6.3.08

Incomplir la llei de manera legal. Responsabilitat dels mitjans davant la societat

(en castellano inmediatamente debajo)
La globalització ha permès que moltes companyies disposin d'estratègies que els permeten esquivar les normes fent ús de la distribució dels recursos productius i econòmics en diferents ubicacions geogràfiques. Els estats sovint es veuen sobreposats i no poden fer front a la capacitat de les empreses de moure's en el món alhora que les institucions públiques de governança global tampoc poden generar els consensos necessaris per a fer prevaler certs interessos socials.

De vegades, aquesta vulneració de l'esperit de les legislacions no prové d'una manera d'esquivar amb nocturnitat sinó que forma part d'un manera de fer evident que alguns marcs legals han quedat superats pels nous temps. El fet que el Periódico vulneri una llei sense incomplir-la (!!) pretén anar en aquesta línia. Han publicat uns sondejos electorals -no es pot fer a tan pocs dies de la data dels comicis-, ho han fet fora del territori espanyol, i ho han anunciat i denunciat (han denunciat públicament el desfasament del marc legal).

El seu editorial d'avui diu: "La prohibició als mitjans de comunicació de publicar i difondre sondejos electorals durant els cinc dies anteriors al de la votació, establerta a l’article 69.7 de la llei electoral de l’any 1985, suposa una clara limitació de la llibertat d’expressió, impròpia d’una democràcia consolidada com la nostra. EL PERIÓDICO DE CATALUNYA complirà aquesta norma, malgrat que no hi està d’acord. Però és una norma obsoleta, tant, que els nostres lectors poden accedir per internet als sondejos que es publiquin a l’estranger, com els que ja ha anunciat 'El Periòdic d'Andorra'... [llegir sencer]

Des d'aquest punt de vista saludem les argúcies que serveixin per a posar les administracions davant la tesitura d'haver d'adequar les seves normes...

Però també cal reflexionar sobre si està clara la caducitat d'aquesta norma. És evident quins són els interessos electorals que aquest diari serveix, malgrat que la tradició i la cultura periodística espanyola fa que la premsa no identifiqui les seves vinculacions i servituds polítiques. En aquest cas, la seva intencionalitat no es produeix només en virtut d'un millor servei a la ciutadania sinó d'una oportunitat de posicionament del mitjà i, sobretot, per un interès polític que no només afavoreix un partit sinó que sobretot perjudica les forces minoritàries.

Des d'aquest punt de vista, bombardejar la ciutadania amb sondejos fins a l'últim moment no afavoreix que cada persona voti per la força amb què se sent més identificat sinó que tendeixi a emetre un vot dual entre les forces majoritàries. Evidentment, partim del convenciment que els sistemes polítics plurals són més interessants per a la democràcia, donen més joc al debat i a les interaccions, no polaritzen tant la societat, ofereixen possibilitats diverses d'entesa...

Cadascú ha de mostrar transparentment els seus punts de partida, les cartes que posa en joc. El Periódico hauria de mostrar que el seu posicionament té un conseqüència implícita: la reducció de la diversitat política i la polarització de la societat (això ha estat clarament així en aquests darrers quatre anys i amb conseqüències funestes per a la convivència). De fet, no es pot negar que diuen: "Així, en l'actual campanya, conscients que es produiria una forta bipolarització entre els dos grans partits estatals, PSOE i PP, hem donat espai suficient a altres opcions, de manera que la informació subministrada als lectors fos conseqüent amb el pluralisme polític del qual disfruta la societat catalana". Però això no invalida que els sondejos fins al final tendeixen a convertir els comicis en un blanc o negre.

Cal no oblidar que les democràcies com França o els Estats Units a què fan referència i on no hi ha cap limitació són exemples precisament de models molt simplificats que caldria veure si és el que volem o convé per a nosaltres, i més en un estat de les característiques de l'espanyol, que alberga nacions diverses i on hi ha tota una història no tant llunyana de les dues espanyes enfrontades.

Serveixi aquesta reflexió com a toc d'alerta a la vulneració de l'esperit de les lleis (sense vulnerar-les legalment) que es presenten com a èticament adequades als nous temps però que prenen una decisió que és contrària als consensos bàsics generats en la democràcia d'aquest país quant a facilitar una diversitat de representacions i no una representativitat bipartidista.

PS: Donat que també els mitjans de comunicació públics han optat per la dualització i el bipartidisme, cal recordar que l’article 20.3 de la Constitució diu literalment que els mitjans de comunicació públics han de respectar el pluralisme de la societat. Estaria bé que els mitjans públics ho complissin i que els privats també en respectessin la filosofia o mostressin transparentment la seva dimensió partidària.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

0 comentaris: