i altres, fins i tot relacionades amb Territoris Socialment Responsables, han estat pioneres i amb importants valors afegits.
  3. Dues de les principals escoles de negoci amb importants línies de treball en RSE tenen la seu a Barcelona: Esade i Iese.
  4. Amb 14 constituents del GRI (Organizational Stakeholders), Catalunya és un dels territoris amb més presència, la qual passa per damunt de gairebé tots els altres països si ho comparéssim proporcionalment. Els que en tenen més són Holanda, seu del GRI, que en té 44; Alemanya, 36; Gran Bretanya, 26. Si ho comptem com a països de llengua catalana (o regió europea EURAM) afegint-hi les dues andorranes i les 2 valencianes, sumen un total de 18.
Ens està passant en l'RSE com en d'altres indicadors globals, ja sigui l'esperança de vida en que els catalans hem estat els segons del món després dels japonesos; o en donacions d'òrgans; o en altres aspectes vinculats a l'associacionisme i el voluntariat i la societat civil.

Tanmateix, cap d'aquestes dades no pot servir per a la complaença. Són indicadors que ens mostren que estem en un camí correcte, tot establint una comparació amb el que fan en altres territoris. Però les quantitats que ens mostren no ens diuen res sobre la qualitat i el potencial que inclouen.

Mentre que altres països potser amb menys potencial aparent segons aquestes comparacions tenen unes línies estratègiques clares per a la promoció i el desenvolupament nacional de l'RSE, tant a Catalunya com al conjunt de l'Europa mediterrània no s'ha treballat prou el sentit nacional que ha de tenir l'RSE. 

Posiblement estem en camí de resoldre-ho i hi ha iniciatives que així ho pretenen. Seria bo tenir present que la força de l'RSE no descansa tant en iniciatives aïllades per part d'empreses singulars, ni en projectes públics específics sinó en la capacitat de construir sinèrgies, projectes que sumin complicitats i que donin un sentit ampli als esforços esmerçats.

En moments de crisi com l'actual, segurament no ens podríem permetre llançar una multitud de projectes perquè els millors sobrevisquin. Maneres de fer tant poc eficients sols es poden fer en temps de vaques grasses! Ara cal saber seleccionar molt bé on posem tots plegats els esforços i assegurant que tinguin les millors garaties d'èxit.

Precisament en atenció al caràcter estratègic que l'RSE pren per a les empreses, i la vinculació creixent que l'RSE té aplicada als territoris, seria convenient que se'n pugui fer una desenvolupament aplicat no sols a Catalunya sinó pensant també en termes de macro-regió europea, és a dir, posant en joc la capacitat que té l'RSE de millorar els actius empresarials d'aquest vast terriori del sud d'Europa que està cridat a esdevenir un focus econòmic mundial.

El mapa d'Europa que Richard Florida insereix en el seu article "The rise of the mega-regions" dibuixa de manera nítida aquesta gran regió que ja ha aparegut en altres treballs des de la dècada dels 80, l'EURAM, també conegut com a Arc
 Mediterrani, és a dir, l'onzena megaregió del món en PIB al 2000 (610B$), molt per davant de Madrid (lloc 39, 100B$). 

Si l'RSE és un vector de futur, d'estratègia, d'innovació... hauríem de començar a reflexionar si ha de formar part dels actius que ha de desenvolupar sinèrgicament una macro-regió europea com la que va des d'Alacant a Lió, amb la centralitat de Barcelona. Parlar de Territoris Socialment Responsables és avui parlar de desenvolupament de les economies regionals en una economia del coneixement i en una necessitat de sostenibilitat. 

Si aquesta macro-regió ha de començar a millorar la seva captació i aportació de valor a l'economia mundial, entre els aspectes a reflexionar, vinculats a les polítiques públiques, sinèrgies empresarials, infraestructures regionals, etc., també hi hauríem d'incloure l'RSE, tant sectorial (per exemple aplicada al sector logístic) com territorial (el concepte de Territoris Socialment Responsables).