28.3.09

Sergio Fajardo, exalcalde de Medellín, mostra algunes pràctiques socialment responsables

Sergio Fajardo va ser alcalde de Medellín entre el 2003 i el 2007 i ara és candidat a la presidència de Colòmbia. Aprofitant la seva estada a Barcelona, la Vanguardia l'entrevista a la Contra, on s'hi diuen coses com les següents:

¿Qué es lo mejor que hizo de alcalde?

Primero, ganar sin deudas, porque la forma en que llegas a un cargo determina cómo lo ejerces y qué favores debes devolver. Logramos la alcaldía de Medellín en octubre del 2003 hasta diciembre del 2007, porque no podemos reelegir alcalde, así que ahora hemos vuelto a vencer en las elecciones con mi sucesor, Alonso Salazar, que da continuidad al proyecto.

¿Qué hizo por su ciudad?

El metrocable para los barrios pobres; el que las mejores escuelas fueran para los barrios menos favorecidos, los parques culturales y científicos y el urbanismo que ahora premia - gracias-aquí en Barcelona el FAD.

Recuerdo su programa de rehabilitación para ex guerrilleros.

El Gobierno nos asignó 4.000 ex guerrilleros narcos y paramilitares para rehabilitarlos y hemos conseguido que no vuelvan a la violencia 3.400. Hay 600 que sí han reincidido, pero estamos satisfechos. 
A l'any 2006 vaig tenir l'oportunitat d'estar a casa de l'alcalde en una llarga conversa junt amb la delegació catalana que vam anar a participar en unes jornades, i em va semblar un personatge molt interessant per l'esperança que suposava en un context tremendament viciat. Entre els aspectes que ja destacava i continua remarcant hi ha el fet de fer una campanya electoral que no li generés dependència política i li garantís la independència.

Així mateix, també mostra la seva satisfacció pel metrocable, tot una experiència de millora de la mobilitat urbana que va suposar vèncer moltes pors i superar el control de certs barris per part de les guerrilles. En la nostra estada a Medellín vam ser convidats a visitar les comunas on arriba el metrocable -com no podia ser d'una altra manera- i impressionava no solament el desenvolupament que va permetre sinó el fet de saber que tot just cinc anys enrere no es podia circular lliurement per aquells carrers sota risc de ser tirotejat.

La responsabilitat social aplicada a la política, en el cas de l'opció per unes campanyes sense deutes, i aplicada a l'empresa, quan algunes grans companyies van fer possible la desmilitarització per la via de contractar de forma confidencial els guerrillers que anaven deixant les armes, forma part d'un model de gestió de la Responsabilitat Social del territori, on parts diverses col·laboren a fer front a un dels seus grans reptes. Els models de participació ciutadana i implicació dels grups d'interès acaben de reblar el cas d'un model d'èxit.

Recuperem el que dèiem fa tres anys en un article:

L’aparició de nous moviments socials que comencen a tenir representació en el món de la política és un vector de canvi real en la mesura que trenquen no solament un bipartidisme sinó un repartiment del poder entre forces feblement ideologitzades i en canvi molt donades als interessos particulars i grupals. Els nous rostres, com Sergio Fajardo, l’alcalde de Medellín, i tot el seu equip, no solament fan una defensa d’un model integrador dels ciutadans en la política per mitjà d’un fort èmfasi en la participació, sinó que reiteren el seu orgull del seu origen de fora de la política, de fora dels partits tradicionals. Vénen de l’empresa, de la universitat, de la societat civil, i es veuen a si mateixos com a treballadors, honestos, eficaços. I mostren grans expectatives i esperances, i segurament les transmeten davant molta gent que havia sucumbit en l’escepticisme i el fatalisme. [llegir article sencer: RSE en contextos difícils] [leer artículo entero: RSE en contextos difíciles]