18.4.09

El semen dels catalans és el quart més infèrtil d'Europa per culpa de la indústria química

Dinamarca, Escòcia, Alemanya i Catalunya són, per aquest ordre els països europeus amb un major índex d'homes infèrtils i la causa s'associa a la concentració industrial, especialment de sector químic, i quan aquesta concentració es dona en poc territori i una alta densitat de població. És a dir, molta industrialització a prop de molta població.

Podeu llegir a la Contra de la Vanguardia l'entrevista a John Aitken, autoritat mundial en l'estudi del semen humà, on explica aquesta preocupant realitat. Segons les seves dades, és una evidència que la qualitat reproductiva decreix any a any entre homes del món industrialitzat. La seva capacitat fecundada minva i sembla que es pot establir una relació amb la indústria química: els països amb major concentració de fàbriques químiques i més agricultura intensiva presenten més infertilitat masculina. I també l'agricultura intensiva influeix ja que l'ús massiu de fertilitzants, pesticides, fungicides i plaguicides sintètics deixa traces en el que mengem i en l'aigua, i s'acumula en l'organisme.

Succeeix des de 1946 que ascendeix la corba del creixement de la indústria química, els plàstics, etc. i al mateix temps la corba de l'esterilitat.

amb uns índexs també alts d'infertilitat al Delta de l'Ebre, per la seva agricultura intensiva. Aquestes dades preocupants afecten bona part dels Països Catalans ja que junt amb Catalunya també el País Valencià té un semen de mala qualitat.

Avui dia és possible establir correlacions temporals per a valorar l'impacte de certes indústries i observar els riscos i costos associats. De vegades aquestes dades se'ns presenten com a curiositats per part d'un investigador peculiar, quan haurien de ser de màxim interès social i públic. De fet, hi ha molts estudis sobre la prevalença de certes malalties, com càncers, leucèmies o altres i la relació amb zones industrials determinades. Però no es comuniquen públicament per a no generar alarma social.

La població té dret a conèixer els impactes en la seva salut i dels seus fills, de la mateixa manera que caldria valorar la correcta ubicació de certes indústries, les mesures de control, la internalització dels impactes com una despesa més, la necessitat d'una R+D orientada a satisfer aquestes preocupacions ciutadanes, o la conscienciació social sobre necessitat de reduir el consum i la producció de materials que comportin riscos de salut comprovats.

Llegir entrevista html  pdf

0 comentaris: