22.11.08

Bones i males pràctiques en el cas dels mèdia

Ja que en l'escrit anterior hem parlat de la Responsabilitat Social dels mèdia, anem a complementar la reflexió amb dos exemples més, d'una bona i una mala pràctica.

Bona pràctica: Disposem d'un òrgan independent per a assignar les freqüències

En l'article "Setge al 'territori CAC", publicat a El Punt, el professor Josep Gifreu ha defensat la transparència que hi ha hagut en tot el procés de concessions d'emissores feta per l'organisme català. Aquest fet suposa, "per primer i únic cop fins ara a l'Estat espanyol, la concessió de llicències de ràdio feta per un òrgan independent, no per un govern". Per al professor, el procés de concessió de llicències ha estat totalment "transparent" i, de fet, "les puntuacions adjudicades a cada sol·licitud segons les clàusules eren públiques i consultables".

Mala pràctica: la xenofòbia constant envers les nacionalitats no dominants

A més dels 9 milions d'euros pressupostats per mantenir la monarquia espanyola, el Ministeri de la Presidència ha decidit atorgar 3'3 milions d'euros més per millorar, atenció, la piscina exterior i els ornaments dels jardins de la Zarzuela, entre d'altres béns de primeríssima necessitat. El més greu, és veure com s'està intoxicant informativament a tot l'estat per les despeses de l'administració catalana, en una campanya plena de demagògia i endegada en ple debat del finançament, i comprovar com despeses brutalment més elevades i molt menys justificables són obviades, senzillament perquè no són una eina útil per atacar a Catalunya. Article sencer a Tribuna Catalana